dijous, 29 de novembre de 2018

Interculturalitat, multiculturalitat o assimilació? (2 i final)

El professor Josep Martí ens comenta en l'article "Catalunya al tombant del mil·leni: multiculturalisme i identitats ètniques" les dificultats que existeixen per desenvolupar el concepte teòric de l’interculturalisme. Sí, com insinuàvem en el final del comentari anterior, el multiculturalisme no resol els problemes de la coexistència de diverses cultures en una mateixa societat, és evident que cal anar més enllà i fer nous plantejaments que ens facin avançar en aquest tema. L’interculturalisme és, doncs, el nou model que pretén anar més enllà del que coneixem com a multiculturalisme.

El professor Martín Rodríguez [1] classifica el desenvolupament ciutadà en tres estadis. El primer, seria el del contraculturalisme; enfrontament, destrucció de cultures. El segon, seria el del multiculturalisme; el reconeixement de la diferència cultural i, el tercer, el de l’interculturalisme que, per una banda, seria un desig i, per l’altra, un objectiu a assolir.

L’interculturalisme, doncs, és més un desig, un projecte que no pas una realitat. El model es basa en la igualtat, en la justícia, en el diàleg, en el consens entre cultures. Un model de reciprocitat cultural sobre una base d’igualtat entre totes les cultures que necessita, evidentment, d’una societat amb mentalitat oberta i pluralista on tothom faci esforços per comprendre la realitat de l’altre com a via d’enteniment i d’intercanvi.

Fonamentat en els principis de l’aculturació, l’interculturalisme vol potenciar el contacte directe entre grups socials amb cultures diferents. Vol superar la simple juxtaposició de cultures i esdevenir una superació del multiculturalisme que aïlla, relativitza i infravalora cultures. En contra, l’interculturalisme  treballa per la igualtat de totes les cultures i per la integració efectiva de tots els ciutadans, pertanyin a la cultura que pertanyin, en tots els òrgans socials i polítics del país d’acollida.

En el seu article, però, el professor Josep Martí posa el dit a la nafra: com s’arriba a l’interculturalisme?, i més encara, estem preparats i predisposats per arribar-hi? Martí, mitjançant el retret carregat d’ironia, posa en evidència la nostra manera d’actuar davant d’una cultura diferent i la peculiar forma que tenim d’entendre la interculturalitat. Som capaços de comprendre l’altre -i fins i tot d’establir un diàleg cultural interactiu- en aquells punts més lúdics de la seva cultura, però tot és molt diferent quan, com deia el futuròleg John Naisbitt,[2] els ponts de d’intercanvi s’han d’establir amb els deep values, els valors profunds: la llengua, la religió, fins i tot l’art o la cultura en general. Com molt bé argumenta el sociòleg i politòleg italià Giovanni Sartori: “les diversitats es poden reagrupar en quatre categories: lingüística, de costums, religiosa i ètnica. Dues d’aquestes, la religiosa i l’ètnica, constituirien estranyeses radicals que són difícilment integrables…/…observant l’arribada d’aquests inintegrables, em pregunto fins quan es podrà suportar, fins on es podrà tibar la corda abans que es trenqui.”[3] El que sí resulta evident –i això és el que cal extreure de l’article de Josep Martí- és que els “nous immigrants” aporten a la nostra societat una diversitat cultural, lingüística i religiosa que no sempre resulta fàcil d’acceptar pel que representa de qüestionament dels propis valors o, fins i tot, d’enfrontament.

Per acabar, voldria centrar-me en una visió més particularista, però no per això exempta d’universalisme, la que ens afecta directament com a ciutadans dels Països Catalans. El camí que ha de conduir a la integració dels nou vinguts dins de la societat i de la cultura catalana, és un camí complicat. Com diu Jesús Tuson matisant el concepte d’integració: “Quan es parla d’integració, el que caldrà entendre és integració mútua, bidireccional, entre els uns i els altres.”[4] Serà, doncs, un camí en què caldrà cercar noves estratègies i nous models que afavoreixen l’intercanvi i ens facin avançar en la via de la interculturalitat. 

Situats en aquesta via d’avenç continu, m’agradaria citar una interessant proposta del filòsof Josep Maria Terricabras que pot servir com a conclusió al comentari de tots dos articles: ”Hem d’abandonar  el concepte d’identitat i adherir-nos al d’identificació. Una concepció essencialista de la identitat nacional ens voldria a tots dissenyats pel mateix patró, assimilacionista amb vista als nouvinguts; però avui és absurd pensar que tots els membres d'una col·lectivitat nacional estaran units per algun tret essencial que els caracteritzi uniformement: això significaria la formació de guetos i l'exclusió dels "altres". En canvi, el concepte d'identificació invita a trobar "tot un munt de coincidències lliures": encara que tu i jo siguem diferents, tenim o podem tenir molts elements en comú: preferències, gustos, maneres de fer, projectes; aconseguit això, cada persona, cada grup pot viure amb els altres sentint-se part («part», no «tot») dels altres, cosa que permet parlar d'un poble raonablement cohesionat" però no uniformat.”[5]

El futur passa per aconseguir pobles cohesionats i no pobles uniformats. L’adéu doncs, al monoculturalisme, al melting pot i al multiculturalismne particularista. L’interculturalisme és l’utopia desitjable. En termes poètics, potser ha esdevingut la nova Itaca vers la qual seguim avançant.

BIBLIOGRAFIA
Bilbeny, Norbert. Sobre la interculturalitat. Articles. Dins de: http://www.geocities.com/nbilbeny/articles

Dahrendorf, Ralph. El dilema del multiculturalismo. Diari La Nación. Dins de: www.lanacion.com.ar/opinion 

Daniel. Jean. Estrangers al segle XXI. Setmanari Le nouvel observateur. París. Dins de http://www.referencies.com 

Interculturalitat. Mòduls UOC. Barcelona, setembre 2004.

Morales, Mario Roberto. Variaciones sobre multiculturalismo e interculturalismo. Diari SigloXXI (29-7-2000). Dins de: http://www.geocities.com/tayacan_2000/aportes/moralesot.html

Naisbitt, John. Megatrends 2000. (1990)

Pujol, Jordi. Globalización e identidad. Conferència a la Universitat d’Alcalà d’Henares, (1-2-2001). Dins de: http://www10.gencat.net/president/AppJava/cat/president/discursos/prespujol 

Rodríguez Rojo, Martín. El interculturalismo, tema de nuestro tiempo. Comunicació per al XII Congrés de psicologia de la infància i de l’adolescència. Valladolid. Dins de: http://dewey.uab.es/pmarques/dioe 

Sartori, Giovanni. La sociedad multiètnica. Pluralismo, multiculturalismo y extranjeros. Madrid, Taurus.

Sureda Negre, Jaume. D’educació i immigració. (Sobre l’opció entre un somni i un malson). Dins de: http://www.tribunadelmediterraneo.com/index.htm 

Terricabras, Josep Maria. Raons i tòpics. Catalanisme i anticatalanisme, Barcelona. La Campana 2001. 

Tuson, Jesús. Patrimoni natural. Els camins de l’entesa Empúries, 2004. Barcelona 



[1] Rodríguez Rojo, Martín. El interculturalismo, tema de nuestro tiempo. Comunicació per al XII Congrés de psicologia de la infància i de l’adolescència. Valladolid
[2] Naisbitt, John. Megatrends 2000. (1990).
[3] Sartori, Giovanni. La sociedad multiètnica. Pluralismo, multiculturalismo y extranjeros. Madrid, Taurus.
[4] Tuson, Jesús. Patrimoni natural. Els camins de l’entesa Empúries, 2004. Barcelona
[5] Terricabras, Josep Maria. Raons i tòpics. Catalanisme i anticatalanisme, Barcelona. La Campana 2001.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada