dissabte, 29 de març de 2014

EL PUNT AVUI TV: Programes ANC del 31 de març al 6 d'abril


Després del programa inicial d'inauguració no oficial del nou canal de televisió de El Punt Avui (30 de març, 21.30h), a partir del dilluns 31 de març, s'emetrà el programa diari Fent Via; de dilluns a diumenge inclusius i sempre a les 21.30h.

Els programes previstos de Fent Via per a la setmana del 31 de març al 6 d'abril són els següents:

31/03. Conversa sobre el llibre 17.14: L'hora del poble, amb els seus autors Joan Serra i Anna Rosenfeld

1/04Dolors Feliu, directora General dels Serveis Consultius i jurídics de la Generalitat ens parlarà sobre el marc jurídic actual i les diferents vies per fer la consulta

2/04.  Les Assemblees Sectorials de l'ANC. Avui amb la sectorial d'Economia i la d'Economia social i solidària.

3/04. Conversa sobre el llibre per als no convençuts I si parlem amb el veì del segon? amb l'autor, David Vila i l'il·lustrador Toni Muñoz.

4/04. Els projectes de l'ANC. Avui El país de tots, amb la seva coordinadora Irene Martín.

5/04. Fem tertúlia. Llengua i independència amb el sociolingüista i professor Francesc Xavier Vila i el tècnic de la Plataforma per la Llengua, Bernat Gasull.

6/04. Els projectes de l'ANC. Avui: El país que volem amb el seu coordinador, Jordi Manyà i amb Esther Pinyol. 

EL PUNT AVUI TV: 30 de març, programa especial Via Catalana

L'Assemblea Nacional Catalana ha arribat a un acord amb la nova cadena de televisió de El Punt Avui que, durant el mes d'abril, dedicarà més de quatre-centes hores a l'Assemblea, 
El diumenge 30 de març, a les 21.30h, s'emetrà un programa especial dedicat a la Via Catalana. El programa serà la inauguració no oficial de la nova cadena El Punt Avui TV. Des del 31 de març fins al 22 d'abril s'emetrà el programa diari Fent Via, de dilluns a diumenge inclusius i sempre a les 21.30h. 
A partir de l'1 d'abril, El Punt Avui TV emetrà tota la Gigafoto, des de les 15h fins a les 21.30h. S'emetran 36 trams diaris començant pel primer tram d'Alcanar. Durant aquest període d'emissió de la Gigafoto es podran veure també tots els vídeos i reportatges que l'Assemblea ha anat fent fins al dia d'avui. 

El programa especial d'inauguració del diumenge 30 de març tindrà aquest contingut:
Participants anònims a la Via Catalana ens explicaran com la van viure.
Entrevista als coordinadors principals de la Via, Ignasi Termes i Ferran Civit.
Responsables dels diferents trams ens explicaran la seva pròpia experiència i anècdotes.
Entrevista amb Galdric Peñarroja, coordinador dels fotògrafs de la Gigafoto, i a dos dels fotògrafs que l'han feta possible. 
Les cançons de la Via.
Taula rodona amb Vicent Partal, Mattew Tree i Jaume Cabré.
Entrevista a Carme Forcadell, presidenta de l'ANC 

dimecres, 26 de març de 2014

Comunicat de l'ANC: El TC i la Declaració de Sobirania


Comunicat del Comitè Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana respecte de la Sentència del Tribunal Constitucional de 25 de març de 2014 en relació amb la impugnació de la Declaració de sobirania i del dret a decidir del Poble de Catalunya, de 23 de gener de 2013.

En relació amb la Sentència dictada el 25 de març de 2014,  el Comitè Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana declara:

1.- El poble català té la condició de subjecte polític i jurídic sobirà i, per tant, les decisions del Tribunal Constitucional espanyol sobre la nostra sobirania són irrellevants i inoposables a aquesta condició.

2.- La sobirania significa, per a nosaltres, poder decidir lliurement sobre els lligams que ens uneixin amb la resta de les nacions del món.  Catalunya mai no ha renunciat al seu dret a decidir. Ni abans ni ara. Per tant, la Sentència del Tribunal Constitucional no canvia la situació.

3.- La Declaració de sobirania i del dret a decidir del Poble de Catalunya, de 23 de gener de 2013, del Parlament de Catalunya - legítim representant del poble català – va evidenciar que el poble de Catalunya té el dret a decidir el seu futur polític democràticament i en llibertat. L’Assemblea Nacional Catalana referma que la Consulta del 9 de novembre de 2014 és un objectiu fonamental i irrenunciable.

4.-  El pronunciament del Tribunal Constitucional davant una declaració política trenca el principi de separació de poders i confirma la preocupant involució democràtica de l’Estat espanyol.

5.- Per a la salvaguarda dels drets del poble català, necessitem viure en un estat català sobirà al més aviat possible.

Barcelona, 25 de març de 2014.

divendres, 14 de març de 2014

Vols respondre a l'ABC?


A hores d'ara ja deveu conèixer l'editorial que ha publicat l'ABC. Ni tan sols us en donaré l'enllaç. No els fem la difusió.
El Full de Ruta de l'Assemblea, que aprovarem el proper 5 d'abril a Tarragona, deixa ben clar que el procés entra en la fase que anomenem de Declaració d'independència.
El document concreta els possibles escenaris i, en funció de cadascun d'ells, també vol servir de guia  d'actuació dels membres de l'ANC. Les propostes d’actuació que s'hi fan representen un pla d’etapes que respon a cadascun dels escenaris previstos. 
Des de sempre sabem que el camí serà difícil i que, en certs moments, potser serà dur; perquè l’Estat espanyol, en la seva guerra bruta contra Catalunya, farà servir tot el seu poder polític, jurídic i mediàtic... que és molt!
Davant dels atacs, de qualsevol atac, hem de ser intel·ligents. Molt intel·ligents. Cal saber actuar d'acord amb aquesta intel·ligència i amb els valors que ens caracteritzen: il·lusió, força, convenciment i optimisme, com hem fet fins ara. I també d’una bona dosi de fortalesa i coratge. Aquests seran els valors que ens duran cap a la victòria final.
Voleu respondre a la gent de l'ABC i a tots els que pensen com ells? És molt fácil. Veniu al Tarraco Arena de Tarragona el proper 5 d'abril i aprovem el Full de Ruta que tant els inquieta. 
Omplim a vessar el recinte i demostrem a tota aquesta gent la nostra determinació i la nostra força. Demostrem-los que no hi ha marxa enrere, que el procés és ja irreversible.
Demostrem-los els nostres valors. 
Companys i companyes, tothom al Tarraco Arena el 5 d'abril!


diumenge, 9 de març de 2014

Vull una resposta: Conversa amb Jaume Bosch (ICV)



Programa de Vull una resposta: Conversa amb Jaume Bosch, diputat per ICV 

Emès per ETV Llobregat el dimecres 5 de març de 2014.

Convidats: 
Jaume Bosch diputat al Parlament de Catalunya per ICV

La tertúlia d'actualitat i a  l'espai de l'entrevista, la campanya de l'ANC Signa un Vot

Podeu veure tots els programes emesos fins ara a ETV a la carta

dissabte, 8 de març de 2014

8 de març: Marçal-Akhmàtova

Avui, 8 de març, és un bon dia per recordar dues grans poetes: Maria Mercè Marçal i Anna Akhmàtova.

Marçal va basar un dels seus poemes en una composició de la seva admirada poeta russa Anna Akhmàtova. Ambdues poetes prenen com a punt de partida un passatge bíblic: el de la dona de Lot que es va convertir en estàtua de sal per mirar enrere.

El poema d’Akhmàtova, traduït per Marçal, acabava amb aquests versos:



Qui per aquesta dona aixecarà el plany?
És res de massa fútil per fer-ne cabòria?
El meu cor, tanmateix, ell sol, no oblidarà
la qui donà la vida només per un esguard.


Marçal recull el sentiment de la poeta russa per una dona, i el recrea com a símbol del silenci i l’oblit de la veu femenina al llarg de la història:


La rígida camisa de força de la sal
bloqueja la follia. La pantalla és en blanc.

A l'alba reverbera la història sense història.
El gest es perpetua
gegantí i resplendent.
I en la duresa mineral impresa
fulgura la pregunta sense veu:

Quin era el Nom de la dona de Lot,
la qui donà la vida només per un esguard?
                                                    (Rc, 27-28)

Una dona de la qual ni se sap el nom... Marçal va traduir, conjuntament amb Monika Zgustová un epigrama d’Akhamàtova que expressava molt bé aquest tema de la veu de dona històricament silenciada i, alhora, s’interrogava sobre la capacitat creativa de la dona:

Podria Beatriu crear com Dante
o cantar Laura la febre d’amor?
He ensenyat a una dona a fer servir la veu.
I ara, com puc fer-la callar?


Un bon dia, també, per rellegir aquest vídeo


dimarts, 4 de març de 2014

Consulta, consulta, consulta...



Reflexions a l'entorn del manfest  "Per un referèndum tant sí com no" 

No he signat el manifest. La meva aposta clara i decidida no és altra que el Full de Ruta  que aprovarem en la Assemblea General de l'ANC que tindrà lloc a Tarragona el proper 5 d'abril.

Dit això, personalment estic completament d'acord amb algunes de les frases que s'expressen en el dit manifest.

El referèndum és la clau. Necessitem fer la consulta sigui com sigui. És la clau que ens ha d'obrir les portes de la independència. Diu el manifest: no hi ha mecanisme més participatiu democràtic i legitimador, perquè fa explícita d’una manera molt més clara el mandat de la voluntat popular, tant dels qui estan a favor de la independència com dels qui hi estan en contra.

Els partits polítics són un element clau en el procés. Són, evidentment, indispensables i tenen la seva funció que és de les més importants. No podem, però, deixar-ho tot en mans NOMÉS dels partits polítics. No seria ni bo ni convenient per al procés.

Eix nacional i eix social són dues cares de la mateixa moneda. Volem la independència per construir un nou Estat, més democràtic, més just, més lliure. Un Estat de futur.

No poder fer la consulta seria evidentment un frau a la democràcia (manifest sic)

Consulta, consulta, consulta..... És el camí.

El Full de Ruta de l'ANC 2014-2015 ho expressa clarament: 

En el punt del procés on estem, l'objectiu prioritari del poble català és la celebració de la consulta el 9 de novembre de 2014 com a fórmula internacionalment més acceptada d'accedir a la independència en un marc democràtic.

I afegeix: L'ANC considera, però, que la societat catalana ha d’estar preparada i disposada a actuar en qualsevol dels escenaris polítics que es puguin arribar a produir.

Consulta, consulta, consulta... Hi tenim dret i la farem!

dissabte, 1 de març de 2014

Maria-Mercè Marçal: Desglaç (1)

“L’hora del desglaç és una hora dolorosa, però oberta. Hi ha una mort. Desapareix la carcassa que immobilitza, però que també sustenta, el sòlid dóna pas al líquid, els contorns es fonen. Camí fluid, de nou sense esquemes ni pautes, que és alhora camí de retorn, de reveure, de retrobar, de reidentificar, de reanomenar, de refer-se.”

Amb aquestes paraules, Maria-Mercè Marçal descrivia el seu poemari Desglaç. Un poemari que es distribueix en tres apartats diferenciats. La imatge del desglaç significa la recuperació de l’aigua, símbol del femení utilitzat ja anteriorment per Marçal, símbol del retorn a la vida i al sentit.

El desglaç s’inicia amb la mort del pare inscrita en l’apartat Daddy; una mort que és, alhora, la mort de la Llei del Pare, que ha esdevingut la causant de la congelació.

La mort t’ha fet escac i mat sense retop.
I de retop a mi, des del fons del mirall
Que se m’encara, clos: no hi val amagatall.
Em sé arrapats al coll els tentacles del pop.

Daddy ens porta directament a la poeta nord-americana Sylvia Plath. Marçal manlleva el títol d’un llarg poema de Plath dedicat al seu pare.

Sylvia Plath va compondre un poema dur, en el contingut i en el llenguatge, sobre el seu pare. En els primers versos, la imatge del pare s’associa amb una sabata i la filla és el peu descalç que s’hi aixopluga. Més endavant, el pare apareix com una imatge de Déu; un Déu, però, que no té el suficient crèdit davant els ulls de la filla per ser-ho. Són especialment colpidors els versos que la figura del pare pren la imatge d’un feixista alemany i ella, la filla, és la jueva que se sent transportada al camp de la mort. El poema acaba amb el pare imatge d’un vampir al qual, finalment, la filla aconsegueix clavar-li una estaca al cor per tal d’alliberar-lo i d’alliberar-se’n ella mateixa.

Alguns versos de Marçal ens trameten aquesta influència de Plath:

Aquella part de mi que adorava un feixista
-o l’adora, qui ho sap!
jeu amb tu, jau amb tu
.

El Déu-Pare de Plath es transforma en en Pare-esparver marçalià:

Pare-esparver que em sotges des del cel
i em cites en el regne del teu nom,
em petrifica la teva voluntat
que es fa en la terra com es fa en el cel.
La meva sang de cada dia
s’escola enllà de tu en el dia d’avui
però no sé desfer-me de les velles culpes
i m’emmirallo en els més cecs deutors.
I em deixo caure en la temptació
de perseguir-te en l’ombra del meu mal.

La imatge d’un pare totpoderós serveix a Marçal per tal de reelaborar una nova significació de la paraula religiosa sempre mancada de veu femenina. La poeta dóna un ou significat a la paraula sagrada des del lloc femení.
Tant Marçal com Plath cerquen l’alliberament de l’autoritat masculina encarnada en la figura del pare. El final, però, d’ambdós poemaris és força diferent. Plath presenta el pare com un vampir que li ha xuclat la sang durant anys. Fins i tot la família, els amics (representats per la imatge dels habitants del poble) odien, com ella mateixa,aquella figura autoritària.


En canvi, el Daddy de Marçal acaba amb una cançó de bressol. Els papers s’intercanvien: el pare pot esdevenir fill i també, mare. La filla pot ser mare. Fina Llorca diu: “És només així que el pare es pot distingir del Pare. Només a aquest Pare simbòlic, poetitzat en la imatge petrificant de l'esparver, cal clavar les dents de la paraula difícil de la filla. L'escac i mat de la mort, imatge del primer poema, ha de permetre aquesta renovació, aquest inici, com el desglaç anuncia la primavera.”

Com un nen tot petit en els meus braços,
una embosta de pols en el bressol d’unes mans,
canto perquè dormis
i et gronxo en la sang.
[...]
Canto perquè dormis, dorm,
petit bolic de carn,
que el meu llavi recull
i besa amb llengua robada.
[...]
Com una nena petita en els teus braços,
una embosta en les teves mans de pols,
abraça’m com una mare
ara que ja ets terra per sempre.

Com dos infants, ençà i enllà del dia,
mà de pols, mà de sang...
la mort enderrocava les murallesi tot pedestal.

Parlem de sobiranisme a La Rambla, programa de BTV

Programa La Rambla, emès per BTV el 27 de març de 2014