Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya Nord. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya Nord. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 de novembre del 2024

De pessebres i llums "inclusius". Prenem el pols al món. Converses amb Alfons Duran-Pich. Crònica de la Catalunya Nord



Convidats

Alfons Duran-Pich  analista polític, econòmic i social

Davantal

En un recent article, el periodista i escriptor Jordi Cabré, tot referint-se al llibre de Josep Ramon Bosch, exlíder de Societat Civil Catalana, anomenat Cataluña, la ruta falsa / El problema catalán: cómo solucionarlo y no sólo conllevarlo ens deia que “llegint-lo trobarem el sentit de tanta obsessió per desnacionalitzar el país, per descapitalitzar-ne la capital... Ens trobem davant l’exercici més descarat d’aquest partit per desarticular ja no l’independentisme, sinó la mateixa idea del país.”

L’evolució del tradicional pessebre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, n’és un bon exemple; amb el discurs i el missatge del bonisme-pijo-progressista de l’esquerra més esquerra de totes les que es fan i es desfan d’una ciutat “plural, cohesionada i compromesa amb la convivència”, les tradicions més arrelades a la Catalunya de, si més no els darrers segles ha anat invisibilitzant-se progressivament. El 2004, l’alcalde Joan Clos ens sorprenia amb un pessebre on les figures eren siluetes retallades a mida real. Sant Josep, la Mare de Déu i el nen Jesús tenien la forma de les figures tradicionals, però la resta de personatges havien estat substituïts per siluetes de persones de veritat: una senyora amb dues garrafes d’aigua, una anciana en un banc cosint, un butaner carregant una bombona, etc. Des de llavors, com anem veient en les imatges, hi ha hagut de tot a la plaça fins arribar a enguany on ja no hi haurà pessebre a l’exterior.

Com deia el filòsof Albert Camus “la estupidesa sempre hi insisteix” així que els llums de Nadal del Raval no seran de Nadal, sinó “Llums d’Hivern”. Aquells bonistes-pijo-progressistes que hem citat abans, han decidit fer un homenatge, diuen, a la diversitat cultural i religiosa del  barri, per tant Hi col·locaran “llums inclusives” perquè les tradicions catalanes de segles són, pel que es veu, racistes i excloents.

Oscar Wilde ens deia que “Quan algú comet una estupidesa, sempre la justifica mitjançant els més nobles motius” I d’estupideses volgudes n’hi ha més...

En un país d’oli com el nostre, les Garrigues, Terres de l’Ebre, Siurana, l’Empordà, sembla una gran estupidesa que el President d’aquest país (o virrei, com vulgueu) es dediqui a fer promoció de l’oli de fora.

aAvui mateix he llegit una piulada de ViquiRepública que ho sintetitza perfectament: Amb l’excusa de la canalla, van atacar els castells i els castellers. Amb l’ excusa del  feminisme,, van atacar-nos el tió i els reis. Amb l’ excusa del patriotisme, van intentar minimitzar la rumba catalana. I ara amb l’ excusa de la inclusivitat i titllant-ho de racisme, quan no ho és, ens retiren els pessebres i les llums amb figures.

Com que en el programa d’avui prendrem el pols al món amb l’Alfons Duran-Pich, acabarem amb una estupidesa a nivell global... L’artista Maurizio Cattelan ha venut la seva obra “Comediante” per 120.000 dòlars  en la mostra d’Art Basel Miami Beach. L’obra, com veieu en la imatge, consisteix en un plàtan enganxat amb cinta americana en una paret. Potser perquè una de les definicions de comediant és la “d’algú que representa comèdies procurant entretenir al públic fent riure a les persones que el componen.”

En parlem tot seguit amb el nostre convidat. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana extreta del blog dels nostre convidat alfdurancorner-com. La frase és d’Isaac Newton

Puc calcular el moviment dels cossos celestes, però no la bogeria de les persones.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió,m la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

  

dimecres, 22 de novembre del 2023

Premis Coromines 2023: Homenatge a la Catalunya Nord. SAGA, el saló del gaming en català

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 20 de novembre de 2023 per ETV Llovbregat i TDT Terramar Penedès

Canal del Vull una resposta al Youtube

Convidats:

Pep Ribas, conseller delegat CAL

Mireia Plana, vicepresident Plataforma per la Llengua

Davantal

En el davantal de la setmana anterior, parlàvem, arran de les manifestacions i concentracions contra el pacte d’investidura i, especialment, en contra de la llei d’amnistia, de l’España de charanga i pandereta, de l’España inferior que ora i bosteza, vieja y tahúr, zaragatera i triste.

La crispació i l’odi que traspuen les constants concentracions de l’extrema dreta i de la “dreta extrema”, ens ha ofert tot un seguit d’imatges esperpèntiques, ridícules, inversemblants, més pròpies de la bufonada o del teatre grotesc que no pas d’una manifestació de protesta.

Des de resar el rosari contra l’amnistia i per la unitat d’Espanya fins al senyor que colpeja un fanal amb un pal que, si ens hi fixem bé, és un pal adequat al seu estatuts economicosocial... un pal de golf... fins a la imatge que sobresurt d’entre moltes... la senyora de la plaça de Sant Jaume, una dona rossa, ulleres fosques i una bossa de mà agafada al braç i embolicada amb la rojigualda llençant un crit esfereïdor més propi d’una possessió diabòlica que demana amb urgència un exorcista de reconeguda experiència.

És cert que tot això ens fa riure i més encara quan totes aquestes imatges són aprofitades pels programes d’humor per parodiar-les i ens provoquen un esclat de rialles.  Faríem bé, però, que després del riure ens prenguéssim molt seriosament l’extrema dreta, el feixisme en tots les seves cares, que són múltiples i diferents. 

En el programa d’avui ens oblidarem per uns moments d’aquesta ridícula, però perillosa España inferior que ora i bosteza, vieja y tahúr, zaragatera i triste. Avui parlarem amb dues entitats que treballen per la llengua catalana, que volen una llengua viva en una nació lliure. La Coordinadora d’Associacions per la Llengua, la CAL, la de Llengua, Cultura i Llibertat i amb la Plataforma per la Llengua, l’ONG del català.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana havia de ser del mestre Joan Coromines. Estan extretes de la carta que Coromines va enviar a Jorge Semprún, ministre de Cultura del Govern d'Espanya, després de rebre el Premio Nacional de las Letras Españolas

L'única nació meva, i la meva única llengua, a les quals reto incondicional obediència i homenatge són la nació i la llengua catalanes

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dijous, 11 de novembre del 2021

7 de novembre. Catalunya Nord. Assemblea Representants CxR. Negociació pressupostos espanyols

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 8 de novembre de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar 

Convidats

Francesc Abad, analista polític

Joan Puig,  editor de larepublica.cat

Joan Guarch, membre fundador de Catalunya Proposa

Connexió Catalunya Nord Pablo Bonat, professor de secundària i de formació per a adults. Activista social i cultural, membre de la corresponsalia a Catalunya Nord de la Directa, i col·laborador en mitjans com Crític, Mèdia.cat i Ràdio Arrels. És militant del Casal de Perpinyà.

Davantal

El 29, 30 i 31 d’octubre van tenir lloc les eleccions a l’Assemblea de Representants del Consell per la República. Van votar 22,584 inscrits, el que suposa el 26% de participació.

Molts pensen que després del 27 d’octubre el govern en ple de la Generalitat hauria d’haver esdevingut el Govern de la República a l’exili. Per diferents motius, personals, familiars, polítics, allò no va poder ser. El pla B del president Puigdemont va ser la creació del Consell per la República. L’objectiu era que el CxR fos el succedani del que podria haver estat el Govern de la República a l’exili. Per aconseguir-ho calia que tot el moviment independentista li donés suport i s’hi integrés en els òrgans de govern a través d’una Assemblea de Representants. D’aquesta manera, el CxR podria esdevenir, d’una banda, l’espai on es debatés i es consensués l’estratègia independentista i, de l’altra, l’organisme que pogués mantenir relacions internacionals, continuar la batalla jurídica internacional,  elaborar propostes de llei que podrien ser aplicades en la futura república catalana i que haurien de ser aprovades en referèndum per tots els membres del CxR i tramitar consultes periòdiques al conjunt de membres del CxR sobre temes rellevants sempre pensant en el moment de la constitució de la República Catalana. 

Tot això no ha estat possible, si més no de moment. No només alguns partits, sinó també les principals entitats socials no han apostat clarament i directa pel CxR. I aquesta situació ha quedat del tot demostrada amb les eleccions a l’Assemblea de Representants. Des dels partits les instruccions han estat taxatives: com menys candidats afins a ERC i a la CUP hi hagi en la futura AR, molt millor.

Els resultats finals ens diuen que el 71,9% dels membres de l’AR són dones. A les urnes territorials la majoria d’escollides són dones (59 de 81) professionals i independents. A l’urna dels càrrecs electes, trenta dels 40 escons han estat per JxCat.

El programa d’avui, excepcionalment, el gravem el 5 de novembre, un dia abans de la Diada de la Catalunya del Nord, un any més sota el lema “Esborrem el Tractat dels Pirineus”.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del dramaturg, crític literari i activista polític irlandès George Bernard Shaw

Els polítics i els bolquers d'un nadó s'han de canviar sovint. Tots dos per la mateixa raó.

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem a tots lliures. Els volem a tots a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dilluns, 8 de novembre del 2021

Intervenció a Perpinyà. Diada 2021 de la Catalunya Nord. Esborrem el Tractat dels Pirineus!

Compatriotes del nord i del sud, visca la terra!

Llengua, cultura i llibertat!

Tres paraules que són la insígnia de la CAL i del Correllengua. Tres conceptes que són els primers a abatre quan l’enemic et vol assimilar i eliminar. Sense llengua, no hi ha cultura i sense llengua i cultura no hi ha nació per alliberar.

Llengua, cultura i llibertat. El 7 de novembre de 1659, castellans i francesos van esquarterar una part de la nació catalana. El Tractat dels Pirineus que Felip IV mai no va consultar a les Corts Catalanes ni als afectats i que ho va amagar oficialment fins al 1702.

El Tractat incloïa conservar vigents les institucions catalanes al nord dels Pirineus, però aquesta part no va ser respectada pel rei francès Lluís XIV. El 1660 un edicte aboleix per sempre el Consell Reial, la Diputació i els tribunals del Reial Patrimoni i del Mestre Racional, als comtats de Rosselló i Cerdanya.

Llengua, cultura i llibertat. L’any 1700, un edicte reial va posar per escrit una prohibició explícita de la llengua catalana en la totalitat dels àmbits legals o jurídics. El català era relegat a l’ús de carrer. Així començava el camí d’aniquilació de la llengua i el seu ús social.. En el mateix document es diu que “l'ús del català repugna i és contrari a l'honor de la nació francesa”.

Ni al sud, ni al nord no hem deixat mai la lluita per la recuperació de les nostres llibertats. Els primers a fer-ho vau ser vosaltres, els catalans del nord, amb els diferents alçaments  dels Angelets de la Terra contra l’impost de la sal, entre els anys 1667 i 1697.

Llengua, cultura i llibertat. I la lluita continua.... al sud i al nord. Aquí amb multitud d’associacions i entitats com  la Bressola, ràdio Arrels, l'associació Arrels, l'APLEC (Associació per a l'ensenyament del català), la Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes, Aire Nou de Bao... i molts altres. Amb persones com l’enyorat Josep de Calasssanç i Serra, Hervé Pi, Pere Manzanares, Ramon Jordi Faura, Miquela Valls, Joana Serra i un llarg etcètera.

Els atacs continuen, al sud i al nord. Els més recents tenen com a protagonista l’alcalde d’aquesta ciutat, Louis Aliot, del partit ultra Reagrupament Nacional.  La prohibició de desplegar l’estelada aquí, al Castellet i d’impedir la compra del monestir de Santa Clara a l’escola la Bressola que volia ubicar-hi el liceu, el seu centre de secundària i batxillerat.

Permeteu-me que acabi amb la llegenda de Hamlet, el drac del Riberal...

Un dia de bruma al Riberal, ulls de foc... dues calaveres, una a cada pota...

Un Drac! Com tots els dracs guarda un tresor, per més que l'intentin robar el drac el protegirà. La primera calavera era d'un personatge del nord, molt al nord. El 1659 va intentar robar el tresor, el drac el fulminà d'una alenada de foc.

El segon personatge era del sud, molt del sudoest, el 1714 el drac el va aixafar d'un cop d'ala. La gent del Riberal se sentia segura, protegida pel seu animal fantàstic i per allò de les calaveres li varen dir Hamlet, perquè recitava...

Ser o no ser català, aquesta és la qüestió:

si pensa amb més noblesa qui suporta

dards i fondes contra ultratjada llengua

o aquell que s'arma contra un mar de penes

i amb les armes s'hi oposa per finir-les.

Morir, dormir: res més. I dir que acaben

amb un son les tristors i els mil encontres

dels quals la carn és natural hereva,

és una fi que desitjar caldria devotament.

Morir, dormir. Dormir!.

qui sap si somiar!...

somiar en un país lliure

Vet aquí el tràngol.

La lluita continua! 

Llengua, cultura i llibertat! Visca la terra!

divendres, 25 de juny del 2021

Catalunya Nord. Aire Nou de Bao i Angelets de la Terra

Hervé Pi, activista nord-català. Un dels fundadors i secretari adjunt de l’entitat cultural Aire nou de Bao. Va ser cap de colla dels castellers del Riberal. Vicepresident 2010 i 2011 i president del 2011 al 2013 del Vicepresident de la Federació per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes.

Ramon Faura, activista lingüístic i cultural nord-català, coordinador del Col·lectiu Angelets de la Terra.

Davantal

Avui gravem el Vull una resposta el dilluns 21 de juny. Quan veieu el programa ja sabrem quina ha estat la reacció de l’independentisme a la posada en escena de la campanya tragicocòmica    “Reencuentro: un proyecto de futuro para toda España.” El president de la monarquia espanyola, Pedro Sánchez, ja haurà explicat la seva nova “via de dialogo” encapçalada per la “medida de gràcia y de perdón” de l’indult als presos polítics... que és molt probable que a hores d’ara ha sigui una realitat. No podem més que alegrar-nos... i molt... que els que els presos que porten més de tres anys privats de la llibertat injustament puguin tornar a casa seva. No oblidem, però, que l’independentisme no ha demanat ni necessita cap mena de perdó. No oblidem que la repressió continua, que hi ha més de tres mil represaliats, que hi ha gent a l’exili i que la lluita per la independència continua.

El 24 de juny és l'única festa que se celebra de forma conjunta arreu dels Països Catalans: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, la flama del Canigó, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià...

Per això, des de fa temps, s’ha reivindicat, més enllà de reconeixements oficials, considerar aquesta data com la Festa Nacional dels Països Catalans.

El departament francès dels Pirineus Oriental, englobat dins de la regió d’Occitània és, també, Catalunya. Ho va ser fins al 7 de novembre de 1659 quan, per posar fi a la Guerra dels Trenta Anys entre França i la monarquia hispànica, es va signar el Tractat dels Pirineus. Una de les conseqüències va ser la cessió a França de les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya.

En el programa d’avui parlarem de la Catalunya Nord. Ho farem amb dos dels activistes nord-catalans més representatius, que també ens permetran conèixer dues entitats claus en la recuperació de la llengua i la cultura catalanes al nord: Aire Nou de Bao i Angelets de la Terra.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats.

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana... El 21 de juny de 1992 ens deixava Joan Fuster, un valencià universal.  Avui, doncs, un aforisme del gran escriptor de Sueca:   

“El que mana vol que els manats siguin dòcils. Hem de partir d’aquesta obvietat.”

Marxem... D’una banda, contents que els presos polítics puguin tornar a casa... però de l’altra, una setmana més continuem marxant amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornarem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimarts, 28 de maig del 2019

La Bressola, l'escola catalana a la Catalunya Nord (DAVANTAL del programa 139 de LA CLAU de la nostra història)


La Bressola és una associació cultural creada a Perpinyà l'any 1976 per a promoure una xarxa d'escoles associatives que practiquen la immersió lingüística en català a les comarques de la Catalunya Nord. El primer centre fou obert a Sant Galdric (Perpinyà) al setembre del 1976 amb només 7 alumnes. Al cap d’un any, neix la segona escola a Nyils.

Els primers anys són molt complicats, sobretot des de l’aspecte financer. Intentar mantenir i fer créixer dues escoles és una tasca molt complicada. La Bressola té molt pocs mitjans i les institucions departamentals no volen subvencionar-la.

Des de l'any 1983 les escoles de La Bressola acullen alumnes de dos a onze anys. El 2005 mantenia vuit centres educatius de maternal i primària, un dels quals (El Soler) era el primer que impartia, des del 2003, l'ensenyament secundari en català a la Catalunya Nord. Amb 7 centres d'educació infantil i un col•legi d'educació mitjana, uns 700 estudiants hi estan escolaritzats en l'actualitat.

Aquesta agrupació d'escoles laiques va esdevenir un referent de l'activisme cultural i polític a la Catalunya del Nord, tasca que ha estat essencial per la defensa i la recuperació de la llengua i la identitat catalanes, i per la qual se li va concedir el 2007 la Creu de Sant Jordi.

Avui a LA CLAU parlarem de La Bressola amb el seu director, Joan Pere Le Bihan.

dimecres, 28 de maig del 2014

Comunicat de l'ANC en suport i solidaritat amb Jaume Sastre i amb tots els docents de Mallorca

 
 
El Comitè Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana fa seu el següent comunicat fet públic per l’ANC de la Catalunya Nord:

Nosaltres sem la territorial nord-catalana de l'ANC

Avui hem rebut un comunicat de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca.

Parla del company de Mallorca que ha deixat d'alimentar-se perquè està afamat de llibertat i perquè està assedegat de justícia per a la seua llengua. En Jaume Sastre, quan parla aquesta llengua diu: "jo cant". Nosaltres, aquí dalt, diem: "jo canti". Els companys valencians diuen "jo cante" i al Principat diuen "jo canto". Però de fet, cantem tots la mateixa cançó. Perquè aquestes diferències expliquen una riquesa i una diversitat, però sobretot, sobretot, expliquen una unitat.

Per això, volem dir al Jaume, i als companys docents de Mallorca que no estan sols i que el seu combat ens deixa plens d'admiració. Volem dir al President Bauzà que el seu combat contra la nostra llengua comuna coincideix amb el combat que menen amb el mateix objectiu els seus amics que governen a València, impedint la presència mediàtica de la llengua i suprimint escoles en català.

Que els seu menyspreu és el mateix que mou els qui governen a Madrid en el seu intent d'eliminar la immersió com ho han fet ja a les Illes. I que la seva mateixa intolerància, ho sap molt bé, és la que mou els qui governen a l' Aragó, que creuen eliminar una llengua eliminant-ne el nom.

De fet, el mapa de les seves agressions ens dibuixa clarament el mapa de la nostra llengua. I com que tothom sap que la llengua és la pàtria i que en la llengua hi viu l'expressió més íntima d'un poble, són ells, els nostres adversaris, els qui ens estan dibuixant el mapa dels Països Catalans.

Des del nord, us volem dir a tots que nosaltres sem l'exemple i el laboratori del que li passarà a la nostra llengua si no es dota ràpidament d'un estat propi. Us ho explicarien les generacions de nord catalans que han hagut d' encarar-se cada dia i cada instant amb la voluntat d'un estat que decideix imposar la seva llengua eliminant totes les altres.

Per això, diem també a tothom, que la vostra lluita és la nostra lluita i que per això ens trobarem tots el 28 de maig a Barcelona amb SOM ESCOLA, amb ESCOLA VALENCIANA i amb L' ASSEMBLEA DE DOCENTS. Per dir a tothom que l'escola no es toca, que la llengua no es toca. Perquè és la llengua qui ens enllaça i ens fa forts.

ANC Catalunya Nord

Comitè Permanent de
L’Assemblea Nacional Catalana