divendres, 6 d’abril de 2018

Manifestació 15 d'abril. Fem com el 10-J de 2010



Segurament recordareu la multitudinària manifestació del 10 de juliol de 2010. Potser no tots recordareu els estira i afluixa que van precedir aquella manifestació. La pressió de determinats partits i també dels sindicats va aconseguir que tant la convocatòria com el lema de la pancarta fos al més tèbia possible. Per aconseguir el màxim d’unitat és va consensuar que la pancarta digués “Som una nació. Nosaltres decidim” i que la convocatòria parlés de suport a l’Estatut que acabava de ser retallat i reduït a la mínima expressió. 

Recordareu, però, que  el que havia de ser un clam de protesta per la retallada i a favor de l’Estatut es va acabar convertint en la primera demostració de força de l’ independentisme. Un independentisme que, en aquella manifestació, encara es manifestava a la contra i emprenyat, però que seria un dels punts principals de partida, conjuntament amb la PDD i les consultes sobre la independència, del procés d’independència que acabaria arrencant amb força el setembre de 2012. 

Recordareu com la gent va deixar en un segon pla el president de la Generalitat, José Montilla, i a la resta de polítics que havien d’encapçalar la manifestació. La gent s’hi va col·locar al davant i la comitiva oficial ni tan sols va poder finalitzar el recorregut previst. 

Per què recordo avui aquella manifestació? Perquè està succeint un fet similar amb la convocatòria de la manifestació unitària del proper diumenge 15 d’abril. 

Entre altres, Pepe Àlvarez, secretari general de la UGT, es va començar a mostrar força crític amb la convocatòria de la manifestació del dia 15 que, en principi, havia de denunciar l’empresonament de polítics i líders de la societat civil i exigir-ne el seu alliberament. En una entrevista va ser taxatiu dient que la UGT no es manifestaria en una protesta que només denunciés la repressió exercida contra els independentistes. Ara, la UGT i CC.OO diuen que el que serà realment important de la manifestació de diumenge serà la defensa de la “normalització” de la situació. 

Sé, com diuen, de “fonts ben informades”, que les negociacions, sobretot amb els sindicats, per aconseguir dur a terme aquesta manifestació han estat molt dures i que ha calgut cedir en alguns aspectes importants de la convocatòria. Entenc que calia fer-ho per preservar-ne el caràcter unitari i transversal de la manifestació. 

Així, com el 2010, s’ha intentat “descafeïnar” al màxim la protesta. El cartell oficial, reproduït al principi de l’article, simplement diu el que diu. 

Nosaltres podem fer que sigui com el 2010. A les nostres mans està convertir la protesta del 15 d’abril en el que en un principi havia de ser. Un clam contra la repressió a l’ independentisme. Un clam contra les imputacions i els empresonaments. Un clam a favor de la llibertat dels presos i preses i el retorn dels exiliats. Un clam a favor dels drets humans i de la democràcia. I democràcia, avui més que mai, vol dir independència.

Convertim el 15 d’abril en un crit a favor de la República catalana.  

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada