divendres, 30 de maig de 2014

Demà serà una cançó. Vicent Andrés Estellés (2. El poema)

 
 
 
Ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat (Pere March)
Animal de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes. Ja no vius,
sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, l’hora d’escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes —solemnes?—
del record.
Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar;
i evoques l’Albereda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames la nit de Sant Josep
mentre féieu l’amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teues mans o els teus besos anaven,
la glòria d’unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades, la brossa
que creixia, adorable, de sobte, entre unes
teules.
Animal de records, lent i trist animal.

Demà serà una cançó
Vicent Andrés Estellés, Llibre de meravelles

El poema titulat Demà serà una cançó, pertany a la secció I del bloc central del poemari. Un poema -aquest poema en concret- pot ser comentat des de moltes vessants, totes elles opinables i, al cap i a la fi, vàlides. Deixaré una mica de banda l’anàlisi mètrica i sintàctica. Només apuntar que el poema consta de vint versos alexandrins amb cesura a la sisena síl·laba. i que es produeix una alternança entre el ritme binari i el ternari. Em centraré més en la relació que el poema manté amb tot el poemari i com ambdós mantenen una relació i una dependència amb els clàssics medievals i, sobretot, amb Ausiàs March.

Vull una resposta: Benestar insuficient, democràcia incompleta






Programa de Vull una resposta:
Benestar insuficient, democràcia incompleta

Emès per ETV Llobregat el dimecres 28 de maig de 2014.

Convidats:

Vicenç Navarro  catedràtic de Ciències Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra
Podeu veure tots els programes emesos fins ara a ETV a la carta

dimecres, 28 de maig de 2014

Comunicat de l'ANC en suport i solidaritat amb Jaume Sastre i amb tots els docents de Mallorca

 
 
El Comitè Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana fa seu el següent comunicat fet públic per l’ANC de la Catalunya Nord:

Nosaltres sem la territorial nord-catalana de l'ANC

Avui hem rebut un comunicat de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca.

Parla del company de Mallorca que ha deixat d'alimentar-se perquè està afamat de llibertat i perquè està assedegat de justícia per a la seua llengua. En Jaume Sastre, quan parla aquesta llengua diu: "jo cant". Nosaltres, aquí dalt, diem: "jo canti". Els companys valencians diuen "jo cante" i al Principat diuen "jo canto". Però de fet, cantem tots la mateixa cançó. Perquè aquestes diferències expliquen una riquesa i una diversitat, però sobretot, sobretot, expliquen una unitat.

Per això, volem dir al Jaume, i als companys docents de Mallorca que no estan sols i que el seu combat ens deixa plens d'admiració. Volem dir al President Bauzà que el seu combat contra la nostra llengua comuna coincideix amb el combat que menen amb el mateix objectiu els seus amics que governen a València, impedint la presència mediàtica de la llengua i suprimint escoles en català.

Que els seu menyspreu és el mateix que mou els qui governen a Madrid en el seu intent d'eliminar la immersió com ho han fet ja a les Illes. I que la seva mateixa intolerància, ho sap molt bé, és la que mou els qui governen a l' Aragó, que creuen eliminar una llengua eliminant-ne el nom.

De fet, el mapa de les seves agressions ens dibuixa clarament el mapa de la nostra llengua. I com que tothom sap que la llengua és la pàtria i que en la llengua hi viu l'expressió més íntima d'un poble, són ells, els nostres adversaris, els qui ens estan dibuixant el mapa dels Països Catalans.

Des del nord, us volem dir a tots que nosaltres sem l'exemple i el laboratori del que li passarà a la nostra llengua si no es dota ràpidament d'un estat propi. Us ho explicarien les generacions de nord catalans que han hagut d' encarar-se cada dia i cada instant amb la voluntat d'un estat que decideix imposar la seva llengua eliminant totes les altres.

Per això, diem també a tothom, que la vostra lluita és la nostra lluita i que per això ens trobarem tots el 28 de maig a Barcelona amb SOM ESCOLA, amb ESCOLA VALENCIANA i amb L' ASSEMBLEA DE DOCENTS. Per dir a tothom que l'escola no es toca, que la llengua no es toca. Perquè és la llengua qui ens enllaça i ens fa forts.

ANC Catalunya Nord

Comitè Permanent de
L’Assemblea Nacional Catalana

diumenge, 25 de maig de 2014

Demà serà una cançó. Vicent Andrés Estellés (Llibre de meravelles)

 
 
Vicent Andrés Estellés és, sens dubte, el més important poeta valencià del segle XX. Va néixer a Burjassot, comarca de l'Horta, un 4 de setembre de 1924. Periodista i escriptor, és considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània i molts crítics han dit que és el millor poeta valencià des d'Ausiàs March i Roís de Corella.
 
Llibre de meravelles és un dels seus reculls poètics més conegut. Va ser publicat a València l’any 1971. La data, però, del seu naixement literari l’hem de situar sobre l’any 1956-58 en què Vicent Andrés Estellés el va escriure. La diferència entre la data de creació i la de publicació és deguda –tal com succeïa amb altres escriptors de l’època- a la situació política i social que vivia el país en aquella dura i llarga etapa de postguerra.
 
Estellés va dividir el seu poemari en tres parts clarament diferenciades. La primera part, titulada “Teoria i pràctica de la flor natural” exerceix la funció de pròleg en què el poeta exposa el seu estat anímic i l’ambient hostil i repressiu que l’envolta. El poeta, el “jo líric”, vol esdevenir una unitat amb el seu poble. Aquesta part està dividida en deu seccions que, no obstant això, formen una unitat, un llarg poema que s’enllaça i s’estructura a través dels motius temàtics emprats (la solidaritat del poeta amb el seu poble, la denúncia de l’opressió individual i col•lectiva, etc.) i, també, dels recursos estilístics (anàfora, ús determinat de formes verbals per expressar l’evolució anímica del “jo líric, etc.). Cal destacar també l’ús de la ironia i la sàtira que expressa l’elecció del títol (paròdia del màxim guardó que s’obtenia en els Jocs Florals promoguts i estimulats per les autoritats franquistes de l’època).
 
Les seccions I – VII, constituïdes per 47 poemes, formen la part central del llibre. Els poemes d’aquestes seccions són majoritàriament llargs, de versos blancs i amb un clar predomini de l’alexandrí. El poeta utilitza habitualment la primera persona del singular per adreçar-se a una segona persona que tant pot ser el seu amor, com la ciutat de València o bé el lector o lectors a qui s’adreça. A través d’un recorregut –d’un viatge- per la ciutat de València, Estellés ens evoca el tema del record en general i del record amorós en particular; de la poesia, com el seu amor, com un objectiu en ella mateixa, però també com una eina desalienadora, com una eina de combat; el pas del temps i la recuperació del passat perdut; la guerra i les seves conseqüències; la descoberta i el coneixement de la dura realitat de la postguerra; la reivindicació de les coses més elementals com a símbols són alguns dels temes que el poeta va desgranant en aquestes pàgines centrals del poemari.
 
“Propietats de la pena” és la tercera i darrera part, a manera d’epíleg, del Llibre de meravelles. Sis poemes octosíl•labs en què el poeta afirma el seu paper de portantveu dins de la col•lectivitat i emet, en el fons, una declaració de principis:
 
Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble...

dijous, 22 de maig de 2014

Maria-Mercè Marçal: Desglaç ( i 4)

 
 
Ja hem comentat la importància que Maria-Mercè Marçal confereix (com tantes altres teòriques i escriptores feministes) al llenguatge com a eina per aconseguir una identitat pròpia femenina, per assolir una veu de dona. Cal, doncs, en el procés de construcció creativa (de)construir, donar un nou significat al discurs i a les paraules.

Maria Mercè Marçal explicava que, una vegada acceptat que no és possible partir d’un llenguatge paral·lel o inventar-ne un altre partint de zero, havia de mirar d’adaptar el que tenim a les seves necessitats. És a això, precisament, al que es referia Jessica Folkart (Professora de la Universitat de Virgínia als Estats Units) quan , partint de la teoria postcolonial i de referents com Homi Bhaba, Gianni Vatimo i Edward Said, es fa aquesta pregunta: com escriure en el llenguatge de l’altre? Folkart troba la clau a les variacions, als canvis inherents al procés de repetició, és a dir, al fet que sovint els textos, els motius, són repetits, però poden ser-ho “amb una diferència”.

Joana Sabadell-Nieto, en un article titulat Domesticacions, domesticitats i altres qüestions de gènere, pren com a referència el poema de Maria Mercè Marçal El meu amor sense casa per a entendre el procés repetitiu que modifica el llenguatge fins al punt de transformar-lo.

El meu amor sense casa pertany a l’apartat Contraban de llum del poemari Desglaç i s’inspira, com molts altres poemes de la lírica marçaliana, en la tradició popular. Mitjançant el procés de repetició que indicava Flokart, tan propi de la poesia i el cançoner popular, Marçal confegeix una estructura de frases que es repeteixen i s’allarguen i ens parlen d’un amor exclòs, un amor exiliat, perquè un amor que viu fora de les normes de la societat patriarcal no té, en paraules de Fina Llorca “un lloc on habitar, un espai social on simbolitzar-se”.

El meu amor sense casa.
L’ombra del meu amor sense casa.
La bala que travessa l’ombra del meu amor sense casa.
Les fulles que cobreixen la bala que travessa l’ombra del
[meu
amor sense casa.
El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que
[travessa
l’ombra del meu amor sense casa.
Els meus ulls que arrelen en el vent que arrenca les fulles
que cobreixen la bala que travessa l’ombra del meu amor
[sense casa.
El meu amor que s’emmiralla en els ulls que arrelen en el
[vent
que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa
[l’ombra
del meu amor sense casa.

Vull una resposta: Eleccions europees





Programa de Vull una resposta: ELECCIONS EUROPEES

Emès per ETV Llobregat el dimecres 21 de maig de 2014. 

Convidats:

Marc Sallas Membre del Secretariat Nacional de la CUP
Podeu veure tots els programes emesos fins ara a ETV a la carta

dimarts, 20 de maig de 2014

Vull una resposta: El federalisme






Programa de Vull una resposta: EL FEDERALISME

Emès per ETV Llobregat el dimecres 14 de maig de 2014.
Convidats:  

Jaume López Doctor en Ciència Política i de l’Administració i Màster en Teoria Política i Social. Professor del departament de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra.
Marc Sanjaume llicenciat en Ciència Política i de l’Administració i Màster en Ciències Polítiques i Socials. Professor del departament de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra.
Podeu veure tots els programes emesos fins ara a ETV a la carta



Comunicat ANC eleccions europees: El 9N passa pel 25M





 
Posicionament SN de l'ANC
davant les eleccions Europees del proper 25 de maig
Les eleccions europees són a la porta. Aquesta vegada, més enllà de la nova composició del Parlament Europeu i de les conseqüències per a la construcció europea, els resultats tindran una gran importància per al futur de Catalunya.

La tradició europeista de Catalunya és coneguda per tothom. Perquè el nostre poble sempre ha identificat Europa amb democràcia i llibertat. Per això, avui, que ens volen silenciar el vot i el futur, ens tornem a girar cap a Europa.

Tenim l'oportunitat que la nostra veu se senti forta com ho és la nostra voluntat de ser un poble lliure, i que els nostres vots siguin tan nombrosos com ho són els nostres anhels i tan diversos com ho és la nostra realitat:

- Amb el nostre vot direm a Europa que som un poble i que volem votar.

- Amb el nostre vot pels partits favorables al dret a decidir direm que tenim dret a determinar lliurement el nostre futur polític col·lectiu.

- Amb el nostre vot per les coalicions independentistes (les que impulsen CiU i ERC) o que estan a favor del dret a decidir (ICV-EUiA) direm que volem esdevenir un nou Estat d'Europa.

Som un poble divers, obert i inclusiu que vol decidir el seu futur democràticament, pacíficament. Som un vell poble d'Europa que vol recuperar el seu lloc dins la comunitat internacional. I hem decidit que votarem perquè volem construir un nou Estat més just, més social, més obert i més lliure. Participant activament, posarem Europa davant dels seus valors i les seves declaracions de principis democràtics i socials.

Aquestes eleccions són un repte i una oportunitat per a Catalunya i tenen una significació múltiple: l’europea i la catalana, la social i la nacional.

Cal, doncs, que el poble de Catalunya es mobilitzi per assolir una participació tan alta com sigui possible, perquè la nostra determinació nacional serà observada i valorada pels països europeus en funció dels vots obtinguts per les candidatures favorables a la consulta i a la independència.

El 25 de maig cal desbordar les urnes amb un missatge socialment plural, però nacionalment clar i unitari: votarem la nostra llibertat el 9 de novembre !!

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

dimarts, 13 de maig de 2014

Maria-Mercè Marçal: Desglaç (3)


 
L’amor, la recerca constant, el només poder ser en l’altre, són els elements sobre els quals naveguen els versos de la segona i tercera part de Desglaç. Els poemes estableixen un nou estat: l’amor lèsbic converteix les amants en dones líquides, en dones sense ossos, en meduses.
Negar-me en tu desposseir-me
d’aquesta rigidesa que m’emmotlla
i em dóna cos fluir sense contorns
lliscar pel tacte obert de tota cosa
[...]
Fluir fluir sense confins negar-me
en tu negar-te: i afirmar l’empremta
vivent, imperceptible, de l’amor sobre l’aigua.

Aigua letal? Aigua viva? Dins teu
Sóc la llavor que esclata a trenc d’esglai.

La meva set és un mirall obscur
I clos on s’emmiralla, oberta la teva aigua...
Perquè no en defugies el dol voraç i el glaç,
Som dues nits a contradir la nit.

Quan, enmig del desglaç,
El riu remunta
Cap a la deu,
I el seu curs foraviat es peix
Com un mirall
De teu rostre, i me’l torna
Enllà de tu,
Convertit en tenebra
I esglai opac...

 
Els líquids, els fluids femenins estableixen una relació cultural i corporal. El líquid amniòtic; la retenció de líquids que es produeix durant l’embaràs; la pèrdua de sang i dels líquids amniòtics que es produeix durant el part; el cicle menstrual; el flux vaginal... Un anar i venir de líquids que moltes feministes han relacionat de manera simbòlica amb el flux i reflux de la mar. Una mar que també simbolitza la creació:

No sé on són els confins del viatge.
La mar és el marjal on grano, oberta
als tretze vents de la terra, amb el cosflorit de lluna.

dilluns, 12 de maig de 2014

Gràcies! Estem preparats!


GRÀCIES per la vostra participació en les eleccions al Secretariat Nacional del passat dissabte 10 de maig.

GRÀCIES per la vostra confiança.

Estem preparats!

divendres, 9 de maig de 2014

Vull una resposta: El corredor mediterrani


Programa de Vull una resposta: El corredor mediterrani i les infraestructures ferroviàries a Catalunya

Emès per ETV Llobregat el dimecres 7 de maig de 2014.

Convidats:
Joan Amorós llicenciat en enginyeria industrial i Secretari General de FERRMED,

Podeu veure tots els programes emesos fins ara a ETV a la carta

dimarts, 6 de maig de 2014

Maria-Mercè Marçal: Desglaç (2)


 
Desglaç recull en certa manera una idea de fluid relacionada amb el cos femení i amb la dona. Júlia Kristeva, filòsofa francesa d’origen búlgar, parla en la seva obra dels elements corporals i, especialment, d’aquells que són considerats més bruts i rebutjats socialment. Considera el fluid com un estat fronterer que trenca amb la solidesa de les coses i que representa un camí d’entrada i de sortida del cos: la sang, el vòmit, la saliva, el semen, la suor...

La serp surt de la seva
tretzena muda
tremolosa i erecta.
-Un llamp de pedra fòssil
de sobte massa viu.
Líquid esglai:
desglaç

És un poemari que reflecteix la imatge del jo líric des d’una triple vessant: filla, mare i amant. L’acte d’amor apareix moltes vegades lligat a la imatge de la sang.

Perquè he sentit el teu
bes de sang incruenta

Clavo els ulls en el roig
de la sang que m’oblida

I enfonsar-te en la mort a cops de bes
i sentir-me vivent contra el teu glaç,
cec, em xuclava el teu mirall sagnant
Més ençà de l'oblit i enllà de la memòria

hi ha un àngel negre, d'ales afuades,

que em té l'esguard, i hi emmiralla

el seu desig oscat, la set als llavis:

-Glaçons de sang al fons de la copa més buida
com un peix esglaiat amb un ham a la boca.

Com l'estrall en els ulls de l'infant mutilaten el somni, en la carn.

Com la sang que s'escola.

Nua com una sang Construir
sang a sang, aquest amor
I en tu trio la meva desmesura.
Aquest era el senyal i la paraula,
Salconduit viu per a la meva sang.
Entra, doncs, ja, hoste del meu desig.
En tu, per tu, sóc jo qui em posseeixo,
Triomfant en la teva desmesura.

Segons Laia Climent, “Desglaç, ple d’ombra i mort i líquids quallats que de sobte flueixen, ple de fred, de sang i de silenci, és un llibre major en què l’espinada de què parlàvem depassa la biografia de l’autora aprofundint-hi: fecunditat i pervivència són les de Marçal i, com les d’ella, o en ella, les de la seva llengua, la seva comunitat i, com sempre, la condició femenina”.

Sang i fluids. Cos de dona:

La teva ànima sagna avui, des del meu cos.
I és que la teva força cegava la ferida:
N’estroncà el doll i en taponà el clivell
-ungüents i benes, temps, secret, oblit.

Dóna’m a beure la teva feblesa
Si vols, amor, que l’amor no em dessagni.

És el llenguatge del cos a la recerca d’una veu femenina; una llengua abolida a la qual ens remeten aquestes paraules de La passió segons Renée Vivien:

[...] és que el cos de dona parla un obscur llenguatge sense codi establert, sense possible dimensió simbòlica. Dolor, doncs, de l’ànima interrogada des del cos sense resposta possible. Dolor de la mancança sense termes: …els poemes, la literatura, ¿en foren, llavors, a penes traduccions altament imperfectes a la llengua dominant, a la llengua de l’altre?”

divendres, 2 de maig de 2014

Eleccions europees: Si nosaltres així ho volem...



Des de l'Assemblea Nacional Catalana vam fer molts esforços per aconseguir, primer una candidatura unitària sobiranista a les eleccions al Parlament europeu i, en fallar aquesta opció, vam intentar un acord sobre uns punts comuns. El resultat ja el coneixeu: no ens en vam poder soritr amb èxit.

Girem full, però....

Hem de ser conscients que les properes eleccions al Parlament europeu del 25 de maig, adquireixen una gran importància per al procés d'independència de Catalunya.

Som un país de reconeguda tradició europeista. En els negres anys del franquisme des de Catalunya miràvem Europa i la identificàvem amb democràcia. Enguany Catalunya ha mostrat la seva clara voluntat majoritària de poder decidir el seu futur de la manera més democràtica que exixteix: dipositant el nostre vot en una urna.

Alguns, però, no volen que votem i, avui, des de Catalunya, tornem de nou a mirar a Europa perquè se'ns ofereix una oportunitat d'or. Les eleccions europees ens permeten que aquesta mirada es transformi en una demanda, en un crit a favor de la democràcia.
 
Aquestes eleccions poden representar, si nosaltres així ho volem, un pseudoreferèndum sobre el grau d'acceptació que té al nostre país la consulta del proper 9 de novembre. Podem convertir aquestes eleccions al Parlament europeu en un baròmetre que marqui la importància que té per a la immensa majoria del nostre poble l'exercici del Dret a decidir, l'exercici del Dret d'autodeterminació.
 
Les eleccions del 25 de maig, si nosaltres així ho volem, poden ser un clam dirigit a Europa, un clam que ressoni per tots els països de la Unió Europea i pel món sencer. Un clam que deixi ben clar que nosaltres, ciutadans de Catalunya, volem exercir la democràcia, volem votar i decidir quin ha de ser el futur del nostre país.
 
Si nosaltres així ho volem, farem que la participació en aquestes eleccions sigui molt més alta que a qualsevol altre país de la UE, que sigui molt més alta que al propi Estat espanyol i que aquestes xifres demostrin a tots els ciutadans europeus, no només la nostra decisió de votar el 9 de novembre, sinó també la nostra voluntat radicalment democràtica, radicalment pacífica i radicalment europea.
 
Els partits que s'han compromés amb la consulta del 9 de novembre, si nosaltres així ho volem, sortiran plenament reforçats d'aquestes eleccions. Serà el millor refrendament popular de la seva política clarament favorable al Dret a decidir.

I si el nostre vot és per als partits que defensen clarament el doble Sí a la consulta, estarem també mostrant a Europa la nostra clara voluntat d'esdevenir un Estat independent.

Tot això, però, només serà, si nosaltres així ho volem.
 
El 25 de maig també forma part del procés independentista. Si aquell dia aconseguim una gran participació, si els partits sobiranistes i independentistes en surten clarament guanyadors, haurem fet un nou pas endavant.

 

Declara't a Catalunya! (Campanya de l'ANC)







 
 
Declara’t a Catalunya és el nou projecte de l’Assemblea on convidem a tots els ciutadans a col·laborar en la creació de la Agència Tributària de Catalunya, una estructura d’estat IMPRESCINDIBLE.

Tota la informació a http://declarat.assemblea.cat