Convidats
Dolors Feliu, advocada, col·lectiu Praga
Manel Carrasco, exsecretari ANC i activista
Davantal
La batalla jurídica
internacional es decanta, una vegada més, del cantó de Catalunya. Ahir, el
Tribunal General de la Unió Europea va retornar la immunitat a Puigdemont,
Comín i Ponsatí. I avui mateix, el Comitè de Drets Humans del Consell d’Europa
ha demanat a Espanya que retiri les euroordres i alliberi els presos.
La concepció que fins ara
s’ha tingut d’una colònia és aquell territori allunyat, normalment més enllà
dels oceans, de l’estat que l’ha colonitzat per la força de les armes. Però
poca gent ha reflexionat en el fet que es pot exercir aquesta pràctica
colonitzadora per un Estat sobre una nació a l’interior de les pròpies
fronteres estatals. Aquest és el cas de l’Estat espanyol sobre Catalunya.
Us llegeixo un fragment del
pròleg que Antoni Daura fa al llibre d'Alfons Durán-Pich "Memorial per als
desmemoriats"...Aprofito per dir que ben aviat tindrem Alfons Duran al
Vull una resposta.
“Segons la definició oficial del diccionari de
l’Institut d’Estudis Catalans una colònia és un territori sotmès al domini
polítics, militar i econòmic d’una potència forana. A casa nostra s’ha debatut
sobre si el procés d’independència pot utilitzar la doctrina emanada de
l’Assemblea General de les Nacions Unides” que, en la seva 947a sessió
plenària, va reconèixer el dret d’autodeterminació dels pobles de tot el món.
Si bé la Constitució espanyola de 1978 ho subscriu, des de Madrid diuen de
seguida que no és aplicable al cas català, ja que hi ha només un poble,
l’espanyol, amagant que aquest com a tal és un fabricació política dels segles
XVIII i XIX de base castellana. I més enllà de les paraules l’actitud
colonialista sí que ho és clarament: el
nostre Parlament rep sistemàticament impugnacions de les lleis allí aprovades,
nul·la recaptació fiscal independent i de gestió econòmica autònoma, espoli
sistemàtic, atacs constants a la plena normalització de la llengua catalana,
vigilància malaltissa del a política internacional que pugui desplegar la Generalitat.
I fem memòria dels cops militars que han liquidat sempre les institucions
catalanes: 1714, 1923, 1939 i de la Loapa derivada del “curiós” i controvertit
aixecament del 1981 i el recent cop “legalista” del 2017, amb una interpretació
subjectiva de l’article 155 de la Constitució. Igualment, cal recordar la
xenofòbia lingüística patida sistemàticament per tots els pobles que no
s’expressen en castellà.”
En parlem tot seguit amb els nostres convidats.
Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana. Avui
un microconte del gran Pere Calders
“Vàrem llevar-nos molt
d’hora. Tant d’hora, que els carrers encara no estaven posats. Davant d’això,
vam decidir tornar al llit...”
Marxem amb el pensament
posat en tota la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i
l’exili. Avui, un record especial per als tretze estudiants que estan sent
jutjats a l’Audiència de Barcelona arran de la manifestació del 2 de març del
2017 en què es demanava que es rebaixessin les taxes universitàries. Estan
acusats de desordres públics i danys. I els demanen vuit anys i mig de presó i un total de
140.000 euros de multa.
Els volem lliures. Els volem
a casa.
Tornem la setmana que ve.
Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada