ANC: Full de ruta i Estatuts aprovats. És aquest el camí? (Algunes reflexions i algunes realitats)

Tota la informació i gairebé tota l’opinió dels diferents mitjans de comunicació gira, com és natural, a l’entorn de la pandèmia del Coronavirus 2019. La gravetat d’aquest virus, per la seva ràpida propagació de contagi arreu del món, està provocant, més enllà de la tragèdia que representen els malalts que el pateixen i de la pèrdua de vides humanes, un autèntic caos en la vida normal de la societat globalitzada. La pesta del segle XXI fa emergir les nostres pors de societat del primer món en què, una majoria, ens crèiem que podríem viure sempre còmodes i protegits.

Malgrat que l’interès general només viu per i per a la informació de l’evolució de la pandèmia, aquest darrer cap de setmana hi ha hagut la VIII Assemblea General Ordinària (AGO) de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)  amb uns resultats finals de les diferents votacions en què no s’ha produït cap sorpresa. Els diferents informes i les ponències presentades han estat aprovades, en general, amb poca oposició. Les 2 esmenes a la totalitat del Full de ruta no van prosperar. De les altres 117 esmenes presentades (62 als Estatuts i al Reglament de Règim Intern (RRI) i  55 al Full de ruta) només una va ser aprovada.

No discutiré en cap moment la legalitat i validesa dels resultats. Tothom que ha volgut ha pogut dir-hi la seva. Que hi hagi participat més o menys gent no pot servir d’excusa si algú intentés qüestionar-ne els resultats finals. És evident, però, que cal tocar de peus a terra i intentar veure algunes realitats. Com si parlés per mi mateix, vaig reflexionant.

Els membres de l’ANC hem rebut un correu amb un enllaç on podem veure els resultats finals. El primer que vull valorar és el contingut d’aquesta carta, en la línia dels darrers missatges del Secretariat Nacional, té un to triomfador i egocèntric, com també el tenien la majoria de justificacions de la ponència per no admetre les diferents esmenes. Un to indigne de l’Assemblea.

Hi han participat més de sis mil cent membres de ple dret, una xifra que ha superat amb escreix la de la darrera Assemblea General, celebrada el maig passat a Tarragona, on la participació va ser de més de mil dues-centes persones.

Comparar la participació virtual amb la de la darrera AGO per tal d’atribuir-se un mèrit inexistent, és barrejar pomes i taronges amb l’argument que tot és fruita.

Veiem la participació real en dos dels apartats més importants en qualsevol AGO: les esmenes.

Als Estatuts i al RRI les esmenes van ser votades per una franja de socis que oscil·la entre les 750 i 800 persones. Els resultats han estat entre un 60% i un 90% en contra de les esmenes presentades.

Els membres de l’ANC que podien votar eren 44.571. Les esmenes han estat votades, doncs, per un 1,8% del socis amb dret a vot.

Anem al Full de ruta. Em centraré amb les esmenes a les quals, particularment, vaig donar-hi suport i que eren les 64, 66, 77, 93, 94, 100, 107, 109 i 112.

En aquestes esmenes en concret, la franja de socis que han participat en la votació oscil·la entre els 1037 i 1322. Només una esmena ha estat aprovada, la 66 i per un escàs marge (53% a 47%). Tota la resta han estat rebutjades. Els percentatges de vot han oscil·lat entre 61% i el 76%.

El nombre de votants i els percentatges de vot en les altres esmenes no varien gaire de les xifres anteriors.

Les esmenes al Full de ruta, doncs, han estat votades i refusades per un percentatge de vots d’entre el 2,3% al 2,96% del total dels associats amb dret a vot.

Algunes reflexions sobre el resultat final dels Estatuts i del RRI

En el darrer any es va crear una comissió per tal de consensuar una modificació a la composició del Secretariat Nacional de l’Assemblea. La comissió naixia amb l’esperit d’intentar reduir el total de membres que componen actualment el SN (77). Des de fa anys, una de les principals crítiques al SN és la seva burocratització i lentitud en la presa de decisions. És molt complicat debatre qualsevol tema amb un SN tan nombrós.

