1:
26 Déu digué: – Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, i que sotmeti
els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les
bestioles que s’hi arrosseguen.
1:
27 Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home
i la dona.
Gènesi
2
2:7
Déu va formar a l'home de la pols de la terra, i bufà a la cara alè de vida, i
va ser l'home un ésser vivent.
2:21
Llavors Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué
una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat.
2:22
De la costella que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la
presentà a l’home.
Aquests són els dos relats,
en principi contradictoris, del primer llibre de l’Antic Testament, el Gènesi.
Contradictoris perquè en el primer se’ns diu que “Déu va crear l’home a imatge
seva, a imatge de Déu, home i dona”. En
el segon, Déu crea primer l’home de la pols de la terra i, més endavant, d’una
de les seves costelles, crea la dona.
Aquí s’obren multitud de
subrelats, de llegendes, d’històries que han omplert llibres i llibres.
Del primer relat (Gènesi
1:27) deriva Adam Kadmón, l’home prototípic i primordial. De la mateixa manera que en altres mites
cosmològics, la primera creació “el creat” era el resultant d’una unió absoluta
i harmoniosa dels gèneres coneguts en un: l’androgin.
En l’imaginari dels texts
hebreus com el Ma'aseh Bereshit (literalment “obra de creació”, terme usat en
el Talmud[1] per a la doctrina
esotèrica de l'univers, o per a parts d’ella) Adam Kadmon es el resumen de la
part còsmica i està en perfecta harmonia entre el que és femení i masculí.[2]
Aquest ésser androgin està
representat de diverses maneres, segons l’origen de cada text.
El Gènesis Rabbah, midràs
del Gènesis (interpretació crítica i completa del primer llibre de l’Antic
Testament és el primer midrás de les narracions orals hebrees conservat. La
darrera redacció sembla ser de principis del segle V i és el més extens i
important.[3] Segons aquest llibre: “El
Rabbi Yirmeyah ben Lazar va dir: "Quan el Sant, beneït sigui, va crear el
primer home, el va crear androgin, Mascle i Femella els va crear ... i els va
posar de nom Adam”. Quan el Sant, beneït sigui, va crear a el
primer home, el va fer de dues cares; després el va partir i el va proveir de
dues esquenes, una per a cada part [4]
Una interpretació molt
similar és la que fa Mircea Elíade en el seu “Tratado de les religiones”: Adam
i Eva va ser creats esquena amb esquena, units pels muscles. Déu els va separar
en dos d’un cop de destral. [5] En altres interpretacions
se’ns diu que el primer home era Home pel costat dret i Dona pel costat
esquerra. Tots coincideixen que Déu els va separar en dues meitats.
En el llibre “Lilith, la
Primera Mujer Rebelde”, Osvaldo Torres ens diu que “En el Bereshit Erubin es
cita a un ésser amb un rostre masculí que mirava cap a endavanat i un de femení
que mirava cap a enrere. Estaven units per l’esquena.” [6] Coincideix també que, com
aquest fet entorpia la capacitat de moviment i dificultava la conversa, Déu va dividir l’androgin en dos i va donar a cada meitat una nova esquena.
Aquesta divisió de l’ésser
androgin en dos suposa la relegació de l’Adam Kadmón cap a una mena
d’infrahumanitat. [7]
Aquesta interpretació es desprèn de la Kabbalah (la mística jueva) que és el
més important element i aprenentatge dels Sefiroth (les onze esferes del
coneixement) que contenen intrínsecament els dos principis: el Femení i el
Masculí. Adam Kadmón conformava la imatge de l’home en perfecta harmonia i
equilibri i, en dividir-lo en dos, la divisó ho desharmonitza tot.
Veiem què ens diu el blog
“La casa dels clàssics” en “Llegim “El convit” de Plató[8]:
Segons
Aristòfanes, els éssers humans primigenis no eren pas com nosaltres, sinó que
«cada home era un tot complet rodó, l’esquena i els costats formaven un cercle;
tenia quatre mans i el mateix nombre de cames, dues cares idèntiques damunt
d’un coll circular i, damunt de les dues cares, que miraven en direccions
oposades, un sol cap; quatre orelles, dues parts genitals». Aquests primers
humans es desplaçaven rodant, com una pilota, ajudant-se de braços i cames.
Tradicionalment
s’ha entès que aquests primers éssers humans tenien forma esfèrica; avui, però,
autors com Peter von Möllendorf, amb una lectura més afinada del passatge, els
imagina com dos cossos units, amb el cap i els genitals mirant cap endarrere. A
més, aquests éssers podien ser de tres naturaleses diferents: masculina,
femenina i andrògina. Els masculins
tenien les dues meitats masculines; els femenins, femenines, i els andrògins
presentaven una meitat masculina i l’altra femenina. Eren de caràcter superbiós
i, després que intentessin assaltar l’Olimp com ho havien intentat els Gegants,
Zeus els va castigar tallant-los per la meitat. Des d’aquell moment, tots els
éssers humans cerquem la meitat que ens falta, perquè cadascú de nosaltres és
tan sols una meitat de l’ésser humà primigeni d’on provenim.
Segons aquest relat, va
existir una raça primordial, que es va extingir, formada per éssers andrògins,
formats pels dos principis: El Femení i el Masculí. “Eren extraordinaris per la
seva força i atreviment fins al punt que es van enfrontar els déus. En els
mites antics eren els anomenats “gegants” que van ser fulminats.
Els textos sagrats ens
expliquen que, per neutralitzar, per acabar amb el poder que significava un
ésser androgin a imatge de Déu calia dividr-lo en dos.
[1]
El El Talmud és el text central del judaisme rabínic i la font primària de la llei
jueva religiosa i jueva teologia
[2]
Fernández, María Martha “La presencia de Lilith en los escritos rabínicos y su
origen” http://www.transoxiana.org/Jornadas/JEO2004/fernandez-lilith.php
[3]
Gènesis Rabbah, http://www.verbodivino.es/libro/940/genesis-rabbah-i-gn-1-11
[4]
Fernández, María Martha “La presencia de Lilith en los escritos rabínicos y su
origen” http://www.transoxiana.org/Jornadas/JEO2004/fernandez-lilith.php
[5]
Elíade, Mircea. “tratado de les religiones” https://mfrr.files.wordpress.com/2012/07/eliade-mircea-tratado-de-historia-de-las-religiones-2.pdf
[6] Torres,
Oswaldo, Lilith, la Primera Mujer Rebelde”, https://books.google.es/books?id=SAzllN9baI0C&pg=PA33&lpg=PA33&dq=Bereshit+Erubin&source=bl&ots=j3GTnyq_WM&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi2jouw9truAhXPX8AKHXqeCkIQ6AEwAHoECAMQAg#v=onepage&q=Bereshit%20Erubin&f=false
[7]
Libis, Jean “El mito del andrógino” Edicions Siruela
[8]
“Llegim “El convit” https://lacasadelsclassics.cat/llegim-el-convit/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada