dissabte, 5 de març del 2016

Seguretat i defensa. El sometent (davantal)


Au, jovent!
Via fora!
Via fora, sometent!

Un Estat ha de  saber garantir la seguretat del país i dels seus ciutadans.

La seguretat interior ha de ser garantida per un conjunt de cossos de protecció civil i policíacs, especialitzats en situacions de risc i d’emergència, distribuïts per tot el territori, que col·laborin en l’organització i cohesió del teixit social: policies, bombers, agents rurals, forestals, ambientals, assistents, treballadors socials...

Actualment, podríem assegurar que Catalunya disposa d’estructures de l’administració pública en matèries com la seguretat contra incendis, la gestió d’emergències, protecció civil, emergències sanitàries, salut pública, seguretat industrial. seguretat laboral, seguretat informàtica....

Tot  i així, la Catalunya del futur haurà de desenvolupar polítiques de seguretat pública completes i adaptades al país en la majoria d’aquestes matèries.

A més, si ens movem en el marc d’un Estat propi, caldrà desenvolupar camps que a hores d’ara no estan coberts com la seguretat marítima, la seguretat aeronàutica, duanes i fronteres.

Pel que fa a la seguretat exterior, ens porta sempre a la pregunta “Cal que, per garantir aquesta seguretat, Catalunya disposi d’un exèrcit?”

Una part molt important de la societat catalana ha deixat prou constància que aposta per una Catalunya que alguns han definit com un “Estat de pau”, on el concepte de seguretat armada (exèrcit i armamentisme) sigui substituït pel de seguretat humana (cohesió social, cooperació i cossos policíacs i de protecció civil especialitzats).

Si finalment aquesta és l’opció escollida per la ciutadania caldrà repensar la seguretat davant les possibles agressions exteriors i, com a conseqüència, la pròpia seguretat interior, així com la participació en els estructures de seguretat europees i internacionals.

L’estructura militar pot ser substituïda per uns bons sistemes d’informació, d’intel·ligència i de policia. Disposar de cossos de policia, civils i de protecció civil amb una capacitat de  mobilització immediata fora de les fronteres i amb mitjans adequats per a la intervenció, tant en situació de conflicte com en la gestió de les diverses situacions de crisis humanitàries que es puguin arribar a produir.

Històricament, com s’ha anat estructurant aquesta seguretat interior i exterior al nostre país?

Avui, a La Clau de la nostra història, parlarem d’un model de milícia popular molt eficient, amb normes molt precises i estructures organitzatives ben falcades en l’entramat institucional, de forma que tothom que devia participar-hi tenia funcions clares i cadena de comandament.

Anirem fins al segle XIII per parlar del Sometent.

Seguretat i defensa. El sometent (Vídeo)

Ja podeu veure el darrer programa de

Emès per ETV llobregat el passat divendres 4 de març

El sometent. Un model de milícia popular molt eficient, nascut al segle XIII, amb normes molt precises i estructures organitzatives ben falcades en l’entramat institucional, de forma que tothom que devia participar-hi tenia funcions clares i cadena de comandament.

Seguretat i defensa en el passat. Seguretat i defensa en el present i en el futur.

Convidats:

Antoni Llimona, membre del Secretariat Nacional de l'ANC i del sindicat Unió de Pagesos

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

La Convenció Constituent Ciutadana ha començat a caminar


La Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya ha començat avui a caminar amb l'objectiu d'incloure-hi a tothom.

REINICIA Catalunya ha presentat avui, davant de prop de 250 persones i de més de 30 entitats i organitzacions, al  Paranimf de la Facultat de Medicina de la UB,. el seu projecte de Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya (CCCC).

A l'acte hi han assistit dirigents polítics tan diversos com el president de Súmate i diputat de Junts pel Sí, Eduardo Reyes, el coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD), i president del Consell Nacional de Demòcrates, Joan Rigol, o el jurista i Comissionat per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer. L’acte ha comptat també amb la presència dels presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart -respectivament-, el cap de llista i diputat de CSQP, Lluís Rabell, el coordinador d'EUiA i també diputat de CSQP, Joan Josep Nuet, l'exdiputat d'ICV-EUiA i membre de l'Acord d'Esquerres per la República Catalana (AExRC) David Companyon.

També hi ha participat, entre molts altres, Teresa Forcades, Antonio Baños, Ferran Requejo i Josep Huguet. Tots ells al costat de representants de més de 30 entitats i organitzacions com el Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya, el Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya; La Unió de Pagesos; Dempeus per la Salut Pública/Marea Blanca, Intersindical CATAC, Intersindical CSC; Sindicalistes de CCOO per la República, Casa Amaziga de Catalunya...

Reinicia presenta el seu projecte com a obert, inclusiu i flexible. “Tot és absolutament modificable”, han afirmat els representants de Reinicia, si serveix perquè  partits i entitats favorables al dret a decidir, però no obertament independentistes, puguin "anar-se afegint" al procés constituent.

Després de la intervenció de representants de les diferents entitats i organitzacions, els participants s’han reunit en 14 grups corresponents als àmbits en què provisionalment s’ha estructurat el projecte. L’objectiu és el de començar a treballar plegats per tal de, amb la incorporació d’entitats i organitzacions que li confereixen el màxim de transversalitat i pluralitat possible al projecte, acabar de donar-li la forma i estructura definitives. 

dijous, 3 de març del 2016

Reinicia presenta el projecte de Convenció Constituent Ciutadana

REINICIA Catalunya presentarà el seu projecte de Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya (CCCC) el proper dissabte cinc de març, al matí, a les 10.30h. al Paranimf de la Facultat de Medicina de la UB, Campus Clínic, C. de Casanova, 143  de Barcelona.

250 persones han confirmat la seva assistència. Entre molts altres,  Núria Carrera; David Companyon; Antonio Baños; Molt Honorable Joan Rigol; Andreu Camps; Toni Codina; Enric Fossas; Ferran Requejo; Jordi Sànchez;  Jordi Cuixart; Martí Anglada; Dolors Feliu; Ramon Font; Jordi Guix; Arcadi Oliveres; Teresa Forcades; Josep M. Reniu; Carles Viver Pi i Sunyer; Marina Geli; Magda Casamitjana; Lluís Rabell...

Més de 30 entitats del teixit social, cultural i acadèmic estaran representades, entre altres, el Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya, el Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya; Dempeus per la Salut Pública/Marea Blanca, Intersindical CATAC, Intersindical CSC; Sindicalistes de CCOO per la República, Casa Amaziga de Catalunya...

REINICIA és una plataforma d’entitats que treballa des de fa més d’un any en la preparació del procés participatiu ciutadà que, provisionalment, anomenem Convenció Constituent Ciutadana de Catalunya (CCCC). REINICIA està formada per 14 entitats que, malgrat la seva pluralitat i transversalitat, és conscient que el desenvolupament del procés constituent ha de ser molt més ampli i representatiu de la força i riquesa de les associacions, entitats i organitzacions que componen el teixit social del nostre país.

La voluntat de REINICIA és, doncs, oferir aquest projecte a tothom perquè, entre tots, es pugui millorar amb una participació més àmplia i més inclusiva. El procés constituent es funda sobre la voluntat de repensar-nos com a país, com a societat, com a nació. Pensar-ho tot vol dir, precisament, no prefigurar cap debat. No donar res per fet. Pensar-nos conjuntament, com un sol poble, com sempre hem fet.

dimecres, 2 de març del 2016

L'electrificació. La segona revolució industrial (Vídeo)

Ja podeu veure el darrer programa de

Emès per ETV llobregat el passat divendres 26 de febrer


Convidats:

El doctor Xavier Obradors, Llicenciat en Física i Doctor en Física i en Ciència de Materials. Professor d’Investigació i Director de l’Institut de Ciència dels Materials de Barcelona, Consell Superior d’Investigacions Científiques.

La doctora Teresa Puig, Doctora en Física. Cap del Departament de materials superconductors i nanostructures de gran escala de l’Institut de Ciència dels Materials de Barcelona, Consell Superior d’Investigacions Científiques.

