dimarts, 5 de maig de 2020

El cànon literari o els "cànons" literaris? (4. El feminisme. Algunes aportacions catalanes)



La divisió que la crítica, referint-se a la literatura universal, fa de la literatura feta per dones estableix tres fases diferents: en primer lloc, l’anomenada “imitació de la tradició literària dominant”, que abarcaria els anys 1840-1880; en segon lloc, “l’etapa de protesta femenina contra els patrons tradicionals”, des del 1880 fins al 1920; i finalment l’etapa en què “es busca una nova identitat”, i que arribaria fins l’actualitat. 
El primer cas, potser, d’una autora catalogada com a clàssic de la literatura catalana del segle XX, el trobem en la figura de Caterina Albert i la seva obra principal Solitud. L’èxit d’aquesta novel·la la converteix en el principal exemple de la prosa modernista. Anna Murià (1904) i Mercè Rodoreda (1908-1983) van influir decisivament en els i les novel·listes que anirien apareixen al llarg del segle XX. Teresa Pàmies (1919), Maria Antònia Oliver  i Montserrat Roig, Isabel Clara Simó, Carme Riera o Maria Aurèlia Capmany han construït gran part de les seves obres sobre les experiències de dones preocupades per la seva condició genèrica o amb reflexions al voltant d’aquesta condició.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada