Com si menjares peres i les cagares senceres, o... el garbuix dels partits independentistes

He hagut de comptar fins a mil abans d'escriure alguna ratlla sobre la darrera actuació dels nostres representants al Parlament. He trobat una manera de fer-ho que, a més de servir per explicar-me, m'ha relaxat força i m'ha fet aprendre alguna cosa més de llengua. 

Bona part de la riquesa de les llengües es troba precisament en la seva diversitat geogràfica. Les variants geogràfiques d’una llengua, els dialectes, com més popularment els coneixem, són un autèntic tresor que cal preservar i fomentar. Maneres de dir diferents que responen a la cultura generada pels homes i dones d’un determinat territori.

Francesc de Borja i Moll deia: “Sé prou bé que el tresor d'una llengua no es pot replegar mai íntegrament, i que cada dia descobrim mots, formes i significats que ens eren desconeguts o ens havien passat per malla; sé que el llenguatge viu té una tendència natural a la renovació i al canvi, i per tant, demà es diran i s'escriuran paraules que avui encara han de néixer...” 

Així que, aquí teniu un relat força especial de la jornada d'ahir. (Si teniu algun petit problema de comprensió, més avall trobareu els significats de les expressions utilitzades). 

De veres, com si menjares peres i les cagares senceres, després del trist espectacle d'ahir al Parlament, tot perdent votacions com la de l'autodeterminació o la de la reprovació al Borbó Felip VI, tots ens vam encendre com un lluquet. Avui és un dia per abrasar els que, en teoria, són els nostres representants polítics. Arribes a la conclusió que la majoria no deixen de ser uns trompellots d´asmarsera. La veritat és que tot el que s'està fent des del partidisme polític acabarà com el ball de Torrent ( i no el del Parlament): tots donant i tots rebent. 

El cert és que, davant les atzagaiades del partidisme i dels partidistes, la gent es comença a fer la pregunta de t'agüela quan pixa fa clotet?, i comença a pensar que els polítics van com cagalló per sèquia. Així que, potser haurem d'optar per dir-los, ni que sigui a escolteta, que si t'arree una nyespla voràs!, o si te pegue una borinà et revente com una magrana.  

Així que, alceu el rabo, perdigots  perquè ja es hora que us adoneu que obeir l'Estat espanyol és com bufar en caldo gelat, és a dir com si cagares, però pa ca dins.

Dels del 155, no cal ni parlar-ne, com sempre inflant-nos el cap de guixes... n'hi ha de  taperots, patotes, de canya verda, acaba sèquies, rodataules i embossa estufes, cagamandúrries, manifassers... alguns semblen escapats de Bétera i altres parlen com Paco l'explicaor. Tots plegats... agusaes, quina agonia que doneu!  

Afortunadament, la gent, malgrat estar una mica boixats, també és cert que estem com el tio Fava, igual que estem estàvem. Queferosos, com sempre, no ens queda més remei que continuar pixant alt i fent clotet i fer les coses de fil en vint, si no volem acabar com en Camot o que tot quedi en fum de botges. 

Així que.... endavant i bona feina!

Vocabulari

De veres, com si menjares peres i les cagares senceres. De veritat de la bona.

Ens vam encendre com un lluquet.  Enfadar-se, irritar-se, molestar-se

Ser uns trompellots d´asmarsera. Persona inútil, que ni f res ni serveix per a res.

Acabarà com el ball de Torrent: tots donant i tots rebent. Acabarà molt malament.

T'agüela quan pixa fa clotet? Ja n’hi ha prou de “conya”.

Van com cagalló per sèquia. Anar desorientats. Sense saber on anem.

A escolteta, A cau d’orella

Si t'arree una nyespla, voràs! Amenaçar algú.

Si te pegue una borinà et revente com una magrana. Similar a l’anterior.

Alceu el rabo, perdigots. Espavileu, i de pressa!

Com bufar en caldo gelat. Fer una cosa que no té cap sentit. Que és inútil.

Com si cagares, però pa ca dins. Una bestiesa. Un impossible.

Inflant-nos el cap de guixes. Atabalar. Fer-se pesat.

Taperot. Beneits. De pocs gambals.

Patota. Matusser. Maldestre.  

De canya verda. No tenir gaire idea del que parla.

Acaba sèquies. Poca traça. Barroer. Matusser.

Rodataules i embossa estufes. Inútil.  

Cagamandúrries, Persona de poc seny, que actua de manera irresponsable.

Manifasser. Que manipula allò que no ha de manipular, que fa allò que no ha de fer, que toca allò que no ha de tocar, que intenta arreglar coses que no sap arreglar

Semblen escapats de Bétera. Quan diem que algú està boig.

Parlen com Paco l'explicaor. Quan algú explica alguna cosa i no se li entén res.

Agusaes, quina agonia que doneu!  Quan algú no et cau bé. Quan algú es posa molt pesat.

Estar una mica boixat. Que s’esvaneix i que queda reduït al no-res.

Estar com el tio Fava, igual que estem estàvem. Estem com sempre.

Queferosos, Molt ocupats. Molt enfeinats.  

Pixant alt i fent clotet. Tenir l’objectiu molt alt.  

De fil en vint. Molt bo, molt ben fet, de la màxima qualitat, sense el més mínim defecte.

Acabar com en Camot. Acabar malament.

Quedar tot en fum de botges. Que s’esvaneix i que queda reduït al no-res.