Ambdós van obtenir el Premi Ciutat de Barcelona "pel descobriment d'un procediment de producció de materials superconductors assequible i industrialitzable".

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

2 de març de 1974. Fa 42 anys


Salvador, per a tu no hi ha Amnistia;
cap joc de queixes no té res a fer;
però el teu pensament, gall guerriller,
recosirà la llum en el nou dia.

M'empeny el seny, i aquesta ofrena té
afany de lluita que el fullam canvia;
el teu exemple, vora l'alegria,
darà salut a qui no perd carrer.

La Llibertat, columna de la fruita,
fa clara la diada de la lluita,
que a poc a poc va esdevenint filó.

Rellotge sempre de la gent que lluita,
obres la gàbia a muntanyes. No
has caiguit pas! Puig Antich, Salvador!
                                                                          Joan Brossa, Elegia, 1976

dimarts, 1 de març del 2016

L'electrificació. La segona revolució industrial


Davantal del darrer programa de La Clau de la nostra història: 

És indubtable que, des de fa més d’un segle, la generació d’energia elèctrica és una activitat humana bàsica i indispensable en el món actual.

Per obtenir energia elèctrica disposem de tècniques molt diferents i que acostumem a dividir en energies renovables i no renovables.

Si ens fixem en les dades del 2013 corresponents a la producció bruta d’electricitat a Catalunya veurem que d’un total produït de 45.719 GWh,  38.552 GWh van ser obtinguts a través d’energies no renovables i només 7.167 GWh procedien d’energies renovables.

Dins de les no renovables, la producció màxima la donen les centrals nuclears amb 23.996 GWh i dins de l’apartat de les renovables tenim la hidràulica amb 3.670 GWh i l’eòlica amb 2.681 GWh. La fotovoltaica només arriba a 402 GWh i la solar termoelèctrica es queda amb un escàs 0,6 GWh

Això vol dir que, en conjunt, la producció d'energia elèctrica amb fonts energètiques no renovables a Catalunya, el 2013, va ser d’un 84,3% i les nuclears representaven un 52,5% de la producció total.

Com serà el model energètic de la Catalunya del futur? Tot sembla indicar que les energies renovables poden ser l’aposta estratègica del futur perquè són netes, es restitueixen gratuïtament i poden ser una bona part de la solució al problema energètic a llarg termini.

Ara bé, per tal que les energies renovables siguin el component principal de la producció i consum d’energia de la Catalunya del futur segurament caldrà que, alhora, la societat sigui capaç de reduir les necessitats energètiques actuals.

Es parla també d’altres energies encara en procés d’experimentació o de desenvolupament.  

L’hidrogen és un element que es pot fer servir per produir electricitat. A Islàndia, des del 2002, hi ha una estació d’hidrogen i alguns cotxes i autobusos ja funcionen amb aquesta nova font d’energia. El problema principal és que l’hidrogen és un element força escàs i el procés per obtenir-ne és, de moment, força car.

L’energia solar amb plaques solars d’alt rendiment, L’inconvenient principal de les plaques actuals tenen un rendiment molt pobre ja que només entre un 10 i un 15 per cent de la radiació solar és transformada  en electricitat.

Pel que fa a les centrals nuclears, s’està treballant en dues alternatives al sistema de producció actual.

El primer seria utilitzar com a combustible en lloc de l’urani o el plutoni, un material anomenat tori, un material que té un potencial energètic 40 vegades superior a l’urani i , en canvi, és molt poc radioactiu. 

El segon consistiria a fer servir la FUSIÓ nuclear en comptes de l’actual FISIÓ. La FUSIÓ permetria generar una gran quantitat d’energia utilitxzant molt pocs recursos. A més, i molt important, aquest mètode eliminaria de soca-rel les actuals i perilloses deixalles radioactives.

Durant segles, les societats humanes hem anat fent servir diverses fonts d’energia que hem anat substituint a mesura que se’n descobrien de noves i més eficients.

A Catalunya, l’electrificació va suposar l’inici de la segona revolució industrial.

Avui, a La Clau de la nostra història parlarem de les empreses i les persones que van impulsar, a principis del segle XX, l’electrificació de Catalunya.