Full de ruta ANC 2018-2019: mentalitat i estratègies renovades

Dieu-me paranoic, si ho voleu, però sembla com si s’estigués escampant l’opinió que cal “liquidar” l’ANC abans del que estava previst, que no ho oblidem, era quan aquest país assolís la independència.

Estic d’acord que la situació i el context polític que estem vivint requerirà d’altres formes d’acció ciutadana que, indubtablement, però no només, passaran per les diferents maneres d’exercir la resistència no-violenta que, perquè pugui tenir èxit, necessitarà de gent disposada, però, sobretot, d’una gran xarxa territorial ben organitzada.

I és aquí on la meva “paranoia” em porta a pensar que a algú li fa nosa l’ANC, que pensa que ja ha fet tot el que podia fer i que ja és hora que sigui substituïda per altres tipus d’organització. En un dels molts comentaris i articles que corren pels mitjans llegeixo: “Veient que els polítics no estan a l'alçada de la situació hauríem d'anar iniciant els ciutadans sense partits, ni ANC ni Òmnium. D'entrada hauríem d'aconseguir que tots els independentistes de cor entrin a formar a part d'organitzacions com els CDR.” És a dir, les organitzacions que, des del 2012, han estat les capdavanteres del moviment independentista ara ja no serveixen.

És evident que no es pot obviar de cap manera l’aparició dels CDR. La seva intervenció va ser important durant l’1 d’octubre, però principalment durant l’aturada de país del 3 d’octubre i en menor grau el 8 de novembre. Les accions que van dur a terme en aquestes dues aturades de país ens indiquen molt bé quina és la seva principal estratègia. Han de tenir i tindran un paper important a curt i mitjà termini.

L’ANC, però, és la principal organització independentista de la societat civil. La seva xarxa territorial és la més extensa, present a més de 750 municipis. Les seves 50 sectorials, autèntics lobbies de pressió en els seus àmbits naturals, omplen de contingut el missatge de l´ANC i les fan indispensables de cara al procés constituent de la República. Les 38 assemblees exteriors presents arreu del món col·laboren a ampliar-ne el ressò internacional. Aquesta xarxa, els seus prop de 50.000 associats i l’experiència organitzativa de més de cinc anys fan que sigui, no només absurd, sinó temerari i inconscient voler prescindir-ne o relegar-la a un segon terme en la proper lluita per la consolidació de la República.

L’ANC continua sent la base, els fonaments i l’estructura del gran moviment popular independentista i no es pot desaprofitar, deixar-la de banda i dedicar-se a engegar noves organitzacions.  Ara bé, dit això, també és inqüestionable que necessitem una ANC diferent, una ANC renovada. Cal modificar-ne funcionaments. Cal canviar les estratègies que han estat decisives per arribar fins a l’1 d’octubre i aplicar-ne de noves per a una nova etapa, molt diferent a la viscuda fins ara.

El 18 de febrer hi ha prevista l’Assemblea General (AG) de l’ANC. Una assemblea avançada a causa de la situació política. Ben aviat, les diferents assemblees territorials, sectorials i exteriors de l’ANC rebran els documents que caldrà debatre i aprovar, primer en l’àmbit propi de cada assemblea i, el 18 de febrer, en Assemblea General. Els dos documents clau seran la Ponència Marc i el Full de Ruta per al proper mandat.

Els diferents fulls de ruta de l’Assemblea han marcat des del 2012 l’actuació de l’ANC i han estat decisius per tal que el procés d’independència avancés i superés els diferents esculls amb què s’ha anat trobant durant els darrers anys. Enguany, el Full de Ruta que aprovem a l’AG ha de reflectir clarament aquesta necessària renovació de l’ANC que permeti situar l’organització, de nou, com a capdavantera del moviment independentista en aquesta nova etapa. El Full de Ruta ha de donar resposta a quina serà l’actuació de l’Assemblea, i ha d’incloure, principalment, la seva posició davant d’aquests punts bàsics:

La  situació dels presos i exiliats i com afrontar la repressió de l’Estat amb accions concretes i, sobretot, ben organitzades i planificades.

La relació i la coordinació amb els CDR i amb totes aquelles organitzacions que tinguin com a objectiu fer efectiva i consolidar la República. Així mateix, amb el Govern i amb els partits polítics independentistes. Des de la seva fundació, l’ANC sempre ha mantingut que la independència només serà una realitat si es manté la unitat d’acció entre les institucions, els partits i organitzacions polítiques i la societat civil.

L’inici del procés constituent. La millor manera de consolidar la República i d’afegir-hi molta més gent al projecte de construcció d’un nou país és debatent com voldríem que fos la Catalunya del futur.

El Full de Ruta, com sempre ha fet, ha de definir quin ha de ser el lloc de l’Assemblea i com ha d’assumir-ne les responsabilitats, les que corresponen a una organització popular, unitària, plural i democràtica.

Estic convençut que l’Assemblea sabrà estar a l’alçada que li exigeix el nou context polític. Estic segur que les assemblees territorials, sectorials i exteriors hi contribuiran de manera decisiva, debatent la proposta de Ponència i de Full de Ruta que els presenti el Secretariat Nacional. No dubto que, si cal, presentaran les esmenes que reforcin i potenciïn aquests documents per tal que l’AG, l’òrgan sobirà, aprovi un Full de Ruta renovat, engrescador, clar i potent. 

Una ANC amb mentalitat i estratègies renovades i amb capacitat de lideratge és el que cal per reforçar i potenciar la unitat d’acció de tot el moviment independentista. Una “nova” ANC, acompanyada d’una coordinació real i efectiva entre les forces polítiques, les institucions i la societat civil és el millor remei per evitar caure en un bucle “processista” sense fi o, el que seria encara pitjor, en un desgavell, desorganització i descontrol del moviment, en un campi qui pugui en què tothom actuï segons els seus criteris i estratègies.

Per a què va néixer l'ANC? Primer el país (1)

Segur que el que escriuré no agradarà a uns quants, potser fins i tot, a molts. Sé que les crítiques i els menyspreus arribaran, sobretot a través  de les xarxes. Us aviso per endavant, no hi perdeu el temps, tant me fa el que em pugueu dir... Em veig en l’obligació de ser franc, si vull ser conseqüent amb mi mateix i amb allò que em va impulsar a entrar el 2010 al Moviment per la independència, embrió de l’ANC, i fidel, sobretot al procés, al qual he dedicat 5 anys de la meva vida.

Avui el president Mas ho ha dit clarament quan ha llençat la crida a l'ANC, Òmnium i l'AMI per construir una candidatura amb la màxima unitat : 'Faig una apel·lació directa a les entitats de la societat civil de parlar-ne. Evidentment, nosaltres ens posem a la seva disposició. I si no surt, nosaltres assumirem la nostra responsabilitat. Hi serem segur. Però no volem renunciar a fer allò que pensem que li cal al nostre país en el moment decisiu que hem de viure. Volem construir la màxima unitat possible al costat de les entitats de la societat civil organitzada del país.'


Alguns han començat a dir que el president ha situat la pilota a la teulada de l’ANC. I això no és del tot cert. La pilota ha tornat al lloc d’on mai no hauria d’haver sortit. La candidatura, la llista de país o com li vulgueu dir era responsabilitat de l’Assemblea, perquè des de sempre havia estat la nostra proposta, la millor proposta, la més convenient i adequada per guanyar unes eleccions plebiscitàries.

Així ho dèiem el 2013, quan aprovàvem el Full de Ruta que va precedir la Via catalana, la increïble cadena humana de més de 400 quilòmetres:

“L’ANC promourà, en la mesura del possible i amb escrupolosa neutralitat, la unitat d’acció de la ciutadania, les institucions i les forces polítiques i socials, consensuant objectius comuns. Si es considera necessari, l'ANC pot promoure la formació d’una coalició unitària independentista en unes hipotètiques eleccions futures.”

I tothom, potser perquè encara ho veien molt lluny tot plegat, hi estava d’acord. Significava l’autèntic esperit unitari, transversal i promogut des de la societat civil. El mateix esperit que amarava l'ANC que feia molts pocs mesos, l'11 de setembre de 2012, havia començat a demostrar la força de la gent.

L’objectiu primer, però, era la consulta, que figurava en el programa de les forces sobiranistes que van sortir guanyadores, amb més dee les 2/3 parts del Parlament,  de les eleccions del 2012. 

Així, el 2014, el Full de ruta aprovat també en Assemblea General, continuava remarcant  que, si el 9N no es podia celebrar amb total normalitat,  “caldrà recórrer la darrera etapa per demostrar que ho hem intentat tot per la via pacífica i democràtica. La celebració de les eleccions anticipades, de caràcter plebiscitari, serà aquest darrer pas. El paper de l’ANC ha de ser el d’empènyer la constitució d’una candidatura unitària dels partits i forces socials que proposin la Declaració d’independència com a primer acte del nou Parlament i donar-hi tot el suport actiu.”

Novament, tothom semblava estar-hi d’acord. Segurament, els partits (i els partidistes) encara ho veien tot massa lluny.

Dos dies després de l’11 de setembre de 2014,  l’ANC va celebrar el seu plenari a Arenys de Munt. En aquesta històrica població va ser on es va aprovar la Declaració d’Arenys. Continuàvem apostant fort per la consulta i, de nou insistíem que, si la consulta no ens servia, calia convocar eleccions immediatament i “Preparar una candidatura d’ampli consens polític i social que concorri a aquestes eleccions amb un punt programàtic únic: la declaració d’independència i l’inici del procés constituent.”

 I va arribar el 25 de novembre de 2014... 

12 d'abril: fent camí cap a la independència

Article publicat a Tribuna.cat

El proper diumenge, 12 d’abril, a Lleida, l’ANC celebrarà la seva III Assemblea General. Han passat ja tres anys des d’aquell mes de març de 2012 al Palau Sant Jordi quan vam constituir oficialment l’Assemblea. Tres anys en què hem fet un llarg, ràpid i productiu recorregut.

L’Assemblea va néixer el 2012 en el marc d’una Catalunya autonòmica que tenia com a principal objectiu obtenir un pacte fiscal amb l’Estat espanyol. Diumenge, tindrà lloc la nostra III Assemblea General en una Catalunya que se sent plenament sobirana i que camina, des de fa temps i amb pas decidit, cap a la seva llibertat en el marc d’una futura República catalana independent.

Diumenge, ens tornarem a trobar els companys i companyes de l’ANC per, entre altres temes, aprovar la primera Ponència marc de l’Assemblea i el que serà el nostre Full de ruta per al 2015-2016.

Si en feu una lectura, encara que sigui ràpida, de la nostra Ponència marc, hi podreu llegir el que ha sigut la història de l’ANC durant aquests darrers tres anys. Els objectius que ens vam plantejar, els que hem assolit i també aquells altres que no hem pogut arribar a  aconseguir. Un autèntic relat que emmarca la història política de l’ANC per comprendre tot allò que hem fet i també el que encara hem de fer.

Aprovarem també el Full de ruta 2015-2016. El més decisiu en la història de l’Assemblea perquè marca el camí final que hem de seguir  per assolir la independència i per construir la nova República catalana independent. Podríem sintetitzar-lo d’aquesta manera:

Remarcar que ens ho juguem tot, absolutament tot, en les properes eleccions municipals del 24M i en les del 27S. Ambdues convocatòries electorals són del tot transcendentals i decisives. Cal que les forces independentistes guanyin en la majoria d’ajuntaments del país i que hi hagi també una majoria d’alcaldes i governs municipals compromesos amb la independència.

L’eix social i l’eix nacional són indestriables. Són un únic eix que ens ha de permetre construir un país nou, aquest país que construirem entre tots, entre la societat civil, els partits polítics, les forces socials i les nostres institucions.

Hem de guanyar el 24M i el 27S de manera inqüestionable. I, per fer-ho, només hi ha un camí, el mateix que ens ha dut fins aquí: la unitat d’acció. Aquesta unitat d’acció que s’ha començat a construir amb l’acord sobre el full de ruta per a després de les eleccions plebiscitàries, però que ha d’anar molt més enllà amb la incorporació de moltes més forces, tant polítiques com socials.

El Full de ruta 2015-2016 fa una crida a la mobilització del poble català i demana, gairebé exigeix, aquesta unitat d’acció entre la societat civil, les forces polítiques i les institucions per fer realitat la Catalunya independent.

La III Assemblea General de l’ANC serà també la darrera en què participaré com a membre del Secretariat Nacional. Ha arribat l’hora del relleu.

Això, però, forma part d’una altra història sobre la qual m’agradarà reflexionar més endavant. Una història plena d’experiències viscudes, d’il·lusió, d’alegries i també de responsabilitat, de tensió, de feina i d’hores i hores de reunions.

L’experiència més extraordinària que he tingut l’honor de poder viure en primera línia.

ANC: El full de ruta més decisiu

Article publica a Tribuna.cat

El passat 4 de març, el plenari del Secretariat Nacional de l’ANC vam debatre i aprovar, amb un sol vot en contra, el Full de ruta 2015-2016 i  la Ponència marc complementària. Des de l’endemà mateix, les assemblees territorials i exteriors de l’ANC disposen d’ambdós textos per tal de poder debatre’ls i presentar-hi esmenes, si ho creuen convenient. Els textos definitius els aprovarà l’Assemblea General del proper 12 d’abril.

Davant d’alguns titulars desafortunats i que tergiversen el contingut real del Full de ruta, intentaré desfer aquests possibles malentesos i miraré d’aclarir els punts més importants del Full de ruta més decisiu que mai hagi redactat l’Assemblea.

La proposta de Full de ruta del SN de l’ANC presenta dos grans eixos de treball a curt termini i que podríem resumir en: El primer, construir la unitat d’acció imprescindible entre la societat civil, les nostres institucions i els partits polítics i, segon, orientar adequadament el treball per augmentar la incidència social de l’ANC, arribant a sectors socials escèptics amb la independència. En aquest sentit prenen especial importància les accions inscrites en el Pla d’Actuació 2015-2016.

Després de l’èxit del 9N, la societat civil i l’ANC com a organització capdavantera, vam cedir, necessàriament, el lideratge del procés al partits polítics que, una vegada més, han demostrat ser-ne la baula més feble.

Després de l’acord del 14 de gener, acord en el qual l’ANC es vam limitar a fer el paper de fedatari, les eleccions del 27S van prendre un caràcter merament partidista. El repte que tenim al davant és, doncs, aconseguir el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27S i assegurar una mobilització més gran que les registrades en anteriors eleccions.

Primer objectiu del Full de ruta: les eleccions municipals del 24 de maig han de ser llegides, també, en clau nacional i han de servir per reprendre,  amb força i il·lusió renovades, la via catalana cap a la independència. 

Segon objectiu clau del Full de ruta: La victòria clara i inqüestionable de les forces independentistes només s’aconseguirà des de la màxima unitat possible i vinculant, com ha estat sempre, la justícia social i la regeneració democràtica amb la pròpia construcció de la nova República catalana independent.

Aquesta unitat només s’aconseguirà si és la conseqüència d’un acord sòlid i previ a les eleccions del 27S. Un pacte entre les forces sobre les quals es basa el propi procés: la societat civil, les institucions i els partits polítics. Un pacte que caldrà que sigui públic, conegut per tothom i impulsat per la societat civil, la que, des del primer moment, ha liderat el procés.

Tercer objectiu: Per a l’ANC, aquest pacte només es pot produir en el marc de la nova configuració del que fins ara ha estat la Taula de forces polítiques i socials per l’Estat propi. Un pacte que ha de contemplar uns punts mínims sobre els quals es puguin començar les converses i que estan especificats en el propi Full de ruta.

Quart objectiu: Si després d’un temps prudencial, fos impossible en el marc d’aquesta Taula aconseguir aquest acord sòlid i unitari, l’Assemblea ens  plantejarem d’impulsar, des de la societat civil, una candidatura de país a l’entorn dels punts mínims especificats en el Full de ruta. 

Estic plenament convençut que la maduresa, el bé col·lectiu i el sentit de país de tots els integrants de la futura Taula, farà que no s’arribi a produir aquest quart escenari.

Ha de quedar ben clar, però, que si, en un cas improbable, això succeís, a l’ANC en cap moment ens tremolaran les cames i farem el que la societat ens demani, el que calgui per fer possible la nova República catalana.

"Interessos personals" a l'ANC, la llavor del dubte (Resposta oberta a Jordi Martínez. Final)

En la part final del post d’en Jordi Martínez La força de l’ANC no és als despatxos:el 27S i les llistes i en només quatre ratlles es pretén sembrar la llavor del dubte sobre l’actuació d’alguns dels membres del SN de l’ANC. Quan un no té cap mena de prova; quan un ni tan sols coneix realment i amb certesa quina és la intenció i la voluntat de les persones que actuen d’una manera determinada; quan un creu que el que opina i es comporta diferent a la seva manera de veure les coses ha de tenir alguna motivació fosca i deshonesta, opta per dedicar-se a fer servir les armes de la suposició, de l’ambigüitat volguda, de cercar en el possible lector l’escepticisme, la incertesa, la inseguretat i la malfiança.  

Aquest mètode en mans d’un ciutadà normal i corrent no va més enllà d’una simple opinió maldestre. Quan prové d’un exmembre del SN, exsecretari de l’ANC durant dos anys i que, per tant, se li pot pressuposar que coneix molt bé l’organització i els que la integren és un fet molt greu i d’una gran irresponsabilitat.

No cauré en el parany. No em dedicaré a respondre utilitzant el mateix estil dialèctic.

Vaig començar a treballar per l’ANC a principis de 2010. He estat membre i coordinador del primer Consell Permanent de 2011 a 2012. Membre del SN i responsable de relacions i comunicació interna des de març de 2012 fins ara. He estat vicepresident de l’entitat des de març de 2013 fins ara. Conec, i crec que força bé, l’organització i la gent que hi és actualment i la que hi ha anat passant... Estic plenament convençut de la honradesa personal i de totes les actuacions de qualsevol persona de les que he conegut dins de l’ANC.

Hi ha hagut moments amb debats molt tensos, com és normal i lògic en una organització àmpliament transversal que aplega gent d’ideologies i maneres de pensar i actuar tan diferents. L’objectiu final, però, ha estat sempre per damunt de tot.

Ben aviat serà l'hora del relleu. Digueu-me ingenu, però estic convençut que la nova gent que formarà part del SN vindrà amarada dels mateixos valors que tenim els que hi hem estat durant tres anys: honradesa, convenciment, voluntat i esperit de servei. 

Ho he dit ja moltes vegades: hi ha gent a qui l’ANC li fa nosa, molta nosa. És responsabilitat de tots els que componem l’Assemblea que la unitat que demanem i reclamem als quatre vents sigui també la que mostrem a tot el país com a organització.

Dediquem els nostres esforços a aconseguir l’objectiu: la independència. No busquem pretesos i malèvols “interessos personals” en una o altra estratègia que es plantegi per tal d'assolir-lo. Qualsevol estratègia, qualsevol acció o activitat que es proposa des del Secretariat Nacional de l’ANC, totes cerquen el mateix objectiu, totes són respectables i en totes podríem trobar arguments en pro i en contra i,malauradament, cap ni una en garanteix els resultats finals.  

Siguem responsables i sapiguem estar a l’alçada del que el país ens exigeix. 

El 27S i les llistes (Resposta oberta a Jordi Martínez. 1)

El dimecres 4/03 hi havia plenari del Secretariat Nacional (SN) de l’ANC. Únic punt a l’ordre del dia: debatre i aprovar el Full de ruta. Un Full de ruta que a partir de l'endemà mateix ja poden debatre totes les assemblees territorials i exteriors i, si ho creuen convenient, presentar-hi esmenes perquè finalment pugui ser aprovat en l’Assemblea General del proper 12 d’abril.

La capacitat de sorprendre’m es veu que no té límits, perquè el mateix dia 4, amb l’inestimable suport pel que fa a la difusió del diari ARA, en Jordi Martínez, exsecretari de l’ANC i fins fa poc membre del SN, inaugurava el seu blog amb un article titulat La força de l’ANC no és als despatxos: el 27S i les llistes.

Abans d'entrar de ple en el tema, vull deixar ben clar el meu afecte per en Jordi Martínez. Un afecte fruit d'haver compartit tres anys amb ell al SN i els dos primers al Comitè Permanent. És un home molt jove, intel·ligent i de gran valua. Estic convençut que en el seu article predomina l'honradesa i la bona fe i també m'agradaria que em pressuposés el mateix pel que fa al meu. 

Considero l'article totalment desafortunat, tant pel que fa al contingut com, sobretot, al moment en què ha decidit fer-lo públic. No és cap casualitat que el dia en què es preveia un debat intens al voltant del Full de ruta, en Jordi decideixi publicar les seves opinions a l’entorn de les estratègies de l’Assemblea, acompanyades d'insinuacions vagues sobre determinats interessos personals de membres del SN. A més, aquestes opinions esbiaixades, no sé ben bé com, obtenen un espai magnífic de ressonància a les pàgines del diari ARA. Espero que aquesta resposta també pugui obtenir el mateix ressò. 

Per cert, i sigui dit de passada, el plenari del dimecres va ser un autèntic exemple de debat democràtic; un autèntic exemple de l'assemblearisme ben entès; un autèntic exemple de la maduresa humana i política de la gent que compon el SN. Després de més de 5 hores de debat, es va assolir un consens pràcticament absolut (un sol vot en contra) a l’entorn de tot el Full de ruta i de la ponència marc 2015-2016.

Anem a les opinions d’en Jordi Martínez.... Primer de tot li aconsellaria que es llegís la proposta de Full de ruta aprovada pel SN i així podrà veure la realitat, més enllà del que li hagin explicat o dels documents de treball que li hagin pogut fer arribar. Quan un parla o escriu a través del que li arriba, sense esperar al document aprovat, li pot passar que no n'encerti ni una.

A desgrat que aquest article acabi sent massa llarg, crec que és convenient que reprodueixi en quin context figura l’opció de candidatura de país en la proposta de Full de ruta aprovada dimecres. Crec que ja ho puc fer públic, tenint en compte que totes les nostres assemblees ja disposen d'ambdós documents. Em permeto remarcar en negreta alguns puts importants:

"[...] Per tant, superat el punt mort polític produït fins a l’acord del 14 de gener entre els caps dels dos partits principals de Catalunya, l’ANC treballarà per aconseguir que, en el marc de la nova configuració de la Taula de forces polítiques i socials per l’Estat propi, s’assoleixi un acord sòlid entre les forces polítiques sobiranistes per tal que les eleccions del 27S puguin ser llegides amb caràcter inequívocament plebiscitari.

En aquest camí hem de preveure possibles provocacions de l’estat espanyol com la inhabilitació del president i consellers o altres atemptats greus contra les institucions i representants del país, que donaran coherència a la proposta de l’ANC, ja descrita en el Full de Ruta precedent, empenyent la constitució d’una candidatura unitària dels partits i forces socials que proposin la Declaració de Sobirania com un dels primers actes del nou Parlament i donar-hi tot el suport actiu. La candidatura ha de dur inequívocament en el seu programa que, en cas de majoria d’escons al Parlament i un cop esgotades les possibilitats de negociació amb l’Estat per una secessió acordada, proclamaran la independència

Tanmateix, en el cas que en el marc de l’esmentada Taula no fos possible la configuració d’un pacte en la línia anterior, com també en el supòsit que les eleccions del 27S fossin ajornades per qualsevol motiu diferent d’una ingerència de l’Estat espanyol, l’ANC es plantejarà la possibilitat d’impulsar, des de la societat civil, una candidatura de país, representativa de totes les sensibilitats polítiques i socials de forma transversal, que doni prioritat absoluta a l’assoliment de la independència. Aquesta possibilitat és coherent amb la proposta de candidatura unitària que, d’acord amb l’anterior full de ruta de l’ANC, constituïa l’opció preferent, però que va quedar superada per l’acord del 14 de gener entre el president de la Generalitat i el cap de l’oposició."

I en l’apartat de requisits, acaba dient:

" [...] En aquests moments correspon als partits polítics sobiranistes arribar als acords de mínims abans esmentats. Tanmateix, si fins a final de juny de 2015 les forces polítiques no han arribat a tancar cap acord en la línea expressada, l’ANC es plantejarà organitzar una consulta interna a tots els seus associats, oberta a tots els simpatitzants que vulguin, per conèixer la seva opinió sobre si l’ANC ha d’impulsar l’esmentada candidatura de país i, si fos així, quin hauria de ser el paper de l’ANC."

Crec que queda més que clar i molt allunyat de les opinions que considero desinformades i partidistes d'en Jordi. Un Full de ruta aprovat amb un sol vot en contra i que, insisteixo, no passa de ser una proposta i que encara ha de ser debatut i objecte d’esmenes, si cal, per totes les nostres assemblees.

En Jordi Martínez, militant amb carnet de partit, pensa que la feina de l’ANC és “convèncer indecisos” i organitzar onzes de setembre. Evidentment, un dels objectius principals de l’Assemblea des del seu naixement és el d’ampliar la majoria social favorable a la independència. Hi hem treballat i ho continuarem fent perquè és un tema cabdal. Ara bé, en Jordi sembla oblidar que l’ANC va néixer per aconseguir un gran objectiu polític: la independència i amb ella la constitució de la República catalana independent com un estat de dret, democràtic i social.

I si volem aconseguir l’objectiu, si volem que l'independentisme guanyi de manera inqüestionable les eleccions del 27S, cal que l’ANC s’impliqui en el procés com ha fet sempre, des de la Conferència Nacional del 2011. No som un partit polític, no ens presentarem a cap procés electoral, però som un actor polític de primer ordre.

Després del 9N vam cometre un error: vam cedir el lideratge del procés als partits polítics tots sabem com ens ha anat. Aquest va ser el nostre principal error i no el podem tornar a repetir. Han estat dos mesos d'autèntica pobresa política partidista. 

Un article massa llarg... Espero que hàgiu arribat fins aquí. 

Encara, però, em queda un tema per tractar: els interessos personals que, segons en Jordi Martínez, busquen una sortida, també personal, millor que la que tenen ara a l’ANC.

En parlarem ben aviat....

Som un actor polític

Article publicat a Tribuna.cat 

Durant les darreres setmanes, els independentistes hem estat convivint amb una estranya barreja de sensacions. Els dies han anat transcorrent enmig de la perplexitat, la decepció, la impotència, la indignació...

Finalment, el dimecres 14 de gener, l’acord va arribar i, el mateix dimecres al vespre, vam poder escoltar com els dos actors principals d’aquest trist serial que ha durat setmanes ens n’explicaven l’abast.  

Volíem l’acord o, millor dit, el necessitàvem, per acabar d’una vegada amb aquest maleït carreró sense sortida en què havíem entrat i que amenaçava el propi procés d’independència. L’acord era imprescindible perquè la unitat d’acció de l’independentisme començava a esquerdar-se per diferents bandes.

Aquest acord té aspectes negatius? I tant! Aquest no és l’acord que demanava l’Assemblea, ni pel que fa a la data, ni en la forma, ni en com s’ha desenvolupat, ni tampoc perquè no ens mostra cap full de ruta perfectament tancat i acordat. És, a més, un acord només entre dos partits que sembla oblidar la transversalitat del moviment independentista.

Ara bé... tenim el que tenim i, el principal és que tenim ja una data: 27 de setembre. Des de l’Assemblea hem après que mirar enrere, que les mirades al passat només ens poden servir per aprendre dels errors que hàgim pogut cometre. Des de l’Assemblea sabem que, per damunt de tot, cal mirar endavant, més enllà de l’horitzó. Ens cal, sempre, dirigir la mirada cap al futur.

No mirarem enrere... Disposem de 8 mesos per poder treballar de manera més intensa si cal en el nostre principal objectiu: ampliar la majoria social favorable a la independència. Disposem de 8 mesos per assegurar la victòria de l’independentisme en les properes eleccions.

L’Assemblea, recordem-ho de nou i que tothom ho tingui ben present, és una organització sorgida de la societat civil, però amb un clar objectiu polític: la independència. Que ningú, doncs, ho oblidi, i els partits polítics els primers. Som actors polítics de primer ordre en aquest procés i no estem disposats a renunciar-hi.

Després del que hem viscut a partir del 9 de novembre, estem preparats per jugar-hi més fort encara, no només per aconseguir la República catalana independent, sinó perquè aquesta república sigui diferent. Volem un Estat nou que ens serveixi per construir un nou país. Un Estat nou que ens permeti lluitar des del primer dia contra les emergències socials i econòmiques que patim. Un Estat nou que signifiqui regeneració democràtica, una regeneració que, tots en som conscients, ha de començar pels propis partits polítics.

El principal garant d’aquest procés ha de ser el full de ruta que caldrà aplicar immediatament després de les eleccions. Un full de ruta comú, acordat i amb compromisos de compliment per part de totes les forces polítiques sobiranistes.

És en aquest full de ruta en què l'Assemblea va centrar, des del primer moment, tots els seus esforços, malgrat la mentida que han mirat d'escampar alguns mitjans i gent interessada, intentant fer creure que a l'ANC només li preocupaven les llistes, les candidatures i els noms.

Algun dia, segur, n'haurem de parlar abastament d'aquests darrers dos mesos. Haurem de parlar de la feina silenciosa, discreta, sacrificada i intensa que ha fet l'Assemblea.

Si cal, estem preparats!

Article publicat a Tribuna.cat

No van venir amb el nou any, ni tampoc ens la portaran els Reis. La tan esperada convocatòria d'eleccions avançades es fa esperar molt més del que caldria. El temps, però, s'acaba i, en no més de 15 dies, la incògnita s'haurà d'haver desvelat. 

Sempre he mantingut el convenciment que hi haurà un acord entre les principals forces polítiques que permetrà celebrar aquestes eleccions avançades de caràcter plebiscitari. Sempre he dit que la clau de tot radica en un acord unitari a l'entorn del full de ruta que ha de marcar el procés postelectoral i de transició cap a la independència. El què volem fer amb aquestes eleccions que ens permet aparcar, si més no momentàniament, el conflictiu com.

Malgrat aquest meu convenciment, detecto que entre tos aquells que, ara fa prop de dos mesos, vam desafiar l'Estat espanyol i vam anar a votar el 9N, es comença a escampar una desagradable, però coneguda sensació. Aquesta gent, que som la que durant els darrers 5 anys ha estat empenyent el procés d'independència fins a situar-lo a tocar de l'objectiu, intuïm que, una vegada més, el procés sembla encallar-se quan se situa en el terreny dels partits polítics. I a tots nosaltres, que hem estat i som els autèntics protagonistes del procés, a tots plegats se'ns fa molt complicat entendre tot el que està passant. 

Potser ha arribat el moment de recordar a més d'un per què i com hem arribat fins aquí. El perquè és ben clar: ens ha manat un sol objectiu, aconseguir la independència. El com hi hem arribat és fàcilment demostrable: la força de la gent i la unitat d'acció basada en la transversalitat. El procés d'independència d'aquest país és força singular i no té comparació possible. És un procés que ha anat de baix a dalt, que ha estat empès per la gent, per la societat civil organitzada i que ha aconseguit esdevenir majoritari gràcies a la seva profunda transversalitat.

Aquests continguts bàsics del procés sobiranista català provoquen que estigui liderat per un moviment popular, profundament amarat dels valors de la justícia social, de la regeneració democràtica i de la llibertat. Un moviment que veu en la independència l'eina més eficaç per assolir un autèntic estat de dret, democràtic i social que esdevingui l'oportunitat de dur a terme grans i profunds canvis, que obri el pas a una major participació ciutadana, a una més eficaç lluita contra tota mena de corrupció, que pugui garantir tots aquells drets socials i públics més essencials. 

Aquest és, doncs i que quedi ben clar, un procés al capdavant del qual hi ha la força de la gent, diversa, heterogènia, moguda per desitjos de canvi, per sentiments de regeneració democràtica i de justícia social. Que quedi ben clar també que no hem arribat fins aquí per limitar-nos ara a ser-ne uns atònits i passius espectadors. Continuo estant convençut que hi haurà eleccions avançades. Continuo creient que ningú no serà tan pobre i tan curt de mires, políticament parlant, per no posar el país per damunt de qualsevol altre interès, per molt legítim que sigui. Continuo creient, doncs, que hi haurà els acords necessaris i que l'independentisme sortirà enfortit i victoriós per poder culminar feliçment, d'una vegada per totes, el procés d'independència.

I si no és així? I si finalment no hi ha acord? 

En aquests moments d'incertesa, passi el que passi en el futur més pròxim, caldrà recordar un dels paràgrafs del Full de ruta de l'ANC, aprovat en l'Assemblea General del passat mes d'abril a Tarragona:

L'ANC considera que la societat catalana ha d'estar preparada i disposada a actuar, democràticament i pacífica, en qualsevol dels escenaris polítics que es puguin arribar a produir. 

Si cal, estem preparats!

Tres peus al gat. Resposta oberta a candidatures i llistes.

Resposta oberta a alguns dels comentaris que darrerament van apareixent a les xarxes socials i en alguns mitjans de comunicació: 

Sempre que un ho vol, es poden buscar els tres peus al gat.. I els tres peus al gat en aquest cas es diuen candidatures i llistes.

Companys i companyes.... ja no sé com dir-ho... la candidatura unitària de què parla la Declaració de Cornellà de l'ANC no és la llista de Mas! 

La candidatura unitària de l'ANC, que, per cert, figura en els nostres fulls de ruta des de fa més d'un any i mig, és una candidatura que reculli totes les sensibilitats polítiques i socials de l'independentisme. Així ho expressa molt clarament la Declaració. El que tingui interès a veure en això un suport a Mas i a CDC té una mirada política molt curta..

A més, MAI, MAI, MAI (ho poso en majúscules per remarcar-ho bé) hem parlat amb CAP partit polític de candidatures. Hem parlat i parlem sobre el QUÈ (que també està ben citat en la nostra Declaració) QUÈ volem, QUÈ hem de fer després d'aquestes eleccions. Aquest és el gran tema. Aquest és el tema cabdal. 

QUÈ VOLEM FER AMB AQUESTES ELECCIONS?  Govern d'unitat o de concentració? Declaració de sobirania? Negociacions amb l'Estat i la Comunitat internacional? Inici d'un procés Constituent? Com hauria de ser aquest procés Constituent?Referèndum que confirmi la independència o referèndum que aprovi la Constitució? Com s'haurà de governar aquest país durant aquest període de transició? Quin tipus de polítiques haurà d'aplicar un Govern d'unitat, si és el que finalment es decideix com  a millor?  

Aquestes són les preguntes. Aquests són els gran temes a debatre, a discutir, a negociar. És el que fem des de l'ANC,

Si aconseguim un gran acord sobre aquest QUÈ... tindria tanta importància el COM? I si algú considerés que la té, ja ho discutirem després del que realment interessa. El que realment interessa a la gent. El que realment interessa a l'ANC.  

I un apunt per acabar.... Deia en un article del 18 de novembre, Sensacions agredolces    

Són només sensacions, intuïcions, si ho voleu... però crec que més d’un voldria que l’ANC abandonés la seva posició d’actor polític en tot aquest procés. Crec que més d’un desitjaria que l’ANC es dediqués exclusivament a una feina de dinamització per aconseguir aquest mig milió de vots que encara ens falten per anar del tot tranquils. Crec que més d’un voldria que la feina de l’ANC en aquest post 9N fos simplement això i deixés que la política la fessin els polítics.

Algú, alguns, voldrien que realment hi hagués una crisi interna a lAssemblea, que hi hagués una divisió que permetés bloquejar d'alguna manera la força de la gent que està representada en l'Assemblea. 

Estiguem, doncs, be atents i amatents.

Full de ruta 2014-2015. Declaració política Assemblea General

 

Declaració política sobre el Full de Ruta 2014-2015.

Llegida en l'Assemblea General de l'ANC que va tenir lloc a Tarragona

el 5 d'abril de 2014

 

La Mesa d’aquesta Assemblea ens ha fet saber el resultat de les votacions que hem fet a primera hora i ara toca una única votació que ratifiqui, això esperem, el text resultant del procés d’esmenes que hem seguit durant les darreres setmanes. 

En relació als Fulls de Ruta aprovats en les Assemblees generals anteriors, el Full de Ruta que us proposem aprovar, introdueix dos    elements -diferents escenaris i actors diversos- que configuren un Full de Ruta complex i més obert que mai.  L’èxit o el fracàs del procés dependrà de la nostra capacitat de diàleg i d’entesa amb els altres actors, de la capacitat de tots plegats de resistir i avançar en els moments difícils que s’acosten i, sobretot, de la capacitat de reprendre el camí traçat.... i de fer-ho al ritme adequat. La bona gestió del tempo i l’habilitat d’escollir la via més adequada seran els principals requisits de l’èxit final. 

Però hi ha dos requisits més que també impregnen aquest moviment que és l’Assemblea i que l’han de seguir caracteritzant: la nostra Via cap a la Independència és una via democràtica i pacífica. Radicalment democràtica i profundament pacífica. 

ESCENARIS 

En el Full de ruta que ara votarem es diu que l'objectiu prioritari del poble català és la celebració de la consulta, de caràcter políticament vinculant, el 9 de novembre de 2014, com la fórmula internacionalment més acceptada d'accedir a la independència en un marc democràtic.

Sabem que aquest objectiu no serà fàcil perquè l'Estat espanyol centra la seva estratègia en impedir-ne la celebració.

Per a arribar a la Declaració d'Independència, pas previ i indispensable per a la constitució del nou Estat català aquest Full de Ruta preveu els escenaris que podran produir-se i les actuacions a dur a terme per arribar-hi.

Els escenaris previstos són aquests:

a)    El dia 9N es farà la consulta de forma més o menys tolerada i en un clima polític que en pugui garantir l’estabilitat i la fiabilitat suficients,

b)    El dia 9N es fa la consulta amb l’oposició total de l’aparell polític, jurídic i mediàtic de l’Estat espanyol. El procés podria tenir mancances i que no tothom pogués exercir el dret de vot en les condicions habituals d’un procés electoral normal. 

c)    La Generalitat considera que no es pot celebrar la consulta perquè la situació política i social no ho permet, perquè no hi ha el clima de llibertat ni les garanties suficients.  

d)    No es fa la consulta perquè la Generalitat ha estat políticament i jurídicament intervinguda per l'Estat espanyol. 

Com podeu veure, tres dels escenaris que preveiem tenen la Consulta com a eix vertebrador. Volem fer la Consulta el dia 9 de novembre i la volem fer en unes condicions òptimes. I en el Full de Ruta preveiem què podem fer per assegurar que puguem exercir de forma pacífica i ordenada un dels drets democràtics bàsics: el dret de vot, el dret a decidir el nostre futur col·lectiu. 

Potser ens trobarem amb alguns municipis on el dret de vot no es pugui exercir lliurement o no ho puguin fer tots els seus habitants. Ens hem de preparar per assegurar l’exercici d’aquest dret en condicions adverses, però amb les garanties suficients com per assegurar que els resultats seran fiables i reconeguts.  

Atès com van les coses i vistes les actituds dels principals partits espanyols, hem d’estar preparats per a qualsevol escenari que es pugui produir. Per tant, també ens hem de preparar per al cas que no puguem celebrar la Consulta del dia 9 de novembre. Tenim prou referents d’altres processos d’independència de nacions que avui tenen Estat propi, com per no aturar-nos. No és l’escenari desitjat, però ho haurem de fer per altres vies democràtiques, reconegudes internacionalment, si no ha estat possible de fer-ho mitjançant un referèndum o una consulta. 

ACTORS

Quan fa poc més de dos anys, el 10 de març de 2012, constituíem aquesta Assemblea al Palau Sant Jordi de Barcelona, sabíem que només érem una part de la societat civil que ens posàvem en marxa i que preníem el relleu a totes aquelles persones, entitats i moviments que ens havien precedit.  

També sabíem que per arribar al final del procés ens caldria sumar a molta altra gent, a entitats i organitzacions de la societat catalana, però que arribaria el moment en què no podríem avançar sense la implicació de les nostres institucions –ajuntaments i Generalitat- i dels partits polítics que representessin la majoria dels ciutadans.  

Avui, 2/3 parts dels diputats del Parlament de Catalunya s’han expressat favorablement a l’exercici del dret a decidir i donen suport a la pregunta formulada i la data anunciada del 9 de novembre. 

Partits polítics, institucions i la societat civil organitzada hem de treballar junts fins al final d’aquest procés i cadascú de nosaltres hi té uns papers específics i exclusius. En aquest Full de Ruta, i a títol purament recopilatori, intentem fer-los explícits, en el benentès que, arribat el moment, cadascú sabrà estar al seu lloc i complir amb la seva funció. Amb aquest Full de Ruta no pretenem res més que definir quin ha de ser el nostre lloc i com hem d’assumir les nostres responsabilitats, les pròpies d’una organització popular, unitària, plural i democràtica, i molt ben explicades en els punts 1 i 3 de la nostra Declaració fundacional, quan diu que L’objecte de l’ANC és la conscienciació i la mobilització de la majoria de la població de Catalunya per tal que es puguin aconseguir, de forma pacífica i democràtica, aquests objectius nacionals: 

1r. Recuperar la independència política de Catalunya mitjançant la constitució d’un Estat de dret, democràtic i social. 

2n. Accedir a la independència exercint el dret d’autodeterminació nacional... 

3r. Formar una majoria al Parlament de Catalunya que encomani al Govern de la Generalitat la convocatòria d’un plebiscit d’autodeterminació nacional sota garanties internacionals, i, si el poble català s’hi pronuncia favorablement, o bé si l’Estat espanyol no permetia el lliure exercici d’aquest dret, que proclami la independència nacional i constitueixi l’Estat català sobirà.

4t. Tractar amb la Unió Europea ...... la permanència de Catalunya dins la Unió, amb el nou estatus de membre de ple dret i alhora gestionar el reconeixement de Catalunya per les Nacions Unides i per cadascun dels seus estats membres.

LA VIA CAP A LA INDEPENDÈNCIA

Quan el punt 3 de la nostra Declaració fundacional ens diu que L’ANC promourà les accions necessàries per a obtenir un suport social majoritari als objectius nacionals damunt definits... i que ho farà sempre des de posicions pacífiques i democràtiques i actuarà en tot moment amb transparència i afavorint la màxima participació interna dels seus membres, ens dóna les claus suficients per entendre el nivell de detall a què s’arriba en el Full de Ruta que us demanem aprovar amb el màxim consens possible. Estem buscant el suport social majoritari als nostres objectius nacionals, ho estem fent des de posicions pacífiques i democràtiques i ho estem fent amb la màxima transparència i participació.

I ho fem així perquè aquesta és la nostra gran força, l’única arma que volem i acceptem: l’expressió democràtica de la majoria. I per aconseguir-ho, hem de seguir canviant moltes coses. La primera de totes, com a societat civil, és la d’implicar-nos activament en la política. En ple segle XXI la transparència és una condició indispensable per aconseguir-ho.

La nostra força és únicament aquesta: saber que som la majoria els qui volem avançar plegats, fent Via cap a la Independència! 

Si teniu presents aquests principis, sabreu llegir i entendre perfectament el que diu aquest Full de Ruta..... i també el que no diu. Sabreu interpretar-lo i aplicar-lo adequadament, en cada moment i circumstància. 

És un Full de Ruta per als homes i dones lliures que, plegats, decidim construir el nostre futur col·lectiu! 

VISCA CATALUNYA LLIURE! 

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!