dilluns, 24 de febrer de 2020

Indepedentistes d'esquerra. Per què som aquí?



Dissabte passat es va presentar en roda de premsa el manifest d'Independentistes d'esquerra en suport al president Puigdemont, Antoni Comín, Clara Ponsatí i el Consell per la República.

L'èxit va ser rotund. En poc més de 48 hores el manifesta ha estat signat per prop de 5.000 persones.

Alguns es pregunten per què sorgeix ara aquest col·lectiu?

Durant l'acte, alguns dels membres promotors del manifest van explicar els motius pels quals impulsaven Independentistes d'esquerra. Potser aquí trobareu més d'una resposta a la pregunta:  

La República som la gent i el territori on habitem. L’1-O vam decidir ser independents i crear el nostre propi Estat. La brutalitat policial d’aquell dia i la repressió posterior intenten impedir que fem efectiu el mandat d’aquell dia. El govern va haver de marxar a l’exili i una part va decidir anar a la presó. Són dues respostes igualment vàlides, amb objectius diferents: construir les institucions republicanes des de l’exili i denunciar l’actuació repressiva d’un règim que, més enllà de les reformes democràtiques en les institucions polítiques, manté moltes estructures i mentalitats anteriors. (Josep Andreu, Arqueòleg, Alcalde de Montblanc i exdiputat d’ERC) 

En una nació oprimida, com ara la nació catalana, una persona d'esquerres, si no vol fer-li el joc a l'oligarquia de l'estat opressor, ha d'esser necessàriament independentista. (Toni Strubell, Escriptor, president de la Comissió de la Dignitat i exdiputat SI) 

El Consell per la República és l’organisme provisional que ha de fer possible la constitució, a l’exili, de l’Assemblea i el Govern de la República. El President Puigdemont i els consellers a l’exili són el fil conductor de la legalitat anterior a l’1-O a la nova legalitat. La situació excepcional que estem vivint exigeix que el President sigui vist i acceptat com el President de tots i, per tant, estigui per damunt dels partits. Espero que a Perpinyà anunciï la seva desvinculació orgànica del partit en el que ha militat fins ara. (Ignasi Faura, Jurista, Exdirigent De Bandera Roja, Exmembre del SN de l'ANC). 

El poble català ha de mantenir la lluita contra la repressió en tots els fronts. El poble català ha donant, dona i seguirà donant suport, de tota mena, a tots els presos polítics,  reconeix la seva vàlua personal i professional, i els seguirà manifestant la seva estima i els seu respecte per la decisió que varen prendre. 
L’empresonament dels polítics independentistes és una venjança; i un empresonament llarg i injust és una venjança llarga i injusta  que  condiciona i limita la vida dels presos i de les seves famílies.  I també condiciona i limita les possibilitats de liderar, amb plenitud, la lluita política. En l’actual etapa del procés d’independència convé que els líders polítics empresonats facilitin el seu relleu a d’altres persones, avui encara lliures, tot i assumint que més d’hora o mes tard, puguin deixar de ser-ho. (Jordi Romeva Manadé de la sectorial de l’ANC de jubilats per la independència i pare del conseller Raül Romeva). 
           
La primera etapa del procés va estar carregada d’encerts però també d’errors. És imprescindible identificar-los i reconèixer-los per intentar no repetir-los. Un dels més importants potser ha estat el de concentrar la direcció política i institucional del procés en les mateixes persones. Frenar el procés era fàcil: només calia escapçar-lo. La pluralitat política de l’independentisme, vista sovint com una de les seves majors virtuts,  també ha estat la causa del major dels seus defectes: la lluita interna per l’hegemonia interna, que ha confós l’objectiu principal, que no pot ser altra que el de la lluita de l’independentisme per l’hegemonia política dins el país. (Jaume Renyer, Jurista, exmilitant del PSAN i d’ERC ). 

Hem de recuperar la iniciativa política i social que vam tenir durant bona part de la primera etapa del procés. Només així podrem seguir avançant i, de retruc, debilitar l’adversari, que no és altre que el règim del 78 i, fonamentalment, els poders econòmics, judicials, militars i funcionarials que el sustenten. Els diferents pobles avui sotmesos per aquest Estat pateixen altres formes d’opressió, en molts casos també nacionals, i objectivament són els nostres aliats. (Montserrat Manent. fotògrafa i escriptora. Cofundandora del PSAN). 

Les institucions republicanes a l’exili han de ser la mostra del que volem que siguin el futur, quan puguem instaurar-les definitivament en el país, quan el govern de la República tingui la seva seu al Palau de la Generalitat i quan l’Assemblea Nacional de la República ocupi l’edifici del Parlament, al Parc de la Ciutadella. (Joaquim Arenas Pedagog, exmilitant FNC i PSAN, cofundador Servei d’Ensenyament Cat). 

La instauració de la República en territori català i al més aviat possible és el nostre objectiu i no ens en podem oblidar en cap moment. Per aconseguir-ho, hem de treballar per crear les condicions polítiques, socials, econòmiques, culturals i d’altres que millor no esmentar, que ho facin irreversible. Per això estic aquí, per debatre-ho amb tots vosaltres i acordar una estratègia comuna de tot l’independentisme. (Joan Rendé Periodista i escriptor, exmilitant del PSAN). 

Durant aquesta segona etapa del procés, hem d’augmentar la nostra majoria al Parlament de Catalunya, essent conscients que mai més tindrem el nivell d’autonomia que vam tenir fins el 2010. Tenim i tindrem les nostres institucions vigilades políticament i ofegades econòmicament, però malgrat això encara són el millor instrument per millorar les condicions de vida de tots els catalans, per ajudar a la construcció de la República portant al límit el marc competencial que tenim i, sobretot, per denunciar les contradiccions polítiques del règim del 78. (Anna Grau, administrativa. Exgeren de la Fundació Malats Mentals, exmilitant de Bandera Roja). 

Durant aquesta etapa, hem de protegir els actuals partits independentistes dels intents d’il•legalització que patirien a mesura que avancem cap al nostre objectiu si són identificats com els principals impulsors del procés. La seva missió s’hauria de centrar en la gestió de les institucions autonòmiques i municipals i en debilitar el règim del 78 des de les institucions polítiques espanyoles i europees. (Jordi Pesarodona, comediant i pallasso. Exregidor d'ERC) 

La construcció de la República ha de ser de baix a dalt. La constitució de l’Assemblea de Representants del Consell per la República ha d’anar acompanyada de la creació de Consells locals de la República a totes les poblacions del país i als barris de les nostres ciutats, des don s’han d’impulsar les ILP que vagin conformant el marc legal de la nova República. És igual que algunes no prosperin perquè totes han de ser recollides en el Diari Oficial de la República i, d’aquesta manera, anar avançant feina. (Josep Pinyol, Historiador, exmilitant d’ERC i Rcat). 

Algun dia, arribarà el moment d'asseure's amb l’Estat Espanyol per negociar la separació. Hem de preparar molt bé aquest moment i hem de treballar fort per fer que arribi aviat. Mentrestant, els intents de negociació han de servir per desemmascarar l’oponent, per anar debilitant la seva posició i per fer sorgir les contradiccions internes entre els partits del règim. (Conxita Bosch Professora, executiva de la Federació d’Entitats de la Mediterrània). 

Per guanyar la independència, cal una entesa política d'ampli ventall ideològici social. Així ho han fet moltes altres nacions que han esdevingut lliure, i així ho hem de fer també el poble català. Això és la unitat estratègica d'un Bloc Republicà. Això és el que els clàssics anomenen Front d'Alliberament Nacional. (Josep Guia Professor i escriptor, dirigent del PSAN). 

Ha arribat l’hora de superar la confrontació fratricida en la que s’estan convertint les eleccions de tot tipus en el nostre país. Ens cal construir una Candidatura de país, construïda des de la radicalitat democràtica, de baix a dalt, a la que els partits i entitats hi donin suport sense condicions ni quotes. Hem de començar a construir el nou sistema polític des d’ara mateix. (Ferran Puig Arqueòleg, exmilitant PSAN-P, exalcalde de Torrelles de Llobregat). 

l nostre alliberament nacional és un imperatiu ètic, social i polític. Com escriví En Lluís Ma. Xirinacs en el seu ACTE DE SOBIRANIA: Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers. 

Avui, el conjunt dels Països Catalans treballa i lluita per la independència del Principat. Demà, el Principat, ja independent, ho farà per la unitat i la independència del conjunt dels Països Catalans. (Blanca Serra Professora, exmilitant IPC, membre de la CUP). 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada