diumenge, 16 de febrer de 2020

M.M.Marçal, poeta? Joan Fuster, assagista? Montserrat Roig, narradora? (3. Singularitats... compartides?)



Fuster… assaig?

A fi de comptes, la poesia és un joc de mots. (Joan Fuster).

Que Fuster era un entusiasta del llenguatge poètic és cosa sabuda per tothom. Aforismes com: “Poesia és l’art  de dir bellament les coses… Hauríem de rectificar la definició: poesia és l’art –o la virtut- de dir exactament les coses…Exactament” ; o aquest altre: “Només en la poesia descobreix el llenguatge totes les seves possibilitats. La poesia esprem tots els sucs del llenguatge.”; ens ho fan evident.

L’aforisme fusterià –pensament interior, síntesi, metàfora, subjectivitat- és potser la forma d’expressió que més s’acosta a la poesia. El protagonisme del jo literari com a exaltació de la identitat individual, la gran part de confidència, de confessió íntima que el mateix gènere comporta, l’explorament interior previ que exigeix – l’assagista, Ulisses del seu jo [1]- són alguns dels punts que situen ambdós gèneres en un nivell dotat d’un cert paral·lelisme literari.

Montserrat Roig… narrativa?

En l’obra narrativa de Montserrat Roig, malgrat gaudir d’un lligam unitari, s’hi poden establir bàsicament dos cicles. El que han vingut a denominar-se com a “Cicle del temps” (que correspondria a la seva primera època narrativa) i el “Cicle del so” (on s’integraria la seva darrera producció literària).

Si en el primer cicle hi podríem veure reflectit un procés de recuperació del passat -de les veus del passat i de les veus silenciades- sempre a través de la mirada femenina, d’una certa cadència femenina a l’hora de narrar, en el segon, hi podem copsar una nova línia narrativa, de caire molt més poètica i simbòlica que l’anterior i molt més acostada, doncs, al llenguatge expressiu que defineix el gènere de la poesia.

 Necessito cada vegada més aquesta força dels poetes, perquè em fa redescobrir el valor i el so de les paraules. (Montserrat Roig).




[1] Salvador, Vicent. L’estratègia del centaure. Edicions del Bullent. València, 1994.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada