21-D: Només ens val guanyar per més del 50% dels vots

El 21-D, malgrat ser unes eleccions imposades, unes eleccions il·legítimes, unes eleccions que pretenen acabar amb nosaltres, malgrat tot, el 21-D ens ho juguem tot. Centrem-nos, doncs, en un sol objectiu. Centrem-nos a guanyar les eleccions. Cap vot independentista es pot perdre per cap motiu. Ni per decepcions, ni cansaments, ni autocrítiques, ni censures, ni partidismes, ni sentiments personals.

No em veig capaç de predir què passarà el dia després del 21-D. Tot i que l’independentisme torni a guanyar les eleccions i per més del 50% dels vots, es fa molt difícil, a hores d’ara, poder ni tan sols fer càbales sobre què faran els guanyadors de les eleccions i com s’aplicaran els resultats electorals a la política catalana.

Però, malgrat tot, el 21-D ens ho juguem tot. Hi tenim molt a perdre i potser poc a guanyar. Poc, en el sentit que, una victòria clara de l’independentisme ens situarà de nou al 28 d’octubre, però en una situació força pitjor, amb un 155 aplicat i en ple desenvolupament, amb el President i mig govern a l’exili i, encara que esperem que gaudeixin de llibertat, amb la resta del govern, la majoria de la Mesa del Parlament i els Jordis carregant amb el pes d’una llibertat provisional com una espasa de Damocles sempre damunt del seu cap.

Però, malgrat tot, el 21-D, ens ho juguem tot. No ens val res més que una victòria clara, per més del 50% dels vots, de les tres candidatures independentistes. Toquem de peus a terra... és l’única sortida que tenim en aquests moments. Només guanyant les eleccions de forma molt clara podem tenir alguna sortida i mantenir com a assolible l’objectiu de la independència i de la República catalana.

Només ens val guanyar. Guanyar superant el 50% dels vots. Només així podrem restaurar la legalitat suprimida per un article 155 que no és res més que una vulneració total dels nostres drets, com a ciutadans i com a país. Un 155 que permet que un partit com el PP, que només té el suport d’un 8% de l’electorat,  faci i desfaci actualment a Catalunya. Un 155, dels efectes del qual potser no som del tot conscients.

El 155 no només afecta les institucions, sinó que també afecta a entitats i a la pròpia ciutadania.  El 155 permet trepitjar els drets més bàsics com són els de llibertat d’expressió, de manifestació, d’informació, de reunió o del secret de les comunicacions. El 155 ha aturat totes els projectes de llei amb què s’estava treballant. El 155 ha eliminat tota l’acció exterior de la Generalitat i ha enviat a l’atur totes les persones que treballaven en les delegacions exteriors. El 155 ha paralitzat projectes culturals. El 155 paralitza els comptes de la Generalitat, ja intervinguts abans de l’aplicació de l’article. Liquidacions pressupostàries paralitzades. Ha aturat el programa per exhumar fosses comuns de la Guerra Civil, que havia de portar a la identificació de desapareguts 80 anys després. El 155 ha comportat la destitució del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que ha estat relegat a tasques administratives, deixant el control dels Mossos al ministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido. El 155 planeja com un voltor sobre la immersió lingüística i sobre els mitjans de comunicació públics. El 155 actua contra aquells mitjans privats que s’han mantingut al costat del Govern de la Generalitat com, per exemple, El Punt Avui, que ja no rep els ingressos que tenia per publicitat institucional, ni tan sols els ja concedits. 

Clicant aquí podeu trobar, amb molt més detall, com ha intervingut l’Estat espanyol al Govern català. Un informe de totes les actuacions que ha fet el govern de Rajoy i com ha frenat el funcionament de l'autogovern.

L’Estat espanyol intenta, una vegada més en la història, espanyolitzar Catalunya, que ha  estat des de sempre el seu objectiu principal. L’Estat ha planejat una  autèntica ofensiva contra Catalunya. Una ofensiva en què els papers estan minuciosament repartits: polític, judicial, mitjans de comunicació, artistes, escriptors, pretesos intel·lectuals... la “quinta columna” resident a Catalunya... tothom té el seu paper per liquidar d’una vegada per totes la catalanitat, per liquidar d’una vegada per totes Catalunya.

Si en teniu algun dubte, només cal que repasseu el llibre de Francesc Ferrer i Gironès, “Catalanofòbia: El Pensament Anticatalà a Través de la Història”. Les campanyes anticatalanes i la repressió contra Catalunya no s’han inventat ara, fa quatre-cents anys que existeixen. En paraules del seu autor: “Les campanyes anticatalanes són l'expressió de la impotència dels espanyols per assimilar-nos. La seva incapacitat de seduir-nos políticament i culturalment els provoca la catalanofòbia, per la qual cosa només s'imaginen l'assoliment dels seus objectius imperials pel sistema de violència". 

Toquem de peus a terra. En aquests moments l’independentisme només pot tenir un sol objectiu: guanyar el 21-D i superar el 50% de vots. Unitat per la victòria!

I el 22 de desembre, tothom a punt i ja en tornarem a parlar.

21-D: Autonomisme, "processisme" o independència?

 

Han passat moltes coses en aquest país des de l’1 d’octubre. Se’ns han intentat explicar des de diferents bandes. Algunes coses les hem pogut entendre. Altres, encara ens queden molt fosques, plenes d’ombres.

Ho vaig escriure fa dies, ens van canviar el guió. La ciutadania, una majoria si més no, estàvem preparats per dur a terme el guió que ens havíem proposat entre tots. Un guió que, n’érem ben conscients, implicava la més que probable utilització de la violència per part de l’Estat espanyol. Sobtadament, però, el guió va canviar, davant la sorpresa dels que esperàvem una defensa radical i decidida de la nova República catalana.

Després, gairebé se’ns ha prohibit l’autocrítica. Jo també penso que en aquest relat només hi ha un culpable i aquest és l’Estat espanyol. No cal donar-hi voltes. Tampoc no puc censurar uns polítics que s’ho han jugat tot, i encara menys un govern que pateix presó o és a l’exili. El meu agraïment i la meva solidaritat amb tots ells. Ara bé, això no vol dir que no puguem fer un exercici d’autocrítica, sobretot per intentar entendre perquè, després de l’1 d’octubre, se’ns va canviar el guió.

Aquest canvi implicava acceptar les eleccions, imposades i il·legítimes, del 21-D. L’objectiu, se’ns va dir, aprofitar-lo per repetir el referèndum de l’1 d’octubre, en el terreny de joc espanyol i davant l’atenta mirada de la comunicat internacional. Ens havia de servir, deien, per tornar al 27 d’octubre, després de la declaració d’independència i de proclamació de la República.

El nou guió, pel que sembla, presenta unes giragonses amb què no comptàvem.

Una via negociada que permeti recuperar, d’entrada, les institucions. ERC i el PDeCAT van defensar ahir públicament l’establiment d’una relació bilateral amb el govern espanyol després dels comicis del 21-D. Argumenten la necessitat d’apostar per aquesta via, que marcaria un punt final respecte a l’anterior legislatura, en un intent de recalcular els tempos i readequar-los a la realitat política postprocés.

Marta Rovira: ERC presentarà per al 21-D un programa independentista que apostarà pel diàleg amb l'Estat. Ha subratllat que els republicans mai han prioritzat la via unilateral.

Tots hem llegit les darreres informacions que ens arriben sobre les intencions de dues de les tres candidatures independentistes que es presenten a les properes eleccions del 21-D. A tots ens han arribat rumors –infundats o no- sobre intencions amagades de formar un nou tripartit després de les eleccions. Una mena de front d’esquerres que ja ha planejat anteriorment sobre el procés d’independència, sobretot en aquell impàs que va anar del 27 de setembre fins la retirada de Mas, quan semblava que les noves eleccions eren inevitables i la temptació d’ERC per encapçalar un front d’esquerres era més que evident.

No hi ha cap independentista que no prefereixi una sortida dialogada al conflicte entre Catalunya i Espanya. No hi ha cap independentista que no apostaria per un referèndum pactat amb l’Estat. Una cosa són els desitjos i un altre de molt diferent les realitats. Tots sabem que amb l'Estat espanyol no hi ha diàleg possible. Mai, i vull remarcar-ho, mai, acceptaran un referèndum d'autodeterminació, perquè mai acceptaran que Catalunya sigui un subjecte polític sobirà. La sobirania, caigui qui caigui, per a ells sempre raurà en el poble espanyol en el seu conjunt. I estan disposats a tot, i torno a remarcar, a tot, per defensar la unitat i la sobirania d’Espanya. Aquesta actitud no és pas nova, només cal que feu un repàs a la història espanyola.

Abandonar o deixar en un racó la via unilateral és tant com dir que viurem en un règim autonòmic durant unes quantes dècades. Un règim autonòmic que encara serà més vigilat i controlat.  Seria retornar al punt de partida del 2010, però en una situació encara pitjor pel que fa al control i la repressió que l’Estat exercirà contra Catalunya.

Les eleccions del 21-D sempre han estat unes eleccions trampa. S’hi podran donar tres resultats: la victòria del NO (que descarto); la victòria de l’independentisme, però amb uns resultats similars als del 27-S i això implicaria, amb sort, un retorn al bucle del “processisme” i, la tercera opció, que el vot independentista superi el 50% del total de la participació. Aquesta darrera situació seria l’única que faria viable tornar al punt on ho vam deixar el 27 d’octubre, amb la independència “simbòlicament” declarada. Ens permetria declarar-la efectivament i aplicar la llei de transitorietat (que, per cert, sembla completament oblidada i de la qual ja ningú parla).

Però... deixar de costat la via unilateral fa que això sigui completament impossible.

Digueu-me ingenu... Encara conservo un bri de confiança en els nostres representants. Encara espero que es faci realitat i que no acabi, també, fulminat per “l’intent de recalcular els tempos i readequar-los a la realitat política postprocés” que, en altres paraules, significa el retorn a l’autonomia. Espero, el bri de confiança encara m’ho permet, que tot sigui producte d’una nova “estratègia” d’aquestes que els pobres mortals del carrer no entenem, però que els que “sí que en saben” ens diuen que ens portarà a la victòria.

La independència de l’Estat espanyol només es podrà aconseguir per la via unilateral. No hi ha cap més sortida. La resta no són més que cants de sirena o terceres vies que no condueixen enlloc. I sí, és cert, la unilateralitat significa enfrontament amb l’Estat, un enfrontament dur que de ben segur comportarà violència de tot tipus per part d’un Estat espanyol que està disposat a tot i que mai transigirà en la cessió de sobirania. Però això, crec, la majoria de nosaltres ja sabíem i sabem que pot passar.   

Esperem els resultats del 21-D i, sobretot, esperem què fan els nostres representants el dia després. Si opten per la via autonomista o per continuar en un bucle "processista" que no sabem quan s’acabarà,  crec que bona part de la nostra gent se’n tornarà a casa i alguns retornarem a les anomenades “trinxeres”.

El meu bri de confiança encara em diu que això no pot passar. Perquè, si passés, on quedaria l’esforç de tanta gent durant aquests darrers anys? On quedaria l’1 d’octubre? De què hauria servit el sacrifici dels líders de l’ANC i d’Òmnium i del govern mateix?

Alguns, ja ho sabeu, ja fa molts anys, vam fer una promesa:

No ens rendirem mai!

Catalunya i Futur emplaça els partits davant les eleccions del 21-D

Comunicat del Congrés participatiu Catalunya i Futur

Davant de les properes eleccions del 21 de desembre, el Congrés Participatiu Catalunya i Futur demana a totes les candidatures que s’hi presenten que incorporin en els seus programes electorals el compromís de donar suport al Congrés com a la millor plataforma unitària per definir el país que volem els ciutadans de Catalunya.

El Congrés Participatiu Catalunya i Futur s’ofereix per reunir-se amb totes les candidatures per tal d’explicar-los tots els detalls d’aquest Congrés.

En la roda de premsa que ha tingut lloc avui, 20 de novembre,  a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC (c. del Carme, 47, de Barcelona), El Congrés Participatiu Catalunya i Futur ha manifestat que, sigui quin sigui el resultat que es produeixi en les properes eleccions del 21 de desembre, el país ha d’afrontar els nous reptes que ens planteja el segle XXI.

En aquest sentit, el Congrés demana a les candidatures que es presenten a les eleccions del 21-D, que incorporin en els seus programes electorals el compromís de donar suport al Congrés participatiu Catalunya i Futur com a la millor plataforma unitària per definir el país que volem els ciutadans de Catalunya..

Aquest és l’objectiu del Congrés Participatiu Catalunya i Futur que, el mes de gener, posarà en marxa de manera immediata el debat ciutadà sobre la Catalunya que volem, sobre la Catalunya del futur.

Durant aquesta tardor, el Congrés ja tenia preparat el calendari de debats públics (veieu document adjunt) que, finalment, ha decidit ajornar fins al mes de gener de 2018, després de les eleccions del 21 de desembre d’enguany.

El nou web del Congrés, reformat i adaptat per als debats telemàtics, inclourà també nou material per a la reflexió i el debat. Durant aquests darrers mesos s’han constituït també els diferents nuclis territorials que seran els encarregats d’organitzar els actes i els debats a nivell comarcal i local.

El Congrés Participatiu Catalunya i Futur s’ofereix per reunir-se amb totes les candidatures, alguns representants de les quals han assistit a l’acte, per tal d’explicar-los tots els detalls d’aquest Congrés.

Catalunya i Futur considera del tot imprescindible que ho hagi un gran debat participatiu sobre com volem que sigui Catalunya, tal com es va fer en el Congrés de Cultura Catalana, ara fa quaranta anys.

Tots els documents, la ponència, el manifest, la primera llista de signants, etc., es poden trobar al web provisional exigents.cat.

I si la llista unitària de la societat civil guanyés les eleccions?l

El títol d'aquest article respon a un intent de provocació i no és res més que una de les preguntes que em faig jo mateix per reflexionar sobre la nosa que a molts els fa una llista unitària, sobretot si la idea prové de la societat civil.

La decisió de l’assemblea de la CUP de participar a les eleccions del 21-D “liderant, en solitari, una candidatura tan àmplia com sigui possible, clarament rupturista, independentista i d’esquerres”,  crec que deixa ben clar que els partits estan disposats a presentar-se per separat, fent oïdes sordes al que sembla un clam majoritari d’unitat.

Immediatament, ja se’ns demana als impulsors de la Candidatura unitària 1 d’octubre que ens retirem. Això abans fins i tot que la candidatura sigui una realitat, és a dir, que s’hagin aconseguit les signatures necessàries per formar una agrupació d’electors.

Ja fa temps que no em sorprèn res, menys encara allò que prové del món de la política partidista, totalment legítima, però partidista al cap i a la fi. Tot i així vull expressar alguns dubtes i reflexions per compartir-los, com sempre, amb qui vulgui llegir-me. Sóc conscient que a molts no els agradarà, però ja us vaig dir que fa molt de temps que penso que, si m'agrado a mi mateix, ja em sento satisfet. Som-hi, doncs!

¿Per què una sola llista es considera una proposta negativa, en canvi tres llistes és molt millor, perquè –diuen- apleguen totes les sensibilitats i, en canvi, una quarta llista sorgida de la societat civil és totalment negativa i el més dolent que ens podria passar?

Per què tres llistes són la millor solució i quatre llistes divideixen l’independentisme?

Per què tres llistes obtindrien més vots que no pas quatre?

Per què estem pendents de guanyar per escons? ¿Que potser anem a formar un nou Parlament autonòmic? ¿Que potser algú creu que la solució passa per repetir resultats com el del 27-S i entrar en un bucle sense sortida?

A les eleccions del 21-D només ens val la victòria de l’independentisme per més del 50% dels vots. Si no s’aconsegueix, tindrem règim autonòmic controlat per anys.

¿Per què els partits ignoraran, si s’acaba aconseguint, l’agrupació d’electors? ¿Potser té alguna cosa a veure el propi finançament dels partits pendents dels ingressos que poden rebre pels escons i els vots aconseguits per cada formació?

¿De veritat creieu que és un problema el fet que una agrupació d’electors no disposi de tants espais publicitaris i de participació en debats als mitjans públics? ¿No som capaços de trobar solucions imaginatives que puguin superar esculls d’aquests tipus?

¿Digueu-me utòpic o somiatruites... i si una llista com Candidatura unitària 1 d’octubre fos capaç de guanyar les eleccions? ¿Realment ho veieu impossible?

¿I si tot radica en el fet que cal controlar el denominat “procés” i conduir-lo per allà on vulguin els partits?

¿Per que l’ANC emet un comunicat divendres al matí, abans de la presentació de llistaunitaria.cat, tot dient que se’n desmarca? Un comunicat totalment fals que no representava la decisió del Secretariat Nacional de consultar als associats.

¿Per què l’ANC remarca el mateix dissabte que com a organització no recull signatures per a l’agrupació d’electors? És cert que els associats encara estaven votant, però calia fer aquest comunicat?

¿Per què tant ANC com Òmnium provoquen que es desaprofiti el millor espai possible per recollir signatures com era la manifestació d'ahir dissabte? Un espai on, més que probablement, amb la col·laboració d'ambdues entitats ja tindríem més de 55.000 signatures?

Si els resultats de la consulta als associats es va mostrar clarament favorable a constituir una llista unitària, ¿per què, a hores d’ara (diumenge al vespre) encara no hi ha hagut cap comunicat oficial a les AT perquè s’organitzin i col·laborin amb llistaunitaria.cat ?

No tinc ni idea de com acabarà tot plegat. Per part meva continuaré contribuint tot el que pugui perquè la Candidatura unitària 1 d’octubre obtingui les firmes necessàries per constituir-se com a agrupació d’electors. A partir d’aquí ja veurem quina pot ser la millor sortida perquè el 22 de desembre no caiguem en un bucle sense sortida o, el que seria pitjor, en unes fosques dècades més d’autonomia controlada. 

Per cert, ja hi ha espais físics on podeu signar i on podeu lliurar els fulls de signatures degudament emplenats. Trobareu la informació clicant aquí.

Eleccions 21-D. La Mesa davant el Suprem, El repàs polític de la setmana (VÍDEO Vull una resposta)

Ja podeu veure el darrer programa de Vull una resposta 

Emès el dijous 9 de novembre de 2017

Presenta: Jaume Marfany

Producció: Josep Pedrol i Xavier Portet

Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Natàlia Esteve, advocada, exvicepresidenta ANC

Bernat Sarroca, periodista Nació digital

Yolanda Aguilar, politòloga

Francesc Abad, analista polític

Jordi Sánchez i Jordi Cuixart porten 24 dies empresonats. El vicepresident Junqueras i els consellers, Rull, Turull, Romeva, Forn i Mundó  i les conselleres Basses i Borràs ja han complert sis dies a presons espanyoles. El president Puigdemont i la resta consellers continuen exiliats a Brussel·les.

Dimarts, els partits polítics es mostraven incapaços d’aconseguir un acord per presentar-se conjuntament a les eleccions del 21-D. El clam majoritari de la societat catalana sembla indicar que voldria una mostra d’unitat i una sola candidatura per al 21 de desembre. En aquest sentit, la societat civil s’ha mobilitzat a l’entorn de dues plataformes cíviques: llistaunitaria.cat i respublica.cat que es mostren favorables a una candidatura unitària en forma d’agrupació d’electors. Sembla, doncs, que encara es manté la possibilitat que hi hagi una sola llista sobiranista el 21-D.

Dimecres es vivia una nova aturada de país molt més intensa que la del 3 d’octubre, sobretot per les mobilitzacions presents arreu del país, talls de carreteres i autopistes i també a la xarxa ferroviària.

Ara mateix, encara estem a l’espera del que pugui dictaminar el jutge del Tribunal Suprem després d’haver declarat durant el dia d’avui a Madrid, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i els membres sobiranistes de la Mesa, Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Corominas, Lluís Guinó i Josep Nuet.

La repressió política i judicial continua castigant el nostre país. L’aplicació totalment il·legal de l’article 155 de la Constitució espanyola coarta i retalla les llibertats individuals i col·lectives a Catalunya.

¿Les mobilitzacions que vam viure ahir són el camí per acabar amb aquesta situació... o ho ha de ser la victòria clara i rotunda de l’independentisme a les eleccions del 21-D? Són compatibles i complementàries? ¿Són excloents?

¿És normal que davant aquesta situació els partits es presentin per separat a les eleccions?

¿És possible encara una candidatura unitària impulsada per la societat civil?

A principis del segle XIX Montequieu deia “No hi ha pitjor tirania que la que s'exerceix a l'ombra de les lleis i la calor de la justícia”

Avui, com sempre i malgrat la situació de tensió i preocupació que estem vivint, parlarem de la actualitat política al Vull una resposta.

Som-hi. Comencem!

Llista unitària 1 d'octubre. La força de la gent

Unitat, transversalitat, pluralitat... Són paraules que acostumen a ser freqüents en el llenguatge polític independentista, sobretot en els darrers anys i més encara quan, com ara, anem a unes eleccions.

És si més no curiós que, malgrat aquestes paraules, inserides de manera habitual en multitud de discursos, mai arribin a cristal·litzar en una gran coalició o candidatura unitària formada pels diferents partits. Sempre, abans del 27 de setembre i ara mateix, hi ha hagut multitud d’inconvenients de tipus tècnic i d’interessos particulars de cada partit (completament legítims però, al cap i a la fi, interessos partidistes) que ho han impedit.

Aquesta gran dificultat a formar una llista unitària xoca frontalment amb el que sembla l’opinió majoritària de la gent del carrer que, des de fa temps, voldria una candidatura única que els representés, sobretot de cara a les properes eleccions del 21-D.

No em valen els “arguments” d’analistes que ens diuen que les candidatures separades sumen més vots. I no em valen, perquè per cada analista que ens digui això us en podria portar dos que dirien el contrari.

Encara em serveixen menys i em nego a acceptar els arguments basats en el fet que hi hauria gent que mai votaria una llista on hi hagués persones del PDECAT o, a l’inrevés, on hi haguessin persones d’ERC o de la CUP. Dic que no l’accepto perquè això significaria que no tenim una societat prou madura per aconseguir la independència. Si continuem anteposant la nostra pròpia ideologia, o les nostres fòbies per davant de l’interès general del país, significaria que no estem preparats encara per exercir com un estat independent.

Però tots aquests “arguments” encara em valen menys i em nego a acceptar-los en la situació actual. Intervenció gairebé total de les nostres institucions. Aniquilació de l’autonomia, Presos polítics. Mig govern a l’exili. Repressió policial i judicial constant... La gent del carrer, la gent que va defensar les urnes l’1 d’octubre, la gent que va paralitzar el país el passat dimecres, no pot trobar-se el 21-D havent de decidir de si votar una llista encapçalada pel President, una pel Vicepresident o una de la CUP, l’organització que darrerament ha actuat amb més coherència davant la situació política actual. No vol sentir-se obligada, encara que després tot pugui sumar, a donar el seu vot per a uns presos o per a uns altres.

Encara tenim una petita escletxa perquè això no arribi a produir-se. Si llistaunitaria.cat aconsegueix obtenir les 55.000 signatures necessàries per formar una agrupació d’electors, la pressió sobre els partits pot ser prou forta perquè decideixin unir forces, tots plegats, a l’entorn d’aquesta Llista unitària 1 d’octubre. Perquè ens puguem asseure tots plegats, partits i agrupació d’electors per trobar les fórmules de consens (que n’hi ha) per tal que el 21-D hi hagi una sola llista que representi l’opció de la legalitat republicana. I no serà una llista de país, serà una llista d’Estat perquè aquesta és la clau amb què hem de veure les properes eleccions: Estat contra Estat.

Som on som. No és el context que havíem imaginat, però toquem de peus a terra: el 21-D ens hi juguem molt, potser tot. El 21-D podem guanyar molt per continuar avançant en el camí de la República catalana, però també ho podríem perdre tot i això representaria començar de nou, començar de zero.

La Llista unitària 1 d’octubre és la darrera oportunitat per la candidatura unitària. La darrera oportunitat perquè afrontem aquestes eleccions amb una llista que sigui la de tots, la de la força de la gent. La darrera oportunitat perquè tothom, a Catalunya, a Espanya i al món visualitzi la confrontació democràtica d’un Estat contra un altre Estat.

L’1 d’octubre va guanyar la unitat i la força de la gent. Fem que el 21 de desembre passi el mateix.

Candidatura d'unitat civil: Democràcia i dignitat

Candidatura d'unitat civil. Democràcia i dignitat

Informació i adhesions, clica aquí

Llegiu també l'article col·lectiu signat per trenta persones vinculades a la web 'respublica.cat', on expliquem per què cal una llista unitària, què farem per guanyar, què farem quan guanyem i què faríem en cas que s'ajornessin les eleccions o il·legalitzessin la candidatura

Les eleccions del 21D no són les eleccions que haguéssim volgut. Poden representar un pas enrere en el camí cap a la plena sobirania del nostre poble però, en les actuals circumstàncies, també representen una gran oportunitat pel restabliment de la legitimitat sorgida de les eleccions del 27S de 2015 i que ha estat estroncada pel cop d’estat perpetrat des del govern de Madrid.

El clam del sobiranisme civil és ensordidor: volem una candidatura unitària encapçalada pels presos polítics que mostri al món que la majoria del poble català vol iniciar un procés constituent que ens porti a la proclamació de la República catalana com a nou Estat d’Europa.

Ens consta que els partits polítics independentistes han intentat construir una coalició que aglutini totes les sensibilitats de l’independentisme català. A hores d’ara, sembla que aquest objectiu no s’ha aconseguit i per això tirem endavant aquesta proposta.

El nostre primer objectiu és pressionar els nostres partits perquè assumeixin la seva gran responsabilitat i sàpiguen posar els interessos nacionals per damunt dels interessos de partit. El camí semblava senzill: crear una gran coalició. Tenen temps fins el darrer minut d’avui, dimarts, dia 7 de novembre.

Si són capaços de fer-ho, la nostra iniciativa es convertirà en una recollida de signatures de suport real, i efectiu, a aquesta gran candidatura i, alhora, servirà per anar constituint les “assemblees de suport a la llista unitària” que seran les grans dinamitzadores de la campanya electoral.

Si són incapaços de fer-ho, la nostra iniciativa es convertirà en el tsunami popular que sigui capaç, primer, de recollir les més de 55.000 signatures necessàries per presentar la candidatura com agrupació d’electors i de proposar a tots els presos i encausats polítics que ocupin els primers llocs de les llistes a les quatre circumscripcions i, després d’ells, que la llista la completin els alcaldes de les principals ciutats i pobles del país, si cal respectant una certa proporcionalitat entre les diferents formacions polítiques.

Aquesta iniciativa també s’adreça a les forces sobiranistes no independentistes, proposant que s’incorporin a la llista unitària per defensar uns punts programàtics compartits i, sobretot, per fer front comú per defensar la democràcia i la dignitat del nostre poble. Els quatre punts programàtics que plantegem en el nostre manifest són perfectament assumibles per les formacions que s’identifiquen en els Comuns i són el punt de partida per començar el procés constituent que ens porti cap a un futur ple de llibertat, justícia, igualtat, equitat i solidaritat.

Candidatura d'unitat civil. Democràcia i dignitat

Informació i adhesions, clica aquí