Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gerard Furest. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gerard Furest. Mostrar tots els missatges

dimarts, 11 de març del 2025

Gabriel Rufián. Els cims catalans amb Lluís Duran. Com remuntem la situació lingüística? amb Gerard Furest

 


Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 24 de febrer de 2025  per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Convidats

Lluís Duran Doctor en Història Contemporània i membre del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals.

Especialista en la història del catalanisme polític, ha publicat diverses obres, com Breu història del catalanisme (en dos volums, i, més recentment, El congrés de Cultura Catalana i la transició política (2016) i Història del catalanisme (2017).

Autor de nombrosos articles, també  ha coordinat la publicació d’Enric Prat de la Riba (1870-1917): pensar i construir una Catalunya per al futur... i Pompeu Fabra: llengua, civisme i país .

Va ser aquí, al Vull una resposta, per presentar-nos Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i acció. Per una Catalunya lliure i socialment justa.

Avui ha tornat per parlar d’aquest llibre Els cims del catalanisme. Alçament de llum en la tenebra

Gerard Furest Filòleg, professor, de secundària, Coordinador lingüístic de la Intersindical Educació. Autor del “Decàleg irreverent  per a la defensa del català".

 Davantal

El vaig conèixer en aquest plató quan no era ningú. Entenent aquest no ser com que no era mediàtic i només era conegut per família, amics i companys. D’això deu fer ben bé 11, potser 12 anys. Des de l’Assemblea buscàvem gent que pogués transmetre un cert missatge independentista no identitari (atenció a la paraula) de cara a participar en les ràdios i televisions de l’Espanya profunda.

A partir d’aquí la seva carrera va ser meteòrica. Primer a Súmate, ràpidament, i per molt poc temps al SN de l’ANC i ja, de seguida, a ERC en el seu paper tan ben interpretat de “xarnego independentista.

La setmana passada Gabriel Rufián, en la seva línia habitual, va tornar a generar polèmica. Va dir una gran veritat. El Rufiàn més sincer i que no interpreta cap paper : “Yo tengo el ego de un camión” .

I un parell de grans mentides que no fam més que alimentar el relat espanyol contra Catalunya en general i cont5ra l’independentisme en particular.

“Ha habido eslóganes terribles que han hecho mucho daño”, i posa com a exemple 'Espanya ens roba'. Hi ha moltes maneres de definir l’espoli fiscal a què estan sotmesos els Països Catalans en general i Catalunya en particular  i, si consultem la definició del verb robar veurem que la frase està ben aplicada. Robar: apropiar-se indegudament d’allò que és propietat d’altri. Desposseir (algú) de les coses que li pertanyen.

Segona gran mentida... En la conversa, el diputat d’ERC carrega contra el moviment independentista assegurant que durant els anys del Procés es van "repartir carnets de puresa", un fet del qual diu que va participar i del qual, ara, s'avergonyeix, diu. Quan, precisament, si d’alguna cosa es pot acusar el moviment independentista és que, durant els anys del procés, va intentar difuminar o eliminar per complet els signes principals de la identitat nacional catalana i que no són altres que la llengua i la cultura. Només cal que recordeu algunes frases com “l’independentisme social” o “l’independentisme no identitari” o “a la independència també en castellà”.

En el programa d’avui, però, no parlarem de Rufián ni d’aquests discursos de perdedors. Avui parlarem d’un llibre que vol retre homenatge als milers de persones, la majoria anònimes, que, amb el seu coratge i determinació, van fer front a l’intent de genocidi cultural contra el nostre poble i la nostra llengua durant el franquisme.

I també, després de la publicació de les dades de l’EULP del 2023, tindrem amb nosaltres a Gerard Furest i volem parlar amb ell, no tant de les males xifres en l’ús de la llengua, sinó d’allò que cal fer per redreçar la situació.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del llibre de David Vila Ros “La revolta de Caramòvia i altres contes.”

Tinc la sensació que avui soc més baixet, deixa anar tot d’una el rei. No us ho penseu, li respon un antic súbdit brandant amenaçadorament una espasa. Som nosaltres, que estem dempeus.

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que la segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina

 

dimarts, 23 de maig del 2023

"LLENGUA I IDENTITAT NACIONAL", conversa amb Jordi Martí Monllau i Gerard Furest

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 22 de maig de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Convidats

Jordi Martí Monllau, professor, filòsof i lingüista. Col·laborador habitual de la revista digital de cultura Núvol i de l’Unilateral. Membre de la comissió de Llengua de la Intersindical i vocal de Llengua d’aquest sindicat a les Terres de l’Ebre. Blog Filosofia i vida. Autor de “Llengua i identitat nacional”

Gerard Furest, Filòleg, professor, de secundària, Coordinador lingüístic de la Intersindical Educació

Davantal

Per ser català s'ha de pagar un petit, petitíssim, peatge: parlar la nostra llengua. Mai no hem preguntat a ningú de qui és fill ni on va néixer, sempre hem cregut que qui parla català és català, i s'ha acabat el bròquil. Si no tenim llengua no tenim res, i és que l'única cosa que tenim és la llengua". Així s’expressava el 2008 el que va ser director de TV3, el periodista Joan Oliver.

Un any abans, el 2007, l’enyorada Patrícia Gabancho publicava el llibre “El preu de ser catalans”. Entre les pàgines d’aquest llibre hi navega un vaixell que entre tots hem carregat amb un molt de la nostra insensatesa i estupidesa; un vaixell que hem anat formant amb les nostres pròpies contradiccions i renúncies. Un llibre que hauria de ser de capçalera per a tots els catalans. Entre altres, Patrícia escrivia:

"No hi ha identitat que no tingui com a referent una llengua. No hi ha identitat sense llengua." “Les llengües són també política, perquè són identitat, i perquè la identitat cohesiona els pobles i els pobles aguanten els Estats.”

El procés d’assimilació i de substitució lingüística, per tant, de substitució nacional, fa segles que dura. Encara que sembli un contrasentit, el procés s’ha accelerat en la darrera dècada quan l’independentisme ha esta més present i fins i tot majoritari electoralment; amb el pretès objectiu d’augmentar la base social favorable a la independència, calia desprendre’s del llast que representen els elements "identitaris" com la llengua i la cultura. Per això, ja en els temps del tripartit, es va començar a insistir en eslògans com “pluja fina”, “sobiranisme pràctic” “patriotisme social, independentisme social”. Calia amagar els valors que componen una identitat nacional. De fet, tan la paraula identitat, identitari, nacionalisme... han estat pràcticament abolides del vocabulari independentista i denigrades al màxim.

El nostre convidat d’avui ens recorda que “un procés independentista és un procés d’alliberament nacional. Volem la independència perquè som i volem continuar sent, i som catalans perquè parlem català. Sense la seva llengua, Catalunya seria alguna cosa, però no la cosa que és. Seria una altra Catalunya, que no apel·laria als catalans que actualment ho som, del que ho fan la resta de pobles i nacions del món. Aquesta altra hipotètica Catalunya seria, però aquesta altra Catalunya ja no seríem nosaltres.”

El 1981, Salvador Espriu va escriure una carta dirigida als mestres de Catalunya en motiu de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat. Ens quedem amb aquestes paraules: “Si bé les cultures i les llengües poden morir, i doncs també les nostres, si de cas això ens arriba, devem lluitar sense treva contra el mal, fins a l’últim alè. Que la fi ens vingui per sinistre i aclaparador genocidi, no per vil suïcidi.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana, la prenem de l‘epíleg del llibre de Jordi Martí:

“Ja no hi ha generacions a les quals esperar i delegar. Ens han posat davant del dilema de triar entre vergonya i penediment o revolta, desobediència i dignitat. La decisió és ara”.

Marxem com sempre amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina

divendres, 25 de novembre del 2022

Parlem del 3/4 de mil·leni del Consolat de Mar. Conversa amb Gerard Furest sobre la situació de la llengua

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 21 de novembre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

 Convidats:

 Jordi Domingo, advocat, Cònsol Major del Consolat de Mar de Barcelona.

Gerard Furest, Filòleg, professor, de secundària, Coordinador lingüístic de la Intersindical Educació. Autor del “Decàleg irreverent  per a la defensa del català”

El 1260 s’establia a Barcelona El Consolat de Mar que tenia els orígens en la Carta Consular de Barcelona de 1258. La Carta recollia els costums dels comerciants de la mar a Barcelona. Era el dret dels mercaders que traficaven per la marins crits prèviament en el gremi o corporació corresponent.

El Consolat de Mar de Barcelona  s’estendria per tota la costa dels Països Catalans i per tota la Mediterrània fins a Constantinoble; també per l’Atlàntic europeu (Bruges). Les rutes que es van establir van ser molt diverses, com divers era el trànsit, el comerç i els incidents de tota mena.

El Llibre del Consolat de Mar és un compendi de lleis de dret marítim que va regir durant segles el comerç a la Mediterrània. D'origen català, va ser traduït a gran quantitat de llengües i ha servit com a base per a la legislació marítima actual.

El 24 d’octubre d’enguany, a Tortosa, va tenir lloc l’acte inaugural de l’any commemoratiu ¾ de mil·lenni. Amb aquest nom, es volen commemorar els 750 anys del naixement dels Consolats de Mar, per tal de posar en valor socialment el que ha estat, representat i aportat a casa nostra i al món durant els seus set segles i mig d’història, així com la seva activitat present I el seu rol de futur en un món cada cop més interconnectat. En parlarem avui amb Jordi Domingo, Cònsol Major del Consolat de Mar de Barcelona .

En el Vull una resposta d’avui parlarem també de llengua.

“Els nens parlen entre ells en castellà, horitzontalment. Ja veurem en un futur si també ho faran verticalment. Si tens una generació que transmet el castellà verticalment, encara que sigui parcialment, s’ha acabat la història. Som un 36%. Si passem a un 20%, s’ha acabat. Final de la història.”

Aquestes paraules són de Gerard Furest, professor i actualment coordinador lingüístic de la Intersindical Educació.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi Commencem!

Final

La frase de la setmana, estreta del llibre “El llogaret”, del premi Nobel William Faulkner

Una cadena serà  tan forta com ho pugui ser la seva baula més feble....

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 30 de març del 2022

El castellà posa el peu a la Llei de Política Lingüística. "Decàleg irreverent per a la defensa del català". El Full de ruta 2022-2023 de l'ANC

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 28 de març de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Gerard Furest, filòleg, professor català secundària, redactor del  digital de cultura Núvol

David Fernández, vicepresident de l’ANC

“Modificarem la normativa per blindar la immersió lingüística” Aquesta és la frase que va pronunciar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, després de la primera cimera sobre la llengua que va tenir lloc el desemble de l’any passat.

El principi d’acord a què van arribar ahir JxCat (a darrera hora sembla que se’n vol desmarcar) ERC, Comuns i PSC sobre la reforma de la Llei de Política Lingüística ha fet esclatar entitats, associacions i sindicats d’ensenyament.

El redactat actual de la Llei diu que El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatius.

La proposta acordada pels partits proposa que digui El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu. També és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d’acord amb els criteris que s’estableixen a l’apartat 3.

No pot haver-hi cap mena de dubte sobre l’abast dels canvis en la Llei. De fet és una claudicació definitiva i que permetrà, ara ja de manera oficial, la fi de la immersió lingüística.

Per què des del Govern se’ns diu que és “una solució intel·ligent”?

Perquè al  Govern, que no està disposat a desobeir ,se li ha acudit una manera possible d’esquivar  la sentència  i és reformant la Llei de Política Lingüística. D’aquesta manera deixa en mans dels centres educatius, i del seu propi projecte lingüístic, la possibilitat que el castellà sigui, tal com diu la proposta, la llengua “normalment” emprada com a llengua vehicular i del sistema d’aprenentatge educatiu

Amb aquesta modificació, el Govern “normalitza” la situació actual, que no és altra que la ja coneguda que hi ha molts centres educatius que des de fa anys ja no fan immersió lingüística i on el castellà és la llengua usada més habitualment. Així pretenen “protegir” aquells centres on encara es practica la immersió o si més no s’hi apropen força.

Normalitzar” una situació totalment injusta i deixar en mans de cada centre l’execució del seu propi projecte lingüístic és rendir-se davant d’aquells que des de fa segles s’esforcen per assimilar-nos lingüísticament, culturalment i nacionalment.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

Frase de la setmana, de l’escriptor Pacon Candel autor de "Els altres catalans":

“Si ets aquí, ets català; excepte que et fiquis al cap que no et dóna la gana de ser-ho.”

En qualsevol moment e l Tribunal Suprem pot fer efectiu el seu posicionament sobre el recurs de cassació que la defensa d’Adrià Sas va presentar el passat 24 de febrer. Adrià Sas pot ser ja definiitvament condemnat a uan sentència  de 3 anys, 6 mesos i 1 dia de presó per un delicte de desordres públics i atemptat a l’autoritat. Els fets van passar durant les protestes  davant el Parlament de Catalunya, l’1 d’octubre de 2018, en el primer ’aniversari del referèndum per la independència.

El nostre pensament està amb l’Adrià i amb tots els empresonats, represaliats i exiliats. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!