L'equidistància. Comuns i confluències (Per què vull sortir de l'Estat espanyol.-5 Joan Guarch)

Hi ha uns sectors de la vida política, tant catalana com espanyola, que creuen que el desig d’independència de Catalunya és una reivindicació de les classes benestants i de dretes i que això no va amb els sectors de població que, diuen que representen, i que a ells només els interessen els canvis socials, són aquells que, com els Comuns, volen mantenir una certa equidistància entre el caràcter repressiu de l’EE i les declaracions unilaterals d’independència. No cal dir que la màxima representació d’aquest sector ve encapçalada per la demagògica afirmació de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, dient precisament això, que ella no pactarà amb ningú que defensi el 155 ni la DUI. 

Molta gent ens preguntem, doncs amb qui pensa pactar? perquè fora dels partits que defensen una cosa o l’altra no en queda cap més. O es que, evidentment, espera que el PSC ara tapi les vergonyes de defensar l’aplicació del 155 i faci algun gest de semicrítica (com dir que és una llàstima que hi hagi mig govern a la presó i mig govern a l’exili), per intentar tornar a pactar amb ells i continuar mantenint les poltrones que ocupen per uns anys més.

Abans d’explicar com aquest EE és un país antisocial i retrògrad i ho demostra amb les lleis catalanes que sistemàticament ha impugnat, per part del govern o del PP, davant el Tribunal Constitucional, vull reproduir-vos les declaracions que ha fet Albano-Dante Fachín en una entrevista que li han fet a Vilaweb i que aclareixen molt la posició de Catalunya en Comú. Entre altres coses diu això:

“I cal preguntar-se, ara que Xavi Domènech diu que cal posar al centre de l’acció política el debat social, com es farà? Imagineu-vos que ens oblidem de la independència i posem al centre l’agenda social. És possible una agenda social de veritat en l’Espanya del 155? No. No és possible. Només cal mirar el cas de Carmena a Madrid. No es pot fer res. I no li ho permeten. Ja l’han intervinguda. Si va més enllà, ja veurem si l’acaben detenint.

—Voleu dir que l’agenda social no és possible en l’estat actual de les coses?

—És que per molt que Xavi Domènech digui que cal posar l’agenda social com a prioritat, vindrà Montoro i dirà què es pot fer i què no es pot fer. Això ja li passava a Junqueras amb els objectius de dèficit. Aleshores caldria dir que no s’accepta la imposició contra l’agenda social. I a continuació vindrà Montoro i et fotrà a Estremera a la cel·la del costat de Puigdemont. Si de debò creus que cal fer passar davant l’agenda social i estàs disposat a fer-ho, et trobaràs això mateix. Que no hem vist les lleis que anaven caient en mans del Tribunal Constitucional? Si presentem noves lleis i les tornen a tombar, què farem? Si tallem carreteres, ocupem les oficines d’Endesa i les centrals de generació elèctrica, què dirà Catalunya en Comú? Que la unilateralitat no és el camí? I aleshores, què? La gent és adulta i sap què fa. I si una societat arriba a un punt d’evolució que fa que no accepti les imposicions, aquesta és la base amb què haurien de treballar les forces transformadores conseqüents.”

I, més endavant diu:

“En tota lluita real contra un poder establert, o assumeixes la unilateralitat o no canvia res. Per això, sense ser independentista, a les pròximes eleccions votaré algun partit independentista.”