Ahir, escoltant RAC1, em vaig quedar estrès, estupefacte,
atònit, bocabadat, desconcertat, perplex, esmaperdut, al·lucinat...davant
d’aquesta notícia-entrevista: Uns pares han establert un decàleg de normes
per regular les visites a la seva filla acabada de néixer. Les tietes han pogut
conèixer la criatura perquè tenien l’autorització corresponent (cliqueu aquí).
Hem arribat a una fita
extraordinària de la civilització: aconseguir que fins i tot el naixement d’una
criatura necessiti un reglament d’ús. Ja no n’hi ha prou de tenir un fill; cal
organitzar-ne l’accés, establir horaris, redactar protocols i autoritzar
prèviament els familiars que gosin voler conèixer-lo. Els avis, les tietes i
els parents en general han passat de ser membres de la família a convertir-se
en visitants subjectes a inspecció.
La intimitat s’ha transformat en un territori sobirà, amb
fronteres, duanes i controls d’immigració. No fos cas que un avi, després de
nou mesos d’espera, cometés la temeritat de presentar-se amb un regal sense
haver sol·licitat hora prèviament. Fins i tot l’ajuda familiar s’ha
modernitzat: portar una carmanyola, baixar les escombraries o anar a comprar
poden ser mèrits suficients per obtenir una bona puntuació en el futur rànquing
de parents autoritzats.
La família, aquella institució imperfecta, plena de cunyats
que ho saben tot, tietes tafaneres i avis que tenen resposta per a qualsevol
problema, sembla destinada a una profunda reconversió. Aviat disposarem d’una
aplicació per puntuar els familiars i expulsar del sistema els que no
compleixin les normes. Tot un avenç: relacionar-nos sense córrer el risc
d’haver de relacionar-nos de debò.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada