dijous, 29 de setembre de 2016

El roman del Jaufré (3. La lliçó moral)


A l’Edat Mitjana, el concepte de literatura tenia una clara dimensió ètica. Les obres de l’època, d’una manera o altra, recollien sempre algun tipus d’ideologia o d’intenció moral. El Jaufré no podia ser menys i així semblen demostrar-ho alguns dels seus passatges. 

L’autor del Jaufré vol fer arribar als seus oïdors un clar missatge moral de suport als valors de la cortesia, als valors de l’ordre social i moral establert. Vol, doncs, transmetre un model a imitar per a la societat. El protagonista aconseguirà restablir l’ordre social, però també l’individual i ho farà mitjançant les virtuts cavalleresques que ha anat desplegant al llarg de l’obra i, també a través de l’amor i la cortesia. 

Un bon exemple d’una de les fases en què se situa el restabliment de l’ordre social, el podem trobar en el fragment El judici de la cort, del capítol XVI. Taulat de Rogemont, el personatge que representa els valors oposats als de la cavalleria, el personatge que amb la seva aparició inicial havia significat una afronta social i individual, el personatge que ha estat el desencadenant de les aventures del Jaufré, ha estat finalment vençut. El capítol es tanca amb el triomf de la raó i de la justícia de la cort. Tot el que s’havia malmès–l’ordre social i moral- comença, doncs, a retornar al seu lloc.

Vençut Taulat, Jaufré retorna a la cort la seva vertadera funció, la d’impartir justícia. Un dret que qualsevol pot anar a sol·licitar. Aferma el rei Artús –i per extensió al rei Jaume- com un rei noble, magnànim i just. Un rei  -el “millor que mai hi ha hagut”- en el qual predominen els valors cavallerescos com la indulgència i el perdó per damunt de l’altivesa. Però, sobretot, el destaca com un rei justicier.

Jaufré ja pot, doncs, buscar la seva felicitat personal i ho farà a través de l’amor que sent per Brunissèn. Un amor que l’autor sembla voler centrar en els valors de la fin’amors trobadoresca. El personatge de Brunissèn, però, expressa un criteri força contrari amb la defensa que fa del matrimoni d’amor (una altra de les semblances amb les novel·les de Chrètien). Brunissèn li demana a Jaufré que, com a prova del seu amor, accepti el matrimoni. Jaufré no ho dubta en cap moment i ho accepta. El matrimoni serà aprovat per Melian i pel rei Artús i així es confirmarà el reconeixement social del casament de Jaufré i Brunissèn. No hi ha, doncs, defensa de l’amor adúlter basat en les relacions de vassallatge i és només dins del matrimoni que tindrà lloc el fach (“acte amorós”). La proposta moral de l’autor resulta força evident.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada