dilluns, 8 d’abril de 2019

La gent que viu dins d'un mot... (1. A la babalà)



Vicent Andrés Estellés deia “Dins de cada mot, quanta gent que hi viu” i Jordi Esteban ens diu que “La llengua és un balcó perquè ens obre a una experiència universal’.

Totes dues frases ens condueixen fins a les “Paraules vingudes d’arreu”, un recull de mots que, prenent com a referència  l’Onomasticon Catalanoieae (OC) i el Diccionari Etimològic Complementari de la Llengua Catalana (DECLC), ambdós del gran filòleg i lingüista Joan Coromines, ens explica el món que hi ha darrere de cada paraula.

Jordi Esteban Calm porta tota la vida treballant amb i per la llengua. Professor i pedagog és autor de molts treballs sobre llengua. Darrerament va crear el projecte Xerrem Junts de la CAL i molt recentment el Garbells de llengua. Ja fa molt de temps va inciar aquest recull de paraules que avui encara publica a través del projecte Ressons de la CAL.

M’agradarà reproduir-ne algunes en aquest espai del blog. Comencem per...

A la babalà

Etimològicament, prové de l’àrab “’alà bâb Al-lâh”, literalment significaria “sobre la porta de Déu”, una expressió sovint utilitzada per fer fora un captaire. Seria equivalent a “Déu vos en doni”.

El desplegament semàntic del mot bâb en el sentit de “poder” de “possibilitat” fa que prengui el valor de “en poder de Déu”, “a la mà de Déu”...

I d’aquí ve el significat en català... “Con Déu vol”. Parlar o actuar com Déu vol... És a dir, sense posar l'atenció, el seny, necessaris en allò que hom fa. Parlar o actuar irreflexivament.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada