dissabte, 22 de juliol de 2017

Pedrolo i Temps obert: Compromís i llegat (4. Forma i contingut. Obra i universalitat)


És interessant fer un cop d'ull a les diferents tècniques que integren Temps Obert. Comencem per la forma i el contingut i la relació entre l'obra i la universalitat. 

Pedrolo donava una gran importància a la forma, a la tècnica narrativa que cada escriptor havia d’emprar per a una obra determinada. En el seu “Epistolari”  diu: “la tècnica és molt més que la tècnica; no és un aparell fred, no és una màquina, sinó un camí de penetració, d’aprofundiment.” Creia, però, que la universalitat d’una obra no tenia res a veure amb la forma, amb la tècnica i que els valors universals calia buscar-los en el procés de creació que representava el contingut. Afegia, però, en el seu Epistolari: “La voluntat, l’esforç, la preocupació només comencen a donar-se a partir de la forma, del contingent. Part essencial d’aquest contingent és la tècnica, perquè no n’hi ha prou de crear éssers de carn i ossos, sinó que cal encara donar a llur vida i a llur circumstància l’expressió apropiada.” Ell creia que havia d’existir una relació indeslligable entre el fons i la forma. Tot forma part del mateix, però, per a Pedrolo, totes les històries no es poden narrar de la mateixa manera. I una mateixa història, narrada diferent, no és ja la mateixa història.

Pedrolo, fidel al seu ideari artístic, va procurar emprar aquells  procediments narratius que considerava convenients segons cada novel·la. Així podem trobar novel·les en què ens presenta els personatges des d’una visió calidoscòpica. A Elena de segona mà, fa servir les tres persones gramaticals (jo, tu, ell) per establir diferents graus d’identificació amb el personatge. A Cendra per Martina, la visió calidoscòpica ens ve donada per tres textos escrits en què cadascun dels personatges principals ens proporciona noves dades sobre els esdeveniments. A més, ens permet rebre la informació a través de tres estils diferents a l’hora d’expressar-se per escrit.  A Les finestres s’obren de nit, hi trobem multiplicitat de tècniques narratives distribuïdes en els deu capítols de l’obra. El diàleg, l’expressió escrita d’un diari íntim, els pensaments interiors d’un llaurador, unes cartes escrites pel protagonista i llegides per un amic seu, un article necrològic, un somni, el monòleg d’una criada…

Les novel·les i les tècniques emprades se succeeixen en l’obra pedroliana. A M’enterro en els fonaments, hi ha dos enfocaments de la història. El relat del pare, escrit en passat i de forma discursiva i minuciosa, es contraposa al del fill, escrit en present i en un estil directe en què abunda el text expositiu. A Acte de violència, la narració, en tercera persona i en present, ens presenta les diferents reaccions dels habitants d’una ciutat davant d’una situació de revolta popular. Els habitants són, a més, una bona mostra dels diversos estaments socials de la comunitat. A Balanç fins a la matinada, s’utilitza una tècnica cinematogràfica, la del flash-back, que ens permet conèixer el balanç de la vida d’un home que ha arribat a la jubilació. A Un amor fora ciutat, al costat d’un tema “tabú” per a l’època com era el de l’homosexualitat, Pedrolo entrellaça dues confessions, dues versions diferents de dos personatges que tenen el mateix nom, però que pertanyen a ambients familiars diferents. D’aquest manera, l’autor ens presenta una situació conflictiva diferent, però que condueix a un mateix final. Una alternativa que, en paraules del mateix Pedrolo, “procedia a la inversa de Temps Obert.”

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada