Fent un cop d’ull als
diccionaris i a les enciclopèdies, podrem observar les diferents accepcions que
presenta la paraula independència. Diferents, però que contenen una mateixa
idea de fons, que és la de dependre d’un mateix per a decidir en tots aquells
temes que l’afecten.
Així, referit a les persones,
la independència s’entén com un signe d’emancipació, de no-dependència de res
ni de ningú, tant des del punt de vista social com econòmic o moral. De la
mateixa manera, tant pel que fa a les persones com als territoris,
independència significa no tenir cap relació de dependència amb ningú, sigui una
personalitat física o jurídica. Políticament, independència significa autogovernar-se
i no estat subjecte ni subordinat a cap altre territori.
Si alguna cosa uneix a certa
dreta i a certa esquerra és l’aversió i la por, encoberta i disfressada del que
vulgueu, a la paraula independència. Aquesta por i aversió, acompanyada de les
ambicions polítiques de molts dels seus dirigents, és capaç també d’unir
revolucionaris, profetes de la nova política, amb vells socialistes titllats,
pels seus propis companys de viatge, de casta i màfia que calia desterrar.
Una nova mostra d’aquest sentiment
capaç d’unir ideologies oposades (?) l’hem viscut a Esplugues de Llobregat.
L’ANC d’Esplugues ha celebrat
enguany el seu 5è aniversari. Una de les activitats per commemorar-lo ha estat
construir una mena de trencaclosques visual (en teniu fotografies aquí) en què,
d’una banda es podia llegir “Esplugues decideix independència” i, de l’altra, s’hi
podien veure fotografies de les activitats realitzades durant els darrers anys per
part de l’ANC a la població. Es va demanar permís a l’ajuntament per instal·lar
el trencaclosques en forma d’exposició a la biblioteca durant el mes d’agost.
Així ho vam fer, un cop rebuda l’autorització verbal.
Entre altres, poques, aquesta és la veritat, la
regidora no adscrita, Laura Benito, no va perdre el temps i va presentar una instància demanant
explicacions i exigint la retirada de l’exposició. El to i el contingut és l’habitual
i que els seguidors de partits com Ciudadanos i altres acostumen a repetir com aquells ocells psitaciformes.
que es troben a la majoria de zones càlides i tropicals.
No puc dir que em sorprengués
aquesta reacció. Estem massa acostumats a les posicions intolerants i
obertament anticatalanes de determinades ideologies al servei de l’oligarquia espanyola
de sempre. Tot i així, des de l‘ANC es va intentar mantenir l’exposició fins i tot
acceptant d’eliminar la paraula independència. Tot va ser inútil i se’ns va
demanar que l’exposició estigués fora de la biblioteca abans del dia 13 d’agost.
Si Ciudadanos, i els seus amics
o coneguts, volien establir un principi d’acció-reacció i estaven desitjant una
resposta activa de l’ANC, ens sap greu, però es quedaran amb un pam de nas. Com
a “bons ciutadans” que som retirarem l’exposició. Afortunadament, la
independència, que arribarà ben aviat (i
millor que s’hi aneu acostumant, no sigui que us agafi un infart) no depèn ni
molt menys d’aquesta exposició.
L’alcaldessa, la senyora Pilar
Díaz, (també és l’alcaldessa de tots i de totes, o no?) ens diu en un twit d’agraïment
a Ciudadanos per la seva fidel croada antiindependentista, que l’exposició, amb
aquest títol, es convertia en un pamflet. Caldria recordar-li a la Sra. Díaz
que els pamflets són llibres impresos de molt poques planes, i en què s’ataca
violentament algú o alguna cosa. Entenc que ho digui de forma metafòrica, però,
en tot cas, està afirmant que “decidir independència” és atacar violentament
algú o alguna cosa?
Evidentment, Esplugues (de
moment) no ha decidit independència. L’expressió és simplement un desig,
totalment legítim, dels que creiem en la independència com la millor eina per
construir un país millor, més lliure i amb més justícia social. Un desig que
sorgeix arran de l’embrió del que seria l’ANC d’Esplugues i que portava el nom
d’”Esplugues decideix” i que va impulsar la consulta sobre la independència a
Esplugues el 20 de juny de 2010.
Per acabar dues constatacions i
una promesa:
Mentre a Esplugues es retira
una exposició per l’ofensa que representa per a uns pocs el seu títol, a
Barcelona, els que governen l’ajuntament (BEC i PSC) amb la aquiescència d’altres
forces (entre elles Ciudadanos) pretén situar, amb la pobra i trista excusa de
la historiografia i la memòria, l’estàtua del dictador Franco davant del Born.
Mentre a Esplugues es retira
una exposició per l’ofensa que representa per a uns pocs el seu títol, el regidor
del PSC a l’ajuntament de Barcelona, Daniel Mòdol, s’atreveix a qualificar de “porno
nacionalista i provincià” el pal de 17.14 m Cque hi ha al Born en record de la
caiguda de Barcelona el 1714.
La promesa... El dia que
Catalunya assoleixi la independència (insisteixo, aneu-vos-hi preparant perquè
és inevitable i serà més aviat del que alguns voldríeu) l’exposició “Esplugues
decideix independència” tornarà a la biblioteca Pare Miquel d’Esplugues.
I els primers convidats a la reinauguració
de l’exposició sou tots aquells conciutadans, “defensors de la tolerància” i que “la normalitat hagi tornat” a Esplugues,
i que heu interactuat per twitter:
@LauraBe_LLe, @Cs_Esplugues, @FedericoTordo,
@julio_roldn, @graciagv2, @PilarDiaz, @JowieToon, @ajesplugues, @_indi46, @VanVasBo
Paraula d'independentista....
