dissabte, 2 de desembre de 2017

21-D: Només ens val guanyar per més del 50% dels vots


El 21-D, malgrat ser unes eleccions imposades, unes eleccions il·legítimes, unes eleccions que pretenen acabar amb nosaltres, malgrat tot, el 21-D ens ho juguem tot. Centrem-nos, doncs, en un sol objectiu. Centrem-nos a guanyar les eleccions. Cap vot independentista es pot perdre per cap motiu. Ni per decepcions, ni cansaments, ni autocrítiques, ni censures, ni partidismes, ni sentiments personals.

No em veig capaç de predir què passarà el dia després del 21-D. Tot i que l’independentisme torni a guanyar les eleccions i per més del 50% dels vots, es fa molt difícil, a hores d’ara, poder ni tan sols fer càbales sobre què faran els guanyadors de les eleccions i com s’aplicaran els resultats electorals a la política catalana.

Però, malgrat tot, el 21-D ens ho juguem tot. Hi tenim molt a perdre i potser poc a guanyar. Poc, en el sentit que, una victòria clara de l’independentisme ens situarà de nou al 28 d’octubre, però en una situació força pitjor, amb un 155 aplicat i en ple desenvolupament, amb el President i mig govern a l’exili i, encara que esperem que gaudeixin de llibertat, amb la resta del govern, la majoria de la Mesa del Parlament i els Jordis carregant amb el pes d’una llibertat provisional com una espasa de Damocles sempre damunt del seu cap.

Però, malgrat tot, el 21-D, ens ho juguem tot. No ens val res més que una victòria clara, per més del 50% dels vots, de les tres candidatures independentistes. Toquem de peus a terra... és l’única sortida que tenim en aquests moments. Només guanyant les eleccions de forma molt clara podem tenir alguna sortida i mantenir com a assolible l’objectiu de la independència i de la República catalana.

Només ens val guanyar. Guanyar superant el 50% dels vots. Només així podrem restaurar la legalitat suprimida per un article 155 que no és res més que una vulneració total dels nostres drets, com a ciutadans i com a país. Un 155 que permet que un partit com el PP, que només té el suport d’un 8% de l’electorat,  faci i desfaci actualment a Catalunya. Un 155, dels efectes del qual potser no som del tot conscients.

El 155 no només afecta les institucions, sinó que també afecta a entitats i a la pròpia ciutadania.  El 155 permet trepitjar els drets més bàsics com són els de llibertat d’expressió, de manifestació, d’informació, de reunió o del secret de les comunicacions. El 155 ha aturat totes els projectes de llei amb què s’estava treballant. El 155 ha eliminat tota l’acció exterior de la Generalitat i ha enviat a l’atur totes les persones que treballaven en les delegacions exteriors. El 155 ha paralitzat projectes culturals. El 155 paralitza els comptes de la Generalitat, ja intervinguts abans de l’aplicació de l’article. Liquidacions pressupostàries paralitzades. Ha aturat el programa per exhumar fosses comuns de la Guerra Civil, que havia de portar a la identificació de desapareguts 80 anys després. El 155 ha comportat la destitució del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que ha estat relegat a tasques administratives, deixant el control dels Mossos al ministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido. El 155 planeja com un voltor sobre la immersió lingüística i sobre els mitjans de comunicació públics. El 155 actua contra aquells mitjans privats que s’han mantingut al costat del Govern de la Generalitat com, per exemple, El Punt Avui, que ja no rep els ingressos que tenia per publicitat institucional, ni tan sols els ja concedits. 

Clicant aquí podeu trobar, amb molt més detall, com ha intervingut l’Estat espanyol al Govern català. Un informe de totes les actuacions que ha fet el govern de Rajoy i com ha frenat el funcionament de l'autogovern.

L’Estat espanyol intenta, una vegada més en la història, espanyolitzar Catalunya, que ha  estat des de sempre el seu objectiu principal. L’Estat ha planejat una  autèntica ofensiva contra Catalunya. Una ofensiva en què els papers estan minuciosament repartits: polític, judicial, mitjans de comunicació, artistes, escriptors, pretesos intel·lectuals... la “quinta columna” resident a Catalunya... tothom té el seu paper per liquidar d’una vegada per totes la catalanitat, per liquidar d’una vegada per totes Catalunya.

Si en teniu algun dubte, només cal que repasseu el llibre de Francesc Ferrer i Gironès, “Catalanofòbia: El Pensament Anticatalà a Través de la Història”. Les campanyes anticatalanes i la repressió contra Catalunya no s’han inventat ara, fa quatre-cents anys que existeixen. En paraules del seu autor: “Les campanyes anticatalanes són l'expressió de la impotència dels espanyols per assimilar-nos. La seva incapacitat de seduir-nos políticament i culturalment els provoca la catalanofòbia, per la qual cosa només s'imaginen l'assoliment dels seus objectius imperials pel sistema de violència". 

Toquem de peus a terra. En aquests moments l’independentisme només pot tenir un sol objectiu: guanyar el 21-D i superar el 50% de vots. Unitat per la victòria!

I el 22 de desembre, tothom a punt i ja en tornarem a parlar.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada