dimarts, 27 de setembre de 2016

La gènesi de la burgesia industrial catalana (Davantal de La clau de la nostra història)


Durant el segle XIX es produeixen a Catalunya les transformacions econòmiques i socials derivades de la industrialització.

Molts historiadors situen els fabricants d’indianes (teixits de cotó estampats per una sola cara) en els orígens de la burgesia industrial catalana. Segurament és així, no només a Catalunya, sinó a la major part de països capdavanters de la industrialització a Europa. En especial en aquells en què l’etapa manufacturera de la industrialització es va recolzar sobre lai important indústria d’indianes.

A finals del segle XIX i principis del XX, a Catalunya es produeix un nou impuls industrial que es diversifica. La indústria tèxtil continua com a sector hegemònic, però comencen a aparèixer i a desenvolupar-se nous sectors com el financer i el metal·lúrgic.

És una etapa de creixement, dinamisme i progrés en què es posa de manifest la vitalitat de l’economia catalana i de la seva burgesia, que es diferenciava de la resta de l’Estat espanyol..

La revolució industrial no és gens fàcil per a Catalunya. D’una banda, el país no disposa de matèries primeres ni recursos energètics propis. De l’altra, la debilitat d’un mercat espanyol que no ha generat una revolució agrària similar a la nostra en les dècades anteriors.

A més, a la indústria nacional catalana li calia defensar-se de la competència dels productes europeus en general i dels anglesos en particular. Per això, els fabricants catalans pressionaven l’Estat espanyol a favor de mesures econòmiques proteccionistes. Una vegada més, però, la política de l’Estat, vinculada als grans interessos comercials, a marginar el país, la seva indústria i la seva economia afavorint el lliure canvi.

El segle XIX marca també l’origen de la classe obrera industrial i la seva expansió. Els moviments obrers lluiten per millorar les dures condicions de vida de la població obrera al llarg tot aquest segle. A finals de segle s’inicia una etapa de conflictivitat i d’accions dels moviments socials.

Els vapors al pla de Barcelona. Els eixos industrials al Maresme, al Vallès Occidental, al Garraf, al Camp de Tarragona i al Baix Camp. Les fàbriques i les colònies a les  conques fluvials dels rius Ter, Llobregat, Cardener i Anoia . La indústria siderometal·lúrgica.

La construcció de la xarxa ferroviària amb la inauguració de la línia fèrria Barcelona-Mataró el 1848.

El 1844, el Banc de Barcelona. Les caixes d'estalvi, que fomenten l'estalvi dels treballadors i són un instrument de previsió en cas de malaltia o vellesa.

La modernització del camp, malgrat la fil·loxera, és irreversible i la maquinària de nova factura optimitza el treball i la producció agrària.

Avui, a La clau de la nostra història parlarem de la gènesi de la burgesia industrial catalana.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada