dijous, 13 de desembre de 2018

Prenc un flascó de vi... (3 i final. "Bevent tot sol al clar de lluna")

Un tercer article per concloure aquest espai en què hem pogut fer un petit tast (molt petit) de poesia xinesa traduïda (o interpretada) al català. Hem partit de “Petita festa” i ens hem centrar una mica amb Li Bai, un dels vuit immortals de la copa de vi. “Petita festa” forma part d’un grup de quatre poemes titulat “Bevent tot sol al clar de lluna”.

Us deixo, doncs, amb tres d’aquests poemes encapçalats pel conegut “Petita festa”

Prenc un flascó de vi
i entre les flors bevia.
Som tres: la lluna, jo
i l'ombra que em seguia.

No sap beure, per sort,
la lluna, bona amiga,
i a la meva ombra mai
la set no l'angunia.

Quan canto, vet ací
la lluna que s'ho mira;
quan em poso a dansar,
l'ombra em fa companyia.

Quan s'acaba el festí,
els convidats no em fugen:
veus ací una tristor
que mai no l'he tinguda.

Si me'n torno al casal,
em segueix l'ombra muda,
i una mica més lluny
m'acompanya la lluna.

Els dos poemes que segueixen els he pogut trobar al web "Amics de la migdiada" 

A Xiangyang, quan arriba el tercer mes de l'any,
els carrers es transformen en catifes de flors.
Qui plora, solitari, enmig d'aquest jardí?
Si en el cel no hi hagués amor al vi,
no hi hauria el Bover que és l'estrella del vi.
Si no tingués la terra amor al vi,
no hi hauria cap lloc de nom La Font del Vi.
Com que el cel i la terra tenen amor al vi,
els honoro plegats a la copa de vi.
Diuen que el vi claret és la joia dels sants,
i que el negre segueix la sendera dels savis.
L'he begut, abundós, el dels sants, el dels savis,
i és així que conec les regions immortals.
Si tres copes són prou per acostar-te al Tot,
amb una gerra nedes en els bassals de l'U.
La saviesa del vi!, l'experiència del vi!,
els abstemis ignoren els secrets del camí! 
(Adap. de Salvador Giralt, amb el permís de Li Bai, a partir d'Alexandre Febrer, Eduard J. Verger, Arthur Waley)
    
 El lloc ens ho demana: no estalviïs el vi!
El fracàs, l'abundància, els termes de la vida,
ja van ser decidits en el començament.
Una copa de vi barreja vida i mort,
i entre les deu mil coses ja no hi ha distincions.
Xop de vi, sense nord, lluny del cel i la terra,
immòbil, solitari, estirat en el jaç,
oblido fins i tot el cos i l'existència,
i és aquesta, en veritat, la millor benaurança. 
                             (Versió de Salvador Giralt a partir d'Eduard J. Verger, i Arthur Waley

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada