divendres, 16 d’abril del 2021

"El català tranquil", amb Enric Gomà. El Suprem inhabilita el diputat d'ERC-Sobiranistes, amb Joan Josep Nuet i Francesc Matas

Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 15 d'abril de 2021 per ETV Llobregat 

i TerraMar/Garraf/Penedès/Tarragona

Convidats:

Enric Gomà, guionista i escriptor. Autor, entre altres, de “El català tranquil” 

Joan Josep Nuet, secretari general de Comunistes de Catalunya. Diputat a les Corts per ERC-Sobiranistes

Francesc Matas, Acord d’Esquerres per la República Catalana

Davantal

La repressió no té aturador. Ahir van jutjar quatre menors que van assistir a la concentració contra la sentència del procés a la Via Laietana. Entre ells hi havia en Guillem, conegut per ser el noi de la dessuadora carabassa agredit i detingut per la policia espanyola. Li demanen un any de llibertat vigilada i quaranta dies d’ordre d’allunyament de la Via Laietana, acusat de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat amb instrument perillós.

I el proper 24 de maig, a l’Audiència espanyola, començarà el judici contra els dos mossos que acompanyaven Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya.  Estan acusats d’un presumpte delicte d’encobriment i els demanen una pena de tres anys de presó.

Ahir va ser 14 d’abril. No hi havia gaire a celebrar perquè la nostra República catalana, això sí, com a integrant de la Federació Ibèrica, va durar ben poc, només tres dies i, l'altre, l'espanyola, ens va acabar servint de ben poc als catalans.

Fa 19 anys, el 2002, Enric Larreula va escriure un llibre molt interessant que va titular “Dolor de llengua”, perquè molts catalans vivim preocupats, alguns fins i tot angoixats, pels problemes que sens dubte pateix la llengua catalana. La preocupació o l’angoixa ens provoca aquest “dolor de llengua” de què ens parlava en Larreula. Creiem que el català està malalt i esdevenim també nosaltres malalts, malalts de llengua.

El filòleg i escriptor Pau Vidal, arran de la publicació del seu llibre “Corregir mata”, manifestava en una entrevista “Tenim una comunitat parlant extremament insegura i, alhora, molt poruga per culpa de l’obsessió i la paranoia de la correcció que arrosseguem des del tardofranquisme. Ens han inoculat tant que la llengua es divideix entre el que està bé i el que no està bé, és a dir, entre el que és correcte i el que no ho és, que vivim en la paranoia de parlar malament. Sembla que la llengua sigui només allò que hi ha al diccionari.”

Vivim massa aclaparats, desconcertats, amoïnats, capficats... Vivim massa encotillats per la llengua?

El nostre convidat d’avui ens diu que “al català li aniria bé una mica de calma. Tocar el banjo en un balancí, passar uns dies en un balneari, fer una ruta gastronòmica pel Priorat. Parlo de la llengua catalana, un idioma que viu en un estat de crispació permanent, entre amonestacions i vetos, correccions i renys, neguits i desaires.”

El 8 d’abril el Tribunal Suprem feia pública la sentència de 24 pàgines en què es condemnava a Joan Josep Nuet, secretari general de Comunistes de Catalunya i diputat d’ERC-Sobiranistes al Congrés a vuit mesos d’inhabilitació i 12.000 euros de multa per un delicte de desobediència, arran de la seva actuació com a membre de la Mesa del Parlament l’any 2017 en la tramitació de les lleis de desconnexió.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats.  

Som-hi. Comencem!

Final 

La frase de la setmana d'un valencià de Castelló, que va ser un gran filòleg i lexicòleg, Germà Colon.

“Ningú no gosaria dir a un metge on és el fetge, però en canvi tothom gosa dir que en català això és així o d’aquella altra manera”

Un dia més marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve, el dia bans de Sant Jordi. 

Que tingueu molt bona feina!

 

 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada