dijous, 2 de març de 2017

L'apassionant món de la frase feta (8)


Posar la mà al foc... Ho diem quan volem manifestar la seguretat que tenim d'alguna cosa. Sembla ser que l'origen té a veure amb l'anomenat "Judici de Déu". En l'època medieval, partint de la premissa que Déu sempre protegia els innocents, s'obligava els acusats d'algun crim a tocar ferros roents o a submergir part del cos en aigua bullent. Si se'n sortien sense cap lesió, volia dir que Déu els protegia i que, per tant, eren innocents. 

Tenir molta corretja... Quan algú sap aguantar amb paciència les bromes o les burles o situacions difícils i incòmodes diem que té corretja o molta corretja. La dita té el seu origen en la corretja de l'hàbit que distingia l'orde dels agustins, ja que les altres ordes religioses usaven un cordó o soga. La frase original fa referència al fundador de l'orde: tenir més corretja que Sant Agustí

Menjar-te la llengua el gat... Una persona que no parla gaire o gens. L'origen podria venir de les tècniques de càstig de l'Orient Mitjà quan se'ls arrancava la llengua als mentiders i se'ls donava de menjar als gats del rei. 

Tocar ferro..... Prevenir-se contra la mala sort, contra la desgràcia.... L'origen de la frase podria ser medieval quan, per cometre assassinats, es llogava individus que sovint eren malcarats o tenien defectes físics, com ara geperuts o coixos. Quan es veia que s'acostava algú de mal aspecte, la gent s'avisava tot dient "toca ferro" que volia dir que agafés l'espasa o qualsevol arma similar per tal de defensar-se d'una possible agressió.
En castellà, per a expressar el mateix concepte, utilitzen l'expressió tocar madera. Cal remarcar que aquesta dita ha passat traduïda al català com a tocar fusta. Malgrat que en els diccionaris de l'IEC i el GDLC aquesta expressió figura com alternativa al tocar ferro, cal dir que és un castellanisme flagrant. 
Hi ha una gran quantitat de llengües que per prevenir-se contra la mala sort, la desgràcia o l'infortuni fan servir l'expressió "tocar fusta", tal com fa el castellà. L'expressió de "tocar la fusta" és molt antiga, segurament de quan els arbres eren considerats elements sagrats i s'acostumava a tocar-ne el tronc per demanar-ne la protecció. El cristianisme s'apropia d'aquesta tradició pagana i substitueix l'arbre per la creu de Crist, que era de fusta. 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada