dilluns, 29 d’octubre de 2018

La Crida Nacional o... l'èxit depèn de l'esforc



He triat com a títol d'aquest article una frase històrica de Sòfocles, del segle IV abans de Crist: L'èxit depèn de l'esforç.  

Sempre he cregut en la cultura de l’esforc perquè,entre altres aspectes, ajuda a transmetre altres valors, també primordials, com poden ser:  la fortalesa, la paciència, la perseverança, la motivació, la constància, la confiança, la disciplina, la col·laboració, l’esperança… 

El passat 18 de juliol, i en ocasió de la presentació de la Crida Nacional per la República, escrivia un article que titulava “Crida a sumar homes i dones lliures” Ja sabeu que escric més que res per autoordenar-me les idees i reflexionar davant d'un full (o pantalla) en blanc. Així que avui, després de l’acte de constitució de la Crida que va tenir lloc el passat dissabte 27 d’octubre, torno a escriure sobre el tema. 

Molts ja ho sabeu, el 2010 vaig començar a participar en el Moviment Independentista de Catalunya (MIC). El 12 d’abril de 2011, els dos-cents integrants del MIC vam fer pública la Crida a la Conferència Nacional per l'Estat Propi, que tindria lloc a finals del mes d’abril i que tenia per finalitat anar cap a la constitució d'un ampli moviment transversal i unitari, de base, que no seria cap organització constituïda ni esdevindria en cap cas una plataforma políticoelectoral. Un any després naixia oficialment l’Assemblea Nacional Catalana. 

 Cito aquesta etapa perquè dissabte passat vaig anar a Manresa amb la mateixa il·lusió (i, per què no?, també esperança) que el 12 d’abril de 2011. Amb la mateixa il·lusió que el 2012 presidia la Mesa de l’assemblea fundacional de l’Assemblea Nacional Catalana. 

Més enllà del contingut de l’acte, crec que aquest va reunir tots els ingredients necessaris en una presentació d’aquesta mena: gran participació, un ambient carregat d’il·lusió i de sentiment, però un ambient, també, positiu, carregat de confiança i determinació. Es visualitzava la necessitat que tenim la gent de líders i, per damunt de tot, d’organització per assolir la independència i constituir la República catalana. Els crits crec que expressaven a la perfecció els principals desitjos de la gent: llibertat, unitat i independència.

Intercanviant opinions amb un bon amic (gràcies, Ignasi!), arribàvem a la conclusió que aquesta va ser la part més destacable i important de l’acte. La part més política i organitzativa no va anar més enllà d’oferir unes petites píndoles de per on poden anar les ponències que caldrà debatre. Aquest company em deia (i hi estic plenament d’acord) que no ens queda altre remei que promoure activament la Crida per tal que acabi sent l’eina útil que necessitem. Els temes clau són, sens dubte, l’estratègia política i internacional, així com l’estratègia organitzativa, molt important perquè és on es podran visualitzar les diferències que ha de tenir la Crida respecte als partits polítics tradicionals. El meu amic em parlava de com la Crida, si les coses es fan com s’han de fer, pot contribuir a la tan necessària formació de nous dirigents i quadres polítics independentistes. 

Aquesta setmana s’han de penjar al web de la Crida les ponències política i organitzativa. Tot sembla indicar que hi haurà un bon i transparent sistema de participació i gestió de les esmenes que es puguin presentar als dos documents. La primera i decisiva feina serà llegir bé les ponències i treballar-hi, individualment o col·lectiva, per introduir-hi les esmenes que puguin fer de la Crida un moviment diferent, el moviment que respongui de veritat a la il·lusió i als desitjos de la gran majoria de la gent independentista. 

Hi ha un enorme interès, per part de determinats sectors, a desvirtuar la Crida. Els motius i les raons són diverses i diferents, però coincideixen en el fons: la Crida els fa nosa. La Crida, però, en aquests moments, només és l’embrió del que pot arribar a ser. Parafresejant un dels vídeos de dissabte, encara s’està formant la pinya que ha de servir de base per poder elevar el castell. Per això, cal aconseguir que aquesta pinya es reforci amb gent procedent de sectors ideològics i socials diferents i que, entre tots, puguem aportar les esmenes que calgui per tal que el castell es pugui començar a aixecar amb seguretat i fermesa. Què vull que sigui (o no sigui) la Crida?

La Crida no ha de ser ni cap suma ni cap paraigües que aglutini partits existents. La Crida es dirigeix únicament i exclusiva, a les persones. Una persona, una opinió i un vot.
La Crida no pot ser la regeneració de cap partit. La Crida només serà si es converteix en el moviment polític transversal (ideològicament i generacional) on es vegi reflectida tota la gent del país que realment volem canviar les coses, que realment volem la independència i la República catalana per construir un país millor. Un país que defensi els valors republicans i una nova manera de fer les coses: més participativa, més igualitària, més justa, més al servei de la ciutadania.
La Crida s’ha d’organitzar, tan pel que fa als òrgans interns com en la presa de decisions, de manera totalment diferent a la que avui en dia tenen els partits polítics. Més oberta, més transparent i, sobretot, més participativa.
Hem de tenir molt clar que la Crida serà el que vulguem els (en aquests moments) més d’onze mil fundadors. A les nostres mans tindrem el procés de debat i d’esmenes. A les nostres mans tindrem, doncs, la gran possibilitat de construir el moviment que necessitem.
La Crida ha de donar resposta als grans consensos del moviment independentista, totalment transversals i que, majoritàriament, no responen a cap lògica partidista.
La Crida ha de ser la resposta que molta gent espera (i es desespera) davant d’un moviment independentista cada cop més dispers, descoordinat i desconfiat, també envers el paper dels nostres partits.

Malgrat tots els comentaris i opinions adverses, la realitat és que tenim al davant una gran oportunitat. Similar a la que vam tenir i saber aprofitar el 2012 amb l’ANC.

Una vegada més, dependrà del que fem nosaltres... Perquè l'èxit només depèn de l'esforç.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada