Aclariment
sobre el títol del post....Aquesta frase és extreta del llibre de Jordi
Panyella Salvador Puig Antich, cas obert. És una frase que el periodista troba
escrita en un banc de la plaça Puig Antich, al barri de Roquetes. Una plaça
sense nom.
Jo no t’he conegut, però et recorde...
UN
any més, inexorable, arriba el 2 de març i amb ell el record punyent d’un jove
llibertari assassinat per un franquisme que ja agonitzava. Un assassinat sota la
màscara tenebrosa d’una suposada justícia que emanava del més pur feixisme. El
nom, la història i la mort d’en Puig Antich van marcar tota una generació.
Puig
Antich va ser assassinat enmig de la desesperació i el remordiment de tots aquells
que podríem haver fet més. Va ser assassinat enmig de la indiferència de molts
que no van fer res.
S’han
escrit molts llibres sobre Puig Antich: La
torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL. Puig Antich, la transició inacabada. Compte enrere. La història de Salvador Puig Antich. Fins i tot un
llibre juvenil publicat per l’editorial Petits tigres amb el títol Salvador Puig Antich. I, evidentment,
també hi ha la pel·lícula de Manuel Huerga.
El
periodista Jordi Panyella va publicar el 2014 Salvador Puig Antich, cas obert i enguany, amb motiu del 50è
aniversari de la mort del militant del MIL, n’ha fet una nova edició amb el
subtítol La revisió definitiva del procés.
Per a mi el millor llibre dels que he pogut llegir sobre el cas Puig Antich.
Panyella ens fa reviure tota la història des del principi, des d’aquell fatídic
25 de setembre de 1973, al portal del carrer Girona núm. 70, fins al tràgic
final del 2 de març de 1974. El periodista reviu tots aquells fets,
escodrinyant el sumari original fins al darrer full i entrevistant-se amb molts
testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat de parlar per
primer cop en tots aquests anys.
Panyella
ens fa viure la lluita constant de les germanes de Salvador Puig Antich, una
lluita mantinguda durant aquests darrers 50 anys. D’una banda, per mantenir viu
el record del seu germà i de l’altra per intentar una i altra vegada que es
revisi el judici i la condemna a mort del Salvador, de moment sense èxit. La
reobertura del procés, que també reviurem en el llibre, ha estat denegada dues
vegades pel Tribunal Suprem d’Espanya.
El
cas Puig Antich és ple d'irregularitats, mentides, estranys buits, contradiccions
i absències des del principi de tot. En Jordi Panyella escriu en el seu llibre:
“Per
què el règim feixista tenia tant d’interès
a posar el cas en mans de la justícia titella fàcilment manipulable dels
militars. Per què el jutge Nemesio Álvarez va passar per alt la matussera
investigació policial. Per què totes aquelles anades i vingudes del policia
Timoteo Fernández Santorum en el sumari. Per què les contradiccions en les
declaracions dels policies Algar i Rodríguez Álvarez sobre com es va produir el
tiroteig. Per què aquella reconstrucció dels fets plena d’oblits. Per què
aquella autòpsia absolutament irregular feta en una comissaria. Per què el
desinterès a fer declarar els metges que
havien vist el cadàver a l’Hospital Clínic. Per què la denegació de la prova balística
als advocats de la defensa de Puig Antich. Per què el jutge va desestimar tants
altres testimonis i tantes altres proves de la defensa. Per què l’advocat
Condomines em va dir que lamentava no haver pogut enregistrar la conversa que
va tenir amb Nemesio Álvarez a la presó Model la nit de l’execució d’en
Salvador.”
I
conclou.... “Ara tinc clar que la resposta a la gran pregunta d’aquesta
història... Qui va matar el policia Francisco Jesús Anguas? Té nom, cognom,
pistola i placa de policia.”
He
començat aquest post amb uns versos de Vicent Andrés Estellés, Se n’han fet
molts de poemes dedicats a Puig Antich. En el llibre de Panyella en descobreixo
un que no coneixia. Són uns versos de Josep Miquel Servià, escrits la nit que
va precedit a l’assassinat d’en Salvador, davant mateix de la Model.
Panyella
ens diu que “son uns versos que van saber captar a la perfecció la tensió asfixiant
d’aquella nit, l’electricitat d’aquell moment, la vergonya aliena de l’ambient
polític, el buit d’indiferència que es va fer a l’entorn del jove llibertari i
antisistema, del qual molts no en van voler saber res. Molta compassió, molta
comprensió, però molt poc compromís.”
D’aquí
a quatre hores seràs sols un nom:
El
d’un mort jove, flamant, reivindicable.
Amb
el qual certs polítics sense cor
-que
es diuen gent d’esquerra i no han fet res
per
treure’t d’un dogal ben previsible-
se’n
faran pantagruèlica mengia
per
als seus bruts, hipòcrites brams d’ase
