divendres, 1 de març de 2019

VÍDEO: Després del procés, què? El dia a dia del judici de la vergonya (Darrer programa de Vull una resposta)

SETENA TEMPORADA
  Emès el dijous 28 de febrer de 2019

Presenta: Jaume Marfany
Producció: Josep Pedrol 
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Albert Olcina Advocat i membre fundador de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya

Aida Sanuy, periodista. Ha estat membre del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans  i del Secretariat Nacional de la CUP. Actualment treballa a la Coordinadora d’Associacions per la Llengua. Coautora del llibre Després del procés, què?. Reflexions de la generació que ve.

Oriol Corral, Graduat en Història. Ha militat a l’Escamot Gramenet, Maulets i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Ha estat regidor de SOM Gramenet i està afiliat a la Intersindical CSC. Coautor del llibre Després del procés, què?. Reflexions de la generació que ve.

Davantal

Dimarts passat van acabar les declaracions dels acusats amb les intervencions de Jordi Cuixart i Carme Forcadell.  “El dret a votar es guanya votant” Aquesta va ser una de les frases més directes i més transparents que hem pogut escoltar durant les primeres sessions del judici a l’1 d’octubre.

Jordi Cuixart ha tingut sempre una mirada especial. És una mirada penetrant, lluminosa.  Una mirada que somriu. Amb aquesta mirada, amb serenitat, però amb dignitat, valentia i fermesa, Cuixart  ha començat dient:  «Després de 500 dies, la meva prioritat no és sortir de la presó. La meva prioritat és poder denunciar l’atac i la vulneració de drets i llibertats a Catalunya i a l’estat espanyol.” La declaració del president d’Òmnium Cultural, més que cap altra,  ha situat el judici en un context absolutament polític.

Jordi Cuixart s’ha mostrat com un pres polític que denuncia l’Estat en la seva totalitat, començant pel Rei, denunciant la seva actitud parcial, antidemocràtica i violenta del 3 d’octubre. A través de les seves respostes, els acusadors han passat a ser acusats i reivindicat la desobediència civil i l’1 d’octubre com l’exercici més gran de desobediència civil que hi ha hagut mai a Europa.

Tot seguit, Carme Forcadell va haver de suportar les preguntes capcioses, agressives, amb alguns tocs de menyspreu de l’acusació. Més insegura que Cuixart va anar de menys a més i va fer una ferma defensa dels drets fonamentals: la inviolabilitat parlamentària, el dret del pluralisme polític, de la llibertat d’expressió.  En un Parlament s’ha de poder parlar i debatre sobre tot.

Ahir i avui han començar a declarar els testimonis. Joan Tardà, deixant en evidència la situació de marginació que pateix el català en aquest judici. el nerviosisme de Soraya, Rajoy i el seu “no se hizo ningun referèndum”. Montoro...La ironia de Rufián... La dignitat i el coratge de Baños i Eulàlia Reguant. Urkullu i el seu paper mediador, Zoido i els seus "lo desconozco" o  "no me consta". 

Abans, però, parlarem d’un llibre escrit per 22 joves: “Després del procés, què? Reflexions de la generació que ve”. Una generació que s’ha fet adulta durant el procés independentista.

De seguida ens hi posem. 

Som-hi! Comencem!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada