Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Puig Antich. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Puig Antich. Mostrar tots els missatges

divendres, 1 de març del 2024

"Per un final sense final. Sempre amb tu" (Recordant Salvador Puig Antich)

 


Aclariment sobre el títol del post....Aquesta frase és extreta del llibre de Jordi Panyella Salvador Puig Antich, cas obert. És una frase que el periodista troba escrita en un banc de la plaça Puig Antich, al barri de Roquetes. Una plaça sense nom.

Jo no t’he conegut, però et recorde...

UN any més, inexorable, arriba el 2 de març i amb ell el record punyent d’un jove llibertari assassinat per un franquisme que ja agonitzava. Un assassinat sota la màscara tenebrosa d’una suposada justícia que emanava del més pur feixisme. El nom, la història i la mort d’en Puig Antich van marcar tota una generació.

Puig Antich va ser assassinat enmig de la desesperació i el remordiment de tots aquells que podríem haver fet més. Va ser assassinat enmig de la indiferència de molts que no van fer res.

S’han escrit molts llibres sobre Puig Antich: La torna de la torna. Salvador Puig Antich i el MIL. Puig Antich, la transició inacabada. Compte enrere. La història de Salvador Puig Antich. Fins i tot un llibre juvenil publicat per l’editorial Petits tigres amb el títol Salvador Puig Antich. I, evidentment, també hi ha la pel·lícula de Manuel Huerga.

El periodista Jordi Panyella va publicar el 2014 Salvador Puig Antich, cas obert i enguany, amb motiu del 50è aniversari de la mort del militant del MIL, n’ha fet una nova edició amb el subtítol La revisió definitiva del procés. Per a mi el millor llibre dels que he pogut llegir sobre el cas Puig Antich. Panyella ens fa reviure tota la història des del principi, des d’aquell fatídic 25 de setembre de 1973, al portal del carrer Girona núm. 70, fins al tràgic final del 2 de març de 1974. El periodista reviu tots aquells fets, escodrinyant el sumari original fins al darrer full i entrevistant-se amb molts testimonis directes dels fets, alguns dels quals han acceptat de parlar per primer cop en tots aquests anys.

Panyella ens fa viure la lluita constant de les germanes de Salvador Puig Antich, una lluita mantinguda durant aquests darrers 50 anys. D’una banda, per mantenir viu el record del seu germà i de l’altra per intentar una i altra vegada que es revisi el judici i la condemna a mort del Salvador, de moment sense èxit. La reobertura del procés, que també reviurem en el llibre, ha estat denegada dues vegades pel Tribunal Suprem d’Espanya.

El cas Puig Antich és ple d'irregularitats, mentides, estranys buits, contradiccions i absències des del principi de tot. En Jordi Panyella escriu en el seu llibre:

“Per què el règim feixista tenia tant d’interès  a posar el cas en mans de la justícia titella fàcilment manipulable dels militars. Per què el jutge Nemesio Álvarez va passar per alt la matussera investigació policial. Per què totes aquelles anades i vingudes del policia Timoteo Fernández Santorum en el sumari. Per què les contradiccions en les declaracions dels policies Algar i Rodríguez Álvarez sobre com es va produir el tiroteig. Per què aquella reconstrucció dels fets plena d’oblits. Per què aquella autòpsia absolutament irregular feta en una comissaria. Per què el desinterès  a fer declarar els metges que havien vist el cadàver a l’Hospital Clínic. Per què la denegació de la prova balística als advocats de la defensa de Puig Antich. Per què el jutge va desestimar tants altres testimonis i tantes altres proves de la defensa. Per què l’advocat Condomines em va dir que lamentava no haver pogut enregistrar la conversa que va tenir amb Nemesio Álvarez a la presó Model la nit de l’execució d’en Salvador.”

I conclou.... “Ara tinc clar que la resposta a la gran pregunta d’aquesta història... Qui va matar el policia Francisco Jesús Anguas? Té nom, cognom, pistola i placa de policia.”

He començat aquest post amb uns versos de Vicent Andrés Estellés, Se n’han fet molts de poemes dedicats a Puig Antich. En el llibre de Panyella en descobreixo un que no coneixia. Són uns versos de Josep Miquel Servià, escrits la nit que va precedit a l’assassinat d’en Salvador, davant mateix de la Model.

Panyella ens diu que “son uns versos que van saber captar a la perfecció la tensió asfixiant d’aquella nit, l’electricitat d’aquell moment, la vergonya aliena de l’ambient polític, el buit d’indiferència que es va fer a l’entorn del jove llibertari i antisistema, del qual molts no en van voler saber res. Molta compassió, molta comprensió, però molt poc compromís.”

D’aquí a quatre hores seràs sols un nom:

El d’un mort jove, flamant, reivindicable.

Amb el qual certs polítics sense cor

-que es diuen gent d’esquerra i no han fet res

per treure’t d’un dogal ben previsible-

se’n faran pantagruèlica mengia

per als seus bruts, hipòcrites brams d’ase

Poema complet recitat pel seu autor Josep Miquel Servià

dimarts, 2 de març del 2021

Un 2 de març de fa 47 anys...(Puig Antich; "Jo no t'he conegut, però et recorde...")

Avui, 2 de març de 2021, a les 21h, es compliran 47 anys de l'assassinat "legal" de Salvador Puig Antich. No em calen tristos aniversaris per recordar-lo i tenir-lo ben present. Tot i així, m'agradaria reproduir l'article que vaig escriure el 2014, ara fa set anys.

Jo no t’he conegut, però et recorde...

Així comença el poema de Vicent Andrés Estellés dedicat a Puig Antich.

Jo no t’he conegut, però et recorde...
Un 2 de març de fa ja 40 anys, el franquisme agonitzant assassinava Salvador Puig Antich. L’assassinava sota la màscara tenebrosa d’una suposada justícia que emanava del més pur feixisme. El nom, la història i la mort d’en Puig Antich van marcar tota una generació.
Segurament, entre el Puig Antich, militant anarquista del Moviment Ibèric d’Alliberament, i jo mateix, més enllà, de coincidir amb els anhels de llibertat i justícia. no hi trobaríem gaires similituds ideològiques. Malgrat això, el nom, la història i la mort d’en Puig Antich m’han perseguit des de sempre.
Crec que no vaig fer el que calia fer. I això m’ha colpit sempre  i encara em colpeix. 
Estic convençut que aquell dia de finals d’hivern de 1974, molts de nosaltres, molts, no vam fer el que calia. I per això tots plegats, tots els que no vam fer el que s’havia de fer, ens sentirem culpables fins al final.
La dictadura va morir com havia començat, matant... i les circumstàncies que envolten el cas Puig Antich segueixen confuses. El cas va ser decretat matèria reservada i la prohibició d’accedir a la documentació policial custodiada pel Ministeri de l’Interior continua vigent.
Moltes incògnites.... com és que el cos del policia mort presentava 5 impactes de bala quan en Salvador només n’havia disparat tres?
Molts de nosaltres, molts, no vam fer el que calia fer. Com els mitjans de l’època que, com molt bé apunta Panyella en la introducció del seu llibre, "Salvador Puig Antich. Un cas obert", van presentar Puig Antich com un vulgar xoriço —«un pistoler», segons s’hi podia llegir textualment—, un tipus que havia disparat «a boca de canó» sobre el policia, buscant expressament causar la mort. Ras i curt, un assassí.
El conegut jutge Santiago Vidal, membre de Jutges per la democràcia, amgistrat de l’Audiència de Barcelona i un dels 33  jutges catalans que ha signat el manifest favorable a la consulta del 9 de novembre, ha fet unes manifestacions clares i rotundes sobre el cas Puig Antic:
"Aquest és un dels casos més foscos de la història judicial del nostre país Hi ha un capítol en el llibre de Panyella que ho resumeix tot: Les togues són de color negre o de color caqui ? Precisament en aquell judici , com malauradament en molts d'aquella època , els membres dels tribunals no anaven vestits de negre , anaven vestits de militar . La gent no sap que molts d'aquests militars ni tan sols eren jutges , feien de jutges . I és clar , durant tot el període que van estar en exercici , mai van entendre que la seva responsabilitat no era atendre les ordres dels seus superiors militars , sinó el de fer justícia . Segurament eren molt obedients i disciplinats , com és propi de la carrera militar , però , difícilment , cap d'aquells judicis i sentències passarien avui el sedàs del Tribunal Internacional de Justícia o del Tribunal Europeu dels Drets Humans .
Obedients i disciplinats, els homes de color caqui, el 8 de gener, condemnaven a mort Puig Antich.  Un tribunal de color caqui en què el mateix capità general de Catalunya havia demanat la presència de “capitanes jóvenes y resolutivos”.
Gómez Bravo, professor d'Història Contemporània de la Universitat Complutense de Madrid, ha escrit el llibre: "Puig Antich, la transición inacabada (1973-2013)". Aquest n'és un fragment:  
Las verdaderas razones de la ejecución de Puig Antich estaban radicadas en el malestar anterior a la muerte de Carrero. Así lo señaló el embajador Rivero en un documento crucial fechado el 29 de marzo: “Todo indica que al optar por una ejecución rápida, el Gobierno quería evitar a toda costa la lección del proceso de Burgos de 1970, donde las dudas y las vacilaciones finales que llevaron al indulto preocuparon muy seriamente a los militares, la policía y a sus aliados más conservadores, que lo vieron como una prueba de debilidad convertida en una victoria por los agitadores de dentro y fuera de España”. El tiempo de las conmutaciones y los indultos había pasado, como quedó demostrado poco después.
Diu Panyella en el seu llibre: "els periodistes sempre ens posem en històries que no són les nostres. Aquesta és la història de la família Puig Antich, però també és la història de tots nosaltres. En aquest llibre hi és present la mort, però he volgut que fos un cant a la vida i a la llibertat."
Una cant a la vida i a la llibertat...
Fem nostres les paraules de Vicent Andrés Estellés:
“Dic el teu nom, i dic tots els pobles, tots els morts, els assassinats... Puig Antich, et recorde, en el nom de les coses que fem....”

dijous, 2 de març del 2017

Puig Antich... Jo no t'he conegut, però et recorde...


2 de març de 1974.... Jo no t'he conegut, però et recorde.... Puig Antich, sempre en el record.

Jo no t'¡he conegut  
        però et recorde...

[...]
 
Puig Antich  
        et recorde  
   en el nom de les coses que fem  
Dissolt  
 en l'ampla claredat  
           fet música  
     brisa  
             temps!  
Per a tu el meu record  
   aquest jorn  
          planer  
un dia  
          entre els dies  
          que puja  
    sense rent  
Puig Antich  
         murada  
           i  
   vent!

dimecres, 2 de març del 2016

2 de març de 1974. Fa 42 anys


Salvador, per a tu no hi ha Amnistia;
cap joc de queixes no té res a fer;
però el teu pensament, gall guerriller,
recosirà la llum en el nou dia.

M'empeny el seny, i aquesta ofrena té
afany de lluita que el fullam canvia;
el teu exemple, vora l'alegria,
darà salut a qui no perd carrer.

La Llibertat, columna de la fruita,
fa clara la diada de la lluita,
que a poc a poc va esdevenint filó.

Rellotge sempre de la gent que lluita,
obres la gàbia a muntanyes. No
has caiguit pas! Puig Antich, Salvador!
                                                                          Joan Brossa, Elegia, 1976

dimecres, 16 d’abril del 2014

Un 2 de març... (Salvador Puig Antich)


Jo no t’he conegut, però et recorde...
Així comença el poema de Vicent Andrés Estellés dedicat a Puig Antich.
Jo no t’he conegut, però et recorde...
Un 2 de març de fa ja 40 anys, el franquisme agonitzant assassinava Salvador Puig Antich. L’assassinava sota la màscara tenebrosa d’una suposada justícia que emanava del més pur feixisme. El nom, la història i la mort d’en puig Antich van marcar tota una generació.
Segurament, entre el Puig Antich, militant anarquista del Moviment Ibèric d’Alliberament, i jo mateix, més enllà, de coincidir amb els anhels de llibertat i justícia. no hi trobaríem gaires similituds ideològiques. Malgrat això, el nom, la història i la mort d’en Puig Antich m’han perseguit des de sempre.
Crec que no vaig fer el que calia fer. I això m’ha colpit sempre  i encara em colpeix. 
Estic convençut que aquell dia de finals d’hivern de 1974, molts de nosaltres, molts, no vam fer el que calia. I per això tots plegats, tots els que no vam fer el que s’havia de fer, ens sentirem culpables fins al final.
La dictadura va morir com havia començat, matant... i les circumstàncies que envolten el cas Puig Antich segueixen confuses. El cas va ser decretat matèria reservada i la prohibició d’accedir a la documentació policial custodiada pel Ministeri de l’Interior continua vigent.
Moltes incògnites.... com és que el cos del policia mort presentava 5 impactes de bala quan en Salvador només n’havia disparat tres?
Molts de nosaltres, molts, no vam fer el que calia fer. Com els mitjans de l’època que, com molt bé apunta Panyella en la introducció del seu llibre, "Salvador Puig Antich. Un cas obert", van presentar Puig Antich com un vulgar xoriço —«un pistoler», segons s’hi podia llegir textualment—, un tipus que havia disparat «a boca de canó» sobre el policia, buscant expressament causar la mort. Ras i curt, un assassí.
El conegut jutge Santiago Vidal, membre de Jutges per la democràcia, amgistrat de l’Audiència de Barcelona i un dels 33  jutges catalans que ha signat el manifest favorable a la consulta del 9 de novembre, ha fet unes manifestacions clares i rotundes sobre el cas Puig Antic:
"Aquest és un dels casos més foscos de la història judicial del nostre país Hi ha un capítol en el llibre de Panyella que ho resumeix tot: Les togues són de color negre o de color caqui ? Precisament en aquell judici , com malauradament en molts d'aquella època , els membres dels tribunals no anaven vestits de negre , anaven vestits de militar . La gent no sap que molts d'aquests militars ni tan sols eren jutges , feien de jutges . I és clar , durant tot el període que van estar en exercici , mai van entendre que la seva responsabilitat no era atendre les ordres dels seus superiors militars , sinó el de fer justícia . Segurament eren molt obedients i disciplinats , com és propi de la carrera militar , però , difícilment , cap d'aquells judicis i sentències passarien avui el sedàs del Tribunal Internacional de Justícia o del Tribunal Europeu dels Drets Humans .
Obedients i disciplinats, els homes de color caqui, el 8 de gener, condemnaven a mort Puig Antich.  Un tribunal de color caqui en què el mateix capità general de Catalunya havia demanat la presència de “capitanes jóvenes y resolutivos”.
Gómez Bravo, professor d'Història Contemporània de la Universitat Complutense de Madrid, ha escrit el llibre: "Puig Antich, la transición inacabada (1973-2013)". Aques n'és un fragment:  
Las verdaderas razones de la ejecución de Puig Antich estaban radicadas en el malestar anterior a la muerte de Carrero. Así lo señaló el embajador Rivero en un documento crucial fechado el 29 de marzo: “Todo indica que al optar por una ejecución rápida, el Gobierno quería evitar a toda costa la lección del proceso de Burgos de 1970, donde las dudas y las vacilaciones finales que llevaron al indulto preocuparon muy seriamente a los militares, la policía y a sus aliados más conservadores, que lo vieron como una prueba de debilidad convertida en una victoria por los agitadores de dentro y fuera de España”. El tiempo de las conmutaciones y los indultos había pasado, como quedó demostrado poco después.
Diu Panyella en el seu llibre: "els periodistes sempre ens posem en històries que no són les nostres. Aquesta és la història de la família Puig Antich, però també és la història de tots nosaltres. En aquest llibre hi és present la mort, però he volgut que fos un cant a la vida i a la llibertat."
Una cant a la vida i a la llibertat...
Fem nostres les paraules de Vicent Andrés Estellés:
“Dic el teu nom, i dic tots els pobles, tots els morts, els assassinats... Puig Antich, et recorde, en el nom de les coses que fem....”