El
26 de juliol de 1922, el Govern Civil de Catalunya autoritzava els Estatuts d’una
nova organització de treballadors de la terra amb el nom d’Unió de Rabassaires
de Catalunya-Comitè Central. A partir de 1928, el sindicat va passar a
denominar-se Unió de Rabassaires i altres cultivadors del Camp de Catalunya. L’abril
de 1932, tenia prop de 22.000 afiliats i l’any 1933 era present en més de
dues-centes localitats del país.
Va
tenir un paper destacat en la Llei de Contractes de Conreu, aprovada pel Parlament
de Catalunya l’11 d’abril de 1934, que pretenia resoldre els conflictes
existents en el camp català, revisar els contractes de rabassa morta i evitar
els desnonaments injustificats dels pagesos tot disposant unes normes per tal
que rabassaires, parcers i arrendataris poguessin arribar a la propietat de la
terra que cultivaven. La Llei, però, va ser declarada inconstitucional el 8 de juny
de 1934.
Els
fets del Sis d’octubre de 1934 van desencadenar una forta repressió, també
sobre la pagesia. La Unió de Rabassaires va participar activament en la
formació del Front d’Esquerres en les eleccions del febrer de 1936 i, durant la guerra, va formar part del Comitè
Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya i va participar en els òrgans de
Govern de la Generalitat.
La
Unió de Rabassaires també va ser present en els governs de la majoria
d'Ajuntaments del Principat. Per aquesta defensa de la República, una vegada
perduda la guerra, els seus militants van ser ferotgement perseguits, desnonats
i afusellats pels franquistes.
Montserrat Tura, autora del llibre “República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire” escriu en el pròleg:
“Us presento, doncs, una gent honrada que va defensar la causa de la
llibertat i que va sofrir molt per defensar aquesta causa. Comparteixo amb tots
vosaltres la vida privada i pública d’una gent que m’estimo i que em sembla que,
en arribar a l’última pàgina, els lectors també s’estimaran. Perquè estimar la
llibertat és el mateix que estimar la vida. I una vida justa ens exigeix que de
tant en tant sapiguem mirar enrere i recordar-nos d’aquells que ho van donar
tot abans que ho poguéssim fer nosaltres.”
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada