Segurament
recordareu la multitudinària manifestació del 10 de juliol de 2010. Potser no
tots recordareu els estira i afluixa que van precedir aquella manifestació. La
pressió de determinats partits i també dels sindicats va aconseguir que tant la
convocatòria com el lema de la pancarta fos al més tèbia possible. Per
aconseguir el màxim d’unitat és va consensuar que la pancarta digués “Som una
nació. Nosaltres decidim” i que la convocatòria parlés de suport a l’Estatut
que acabava de ser retallat i reduït a la mínima expressió.
Recordareu, però,
que el que havia de ser un clam de
protesta per la retallada i a favor de l’Estatut es va acabar convertint en la
primera demostració de força de l’ independentisme. Un independentisme que, en
aquella manifestació, encara es manifestava a la contra i emprenyat, però que
seria un dels punts principals de partida, conjuntament amb la PDD i les
consultes sobre la independència, del procés d’independència que acabaria
arrencant amb força el setembre de 2012.
Recordareu com la
gent va deixar en un segon pla el president de la Generalitat, José Montilla, i
a la resta de polítics que havien d’encapçalar la manifestació. La gent s’hi va
col·locar al davant i la comitiva oficial ni tan sols va poder finalitzar el
recorregut previst.
Per què recordo
avui aquella manifestació? Perquè està succeint un fet similar amb la
convocatòria de la manifestació unitària del proper diumenge 15 d’abril.
Entre altres, Pepe
Àlvarez, secretari general de la UGT, es va començar a mostrar força crític amb
la convocatòria de la manifestació del dia 15 que, en principi, havia de
denunciar l’empresonament de polítics i líders de la societat civil i exigir-ne
el seu alliberament. En una entrevista va ser taxatiu dient que la UGT no es
manifestaria en una protesta que només denunciés la repressió exercida contra
els independentistes. Ara, la UGT i CC.OO diuen que el que serà realment
important de la manifestació de diumenge serà la defensa de la “normalització”
de la situació.
Sé, com diuen, de “fonts
ben informades”, que les negociacions, sobretot amb els sindicats, per
aconseguir dur a terme aquesta manifestació han estat molt dures i que ha
calgut cedir en alguns aspectes importants de la convocatòria. Entenc que calia
fer-ho per preservar-ne el caràcter unitari i transversal de la manifestació.
Així, com el 2010,
s’ha intentat “descafeïnar” al màxim la protesta. El cartell oficial, reproduït
al principi de l’article, simplement diu el que diu.
Nosaltres podem fer
que sigui com el 2010. A les nostres mans està convertir la protesta del 15 d’abril
en el que en un principi havia de ser. Un clam contra la repressió a l’
independentisme. Un clam contra les imputacions i els empresonaments. Un clam a
favor de la llibertat dels presos i preses i el retorn dels exiliats. Un clam a
favor dels drets humans i de la democràcia. I democràcia, avui més que mai, vol
dir independència.
Convertim el 15 d’abril
en un crit a favor de la República catalana.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada