Durant el segle XIX es
produeixen a Catalunya les transformacions econòmiques i socials derivades de
la industrialització.
Molts historiadors situen els
fabricants d’indianes (teixits de cotó estampats per una sola cara) en els
orígens de la burgesia industrial catalana. Segurament és així, no només a
Catalunya, sinó a la major part de països capdavanters de la industrialització
a Europa. En especial en aquells en què l’etapa manufacturera de la
industrialització es va recolzar sobre lai important indústria d’indianes.
A finals del segle XIX i
principis del XX, a Catalunya es produeix un nou impuls industrial que es
diversifica. La indústria tèxtil continua com a sector hegemònic, però comencen
a aparèixer i a desenvolupar-se nous sectors com el financer i el metal·lúrgic.
És una etapa de creixement,
dinamisme i progrés en què es posa de manifest la vitalitat de l’economia
catalana i de la seva burgesia, que es diferenciava de la resta de l’Estat
espanyol..
La revolució industrial no és
gens fàcil per a Catalunya. D’una banda, el país no disposa de matèries
primeres ni recursos energètics propis. De l’altra, la debilitat d’un mercat
espanyol que no ha generat una revolució agrària similar a la nostra en les
dècades anteriors.
A més, a la indústria nacional
catalana li calia defensar-se de la competència dels productes europeus en
general i dels anglesos en particular. Per això, els fabricants catalans
pressionaven l’Estat espanyol a favor de mesures econòmiques proteccionistes.
Una vegada més, però, la política de l’Estat, vinculada als grans interessos
comercials, a marginar el país, la seva indústria i la seva economia afavorint el
lliure canvi.
El segle XIX marca també
l’origen de la classe obrera industrial i la seva expansió. Els moviments
obrers lluiten per millorar les dures condicions de vida de la població obrera
al llarg tot aquest segle. A finals de segle s’inicia una etapa de
conflictivitat i d’accions dels moviments socials.
Els vapors al pla de
Barcelona. Els eixos industrials al Maresme, al Vallès Occidental, al Garraf,
al Camp de Tarragona i al Baix Camp. Les fàbriques i les colònies a les conques fluvials dels rius Ter, Llobregat,
Cardener i Anoia . La indústria siderometal·lúrgica.
La construcció de la xarxa
ferroviària amb la inauguració de la línia fèrria Barcelona-Mataró el 1848.
El 1844, el Banc de Barcelona.
Les caixes d'estalvi, que fomenten l'estalvi dels treballadors i són un
instrument de previsió en cas de malaltia o vellesa.
La modernització del camp,
malgrat la fil·loxera, és irreversible i la maquinària de nova factura
optimitza el treball i la producció agrària.
Avui, a La clau de la nostra
història parlarem de la gènesi de la burgesia industrial catalana.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada