La societat del benestar (DAVANTAL de Catalunya segle XXI)

L’Estat del Benestar distingeix els països de la Unió Europea de la resta de països. Ha permès l’accés a l’ensenyament, un sistema públic de pensions i assegurança d’atur, un sistema públic de salut pública, a la majoria dels seus habitants. El model europeu d’Estat del Benestar es va anar desenvolupant a conseqüència de les lluites obreres i a la por de les classes dominants al contagi de la revolució russa. Això va permetre que, després de la II Guerra Mundial, la classe obrera aconseguís millores a canvi d’una certa pau social.

Quan la URSS es va debilitar i, finalment, el 1991, es va desintegrar, les classes dominants van retornar a les polítiques neoliberals de deteriorament de l’estat del benestar, de pèrdua de drets socials i de l’increment de les desigualtats socials.

La gran crisi actual ha estat l’excusa per desmantellar-lo a molts països, fent-lo objectiu preferent de les polítiques d’austeritat i arribant a culpabilitzar-lo de la crisi mateixa. Mentre les retallades en l’estat del benestar són vistes per uns com l’única solució possible per sortir d’aquesta crisi i s’intenta preparar la població per al manteniment o enduriment d’aquesta nova situació, la majoria de la població considera necessari que altres reivindicacions s’incorporin al llistat dels temes que haurien de ser inclosos en un nou model d’estat del benestar.

A Catalunya hi ha un ampli consens per la plena restauració d’aquest estat del benestar que hem conegut fins fa ben poc i per la seva ampliació amb ajudes a la maternitat i a la dependència, així com, entre altres mesures, per una política d’habitatge social com existeix a molts països europeus.