La consulta de la Crida. Eleccions sí o no.

A partir d’ahir, la Crida està consultant als seus associats la postura que ha d’adoptar davant les imminents eleccions al Congrés dels diputats d’Espanya. S’hi plantegen dues preguntes:

1. Consideres que la Crida Nacional ha de promoure una candidatura tan unitària com sigui possible de cara al 28 d’abril entre formacions independentistes i sobiranistes partidàries del dret a l’autodeterminació?

2. Si altres organitzacions polítiques acceptessin la confluència electoral, veuries bé que la Crida participés com a tal en les eleccions del 28 d’abril?

Res a dir a la primera. L’objectiu pel qual neix la Crida és, principalment, treballar per la unitat de l’independentisme per tal d’aconseguir la independència i fer realitat la República catalana. En aquest sentit, la meva resposta ha estat afirmativa.

El problema radica en la segona pregunta, per a mi, totalment innecessària. Després de reflexionar-hi, considero que, si volem que la Crida esdevingui el moviment que li cal al país, el moviment que, com assenyala el punt 2 del manifest fundacional “cristal•litzi en un instrument polític organitzat que aplegui aquelles persones que comparteixin l’objectiu de proclamar la República Catalana mitjançant mètodes exclusivament pacífics i democràtics”, una resposta afirmativa a aquesta segona pregunta podria ser, valgui la  paradoxa, un element totalment negatiu. Intento explicar-me.

Les eleccions són molt importants. Totes les eleccions, les espanyoles també. Són l’espai on podem afermar encara més la nostra força i, sobretot, la nostra legitimitat en el camí cap a la independència. Ara bé, el primer repte per un moviment com la Crida no poden ser de cap manera les eleccions. Sembla com si la direcció de la Crida visqui només pendent de les diferents eleccions que s’apropen i els reptes que realment té al davant no són aquests.

En aquests moments la Crida, malgrat els seus 17.000 associats, és un moviment encara dèbil. La seva direcció, formada per moltes persones carregades d’obligacions i responsabilitats (diputats, conselleres, etc.) no pot anar més enllà de les reunions setmanals. Així és impossible fer créixer una organització. Quina hauria de ser, doncs i ara per ara, la feina primordial de la Crida?

1.    Les sis àrees de treball actual de l’executiva de la Crida han de dotar-se d’equips de treball que puguin tirar endavant la gran quantitat de feina que representa cadascuna de les àrees. Sense aquests equips de treball, la feina s’acumula i avança amb una lentitud exasperant que el país no es pot permetre.

2.    Extensió territorial. La força de la Crida serà una realitat quan compti amb una xarxa territorial important, quan sigui present i efectiva en multitud de pobles i barris del país. Només així, aquests 17.000 associats podran multiplicar-se i treballar de manera coordinada i organitzada. Alhora, el creixement d’associats donaria a la Crida una major estabilitat econòmica, sempre indispensable.

Intentar participar en unes llistes electorals sense haver fet forta primer l’organització em recorda massa la “vella política” dels partits tradicionals, aconseguir escons per damunt de tot. Precisament allò que volem desterrar.

La segona pregunta, però, encara té una interpretació molt més perillosa encara. Què significa això de “Si altres organitzacions polítiques acceptessin la confluència electoral...?” Pot interpretar-se en el sentit que si “alguna o algunes”, no totes, accepten una llista conjunta, la Crida hi donaria suport i, a més, hi participaria aportant-hi candidats? Quin panorama electoral se’ns podria presentar?

Més enllà de si són certes o no les notícies que corren de possibles pactes entre PDECAT i la Crida, el que si sabem amb una certa seguretat és que ERC presentarà les seves pròpies llistes. Crec que no hi ha cap dubte al respecte. Més encara, és molt factible que hi incorpori formacions o persones provinents dels diferents àmbits de l’esquerra catalana, preferiblement del món de les “confluències”. És una lògica permanent en l’estratègia d’ERC: esdevenir el pal de paller de l’independentisme, però, també, de l’esquerra catalana. Ho ha intentat en el passat i ara sembla tenir-ho a l’abast de la mà. I encara es reforçarà més la seva opció “sobiranista d’esquerres” si la CUP decideix no presentar-se a les eleccions espanyoles.

Que li queda, doncs, a la Crida? Establir un font de centre-dreta amb PDECAT i formacions més petites i rentar-li una mica la cara amb alguns independents? Seria la fi del moviment que pretén ser la Crida i el país en general i l’independentisme en particular en serien els principals perjudicats.

Per tot això que us acabo d’exposar, la meva resposta a la segona pregunta no pot ser un altre que el NO.

Treballem per la unitat de l’independentisme. Treballem en base al nostre document fundacional. Fem forta i gran la Crida i ja hi haurà el moment de pensar a participar en eleccions.