He hagut de comptar
fins a mil abans d'escriure alguna ratlla sobre la darrera actuació dels
nostres representants al Parlament. He trobat una manera de fer-ho que, a més
de servir per explicar-me, m'ha relaxat força i m'ha fet aprendre alguna cosa
més de llengua.
Bona part de la
riquesa de les llengües es troba precisament en la seva diversitat geogràfica.
Les variants geogràfiques d’una llengua, els dialectes, com més popularment els
coneixem, són un autèntic tresor que cal preservar i
fomentar. Maneres de dir diferents que responen a la cultura generada pels
homes i dones d’un determinat territori.
Francesc de Borja i
Moll deia: “Sé prou bé que el tresor d'una llengua no es pot replegar mai
íntegrament, i que cada dia descobrim mots, formes i significats que ens eren
desconeguts o ens havien passat per malla; sé que el llenguatge viu té una
tendència natural a la renovació i al canvi, i per tant, demà es diran i
s'escriuran paraules que avui encara han de néixer...”
Així que, aquí
teniu un relat força especial de la jornada d'ahir. (Si teniu algun petit
problema de comprensió, més avall trobareu els significats de les expressions
utilitzades).
De veres, com si menjares peres i les
cagares senceres, després del trist espectacle d'ahir
al Parlament, tot perdent votacions com la de l'autodeterminació o la de la
reprovació al Borbó Felip VI, tots ens vam encendre com un lluquet. Avui
és un dia per abrasar els que, en teoria, són els nostres representants
polítics. Arribes a la conclusió que la majoria no deixen de ser uns
trompellots d´asmarsera. La veritat és que tot el que s'està fent des del
partidisme polític acabarà com el ball de Torrent ( i no el del Parlament):
tots donant i tots rebent.
El cert és que, davant les atzagaiades del partidisme i dels partidistes,
la gent es comença a fer la pregunta de t'agüela quan pixa fa clotet?, i
comença a pensar que els polítics van com cagalló per sèquia. Així que,
potser haurem d'optar per dir-los, ni que sigui a escolteta, que si
t'arree una nyespla voràs!, o si te pegue una borinà et revente com una
magrana.
Així que, alceu el rabo, perdigots perquè ja es hora que us adoneu que obeir l'Estat espanyol és com bufar
en caldo gelat, és a dir com si cagares, però pa ca dins.
Dels del 155, no cal ni parlar-ne, com sempre inflant-nos el cap de
guixes... n'hi ha de taperots, patotes, de canya verda, acaba
sèquies, rodataules i embossa estufes, cagamandúrries, manifassers... alguns
semblen escapats de Bétera i altres parlen com Paco l'explicaor. Tots
plegats... agusaes, quina agonia que doneu!
Afortunadament, la gent, malgrat estar una mica boixats, també és
cert que estem com el tio Fava, igual que estem estàvem. Queferosos, com
sempre, no ens queda més remei que continuar pixant alt i fent clotet i
fer les coses de fil en vint, si no volem acabar com en Camot o que
tot quedi en fum de botges.
Així que.... endavant i bona feina!
Vocabulari
De veres, com si
menjares peres i les cagares senceres. De
veritat de la bona.
Ens vam encendre
com un lluquet. Enfadar-se, irritar-se, molestar-se
Ser uns trompellots
d´asmarsera. Persona inútil, que ni f res ni
serveix per a res.
Acabarà com el ball
de Torrent: tots donant i tots rebent. Acabarà molt malament.
T'agüela quan pixa
fa clotet? Ja n’hi ha prou de “conya”.
Van com cagalló per
sèquia. Anar desorientats. Sense saber on
anem.
A escolteta, A cau d’orella
Si t'arree una
nyespla, voràs! Amenaçar algú.
Si te pegue una
borinà et revente com una magrana. Similar a
l’anterior.
Alceu el rabo,
perdigots. Espavileu, i de pressa!
Com bufar en caldo
gelat. Fer una cosa que no té cap sentit.
Que és inútil.
Com si cagares,
però pa ca dins. Una bestiesa. Un impossible.
Inflant-nos el cap
de guixes. Atabalar. Fer-se pesat.
Taperot. Beneits. De pocs gambals.
Patota. Matusser. Maldestre.
De canya verda. No tenir gaire idea del que parla.
Acaba sèquies. Poca traça. Barroer. Matusser.
Rodataules i
embossa estufes. Inútil.
Cagamandúrries, Persona de poc seny, que actua de manera
irresponsable.
Manifasser. Que manipula allò que no ha de manipular, que fa allò
que no ha de fer, que toca allò que no ha de tocar, que intenta arreglar coses
que no sap arreglar
Semblen escapats de
Bétera. Quan diem que algú està boig.
Parlen com Paco
l'explicaor. Quan algú explica alguna cosa i no se
li entén res.
Agusaes, quina
agonia que doneu! Quan algú no et cau
bé. Quan algú es posa molt pesat.
Estar una mica
boixat. Que s’esvaneix i que queda reduït al
no-res.
Estar com el tio
Fava, igual que estem estàvem. Estem com sempre.
Queferosos, Molt ocupats. Molt enfeinats.
Pixant alt i fent
clotet. Tenir l’objectiu molt alt.
De fil en vint. Molt bo, molt ben fet, de la màxima qualitat, sense
el més mínim defecte.
Acabar com en
Camot. Acabar malament.
Quedar tot en fum
de botges. Que s’esvaneix i que queda reduït al
no-res.
