Ahir, va esclatar la notícia: “El
Tribunal Suprem espanyol ha ordenat que el 25% de la docència a Catalunya sigui
en castellà, tal com va establir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.”
Vull compartir amb els que bonament em
llegiu tres articles sobre el tema. En el primer, vull manifestar la meva
indignació (una vegada més i van...) per aquest nou atac del nacionalisme
espanyol en els seus intents constants d’assimilació. El segon, serà un
exercici de memòria històrica sobre la llengua. I, finalment, en el tercer, intentaré
enfocar la mirada cap endins, cap a nosaltres mateixos om a individus i com a
societat.
Som-hi, doncs!
El mes de març d’enguany, Ot Bou ja ho denunciava en aquest article “Per què és mentida que la llei Celaá
blindava la immersió i per què el PSOE ja ho sabia?
“La situació del català a l’escola és definitivament a mercè del govern
espanyol.” L’article ja comentava la sentència del TSJC, ara ja avalada i
confirmada pel TS, que reconeix el Ministeri d’Educació espanyol com una
autoritat competent per a regular el règim lingüístic a Catalunya, i obliga la
Generalitat a adoptar “amb efecte immediat” les mesures necessàries perquè un
25% de l’ensenyament a Catalunya s’imparteixi en castellà.
S’ha perpetrat un nou atac contra la llengua catalana. Un atac que respon a
l’estratègia sistemàtica dels aparells polítics i judicials de l’Estat espanyol
de menyspreu i residualització de la llengua catalana; especialment pel que fa
al model educatiu de la immersió lingüística.
Aquesta sentència obliga la Generalitat a modificar el sistema d’immersió
lingüística i a garantir que els alumnes rebin un 25% de l’ensenyament en
castellà. Representa un nou atemptat contra la llengua en general i la immersió
en particular. Tot plegat tenint en compte que el nombre de pares i mares que
han fet reclamacions en aquest sentit sempre ha estat més que mínim, davant la
gran majoria de pares i mares d’orígens i llengües diverses que se senten
plenament identificats amb el model d’escola
català.
La immersió lingüística va ser l'estratègia més adequada i eficaç en la
implantació del model d'escola catalana en llengua i continguts. Hauria estat
un greu error separar els infants per raó de llengua. La immersió ha permès, en
principi, facilitar a tots els nens i nenes d'aquest país dels mateixos
instruments culturals i lingüístics, per tal que es puguin desenvolupar amb les
mateixes possibilitats, independentment de la seva llengua familiar.
Els mínims de tot tipus, polítics, lingüístics... que es van establir
durant la transició del franquisme, semblen encara massa grans per a l’Estat
espanyol. Cal doncs, torpedinar tots aquells mínims, no només per evitar que
s’eixamplin i augmentin, sinó per tal d’acabar d’una vegada per totes amb els
petits marges de maniobra de què disposa Catalunya per continuar subsistint con
nació.
El nacionalisme espanyol del segle XXI ja no fa servir els exèrcits ni la
policia; ha encarregat la seva missió de conquesta als tribunals de justícia.
Tribunals espanyols que, com s’ha demostrat històricament, utilitzen les lleis
-també espanyoles- per consolidar el seu procés d’assimilació de Catalunya que
es va iniciar fa més de tres segles.
Acabar amb la immersió lingüística és l’objectiu que el nacionalisme
espanyol es va proposar ja fa més de 20 anys. Ha estat un llarg procés de
denúncies i sentències que ha anat minvant el model d’escola catalana. Darrere
de tot aquest procés no hi ha hagut mai cap objectiu pedagògic ni tan sols de
preocupació d’uns pares per l’escolarització dels seus fills. Darrere de tot
això només hi ha hagut i hi ha una posició ideològica i política de
determinades forces enemigues de la normalització lingüística i disposades al
que sigui, fins i tot a trencar la convivència i la cohesió social, per atacar
la llengua catalana en un dels pocs àmbits on podia comptar amb un espai
favorable.
Reclamem, doncs, al nostre Govern que no es faci cap pas enrere en aquest
tema i demanem a tota la societat, especialment a la comunitat educativa, que
es mantingui ferma i decidida per mantenir i millorar aquest llegat pedagògic
de qualitat, de país i de convivència que hem construït des de l’escola.
El títol d’aquest post és manllevat de la frase de
Joan Fuster:
"La llengua no ens la regalarà ningú, ens l’haurem de
guanyar dia a dia"
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada