dilluns, 12 de setembre del 2016

Fossar 2016: Llengua, cultura i llibertat!


Intervenció, en nom de la CAL, al Fossar de les Moreres 2016 sota el lema: "Unitat per la independència. Prou agressions al català"

Visca la terra!

Volem la independència. Tots els que volem la independència, però, per motius diferents. Alguns coincidents i d'altres no tant. Tots tenim la nostra particular visió d'un país nou, d'un país millor i tots sabem que la independència és la millor eina per aconseguir-ho.

Perquè la independència és només això: una eina. No és la solució màgica de res. L'endemà de la independència continuarà sent necessària la força de la gent, la mobilització per anar construint pas a pas el nou país.  Això és la independència: l gran oportunitat per assolir una societat més lliure, més justa, més democràtica.

Volem la independència per exercir la nostra sobirania i poder decidir col·lectivament sobre el futur del país.

Volem la independència per impulsar la regeneració democràtica, per aprofundir en la democràcia... en la representativa...sí...però sobretot en la democràcia participativa i en la democràcia directa.   

Volem la independència perquè necessitem un Estat que gestioni els nostres recursos, per al desenvolupament econòmic i per al benestar de les persones. Un estat al servei del país i de la seva gent.

I volem la independència també per la llengua. També pel català.

L’Estat espanyol ha tingut sempre com a objectiu acabar amb la nostra llengua. Des de l’any 1640, a les terres del Nord fins ara, amb diferents armes, amb diferents estratègies, l’objectiu ha estat sempre el mateix: destruir el català convertint-lo, en el millor dels casos, en una llengua de segona, no necessària per viure al país.

No són només els atacs persistents contra la immersió lingüística i el model d’escola catalana. Un model que va tenir el consens de tots els grups polítics catalans del moment i que ha estat elogiat pel propi Parlament europeu. Els atacs ens continuen venint de totes bandes i són presents en tots els àmbits d’ús.

Ahir, als carrers de Perpinyà, més de 10.000 persones es van manifestar per la catalanitat. Una catalanitat que inclou com a factor d’identitat la llengua.

De vegades, els nostres enemics demostren saber millor que nosaltres quina és la nació catalana. La nació completa. Ens ho demostren de moltes maneres, per una de les més evidents es reflecteix en els atacs a la llengua que cobreixen tot el territori nacional...com ho són els que es fan contra la unitat de la llengua amb el tragicòmic LAPAO o els intents de fer del valencià una llengua diferent o els mil i un problemes que es viuen diàriament i constantment al País Valencià, a les Illes o a la Catalunya Nord.

En la futura República catalana, caldrà  tenir ben present l’estatus que han de tenir les diferents llengües que es parlen a Catalunya. I l’únic que no ens podem permetre és que el castellà continuï sent llengua oficial equiparada, en drets i deures, amb la llengua pròpia del país: el català. El castellà no pot ser llengua oficial... a partir d'aquí s'obre un ampli ventall de possibilitats per garantir els drets i el respecte a totes les llengües que es parlen a Catalunya, especialment el castellà.

La lluita per la llengua forma part també de la lluita per la independència i per una societat més justa, més democràtica i més lliure. Volem la independència. No només per la llengua... però també per la llengua.

Acabo ja amb tres apunts finals....

El primer....Enguany, tots tenim present enn Jordi Carbonell, el gran patriota, torturat i empresonat per parlar català. Tots recordem la seva profètica frase: "Que la prudència no ens faci traïdors". Ara i aquí,  vull manllevar la frase d'en Carbonell: Que el partidisme no ens faci traïdors.... Que el partidisme no ens faci traïdors!

Segon apunt... Recordem i remarquem que l’objectiu final de l’independentisme és la reunificació de la nació catalana. La independència del Principat només n’és la primera etapa.

I el tercer, i potser el més important.... Aquests dies tots portem en el nostre cor el record per a aquelles persones estimades que ja no hi són. Alguns són molt coneguts, com la Muriel Casals o en Jordi Carbonell. Jo voldria, però, recordar la gent anònima. Recordar a tots aquells i aquelles compatriotes que, durant més de 300 anys, en situacions molt més difícils i complicades, es van jugar la llibertat i la vida per les nostres llibertats. La República Catalana serà el nostre tribut a totes aquestes persones i generacions que ens han precedit i serà també l’herència que hem de deixar als nostres fills i als nostre néts.

Llengua, cultura i llibertat!

Visca la terra!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada