Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesc Matas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesc Matas. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 d’abril del 2022

El racó de les expressions de Josep M. Calbet. "El Catalangate", l'espionatge a l'ndependentisme

Convidats

Josep Maria Calbet, Mestre i pedagog jubilat però persistent en servei al país i la llengua

Olga Amargant, presidenta de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya

Josep Ferrer, president AExRC

Francesc Matas, membre de l’Aurora i d’AExRC

Davantal

“El CNI es un organismo que no de puede defender” Margarita Robles, ministra de Defensa.

El Catalangate és un dels casos més sonats d’espionatge a polítics i ciutadans. El cas ha estat fet públic per Citizen Lab, laboratori de la Universitat de Toronto que estudia els controls d'informació que afecten l'obertura i la seguretat d'Internet i que amenacen els drets humans. Citizen Lab el qualifica com el cas d’espionatge més gran en la història contra dirigents polítics i ciutadans.  El premi Pulitzwer Ronan Farrow en va fer un reportatge d’investigació al New Yorker.

A través del programa Pegasus, al qual només tenen accés els Estats, van poder endinsar-se en els mòbils de 65 persones, (només la punta de l’iceberg). Hi van accedir a les seves fotos, xats, correus, xarxes socials, paraules clau, comptes bancaris… fins i tot els van poder activar el micròfon i la càmera i enregistrar converses.

Tot plegat apunta a l’Estat espanyol i els seus serveis secrets. Tota l’activitat del CNI és considerada i classificada com a secreta. No s’hi pot accedir ni es pot difondre. Els serveis secretes espanyoles es regeixen, encara avui dia, per una llei franquista de 1968. Tant els governs de PP i del PSOE i Comuns n’han impedit sistemàticament la modificació.

Aquesta llei franquista, per exemple, no posa un termini concret en què la informació classificada es desclassifiqui automàticament. Així secrets sobre el cop d’estat del 23-F, tot el relacionat amb els GAL, l’atemptat de l’11-M, els informes sobre l’Imam de Ripoll i l’atemptat de les Rambles de Barcelona, quedarà per sempre amagat... si ningú no modifica la llei.

El CNI, com tots els serveis secretes en una democràcia, hauria d’estar sotmès al control parlamentari i donar compte de les seves activitats en una comissió del Congrés. Doncs, bé, aquesta comissió fa tres anys que no existeix. Ningú, absolutament ningú, fiscalitza les activitats del CNI. I per què, fa tres anys que la Comissió està inactiva? Per què existeix un veto perquè s’hi incorporin els partits independentistes.

Com va dir l’excap de policia Eugenio Pino quan va declarar a la comissió Kitchen, “lo haría todo por España”. I davant la pregunta de Gabriel Rufiàn “¿Todo? ¿más allà de la ley?” Pino va respondre: "En ese caso, seguramente ley no existiria, si tuviéramos que hacer todo por España".

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi, comencem!

Final

Frase de la setmana del poeta i escriptor uruguaià Mario Benedetti

“Quan crèiem que teníem totes les respostes.... de sobte, van canviar totes les preguntes”

Tenim el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 16 d’abril del 2021

"El català tranquil", amb Enric Gomà. El Suprem inhabilita el diputat d'ERC-Sobiranistes, amb Joan Josep Nuet i Francesc Matas

Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 15 d'abril de 2021 per ETV Llobregat 

i TerraMar/Garraf/Penedès/Tarragona

Convidats:

Enric Gomà, guionista i escriptor. Autor, entre altres, de “El català tranquil” 

Joan Josep Nuet, secretari general de Comunistes de Catalunya. Diputat a les Corts per ERC-Sobiranistes

Francesc Matas, Acord d’Esquerres per la República Catalana

Davantal

La repressió no té aturador. Ahir van jutjar quatre menors que van assistir a la concentració contra la sentència del procés a la Via Laietana. Entre ells hi havia en Guillem, conegut per ser el noi de la dessuadora carabassa agredit i detingut per la policia espanyola. Li demanen un any de llibertat vigilada i quaranta dies d’ordre d’allunyament de la Via Laietana, acusat de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat amb instrument perillós.

I el proper 24 de maig, a l’Audiència espanyola, començarà el judici contra els dos mossos que acompanyaven Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya.  Estan acusats d’un presumpte delicte d’encobriment i els demanen una pena de tres anys de presó.

Ahir va ser 14 d’abril. No hi havia gaire a celebrar perquè la nostra República catalana, això sí, com a integrant de la Federació Ibèrica, va durar ben poc, només tres dies i, l'altre, l'espanyola, ens va acabar servint de ben poc als catalans.

Fa 19 anys, el 2002, Enric Larreula va escriure un llibre molt interessant que va titular “Dolor de llengua”, perquè molts catalans vivim preocupats, alguns fins i tot angoixats, pels problemes que sens dubte pateix la llengua catalana. La preocupació o l’angoixa ens provoca aquest “dolor de llengua” de què ens parlava en Larreula. Creiem que el català està malalt i esdevenim també nosaltres malalts, malalts de llengua.

El filòleg i escriptor Pau Vidal, arran de la publicació del seu llibre “Corregir mata”, manifestava en una entrevista “Tenim una comunitat parlant extremament insegura i, alhora, molt poruga per culpa de l’obsessió i la paranoia de la correcció que arrosseguem des del tardofranquisme. Ens han inoculat tant que la llengua es divideix entre el que està bé i el que no està bé, és a dir, entre el que és correcte i el que no ho és, que vivim en la paranoia de parlar malament. Sembla que la llengua sigui només allò que hi ha al diccionari.”

Vivim massa aclaparats, desconcertats, amoïnats, capficats... Vivim massa encotillats per la llengua?

El nostre convidat d’avui ens diu que “al català li aniria bé una mica de calma. Tocar el banjo en un balancí, passar uns dies en un balneari, fer una ruta gastronòmica pel Priorat. Parlo de la llengua catalana, un idioma que viu en un estat de crispació permanent, entre amonestacions i vetos, correccions i renys, neguits i desaires.”

El 8 d’abril el Tribunal Suprem feia pública la sentència de 24 pàgines en què es condemnava a Joan Josep Nuet, secretari general de Comunistes de Catalunya i diputat d’ERC-Sobiranistes al Congrés a vuit mesos d’inhabilitació i 12.000 euros de multa per un delicte de desobediència, arran de la seva actuació com a membre de la Mesa del Parlament l’any 2017 en la tramitació de les lleis de desconnexió.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats.  

Som-hi. Comencem!

Final 

La frase de la setmana d'un valencià de Castelló, que va ser un gran filòleg i lexicòleg, Germà Colon.

“Ningú no gosaria dir a un metge on és el fetge, però en canvi tothom gosa dir que en català això és així o d’aquella altra manera”

Un dia més marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve, el dia bans de Sant Jordi. 

Que tingueu molt bona feina!

 

 

divendres, 6 de desembre del 2019

VÍDEO: Convenció 14-D del republicanisme sobiranista i progressista. Compareixença de Miquel Buch. Converses PSOE-ERC (Darrer programa de Vull una resposta)

Presenta: Clara Ardèvol I Jaume Marfany
Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Francesc Matas, coportaveu de Sobiranistes

Lourdes Escardívol, SN de l'ANC

Montserrat Sinyol, SN de l'ANC

Francesc Abad, analista polític

Davantal

països com Brasil, Colòmbia o Equador,  el “Lawfare”, un terme anglès que es  podria traduir com a “Guerra jurídica asimètrica”.

Aquesta “guerra jurídica” es desenvolupa mitjançant un ús il·legítim del Dret intern o internacional per fer mal a l’adversari polític, tant des del punt de vista de l’opinió pública com també paralitzant-lo políticament i financerament i immobilitzant-lo judicialment. 

La seva planificació i execució va començar, com hem dit abans, a l’Amèrica Llatina, com a estratègia de combat i de desprestigi de moviments d’esquerra que aconseguien grans avenços polítics.

El que estem vivint i patint des de fa uns anys a Catalunya forma part d’una política de “guerra jurídica asimètrica”?

Ahir es va produir la compareixença a la comissió d’interior del conseller Miquel Buch que va justificar l’actuació dels Mossos durant les protestes per la sentència. Tot i així va dir que continua l’auditoria interna que actualment investiga 33 actuacions de la policia catalana. Curiosament, el conseller va rebre el suport dels partits unionistes.

El balanç de les protests ha estat de 149 persones ateses. 75 per agressions de Mossos i 43 de Policia Nacional. 54 ferits per bales de foam o de goma (4 amb pèrdua d’un ull) 3 agressions per atropellament, 200 detinguts i una trentena d’empresonaments.

La Convenció Republicana del Sobiranisme Progressista busca ser l’espai plural de reflexió imprescindible per tal de poder avançar en la lluita per l’autodeterminació, l’amnistia dels presos i les preses polítiques i, en definitiva, per la República Catalana.

Així es presenta la Convenció14-D que tindrà lloc el proper 14 de desembre al Campus de la Ciutadella de la UPF.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem