Hi ha quelcom que és podrit...(eleccions a la presidència de l'ANC)

 

Aquest serà el davantal de demà del programa Vull una resposta.  

Aznar, 2011... "Antes se romperá Cataluña que el país entero”

Hamlet, acte I escena IV. Hi ha un diàleg entre Hamlet, Horaci i Marcel. Aquest darrer, Marcel, pronuncia la famosa frase “Hi ha quelcom que és podrit, a Dinamarca.” La frase original en anglès és “Hi ha quelcom que és podrit, a l’estat de Dinamarca” i és una de les metàfores més punyents de la literatura per descriure com ,de la mateixa manera que el peix comença a podrir-se pel cap, l’estat comença a fer-ho pels seus dirigents.

El dissabte passat el nou SN de l’ANC es reunia a Vilafranca per escollir els càrrecs orgànics que hauran de dirigir l’entitat en els propers dos anys. Personalment, tenia la confiança posada en què la nova ANC sàpigues tancar la trista etapa dels darrers anys, passés pàgina i comencés a posar els fonaments per engegar la segona part del procés d’independència.

Res d’això va passar dissabte, L’actual ANC s’assembla cada vegada més, i de manera molt perillosa, als partits polítics als quals ha estat censurant, criticant i posant constantment en entredit.

Divendres, però, un dia abans de la reunió del SN, ja es posen en marxa alguns mitjans de comunicació per preparar el terreny. Sílvia Barroso, directora del diari digital El Món, escriu un article que titula “L’ANC busca ‘in extremis’ un candidat de consens per a la presidència”. En el redactat, s’atreveix a escriure “que les dues ànimes de l’Assemblea estan en empat tècnic” i, avançant-se sospitosament als esdeveniments de dissabte afirma que “els representants electes i hauran de posar-se d'acord si volen evitar el bloqueig aquest dissabte.”

Un resum ràpid dels fets... 

Lluís Llach, com ja havia anunciat presenta la seva candidatura a la presidència de l’Assemblea. Sorprenentment, apareix en escena un altre candidat que prové de les votacions al sector jove, en Josep Punga..

La primera de les votacions dona aquest resultat: Llach 43 Punga 27. 1 abstenció i 1 absent En no obtenir cap dels candidats els 2/3, 48 vots, cal repetir la votació. Ben aviat, tothom s’adona de què està passant. En Llach s’imposa, una i altra vegada, a Punga amb uns resultats similars als de la primera votació. En Punga, malgrat això no es retira. Passen les hores, ja en portem gairebé set. Finalment, en Punga accepta retirar-se i diu (avís per als navegants) que votarà en blanc en la propera votació. Els navegants reben l’avís i els resultats de la darrera votació és de 45 vots per en Llach, 21 vots en blanc, 1 vot nul i 1 abstenció. Llach es queda a 0.33 dècimes des 2/3 dels vots.  El blocatge està servit.

Reflexions ràpides... 

Votacions generals: Lluís Llach, 3.268 vots. Josep Punga 32 vots. Votacions al càrrec de president: Llach 43 vots. Punga 25. En Punga, però, no es retira i obliga a repetir les votacions una i altra vegada. Finalment, una vegada retirat en Punga, es recorre a l’estratègia del vot en blanc, tots a una, per blocar l’elecció del càrrec.

Hi ha un sector minoritari, però que disposa d’una minoria de bloqueig, de la qual se serveix amb una estratègia ben definida. Què estan cercant? No volen  bloquejar indefinidament l’ANC, la seva estratègia està centrada en eliminar Lluís Llach de la presidència i forçar, mitjançant el xantatge del blocatge, aconseguir un pretès “candidat de consens” que resta, de moment, a l’ombra, però que tots tenim el seu nom al cap. Possiblement sigui la mateixa persona que va votar en contra d'en Llach i que quan va arribar l'ordre de votar en blanc, així ho va fer.

Darrera d’aquest sector minoritari de bloqueig hi ha exactament les mateixes persones que van provocar l’escàndol de l’anterior elecció de càrrecs, quan es van trencar els pactes acordats i es va voler barrar el pas a en Jordi Pesarrodona. Exactament els mateixos i, també, tots teniu els noms al cap.

Ja ho deia Shakespeare: Hi ha quelcom que és podrit....