dissabte, 27 de febrer de 2016

Final, acompanyats de M.M.Marçal, del passeig amb Joan Brossa (La sextina)


Acabarem aquest llarg passeig de la mà de Joan Brossa, en el qual ens han acompanyat les sextines d'Arnaut Daniel i de Maria Mercè Marçal, amb un exemple de les sextines del propi Brossa, una de les que va dedicar a la poeta d'Ivars d'Urgell.

Brossa va compondre una sextina dedicada a Maria Mercè Marçal, "gentil i medievalista" titulada Cançó sextina i que va publicar en el seu poemari Viatge per la sextina.  

He triat, però, la sextina que Brossa va escriure com a pròleg de Cau de llunes, el primer llibre de Maria Mercè Marçal. 

Les paraules rima escollides per Brossa són mots clau i molt significatius. En paraules de Glòria Bordons: "D’alguna manera els mots esdevenen simbòlics per destacar les principals qualitats de la nova poeta: arrelada a la terra (arbres), arriscada i inquieta (barca i lluita), compromesa (lluita i flama), amb força (arbres), fluïda i noble (aigua), comunicativa i obridora de camins (aigua), clara (lluna i aigua) i lliure (vent)."

Ningú no traçaria el vol dels llibres
o el fil de vent que avui esfulla els arbres,
es perden les parets dessota l’aigua
i ets tu la timonera de les lletres
-fruit de bon pom a la rodona barca,
i en el tinter la cendra de la lluita.

S’escriu a les arrels la nostra lluita
que amaga les escales en els llibres;
toques vidre i no es trenca, i mar i barca
obren bandera a tota mena d’arbres;
forces i coses escabellen lletres
i l’enemic fa reixes dintre l’aigua.

Raja la sang, avui el vel de l’aigua
uneix camins al centre de la lluita.
Les flors dels teus poemes són les lletres,
i els mots les plantes que al jardí dels llibres
van marcant l’endurança i formen arbres.
Fumes herbes a proa de la barca.

Se’n van a cau les llunes a la barca
i la llum mulla, més enllà de l’aigua,
les dents mestresses d’un boscatge d’arbres
que armen la festa amb verds i grocs en lluita.
Para alta la claror, llibre de llibres,
i a rem i a vela van passant les lletres.

S’aixeca fum dels nombres i les lletres,
dic que, aquest llibre, el veig com una barca,
ben blau damunt el fosc de tants de llibres,
i qui el llegeixi sentirà que l’aigua
serà flama mullada per la lluita
que obrirà una portella al tronc dels arbres.

Alta la testa, pentinats els arbres,
pengen de la claror un seguit de lletres;
el pes corba llur foc a punt de lluita,
fulguren els fanals del Mot o barca
que arriba noblement d’una gran aigua
mentre la lluna roda al blanc dels llibres.

S’estripen llibres entremig dels arbres
i es cull a l’aigua un gavadal de lletres:
doni vent a la barca aquesta lluita!

Solstici d’hivern de 1976

divendres, 26 de febrer de 2016

L'Observatori Ciutadà contra la Corrupció


Article publicat a Tribuna.cat

Destruir, arruïnar, fer malbé, seduir, subornar, falsificar, depravar...

Aquest és el significat del verb corrompre d’origen llatí. Un concepte, el de corrupció, molt ampli, però que clarament identificaríem amb l’ús del poder, de qualsevol poder, per assolir beneficis particulars o sectorials, però que no tenen res a veure ni s’identifiquen amb el bé comú d’una societat.

“Els corruptes bullen en una olla de quitrà”, escrivia Dante en la seva Divina Comèdia.

Som del tot conscients que la corrupció, en forma de malversació de fons públics, afecta la qualitat de vida i benestar de tota la població. Sovint, doncs, ens preguntem com voldríem que fos la societat en què vivim, què podríem fer, què podríem canviar per tal de millorar-la en tots els aspectes. Com podríem evitar la corrupció, l’opacitat, el frau...?

¿Com podríem instaurar la transparència, el retiment de comptes, la responsabilitat dels càrrecs públics i privats, dels partits polítics, de les patronals, dels sindicats, de totes les  empreses i organitzacions?

Fa un parell de mesos, el 9 de desembre de l’any passat, el Parlament de Catalunya acollia l’acte de signatura del Pacte Social Contra la Corrupció  al qual van donar suport totes les formacions polítiques de la cambra legislativa, amb l’única excepció del Partit Popular. El Pacte és una iniciativa engegada pel Grup Impulsor del Parlament Ciutadà i ha estat elaborat a partir de les propostes recollides al web El País que Volem i la Comissió Nova Política .

El passat dissabte 20 de febrer es va donar forma a un dels primers objectius del Pacte: la creació de  l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció. L’observatori, a hores d’ara, està integrat per una cinquantena d’entitats i organitzacions ciutadanes, a nivell nacional, entre elles l’ANC i Òmnium Cultural, juntament amb col·legis professionals, plataformes socials o associacions d’arreu del territori català. També formen part de l’Observatori una desena llarga d’entitats de nivell municipal.

L’Observatori ja ha comparegut davant la Comissió d'Estudi de les Mesures de Lluita contra la Corrupció per a la Regeneració Democràtica, per tal d’estudiar la possibilitat de tenir una representació permanent en aquesta Comissió parlamentària.

Les comissions de treball de l’Observatori ja han prioritzat algunes de les primeres mesures que caldria portar al Parlament i que surten del desenvolupament del decàleg inclòs en el Pacte Social contra la Corrupció.

Publicar a Internet tots els ingressos i les despeses de totes les administracions públiques, de forma clara i comprensible per a la ciutadania. Reduir dràsticament les despeses electorals.

Evitar que el finançament dels partits i de les candidatures electorals pugui dependre de pocs finançadors rics i poderosos

Assegurar la independència i control del poder judicial.

Evitar la partitocràcia en el nomenament dels òrgans de control.
Facilitar i protegir la denúncia responsable de presumptes casos de corrupció.

Dotar l’administració de justícia dels mitjans o recursos adequats per perseguir els delictes de corrupció.

La tasca no és gens fàcil, però des de la societat civil no podem continuar pensant que la corrupció és un mal inevitable. Prevenir i evitar al màxim la corrupció no pot ser un objectiu únicament dels polítics i de les institucions que, massa sovint, en són jutge i part. És també un objectiu, un deure i un dret de la ciutadania que, a través d’iniciatives com el Pacte Social contra la Corrupció i la creació de l’Observatori, prenem el compromís d’intentar evitar les causes estructurals de la corrupció amb mesures contundents per a la seva prevenció, amb un sistema de controls i de contrapesos institucionals i ciutadans.

dilluns, 22 de febrer de 2016

El passeig amb Brossa continua i retrobem Maria Mercè Marçal (La sextina)


El passeig poètic de la mà de Joan Brossa ens ha fet coincidir amb el trobador Arnaut Daniel i la seva sextina. És aquest mateix camí, el de la sextina, que fa que avui retrobem a la gran poeta catalana Maria Mercè Marçal.

M.M.Marçal va incloure la seva "Sextina dels sis sentits" en el poemari Terra de Mai. En aquest poema, la poeta fa un ús meravellós de la sinestèsia.

La sinestèsia, anant més enllà de la definició de diccionari, caldria entendre-la com el resultat d’un univers simbòlic interrelacionat. El món no es compon de coses o objectes individuals, de formes separades amb claredat les unes de les altres, sinó que seria un cosmos regit per una atracció mútua de tot entre si. El que percebem són unitats del tipus color-so-olor-tacte-gust. Hi ha un lligam, una secreta afinitat entre les coses que només la imaginació pot desvelar. Només l’esperit ultrasensible podrà desvetllar aquest lligam simbòlic.

Sextina dels sis sentits recull l’exploració del cos de l’amant, el joc i el rejoc de tots els sentits, el desig i el plaer, el coneixement d’aquest microcosmos independent. Marçal fa servir el llenguatge per expressar el que és indicible mitjançant la sinestèsia, que és resultat de la percepció dilatada d’un cos de dona, d’un cos lesbià. La poeta construeix un nou cos lèsbic en el qual es veu reflectida i que li permet assumir una identitat plena.

En aquest poema fa servir la sinestèsia en el seu màxima exponent, relacionada amb tots els sentits que es conjuguen per resumir la imatge del cos de l’estimada. Estableix una relació eròtica completa tot desenvolupant al màxim el conjunt dels distints sentits corporals. La cohesió entre tots ells en crea un de nou, el sisè sentit, que li permet al jo líric aferrar-se al cos de l’amant, perquè és en ella que es reflecteix la seva pròpia identitat.

El títol és un joc de paraules, ja que Mai és també el nom de l’amant de Maria-Mercè Marçal.

Observeu de nou les paraules de la primera estrofa, poma, geniva, molsa, carboncle, mirada i sentit, i com Marçal les combina per elaborar la seva sextina. : 

Diré besllums de l’olor de la poma,  (A)                      
la trena dels colors a la geniva,    (B)                             
el deliri dels dits llepant la molsa, (C)                          
la música dels ulls, com un carboncle,  (D)                 
el cor del sexe, obert a la mirada:   (E)                        
tu, que ets avui el meu sisè sentit.  (F)                       

Tots els sentits avui tenen sentit  (F)                         
en tu i en mi i en la pell de la poma,  (A)                      
que encetem amb saliva a la mirada,  (E)                  
que falirem amb orelles i geniva.    (B)                       
Àvid d’avencs, l’amor és un carboncle   (D)               
vibrant sota els dits tebis de la molsa.   (C)                

Daus de mirall multipliquen la molsa  (C)
al jardí extrem on res no va en sentit   (F)
contrari, i in amb força de carboncle    (D)
trimfa la veu vella de la poma,   (A)
i la serp del desig, a la geniva,  (B)
exalta els ulls, l’olfacte i la mirada.  (E)

Tempto, amb la serp, els calls de la mirada  (E)
i enlairo les banderes de la molsa.  (C)
Reptant, pel nus dels vents i la geniva,  (B)
dins de tu trobo i sento el meu sentit.  (F)
Tot astre roda a l’encalç de la poma  (A)
que pren l’atzar amb flama de carboncle.  (D)

Carboncle als cims, i, al fons del pou, carboncle, (D)
quan véns, amb dents i llengua a la mirada,  (E)
i culls tot el plaer, com una poma  (A)
assaonada. Sents? Sobre la molsa  (C)
la mort sols és un nom sense sentit  (F)
quan m’escoltes l’olor amb la geniva.  (B)

I la nit se’ns desferma a la geniva, (B)
als ulls, al sexe, amb creixent de carboncle.  (D)
Els llavis toquen besos de mirada  (E)
que es fon i, ardent, l’orella no ha sentit  (F)
res que no sigui verd sabor de molsa  (C)
i palpa el goig que batega a la poma… (A)

Quan dic la poma ullpresa a la geniva, (A) (B)
tacte de molsa i flaire de carboncle,  (C) (D)
amb la mirada xuclo el teu sentit. (E) (F)

Els correus d'en Marcús. La societat de la informació i el coneixement (Vídeo)

Ja podeu veure el darrer programa de

Emès per ETV llobregat el passat divendres 19 de febrer



Convidats:
Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura
Montserrat Peñarroya, directora de l’Institut d’Investigació 3iSIC 

dissabte, 20 de febrer de 2016

Els correus d'en Marcús, serveis avançats de comunicació


Davantal del darrer programa de La Clau de la nostra història

Si busquem una definició de la Societat de la Informació podrem trobar, entre altres, la que la defineix com l’organització d'estructures i relacions socials, econòmiques, polítiques i culturals basada en la implantació de les noves tecnologies d'informació i comunicació (TIC) en tots aquests camps.

Encara que moltes vegades apareixen junts, el terme informació i coneixement presenten algunes diferències importants. És clar que tenir informació sobre un fet o un tema determinat no significa que se n’hagi de tenir estrictament un coneixement. Conèixer i pensar no és simplement emmagatzemar, processar i comunicar dades, implica un esforç mental de comprensió i relació amb altres dades i fets que el simple acte d'adquirir informació no requereix.

Així, Abdul Waheed Khan (Subdirector de la UNESCO per la Comunicació i la Informació), va escriure que la societat de la Informació es la pedra angular de les societats del coneixement. El concepte de “societat de la informació” està relacionat amb la idea de la “innovació tecnològica”, mentre que el concepte de “societat del coneixement” inclou una dimensió de transformació social, cultural, econòmica, política i institucional, així com una perspectiva més pluralista.

És del tot evident que la revolució tecnològica que va donar lloc a Internet i a la seva utilitat informativa i comunicativa posterior ha marcat un abans i un després en la història. La tecnologia cada cop més sofisticada està trastocant tot el nostre entorn i està convertint les noves tecnologies en una part imprescindible de la nostra vida.

Aquesta tecnologia cada vegada més sofisticada permet, en el fons i entre molts altres temes, la comunicació a distància.

Des que el món és món, la raça humana ha cercat la comunicació amb els altres. Així, va néixer el llenguatge, que no és res més que la facultat de comunicar-se amb un receptor mitjançat un codi de signes conegut per tots dos.

El llenguatge verbal i escrit,  el de signes, les banderes, el morse....

El correu, el telègraf, el telèfon, la ràdio, la televisió, Internet... han permès a les persones comunicar-se i accedir, doncs a la informació i al coneixement..

Avui, a La Clau de la nostra història farem un viatge al passat, concretament al segle XII, per veure com era en aquella època la comunicació a distància. Concretament parlarem sobre un dels sistemes més antics que permetien aquesta comunicació: el correu.

Ara bé, com ja és habitual, no es quedarem únicament en el passat. Com sempre, intentarem enllaçar, intentarem connectar el passat amb el present, tan dominat ja per aquesta Societat de la Informació i el Coneixement , i evidentment amb el futur. 

dimecres, 17 de febrer de 2016

Passejant amb Joan Brossa trobem Arnaut Daniel (La sextina)


Joan Brossa va escriure quatre llibres de sextines: Sextines76, Vint-i-set sextines i un sonet, Tercer llibre de sextines i Quart llibre de sextines.

És així com el passeig poètic amb Joan Brossa ens condueix també al passat, a l’obra dels trobadors i, més concretament a Arnaut Daniel, considerat l’autor de la primera sextina.

La sextina es compon de sis estrofes de sis versos, normalment decasíl·labs (en els trobadors el primer era heptasíl·lab), més una tornada opcional de tres versos. La particularitat està que cada vers té una paraula rima, sovint un mot que només rima amb ell mateix o amb un nombre molt limitat d'altres rimes, que va apareixent en cada una de les posicions dels versos en les estrofes. És a dir, que si el primer vers de la primera estrofa té una rima, aquesta s'haurà de repetir en el segon vers, en el tercer i així successivament però en cada una de les estrofes.

Som, doncs, davant d’una de les formes més complicades en poesia. L’elaboració complexa d’aquesta composició poètica suposa un rigorós joc intel·lectual. La primera estrofa marcarà, amb les sis paraules clau,  l’ordenació dels versos següents.

1er sextet        2on     3er     4rt     5è       6è
mot-rima A       F         C         E        D       B
mot-rima B       A         F         C        E       D
mot-rima C       E         D         B        A       F
mot-rima D       B         A         F        C       E
mot-rima E       D         B         A        F       C
mot-rima F       C         E         D        B       A

Arnaut Daniel va ser un trobador occità del segle XII, considerat per Dant i per Petrarca com el millor trobador de tots els temps. Va compondre “Lo ferm voler qu’el cor m’intra”, la primera sextina coneguda. 

Observeu les sis paraules de la primera estrofa i com Arnaut les estructura, lingüísticament i geomètricament, per elaborar la seva sextina: 
                                 
Lo ferm voler que’el cor m’intra (A)                            
no’m pot ges becs escoissendre ni ongla  (B)        
de lauzengier qui pert per mal dir s’arma;  (C)           
e pus no l’aus batr’ab ram ni ab verja,   (D)                
sivals a frau, lai on non aurai oncle, (E)                     
jauzirai joi en vergier o dins cambra. (F)                     

Quan mi sove de la cambra  (F)                                
on a mon dan sai que nulhs om non intra  (A)           
-ans me son tug plus que fraire ni oncle-   (E)             
non ai membre no·m fremisca, neis l’ongla, (B)          
aissi cum fai l’enfas devant la verja:  (D)                      
tal paor ai no’sia prop de l’arma.  (C)                           

Del cors li fos, non de l’arma, (C)                              
e cossentis m’a celat dins sa cambra,  (F)                    
que plus mi nafra’l cor que colp de verja  (D)           
qu’ar lo sieus sers lai ont ilh es non intra; (A)            
de lieis serai aisi cum carn e ongla (B)                        
e non creirai castic d’amic ni d’oncle. (E)                    

Anc la seror de mon oncle   (E)                                
non amei plus ni tan, per aquest’arma, (C)                
qu’aitan vezis cum es lo detz de l’ongla,  (B)               
s’a lieis plagues, volgr’esser de sa cambra:  (F)           
de me pot far l’amors qu’ins el cor m’intra (A)            
miels a son vol c’om fortz de frevol verja. (D)              

Pus floric la seca verja   (D)                                           
ni de n’Adam foron nebot e oncle  (E)                             
Etan fin’amors cum selha qu’el cor m’intra  (A)                
non cug fos anc en cors no neis en arma: (C)                 
on qu’eu estei, fors en plan o dins cambra, (F)               
mos cors no’s part de lieis tan cum ten l’ongla. (B)        

Aisssi s’empren e s’ennongla  (B)                                  
Bmos cors en lieis cum l’escors’en la verja,(D)                   
qu’ilh m’es de joi tors e palais e cambra; (F)                   
e non am tan paren, fraire ni oncle, (E)                          
qu’en Paradis n’aura doble joi m’arma, (C)                     
si ja nulhs hom per ben amar lai intra. (A)                       

Arnaut tramet son cantar d’ongl’e d’oncle,   (B) (E)        
a grat de lieis qui de sa verj’a l’arma,  (D) (C)                  
son Desirat, cui pretz dins cambra intra. (F) (A)  

Continuarem passejant per trobar-nos amb Maria Mercè Marçal i les seves sextines            

dimarts, 16 de febrer de 2016

El passeig amb Brossa.... poesia, joc i llenguatge


Cappare és un poemari que recull tres llibres escrits entre 1956 i 1957. Conté les diferents formes poètiques practicades per Brossa fins al moment: odes, sonets i poemes quotidians.

Destacaria precisament de Cappare dos aspectes que, inicialment, semblen oposar-se: els sonets, representats bàsicament per l’apartat Dotze sonets a Victòria, i la poesia sintètica, amb la mostra que representa Vint-i-set poemes que ja hem tractat anteriorment. Aquí ñes on podem veure el Brossa que fuig dels esquemes mètrics i estròfics, que utilitza un vocabulari “volgudament” col·loquial com en un intent de fer-nos veure que el llenguatge per si mateix és ja poesia, que qualsevol imatge és en ella mateixa una imatge poètica.

Cappare aplega dos reculls d'amor: Model de fruita i Dotze sonets a Victòria. En els sonets podem veure el Brossa que fa servir les tècniques poètiques més tradicionals, el decasíl·lab, l’estructura, l’estrofa, la rima… El Brossa que utilitza les figures retòriques, l’associació sensorial i el llenguatge més interpretatiu.

En els 12 sonets, Brossa fa servir un llenguatge de fàcil comprensió. En paraules de Glòria Bordons: El llenguatge de Dotze sonets a Victoria no és ja distorsionat. Contràriament, és molt planer. Són sonets dedicats a l'estimada i i'amor inflama el poeta, el fa diví, identifica els amants amb Ia natura i fa possible la unitat dels contraris.

M'agrada especialment el primer sonet del llibre, Brindis en què, precisament, Brossa entrellaça els contraris:

Cançó d'amor; jo canto en tu el sentit
d'un vast paisatge: canto sol i lluna,
Terres i aigües, el dia i la nit

Tot, amor meu, m'impulsa: véns darrere
amb la bandera de la cabellera.

Un altre sonet a destacar és el vuitè, Festa. Un autèntic joc amb les paraules. Brossa fa servir el llenguatge com un element, alhora poètic, alhora  jogasser. Per a Brossa, com ell havia manifestat més d'una vegada, la poesia constitueix un joc, però un joc que cal prendre molt seriosament: 

Avui només escric deliri
I després la paraula amant,
Perquè aquest vers rimi amb brillant,
i el primer amb l'adjectiu assiri.

Ara aquí poso serenata;
Tal és el vers; avui només
Escric la paraula congrés,
I acabarà l'estrofa plata.

Començo amb el teu nom Victòria
I no continuo, que avui
Només escric els pronoms tu i
Jo. Posa un mot que et plagui en "òria".

Amor, avui només t'escric
Per tal que escric rimi amb pessic.

diumenge, 14 de febrer de 2016

Per a tu, Muriel, aquest "Brindis"

Molta tristor...

Durant aquests darrers quatre anys hem compartit molts moments, grans i esplendorosos moments.... Moments de tensió i de festa. Moments de feina i d'alegria. Moments, sobretot, d'esperança i il·lusió.

Tots junts, milers, milions de persones hem aconseguit allò que semblava impossible. Ara que ja albirem el final d'aquest camí, ens has deixat. Te n'has anat, però el teu record, la teva imatge, les teves paraules sempre estaran amb nosaltres. Continuarem, també per tu, Muriel, fins al final d'aquest camí. Un final que no és res més que el principi d'una nova ruta que haurem d'emprendre per construir un país nou, un país millor. Per aportar, tots junts, el nostre petit gra de sorra per un món millor. 

Vull acomiadar-me de tu amb un "fins aviat". El mateix que ens vam dir a les portes del Parlament el dia de la presa de possessió del nostre president. Fins aviat, Muriel. 

Tu, que eres amant de la literatura i de la poesia, sé que t'agradaria aquest poema, aquest sonet, d'en Joan Brossa. 

Per a tu. Muriel, aquest "Brindis". 

Un brindis per a tu... Bon viatge per als guerrers.....


La força de la terra ens escabella
Sofre confús conjures amb la mà;
Brindem amb fruita, amor, per la vermella
Fortuna afortunada d'estimar.

La carn al fruit, les boques a la copa,
i el camí just és un remei segur;
Topo amb l'amor i el teu amor que topa
Té el seu límit en mi dintre de tu.

El cant que ajunto i canto no és una
Cançó d'amor; jo canto en tu el sentit
D'un vast paisatge: canto sol i lluna,
Terres i aigües, el dia i la nit;

Tot, amor meu, m'impulsa; véns darrere
amb la bandera de la cabellera



dissabte, 13 de febrer de 2016

Passejant amb Brossa...paleta o poeta?


Hi ha una història, que Brossa sovint contava, que retrata amb una gran fidelitat el personatge i la persona. Ell mateix explicava: 

[...]
"Un dia va ser obligatori el carnet d'identitat. Em va semblar que no tenia més remei que fer-me'l. Anar a comissaria ja era prou per a mi i, per això, no vaig capficar-me a omplir el formulari. Li vaig demanar al funcionari que ho fes. I es va encetar aquest diàleg, després de preguntar-me allò del nom i cognoms i lloc de naixement:

- Profesión.
- Poeta.
- ¿Paleta?
- Hombre, no, paleta, no.
- Da igual, no se preocupe; pondremos: jornalero.
I jo el vaig deixar fer, és clar que sí."

Joan Brossa, com a poeta experimental i avantguardista que crec que és, em desorienta una mica. La seva extensa –i diversificada- producció, la seva experimentació constant fa que, segurament, no rebi tots els seus poemes amb el mateix grau de comprensió i d’acceptació. 

Admiro en Brossa l’ús que fa en la seva obra de determinat tipus de composició, com és el cas de la sextina medieval o del sonet. M’agrada el Brossa de la ironia i de l’humor càustic. M’entusiasma el Brossa de la poesia visual o dels poemes objecte. M’atrau més el Brossa  que utilitza el sonet o la sextina per elaborar el seu missatge poètic que no pas el Brossa del vers lliure. Em sedueix el Brossa que tracta el tema de l’amor, o del compromís polític i social, o de la quotidianitat, més que no pas el Brossa del surrealisme o de les imatges hipagòniques.

Hem passejat pel món de la poesia amb Els Entra-i-surts de Brossa i la poesia sintètica de Vint-i-set poemes. Aquest darrer poemari està inclòs en el seu llibre Cappare, del qual destacaria Dotze sonets a Victòria.

Us convido a continuar el passeig poètic, ara pels sonets de Brossa.  

Una banca al servei del país. La Taula de Canvi (Vídeo)

Ja podeu veure el darrer programa de

Emès per ETV llobregat el passat dimecres 11 de febrer


Convidats:
Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura
Anton Gasol, economista amb un extens currículum, en bona part vinculat a entitats financeres

divendres, 12 de febrer de 2016

Una banca al servei del país


Davantal del darrer programa de La Clau de la nostra història

Quan parlem de la Banca, el primer que ens ve al cap són paraules com hipoteca, crèdits, interessos... però també d’altres com corrupció,  estafa de les preferents, deute, crisi, retallades, Fons Monetari Internacional, la Troika....

De banca n’hi ha de diferents tipus.... Per començar, potser hauríem de diferenciar clarament entre banc i caixa d’estalvis, encara que d’aquestes darreres pràcticament ja no en queden, engolides per la crisi dels darrers anys.

Les caixes d’estalvis són... o eren... entitats financeres especialitzades en comptes d’estalvis i en crèdits hipotecaris. La  gran diferència amb els bancs era que les caixes tenien limitacions pel que fa a l’ús dels seus excedents i estaven obligades per llei a reinvertir els beneficis derivats de la seva activitat financera en obra cívica, que creés riquesa econòmica i social al territori.

Segons d’on prové el capital, de bancs, en tenim de tres tipus: els públics, en què el capital l’aporta l’Estat... Els privats en què és aportat per accionistes particulars i els mixtos formats amb aportacions dels dos tipus.

La banca pública es distingeix de la privada en què les seves accions són motivades per l’interès públic, si més no així hauria de ser. En canvi, la privada busca beneficis a curt termini per als seus accionistes.

En aquest sentit, podem veure com els beneficis de la gran banca espanyola durant el 2015 han superat els onze mil milions d’euros, que representa un 7,3% més que el 2014.

Des de fa uns anys disposem també de la banca ètica, formada per entitats bancàries que tenen per objectiu fer compatible la rendibilitat financera i econòmica amb l’assoliment d’objectius socials i ambientals.

Com serà el sistema bancari en la Catalunya del futur? Tornaran les Caixes d’estalvis? Predominarà la banca ètica o la pública per damunt de la privada?

El que si coneixem amb certesa i exactitud és com ha sigut la història de la banca a Catalunya.  

L’any 1401, a la llotja de Barcelona,  s’obria una taula de canvi coberta amb un tapet amb les armes de la ciutat. La Taula s’encarregava de donar crèdit al monarca i al Consell de la ciutat, i acceptava dipòsits de particulars.

Avui, com ja heu pogut suposar, dedicarem aquest capítol de La Clau de la nostra història a parlar de la Taula de Canvi, que tot just començat el segle XV es convertia en el primer banc públic d’Europa.