El
Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit en sessió ordinària el dia 21
de juny de 2014, a Barcelona, tenint en compte el marc polític que s’està
dibuixant a partir dels resultats de les passades eleccions europees, dels
indicis del canvi d’estratègia per part de l’Estat espanyol en relació al
nostre procés d’independència, en la perspectiva immediata d’entrar en la
campanya de la Consulta del 9 de novembre i que tindrà un punt àlgid l’11 de
setembre, ha aprovat el seu posicionament, que vol fer públic amb aquesta
DECLARACIÓ DE JUNY
PREÀMBUL
1.-
Sobre les eleccions europees
A Catalunya les eleccions europees
celebrades el passat 25 de maig han representat un clar triomf de les forces
polítiques que en el seu programa incloïen la defensa de la celebració de la
Consulta del 9 de novembre i la petició d’empara al Parlament europeu en el cas
que l’Estat espanyol ho impedís. De retruc, han representat el pitjor resultat
de les opcions que s’oposen a la celebració d’aquesta Consulta.
Malgrat el notable increment de la
participació en aquestes eleccions, aquests resultats no són extrapolables a la
Consulta del 9 de novembre. Encara som lluny del nivell de participació
desitjable en aquesta consulta i, amb una participació significativament més
alta, els resultats podrien ser diferents. Aquestes eleccions també han servit
per constatar que alguna cosa de veritat s’està movent al País Valencià i a les
Illes. La presència de Compromís al Parlament europeu i, en general, el
creixement important del suport electoral a les forces sobiranistes mostra el
canvi de tendència d’ambdós països i obre l’esperança al sorgiment de formes
d’organització pròpies que segueixin el camí iniciat per Catalunya.
A Espanya aquestes eleccions han mostrat
una tendència a la fragmentació del panorama polític. A la caiguda important
dels dos grans partits que han protagonitzat, fins ara, tota l’etapa iniciada
amb l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978, s’hi ha de sumar
l’aparició de forces clarament rupturistes i la radicalització de IU. A això
cal afegir la consolidació de les forces nacionalistes al País Basc.
En el conjunt de la Unió Europea,
també s’observa una tendència cap a una major fragmentació i radicalització
entorn del paper de la mateixa UE i amb una pèrdua significativa de suport a
les forces aplegades en els dos grups tradicionalment majoritaris al Parlament
europeu. Cada cop més ciutadans europeus posen en qüestió les institucions
europees a causa de l’opacitat del seu funcionament, fet que es tradueix en
l'avenç d'opcions populistes i dels anomenats partits euroescèptics.
2.-
La situació política i social a Espanya
Aquest marc polític i social, ja
prou complex en sí mateix, ha adquirit una nova dimensió arran de l’abdicació
del rei Joan Carles I i el procés successori, dissenyat per fer-se de forma molt
ràpida i contundent per tal d’evitar la consolidació del moviment republicà que
ha començat a aflorar amb una certa força.
Si bé cal llegir aquest procés
successori des de la lògica interna de la pròpia monarquia i la seva voluntat
de pervivència, és previsible també que la figura del nou monarca serà utilitzada
pel Govern espanyol com un element d’intervenció en el nostre procés
d’independència. I que ho farà des de les al·lusions a la concòrdia, la
gesticulació sentimental i les promeses d’un futur millor.
Aquesta intervenció de la monarquia,
sense cap valor constitucional i sense cap efecte vinculant pel govern o les “Cortes”, formarà part de la nova
estratègia dels aparells de l’Estat espanyol, el que hem anomenat “tercera
via”, encaminada a dividir la societat catalana i portar-ne una part cap a
posicions reformadores del mateix Estat, com a forma de trencament del front
favorable a la Consulta, en connivència amb determinats sectors empresarials
catalans i alguns poders mediàtics conservadors, que se signifiquen per apostar
sempre pel poder de torn. És la mateixa estratègia emprada l’any 1931 per
aturar la constitució de la República catalana o l’any 1977 per trencar el
front rupturista català i imposar-nos un pacte constitucional que ha estat instrumentalitzat contínuament a favor del
manteniment del poder en mans dels de sempre.
Però a l’altra plat de la balança hi
ha l’aparició, per primera vegada, d’una força emergent rupturista amb el status quo establert i que hauria de
representar un nou front obert. Està per veure si tindrà lloc un procés de consolidació
d’aquest moviment polític i si la seva influència sobre les forces polítiques
de l’esquerra espanyola poden dibuixar un nou mapa polític a Espanya a mig termini.
3.-
La situació a Catalunya: el procés fins el 9N.
Superades les eleccions europees, la
unitat d’acció política entorn de la preparació, convocatòria i celebració de
la Consulta del 9 de novembre ha de ser una realitat al més aviat possible. Qualsevol
acció que no estigui encaminada a aquest objectiu unitari pot provocar l’alentiment
i trencament del procés democràtic cap a la constitució d’un Estat independent.
En aquest procés, la tramitació de
la Llei de Consultes Populars no Referendàries i la tramitació de la Llei
electoral catalana o, en el seu defecte, la llei que permeti la constitució de
la Sindicatura electoral catalana com a màxima autoritat electoral, esdevenen
la prioritat del Parlament de Catalunya, no només per al procés
d'autodeterminació, sinó també perquè es tracta d'importants estructures
democràtiques pendents.
D'altra banda, com dèiem en la
nostra Declaració de febrer, la unitat
d’acció política s’ha de concretar amb una
àmplia majoria parlamentària que asseguri la millor gestió dels terminis
per tramitar i aprovar aquesta llei i la convocatòria de la Consulta. Fer la
Consulta el dia 9 de novembre serà el primer exercici de la sobirania que ens
permeti finalitzar el procés amb èxit.
4.-
Procés intern.
El proppassat 5 d’abril vàrem
celebrar, a Tarragona, la III Assemblea General, en la que es va aprovar el
Full de Ruta que descriu els quatre escenaris previsibles en el camí cap a la
independència i exposa les grans línies de treball en cadascun d’aquests
escenaris.
El dia 10 de maig vàrem celebrar les
eleccions al Secretariat Nacional i el dia 17 del mateix mes es constituïa el
nou Secretariat resultant d’aquelles eleccions.
Avui, menys d’un mes després, el
Secretariat Nacional ha aprovat el Pla d’Actuació 2014-2015, que detalla
l’estructura organitzativa de l’Assemblea per aquest període i les accions que
caldrà realitzar fins el 9 de novembre, per fer possible la realització de la
Consulta primer i, a continuació, per fer possible la Declaració
d’independència quan es consideri convenient.
La constitució d’un òrgan unitari de
les forces polítiques i socials favorables a la celebració d’aquesta Consulta i
la d’un altre òrgan unitari de les entitats i organitzacions de la societat
civil per dur a terme una campanya a favor de l’opció Sí i Sí en aquesta
Consulta, esdevenen eixos de treball principals de l’Assemblea.
És en aquest marc i amb la ferma
decisió que només podem assolir l’objectiu final si seguim escrivint el guió i
marcant el ritme adequat, que el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional
Catalana fa pública aquesta
PRESA
DE POSICIÓ:
1. Valorem positivament els
resultats de les eleccions europees a Catalunya i l’augment de la participació
registrada. Tot i això, aquests resultats no són extrapolables a la Consulta
del dia 9 de novembre. Per això cal multiplicar els esforços per aconseguir que
el 9N la participació no permeti dubtar de la legitimitat i representativitat
dels resultats i per obtenir un suport majoritari a la doble resposta favorable
a la constitució d’un Estat independent, al Sí i Sí.
2. Fem una crida a totes les
forces polítiques i socials favorables a la celebració de la Consulta del dia 9
de novembre d’enguany per constituir, de manera immediata, una Taula nacional de forces polítiques i
socials com a òrgan unitari de debat i coordinació de la campanya
encaminada a garantir la realització de la Consulta.
3. Impulsarem una campanya per ampliar
el suport social al Sí i Sí en la Consulta del 9 de novembre proper, de comú
acord amb l’Associació de Municipis per
la Independència i Òmnium Cultural.
Totes les accions i actes que l’Assemblea porti a terme a partir d’ara estaran
inscrits en aquesta campanya. D’una forma especial, ho estaran les accions
inscrites en la campanya de l’11S, que començaran el primer dia de juliol,
tindran el seu punt àlgid el mateix dia 11 de setembre i seguiran fins al
tancament de la campanya oficial del 9N.
4. Alertem la població sobre la
promesa d'una "tercera via" que, segons molts indicis, intentarà
posar en marxa el Govern espanyol, amb el suport de destacats empresaris i
grups mediàtics, apel·lant al tradicional "seny català". Aquesta operació combinarà gestos amables del
nou monarca en moments clau del procés successori amb un possible acord dels
partits dinàstics espanyols per fer algunes concessions en matèria de llengua i
de finançament o, fins i tot, una reforma cosmètica, "federalitzant",
de la Constitució espanyola. No es pot descartar tampoc un increment dels
intents de criminalitzar i desprestigiar un procés com el nostre, que és profundament
democràtic, pacífic, no partidista i inclusiu. Apel·lem al "seny
català" per a valorar la credibilitat i abast real d'aquestes promeses
atenent a l'experiència existent.
5. Demanem a les forces
polítiques favorables a la celebració de la Consulta del 9N que no caiguin en
falses esperances relacionades amb la forma de l’Estat espanyol –Monarquia o
República- amb la creença que amb una República espanyola trobaríem l’encaix de
Catalunya. La presa de partit dels
catalans sobre la forma de govern d'Espanya s'ha saldat històricament amb greus
derrotes i l'anorreament de l'autogovern. No podem tornar a caure en aquest
error. La transformació real de l’Estat espanyol no es produirà fins que
Catalunya es pugui constituir, si així ho decideix el poble, en un Estat lliure
i independent.
6. Encoratgem tothom a no defallir
en la feina que encara ens queda per eixamplar la majoria social favorable a la
constitució d’un Estat propi independent i a no distreure’ns amb vies o camins
alternatius que només condueixen a la casella de sortida.
7. Demanem que tothom sàpiga
mantenir l'esperit cívic i constructiu que fa que el món ja ens vegi avui com
un poble madur, i a no caure en provocacions ni discussions estèrils.
Seguirem el guió previst en el
nostre Full de Ruta i considerem essencial mantenir el calendari fixat, de manera
que el dia 9 de novembre es realitzi la Consulta en els termes acordats per les
forces polítiques i el President de la Generalitat el dia 12 de desembre de
2013. Avui, ara i aquí, desprès d'anys i anys d’intentar totes les maneres
possibles de mantenir unes relacions d’igualtat amb els altres pobles que
conformen l’Estat espanyol, els catalans tenim tot el dret de construir l'única
alternativa que ens queda: la constitució d’un Estat independent, si així ho
decidim entre tots de forma lliure i democràtica el 9N.
Barcelona, 21 de juny de 2014
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada