dijous, 3 de maig de 2018

Govern alternatiu o eleccions. La consulta de l'ANC

L'Assemblea ha pres la decisió de consultar als socis sobre quina és la posició que ha de mantenir l'organització davant dels possibles escenaris d'investidura que es preveuen per als propers dies. Crec que és una decisió encertada i que mostra el camí que pensa seguir el nou Secretariat Nacional de més apropament al territori i a la gent. 

Les preguntes a respondre es poden formular de moltes maneres i, digueu-me perepunyetes o torrecollons, però crec que la segona pregunta es podria haver formulat d'una manera més positiva o, si ho preferiu, més neutre, M'explico.

La pregunta en qüestió diu:

En cas que els partits polítics independentistes renunciïn a investir a Puigdemont, acceptant la pressió de les institucions espanyoles, estaries d'acord a: 
Acceptar un govern alternatiu
Repetir les eleccions fins que s'accepti el resultat, rebutjant les imposicions de l'Estat espanyol

Ningú nega que l'Estat espanyol està pressionant al màxim, sense cap mena de mirament, ni d'ètica, ni d'honorabilitat, per impedir la investidura del president Puigdemont i, per tant, el que seria el restabliment del govern legítim arrabassat pel cop d'estat del 155.

No puc estar al cap del president i, per tant, ignoro el que deu haver estat reflexionant i rumiant durant aquests darrers mesos. La meva opinió personal, però, és que Puigdemont sabia i sap molt bé que l'Estat impedirà per tots els mitjans la seva investidura. Sóc conscient que no tot el que s'ha fet, primer des de Brussel·les i ara des d'Alemanaya, forma part d'estratègies preconcebudes i ben preparades i que, sovint, en els darrers temps, moltes de les decisions poden haver estat fruit de la improvisació, meditada, però improvisació al cap i a la fi. Però permeteu-me pensar que les darreres jugades sí que formen part d'un pla estudiat i preparat. Un pla final, forçat per les circumstàncies, però també meditat amb l'objectiu de trobar la sortida més viable, que permeti avançar, més lentament, però que serveixi per evitar l'enquistament d'una situació en la qual ningú pot estar en condicions de predir quin seria el futur del moviment independentista i amb ell de la República. 

Fa uns dies, escrivia unes reflexions en aquest bloc sobre el que, per a mi, és l'estratègia final del President. Reprodueixo, una mica resumit, el que escrivia: 

Primer pas. Tibar la corda al màxim. Aprovar la Llei de presidència i intentar la investidura del president legítim. Això tothom, Puigdemont inclòs, sap que no serà possible. L’Estat espanyol, mitjançant la “justícia” ho impedirà, ja sigui portant al Constitucional la Llei de presidència, ja sigui amb inhabilitació del candidat. L’Estat espanyol quedarà en evidència una vegada més i el front internacional es reforçarà, i molt.

Segon pas abans del 22 de maig. Puigdemont proposarà un nou candidat lliure d’imputacions i “motxilles” judicials. El candidat farà un discurs d’investidura en què, d’una manera o altra, quedarà clar que ocupa la presidència de la Generalitat de manera provisional i que el president hauria d’haver estat Puigdemont. La fidelitat a l’1 d’octubre quedarà també clara i el ressò internacional serà important. El president podrà formar govern. Un govern autonòmic que es limitarà, perquè poca cosa més podrà fer, a fer fora el 155 i a solucionar el dia a dia del país (i ja serà molt!). Un govern que haurà d’estar en perfecta sintonia i coordinació amb el Consell de la República a l’exterior.

Govern autonòmic a l’interior amb l’objectiu d’eliminar el 155 i treballar el dia a dia del país, i Consell de la República a l'exili. La doble legalitat ens permetria, d’una banda, recuperar l’administració de la Generalitat (i el control dels Mossos) i, alhora, mantenir el conflicte permanentment viu en l’àmbit internacional. Periòdicament, el govern autonòmic mantindria reunions de treball amb el govern a l’exili, augmentat així la tensió i l’evidència de trencament amb l’Estat espanyol.

La pressió de l'Estat és evident que condiciona l'estratègia del President i les seves decisions. Però també penso que Puigdemont té. com una de les seves virtuts, la de la resiliència (la capacitat d'adaptar-se positivament a situacions adverses) i aquesta n'és la clau.  

De la formulació de la segona pregunta de l'ANC, es pot deduir que si respons "acceptar un govern alternatiu", significa, únicament, acceptar la imposició de l'Estat espanyol, renunciar a l'1 d'octubre i als resultats del 21-D. Significa, segons aquesta formulació, agenollar-se i acceptar una nova derrota.

Aquest és el motiu pel qual no m'agrada com està formulada aquesta segona pregunta. Crec que pot induir a molts dels associats a votar per unes noves eleccions.

Per a mi, que votaré "Sí" a la primera pregunta i "acceptar un govern alternatiu" a la segona, és perquè crec que el President sap convertir el que per a alguns pot semblar un acte de submissió en una bona jugada de contraatac. Davant d'una situació totalment adversa, que sembla arraconar-lo, a ell i a l'independentisme, reacciona i n'extreu una nova estratègia positiva.

Reflexioneu bé abans de votar...







 

3 comentaris :

  1. Es exactament el mateix que penso, però tu ho has explicat molt més bé del que ho hauria fet jo

    ResponElimina
  2. Quan em fan una pregunta no m'agrada que em condicionin la resposta, estic d'acord la pregunta ésta mal redactada, no votaré,

    ResponElimina
  3. Jo també penso igual i ja he votat en aquest sentit. També vaig veure que la segona pregunta és molt tendenciosa...És podria haver fet d'una altra manera...

    ResponElimina