Amb en Josep compartíem una causa que ha marcat una part important de les nostres vides: la llibertat de Catalunya. Una causa que ens ha fet viure esperances i decepcions, mobilitzacions extraordinàries i moments de desconcert, però que continua donant sentit a la nostra lluita. Per això, acomiadar un company és també sentir que perdem una part d’aquesta experiència col·lectiva.
En Josep va dedicar molts anys a pensar i a escriure sobre com podíem assolir la independència. La seva formació d’historiador i la seva trajectòria política alimentaven una reflexió que volia traduir en acció. Defensava la mobilització i la desobediència civil, i insistia en la necessitat de preparar-nos per fer efectiva la voluntat de llibertat del nostre poble. Aquesta preocupació va quedar recollida en els seus articles, els seus llibres i la seva feina dins l’Assemblea.
Avui, però, no voldria convertir aquest record en una relació de responsabilitats i publicacions. Voldria deixar constància del que significa per a mi acomiadar un amic amb qui he compartit el compromís amb Catalunya. Quan miro enrere, penso en totes les persones que han fet possible aquest moviment, en els anys de dedicació i en la feina que sovint queda fora dels grans relats. En Josep forma part d’aquesta memòria que vull preservar.
Em dol la seva mort i vull fer arribar una abraçada a la seva família i a totes les persones que l’hem estimat. Ens queda el seu pensament, la seva feina i el record d’una vida dedicada al país.
Josep, gràcies per haver compartit aquesta lluita. Et recordaré com a amic i com a company, mentre continuem treballant per la Catalunya lliure que tots dos hem volgut.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada