Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 8 de març. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 8 de març. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de març del 2021

Un altre 8 de març. El Parlament Europeu retira la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí. Mesa del Parlament independentista

Vull una resposta. 9a temporada. Emès l'11 de març de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar/Garraf/Penedès/Tarragona

Convidats

Maria Vidal,  politòloga

Natàlia Esteve, advocada.

Davantal

Dilluns vam viure un altre 8 de març. Un altre Dia Internacional de la Dona. Manifestacions reivindicatives, simbolisme solidari... Ens preguntem, però, si realment s’està avançant en les polítiques de gènere o tot plegat acaba sent una rentada d’imatge, el que es coneix com a PurpleWashing? 

A l’interior, el Tribunal Suprem ha revocat el tercer grau als presos polítics. A l’exterior, avui mateix, Mertixell Serret ha tornat a Catalunya i el Parlament Europeu va retirar la immunitat del president Carles Puigdemont i dels consellers Toni Comín i Clara Ponsatí. Dels 693 vots emesos, el resultat va ser de 400 a favor, 248 en contra i 45 abstencions. El percentatge de vots crítics, doncs, és d’un 42%. Davant d’aquests resultats, el president Puigdemont ha declarat que “s’ha perdut la batalla parlamentària, però estem guanyant la batalla política.”

Demà és el dia de la constitució del Parlament de Catalunya. Sembla ser que els acords de darrera hora permetran una Mesa amb majoria independentista. La presidència serà per Junts (amb l’interrogant si la presidenta acabarà sent Laura Borràs), la vicepresidència per ERC i una de les secretaries per la CUP.

A hores d’ara, però, encara no sabem quina serà la composició del govern i si aquest respondrà a la majoria independentista guanyadora de les eleccions del 14-F.

“S’ha acabat la tragicomèdia, comença el llarg camí del dol. Una desena de líders a la presó, altres a l’exili, gairebé tres mil represaliats i un país sencer enfonsat moralment. S’hauria pogut fer millor? Es pot fer millor la propera vegada?”

Aquest és un fragment del llibre d’Adrià Alsina “Per què la independència va fracassar i perquè encara és possible.” Un llibre que fa que ens preguntem si volem continuar amb la mentalitat defensiva i de resistència del passat o imposem la mentalitat guanyadora per quan ho tornem a fer.  

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

Marxem amb la frase de la setmana, estreta del llibre de l’Adrià Alsina. És de l’activista polític serbi, Srdja Popovic  que va ser líder del moviment estudiantil i que va ajudar a enderrocar el president serbi Slobodan Milosevíc.

Acabeu el que comenceu

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. 

Que tingueu molt bona feina!

divendres, 6 de març del 2020

VÍDEO: 8 de març, trenquem sostres de vidre i de ciment. Preparem-nos! Grècia, la vergonya d'Europa i del món (Darrer programa de Vull una resposta)


Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Ester Rocabayera, Secretària d'Igualtat de la Intersindical-CSC  
Àngels Pujol, SN de l'ANC i sectorial de Dones
Mireia Juanola , psicòloga clínica

Davantal
Diumenge és 8 de març. Un any més, a tot el món, les dones sortiran als carrers en una jornada de vaga i de lluita feminista per reivindicar i fer visibles les injustícies que encara pateixen. Per fer visible i denunciar, entre altres coses, el sostre de vidre, les diferències salarials, la precarietat laboral, la poca presència de dones en la majoria dels àmbits de decisió i les violències masclistes.

Preparem-nos per l’envit definitiu. Preparem-nos per a la confrontació. Una confrontació intel•ligent. Mobilització, empoderament de la gent,  radicalitat democràtica. Aquesta és la síntesi del missatge del president Puigdemont dissabte passat a Perpinyà.

La gent va fer miques totes les previsions. Els organitzadors van xifrar en 200.000 els assistents que van omplir el Parc de les Exposicions de la capital de la Catalunya Nord i els seus voltants. L'acte va començar amb una hora de retard.  L'afluència de centenars de vehicles i autocars i els controls policials a l’autopista van ocasionar que a les 12 del migdia, l'hora que estava previst que arrenqués l'acte principal, encara hi havia tres quilòmetres de cua per creuar la frontera. Un centenar d’autocars no van poder arribar-hi a temps i van haver de retornar cap als seus llocs d’origen.

“Gràcies per ser l’escut d’Europa”. D’aquesta manera tan explícita ha manifestat el suport de la Unió Europea a Grècia la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Suport a totes les mesures que el Govern grec està aplicant per impedir l’arribada de milers de persones refugiades.

Amb l’aval de la UE, els guardacostes grecs disparen al mar contra les pasteres. Fan servir gasos lacrimògens i els prenen les seves pertinences. A més, el suport de la UE serà també econòmic ja que ha promès un ajut de 750 milions d’euros a Grècia.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

divendres, 8 de març del 2019

VÍDEO: "Les llengües de l'Anaconda". 8 de març. El judici de la vergonya (Darrer programa de Vull una resposta)

SETENA TEMPORADA
  Emès el dijous 7 de març de 2019

Presenta: Jaume Marfany
Producció: Josep Pedrol 
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

David Valls Lingüista, especialitzat en etnolingüística i en les llengües de Papua Guinea, el lloc del món on hi ha més diversitat lingüística. Autor de "Les llengües de l'Anaconda" 

Àngels Pujol, membre del Secretariat Nacional i de la sectorial de Dones de l'ANC i de la plataforma "On són les dones". 

Jordi Domingo, advocat. President de la coordinadora de l'advocacia de Catalunya. 

Davantal

Aquests darrers dies, en el judici a l’1 d’octubre, han continuat desfilant els diferents testimonis citats per les acusacions o les defenses. El relat paral·lel construït per la policia espanyola i la Guàrdia Civil s’esquerda i fa aigües quan comencen a preguntar les defenses. Els “no me consta” “no recuerdo” són respostes habituals dels testimonis que intenten refermar el relat de la violència. I tot això malgrat les intervencions constants del jutge Marchena, que va començar per impedir la visió d’imatges i ha continuat interrompent les defenses i impedint que fessin preguntes que haurien posat en qüestió la credibilitat d’alguns testimonis.

El mateix jutge Marchena que s’oblida de preguntar a Pérez de los Cobos si havia estat processat. Un Pérez de los Cobos que, més enllà de mantenir el relat policial, s’ha atrevit a dir que no hi va haver càrregues i s’ha dedicat, en un fet totalment anòmal, a acusar els Mossos i al seu cap el major Trapero, en una mena d’un avant judici al cap de la policia catalana.

El mateix va fer Enric Millo en, possiblement, la declaració més matussera i vergonyant que hem escoltat fins ara. Va intentar presentar un clima de violència i assetjament que ja existia abans del 20 de setembre: concentracions violentes... això sí, sense detinguts ni ferits. Artefactes incendiaris... puntades de peu al cap dels policies... cops d’arts marcials....i, evidentment, la trampa del Fayri.

També hem pogut escoltar Montserrat del Toro, secretària judicial del Jutjat d’instrucció núm. 13 de Barcelona, seguidora de pàgines ultres com Unidad Nacional Española o Leridanos contra la independència i també del partit Ciudadanos, ha estat capaç d’identificar el soroll exterior de un “tumulto” i d’identificar la veu de Carme Forcadell quan la presidenta no va intervenir en cap parlament el 20 de setembre. 

Arturo Graf, poeta i crític literari italià deia que “No hi ha al món un mentider tan perfecte que pugui dir un a mentida perfecta”

En el dia d'avui hem tingut les declaracions de Sebastià Trapote, ex-comissari en cap de la Policia Nacional a Catalunya; d'Àngel Gonzalo, ex-general en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya i Manuel Castellví, excap de la comissaria general d'informació dels Mossos d'Esquadra.  

Avui, parlarem del judici, però demà és 8 de març , dia internacional de les dones. Hi ha convocada una vaga per denunciar l’escletxa salarial entre homes i dones,  la feminització de la pobresa, el fet que les feines més mal regulades i remunerades recaiguin en les dones i la doble jornada laboral –entre la feina fora de casa i la de casa– que moltes es troben obligades a fer. Més enllà de les reivindicacions laborals, enguany la vaga també servirà per a denunciar la violència masclista.

I també coneixerem el llibre “Les llengües de l’Anaconda” de David Valls. Un llibre sorprenent que ens parla de les llengües del món que, en paraules del seu autor: “porta la lingüística a nivell popular. Un llibre per a tothom que explica coses de llengües de forma molt planera.

"Parlen les dones..." del 8 de març de 1857 fins ara...


Del 8 de març de 1857 fins ara...

"Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles"
                                                     (Montserrat Abelló)

divendres, 9 de març del 2018

VÍDEO: 8 de març. La mobilització feminista i la investidura (Darrer programa de Vull una resposta)


  Emès el dijous 8 de març de 2018 
http://etv.xiptv.cat/vull-una-resposta/capitol/08-marc-2018-dia-de-la-dona

La mobilització feminista i la investidura

Presenta: Magda Gregori
Producció: Josep Pedrol i Xavier Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:
David Fernández, enginyer i economista. Vicepresident del CCN David Minoves, president del CIEMEN Adrià Reyes, politòleg i jurista



Avui les dones hem sortit al carrer. Ens hem manifestat. Hem denunciat les desigualtats socials i laborals que patim envers els homes. Hem dit prou a les agressions, a les humiliacions i a les exclusions. Hem reivindicat una societat igualitària i justa. Volem acabar amb el sostre de vidre que ens oprimeix, volem la plena conciliació familiar. No volem cobrar menys que els homes per fer la mateixa feina. Volem una societat lliure de violacions masclistes. Volem que es reconeguin les feines de l'àmbit considerat no productiu: com la cura dels infants o de les persones més grans. Totes junts, avui, hem parat el món. La data del 8 de març és nostra, és internacional i és  reivindicativa. Queda molt per fer i nosaltres seguirem lluitant. Avui, ho hem visualitzat, però hi treballem tots els dies de l'any. 

Per això, avui, com cada setmana una servidora inicia el Vull Una Resposta, però cedirà la presentació del programa perquè avui nosaltres ens aturem. És també una manera de demostrar que les feministes estem plenament compromeses en la defensa de la democràcia i de les llibertats. Denunciem la precarietat laboral, la repressió, l'autocensura i les discriminacions. Exigim la plena igualtat de drets i condicions i l'acceptació de la nostra diversitat. 

Com deixa Rosa Luxemburg, cal que treballem, també des dels mitjans de comunicació, "per un món on ser totalment iguals, humanament diferents i plenament lliures". 

Avui, les dones, ens aturem.

dilluns, 7 de març del 2016

8 de març: Per a totes les bruixes de dol

Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Amb les mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat
Maria Mercè Marçal. Bruixa de dol           

dissabte, 8 de març del 2014

8 de març: Marçal-Akhmàtova

Avui, 8 de març, és un bon dia per recordar dues grans poetes: Maria Mercè Marçal i Anna Akhmàtova.

Marçal va basar un dels seus poemes en una composició de la seva admirada poeta russa Anna Akhmàtova. Ambdues poetes prenen com a punt de partida un passatge bíblic: el de la dona de Lot que es va convertir en estàtua de sal per mirar enrere.

El poema d’Akhmàtova, traduït per Marçal, acabava amb aquests versos:



Qui per aquesta dona aixecarà el plany?
És res de massa fútil per fer-ne cabòria?
El meu cor, tanmateix, ell sol, no oblidarà
la qui donà la vida només per un esguard.


Marçal recull el sentiment de la poeta russa per una dona, i el recrea com a símbol del silenci i l’oblit de la veu femenina al llarg de la història:


La rígida camisa de força de la sal
bloqueja la follia. La pantalla és en blanc.

A l'alba reverbera la història sense història.
El gest es perpetua
gegantí i resplendent.
I en la duresa mineral impresa
fulgura la pregunta sense veu:

Quin era el Nom de la dona de Lot,
la qui donà la vida només per un esguard?
                                                    (Rc, 27-28)

Una dona de la qual ni se sap el nom... Marçal va traduir, conjuntament amb Monika Zgustová un epigrama d’Akhamàtova que expressava molt bé aquest tema de la veu de dona històricament silenciada i, alhora, s’interrogava sobre la capacitat creativa de la dona:

Podria Beatriu crear com Dante
o cantar Laura la febre d’amor?
He ensenyat a una dona a fer servir la veu.
I ara, com puc fer-la callar?


Un bon dia, també, per rellegir aquest vídeo