Au, jovent!
Via fora!
Via fora, sometent!
Via fora!
Via fora, sometent!
Un Estat ha de saber garantir la seguretat del país i dels
seus ciutadans.
La seguretat interior ha de
ser garantida per un conjunt de cossos de protecció civil i policíacs,
especialitzats en situacions de risc i d’emergència, distribuïts per tot el territori,
que col·laborin en l’organització i cohesió del teixit social: policies,
bombers, agents rurals, forestals, ambientals, assistents, treballadors socials...
Actualment, podríem assegurar
que Catalunya disposa d’estructures de l’administració pública en matèries com
la seguretat contra incendis, la gestió d’emergències, protecció civil, emergències
sanitàries, salut pública, seguretat industrial. seguretat laboral, seguretat
informàtica....
Tot i així, la Catalunya del futur haurà de
desenvolupar polítiques de seguretat pública completes i adaptades al país en
la majoria d’aquestes matèries.
A més, si ens movem en el marc
d’un Estat propi, caldrà desenvolupar camps que a hores d’ara no estan coberts
com la seguretat marítima, la seguretat aeronàutica, duanes i fronteres.
Pel que fa a la seguretat
exterior, ens porta sempre a la pregunta “Cal que, per garantir aquesta
seguretat, Catalunya disposi d’un exèrcit?”
Una part molt important de la
societat catalana ha deixat prou constància que aposta per una Catalunya que
alguns han definit com un “Estat de pau”, on el concepte de seguretat armada
(exèrcit i armamentisme) sigui substituït pel de seguretat humana (cohesió
social, cooperació i cossos policíacs i de protecció civil especialitzats).
Si finalment aquesta és
l’opció escollida per la ciutadania caldrà repensar la seguretat davant les
possibles agressions exteriors i, com a conseqüència, la pròpia seguretat
interior, així com la participació en els estructures de seguretat europees i
internacionals.
L’estructura militar pot ser
substituïda per uns bons sistemes d’informació, d’intel·ligència i de policia.
Disposar de cossos de policia, civils i de protecció civil amb una capacitat
de mobilització immediata fora de les
fronteres i amb mitjans adequats per a la intervenció, tant en situació de
conflicte com en la gestió de les diverses situacions de crisis humanitàries
que es puguin arribar a produir.
Històricament, com s’ha anat
estructurant aquesta seguretat interior i exterior al nostre país?
Avui, a La Clau de la nostra
història, parlarem d’un model de milícia popular molt eficient, amb normes molt
precises i estructures organitzatives ben falcades en l’entramat institucional,
de forma que tothom que devia participar-hi tenia funcions clares i cadena de
comandament.
Anirem fins al segle XIII per
parlar del Sometent.
