dijous, 16 de juny del 2016

Referèndum vinculant... Com culminem el procés?


Tots els processos d’independència culminats democràticament exigeixen un referèndum d’autodeterminació que legitimi, definitivament, la declaració d’independència, ja sigui prèvia o posterior al referèndum.

El procés català no és diferent. Tots sabem que només pot concloure i culminar en la proclamació d’una nova República catalana independent si el sí a la independència s’imposa en un referèndum vinculant d’autodeterminació. Aquesta és la fórmula més acceptada i reconeguda per la comunitat internacional.

En el meu anterior article reconeixia que el referèndum unilateral presenta dubtes i punts foscos... si fa no fa, però, com el full de ruta actual.

Quins en poden ser els problemes principals?

La participació. Caldrà abans de res establir totes les estratègies possibles per aconseguir superar el 50% de participació. Per sota d’aquesta xifra no obtindríem la validesa internacional.

El cens. Caldria disposar d’un cens oficial.

El “síndrome 9-N”. La sensació que una part de l’independentisme pot tenir, inicialment, de pas enrere i de repetició d’una consulta com la del 9 de novembre de 2014. Caldrà, doncs, convèncer la gent pel dret i pel revés que el que anem a fer és un referèndum vinculant i que els seus resultats tindran conseqüències immediates i definitives.

El boicot. Pot produir-se una campanya de boicot per part dels partits unionistes amb l’objectiu que no arribem a superar el 50% de participació.

Els dubtes i la por. Sobretot a les files del Govern i del Parlament per les possibles conseqüències derivades d’aquesta ferma decisió.

El funcionariat. Els mateixos dubtes i la mateixa por a participar en la logística del referèndum es poden traslladar als funcionaris.

Fins aquí els punts dèbils i els dubtes. Veiem-ne ara, però, quins en poden ser els avantatges.

El sí ens uneix. Evita la divisió ideològica i partidista dins del moviment independentista i, especialment, entre els partits i organitzacions.

Respecte internacional. El referèndum és, sense cap mena de dubte, la fórmula democràtica ideal i més acceptada internacionalment.

Claredat. Una pregunta clara amb una resposta binària (sí-no) resolt tots els dubtes i pot ajudar a augmentar la participació.

Participació. Un referèndum força a definir-se a determinades forces polítiques que, si més no sobre el paper, en són partidàries. Les obliga a participar en el procés, més enllà del sentit del seu vot.

Democràticament irrebatible. T’hi pots oposar fermament a la celebració d’un referèndum... però, amb quina arguments democràtics?

El moment idoni. Es pot convocar en el moment més idoni per tal de guanyar-lo.

La societat civil. El referèndum atorga novament la iniciativa del procés a la societat civil. Nosaltres el vam començar, nosaltres el culminarem.

Vinculat a la declaració d’independència. El referèndum ha de tenir algunes premisses. Entre elles el fet que el vincula directament i a partir de l’endemà mateix a la declaració d’independència.

Davant la consulta de l’ANC als associats, cal que l’organització independentista informi abastament de quin serà el mandat dels associats i quines seran les accions que es derivin de votar sí a la proposta d’exigir un referèndum.

Han de passar per:

Mantenir el full de ruta de JxS fins allà on diu “eleccions constituents”. Per les raons exposades en l’anterior article, cal deslligar la Declaració d’independència del debat i de l’aprovació de la Constitució.

El full de ruta, doncs, continua. Cal preparar les estructures d’Estat, preparar i tenir a punt les tres lleis de desconnexió (amb un èmfasi especial per a la de transitorietat jurídica), iniciar la primera fase del procés constituent que correspon a la de participació ciutadana i preparar-se per disposar del finançament necessari per afrontar els primers mesos posteriors a la declaració d’independència.

El referèndum substitueix les eleccions constituents. És un referèndum vinculant amb una pregunta de resposta binària en què, si guanya el sí, es procedeix immediatament a la declaració d’independència. A partir d’aquí, és quan es convoquen les eleccions constituents que conduiran a la redacció d’una Constitució i posterior aprovació en referèndum. Aquesta aprovació precedirà a la dissolució del Parlament constituent i la celebració de les primeres eleccions legislatives de la nova República catalana independent. 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada