dissabte, 17 de març de 2018

El mite de Fedra (Adulteri i literatura. 3)



Després d'unes setmanes absorvit per altres temes, retorno al tema de l'adulteri a la literatura. Per si us heu perdut el fil els anteriors posts els podeu trobar a  L'adulteri a la literatura (1. Introducció), Clitemnestra (Adulteri i literatura. 2)

Eurípides (Atenes, 485-406 a.C.) crea el mite universal de Fedra en la seva tragedia Hipolit.

Fedra és filla de Minos, el rei de Creta i de Pasífae. La seva mare, Pasífae, va enamorar-se d’un brau blanc i va encarregar a Dédal que fabriqués una vedella de fusta, buida de dins, per tal qu s’hi pogués unir amorosament. D’aquesta relació sexual en va néixer el Minotarue, amb cap de brau i cos d’home. 

Hipòlit és el fruit de la relació que Teseu havia tingut amb Hipòlita, una amazona. Fedra, casada amb Teseu, rei d’Atenes, s’enamora del seu fillastre Hipòlit, un jove bell i cast. Hipòlit, per la seva castedat i també pel respecte al seu pare, refusa les insinuacions de la seva madrastra. Aleshores, Fedra experimenta, d’una banda, una gran preocupació, per por que Hipòlit la delati a Teseu i, d’una altra, un fort sentiment de despit vers el seu fillastre. Per tal de salvar la seva honra i a la vegada venjar-se d’Hipòlit, Fedra fa creure a Teseu que va ser el seu fill el que havia tractar d’ultratjar-la.

El final de la tragèdia presenta dues versions. La més coneguda és la que ens diu que Fedra, espantada, se suïcida després d’escriure una nota on acusa Hipòlit de voler-la seduir. Davant d’això, Teseu creu la versió de la seva esposa i desterra Hipòlit, al qual abandona a les ires de Posidó.

Anneu Sèneca (Còrdova 4 a.C. – Roma 65 d.C.) va reescriure el mite en la seva tragèdia La història de Fedra i Hipòlit, un obra molt divulgada al segle XV i de la qual existia una traducció catalana.

El mite de Fedra és un configuració del que alguns després han anomenat “la diabòlica femme fatale [1]. En aquest cas, no existeix l’adulteri consumat, sinó que només es tracta d’un desig adúlter. És el desig, amb trets d’incest, el que finalment acaba desencadenant la tragèdia. 

El mite ha estat recreat infinitat de vegades. Destaquen les versions de Racine i, en català, una recreació sorprenent de Salvador Espriu: Una altra Fedra, si us plau, que tractarem en el proper article.


[1][1] Naupert, Cristina. La tematología comparatista. Entre teoría y práctica. Arco/Libros, S.L. Madrid, 2001.



Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada