divendres, 29 de desembre del 2017

Chrétien de Troyes (1.- La concepció de l'amor en el cicle artúric)


L’Edat Mitjana va ser una època poc –o gens- donada als matrimonis per amor. Les unions matrimonials es pactaven per conveniències socials i la possibilitat d’amor era gairebé impensable. Marit i muller mantenien un vincle per obligació i deure, cosa que impedia la relació lliure que caracteritzava l’amor noble.

La concepció cortesa de l’amor, que van començar a imposar els trobadors occitans, legitimava, però, l’adulteri espiritual, entès com una expansió sentimental permesa al marge del matrimoni. El vincle matrimonial comprenia només la unió física, mentre que la unió espiritual –l’amor- venia regida per la llei de Fine Amor. Els amants –contràriament al que s’esdevé entre marit i muller- es corresponien l’un a l’altre d’una manera gratuïta i lliure: l’amor cortès, una exaltació apassionada on l’amor de la dama calia obtenir-lo superant diverses proves i riscos que feien l’objectiu final, sinó impossible, de difícil i complicat abast.

La concepció cortesa de l’amor dels trobadors occitans, quan es va difondre pel nord de França, va patir algunes correccions. L’amor cortès havia de ser salvat per a la imatge cavalleresca i, alhora, el matrimoni per a l’amor cortès. De la contradicció interna d’aquestes dues concepcions és d’on pren vida, en bona part, l’obra de Chrétien de Troyes.

Chrétien de Troyes va escriure les seves obres durant el segle XII. Els seus llibres giren a del cicle artúric o matèria de Bretanya i es classifiquen dins la novel·la de cavalleries clàssica, farcida d'elements meravellosos.

L’amor cortès del nord de França és força diferent al d’Occitània i com a mostra tenim les obres de Chrétien de Troyes, defensor d’un ideal de matrimoni en el qual el cavaller pot combinar l’amor amb l’aventura i ser alhora marit i amant perfecte, després d’un aprenentatge a través de la proesa heroica.

Crhètien va trobar en la Cortdel rei Artús, i en la seva màgica atmosfera, el marc ideal per desenvolupar els amors dels seus herois. L’oposició entre amor i aventura, entre societat i individu, entre passió i matrimoni, estava paradigmàticament exposada en la trama del Tristany, una obra que influirà en Chrétien, si bé com a revulsiu.

No tenir-te…I de sobte
                                                                                       no tenir-me.
Chrétien va saber oferir una solució a l’oposició entre la lleialtat amorosa i el deure cavalleresc en l’Erec et Énide i compondre una mena d’anti-Tristany en el Cligès. Va haver de cedir, però, en les seves idees en la redacció de Lancelot o El Cavaller de la carreta, que contravenia d’alguna manera els seus valors sobre la moral cavalleresca. Tot i així, l’amor i l’aventura són els eixos fonamentals a l’entorn dels quals giren les seves històries. Amor i passió, aventura, misteri i sobrenaturalitat. En els conflictes entre amor i aventura, combinats en una empresa feliç o oposats per un destí tràgic, trobem les dues forces motrius de la novel·la de cavalleries.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada