La majoria d’obres digitals corresponen al món anglosaxó, fetes en llengua anglesa i pertanyents, sobretot, a la literatura nord-americana. També destaquen obres escrites en espanyol, bàsicament latinoamericanes i algunes de la literatura en llengua portuguesa.
Encara són comptades les obres digitals fetes per escriptors catalans i en català. Hermeneia, el lloc de referència en el món digital, en comptabilitza només una dotzena que van des de Intermínims de navegació poètica, de Ramon Dachs, la primera obra digital en català accessible a Internet des de 1996, fins a La casa sota el temps, de Isaías Herrero.
El ventall d'obres estrangeres és tan ampli que es fa difíícil fer-ne una selecció. Simplement us en citaré unes quantes, les que en major o menor grau conec.Comencarem, doncs, per les obres de narrativa digital.
Quins són els mínims, però, que ha de tenir una obra perquè es pugui dir que pertany a aquesta nova categoria de literatura digital? A banda del format, un dels punts a tenir en compte seria el fet que l’obra hagi estat concebuda o recreada de nou per a aquest mitjà específic. En segon lloc, que l’obra exploti les possibilitats que li ofereix el format digital, un de les quals seria, per a les obres narratives, la possibilitat del relat multiseqüencial o multilineal. Finalment, que s'aprofitin els recursos que ens ofereix el món digital, que vol dir, entre altres, l’ús del multimèdia: text, imatge, so...
Una altra de les propietats que caracteritza una obra digital és la seva capacitat d’interacció. La interactivitat en una obra, o sigui la capacitat que té el lector de manipular, alterar o modificar el relat, és sempre relativa, ja que el poder, l’entremat de tot plegat continua estant en mans de l’autor que és qui decideix fins on pot “interactivar” el lector.
Parlarem una mica, doncs, de Gabriella infinita, d'Alejandro Rodríguez.