Amb tot el respecte als companys i companyes que han treballat en aquesta comissió, crec que els resultats finals (que ja formen part dels Estatuts i del RRI) no aconseguiran solucionar (el temps ens ho dirà) els problemes existents. Cinquanta-set secretaris continuen sent molts, sobretot tenint en compte el context sociopolític actual en què, a curt i mitjà termini caldrà prendre decisions de maner àgil i ràpida. El màxim que ha pogut aconseguir és una representació territorial, potser, més proporcional, més compensada.

A més, s’ha establert un altre problema, crec que greu i que des de sempree s’havia intentat evitar. L’ANC va néixer amb un criteri molt clar de representació territorial, un membre, un vot. Les sectorials i els joves tenien el seu paper, important, però no de representació. Ja s’ha advertit, pel dret i pel revés, que l’entrada de representants de sectorials i de joves al SN, més enllà de trencar de manera absoluta el model de representació creat per l’ANC, podria, fins i tot, arribar a comportar problemes legals, si qualsevol soci ho impugna. Per què? Doncs perquè per escollir aquests representants de les sectorials i de joves es confereix doble vot a tots aquells socis que els votin (representació sectorial i territorial), i fins i to, triple vot si, a més, tenen una edat inferior a 35 anys (representació territorial, sectorial i de joves). Com deia la justificació de l’esmena que proposava d’eliminar aquesta representació, alguns grups de socis, a més de votar per escollir els seus representants territorials, poden escollir uns altres representants (sectorials o joves) i influir doblement (o triple) en la composició del Secretariat Nacional. En canvi, alguns altres socis només ho podrien fer un cop.

Permeteu-me que expressi els meus dubtes sobre la representativitat dels candidats sectorials i de joves; al cap i a la fi, es presentaran individualment i seran votats per un nombre, en alguns cas, relativament petit de votants. I tot això, en detriment sobretot dels representants nacionals (se n’ha reduït el nombre), votats per tot el territori.

Reflexions a l’entorn del Full de ruta

S’ha rebutjat l’esmena que proposava la constitució d’una Taula de partits i entitats i s’opta per una “Taula social” amb unes justificacions més que pobres. Es diu que ja existeix una Taula de partits (?) i que com que els partits tenen la seva pròpia dinàmica cal deixar-los de banda i consensuar idees amb les entitats civils. Cito textualment la idea que ja vaig defensar en un altre escrit:  “Precisament perquè els partits VOLEN tenir la seva pròpia dinàmica, és pel que cal influir-hi directament, per fer-los canviar, modificar la seva manera d’actuar. Els partits, malgrat ser la baula feble del procés,  són una eina necessària, també, per aconseguir fer efectiva la independència. Marcar el camí als partits es fa asseient-los a tots en una mateixa taula. Així es va poder arribar al 9-N, en una Taula de partits i entitats que, també i malgrat mil i una dificultats, va tenir el seu paper important en la formació de Junts pel Sí.

S’ha refusat que aquesta Taula de partits i entitats existís amb un únic objectiu: el de consensuar una estratègia comuna i pública per tal que les properes eleccions al Parlament de Catalunya tinguin un caràcter inequívocament plebiscitari per implementar la República. S’ha refusat el que, aparentment i segons les converses de carrer, tothom demana... o no? La justificació també és de pena i acaba dient que el cal és construir sinèrgies amb la societat civil, obviant una vegada més els partits que “tenen la seva dinàmica”.

S’ha refusat també l’esmena que deia: “Si no hi ha una estratègia consensuada i comuna abans de la convocatòria de les eleccions, l’Assemblea impulsarà, des de la societat civil, una candidatura oberta de país, que doni prioritat absoluta a la implementació efectiva de la República.” Atenció a la justificació...”No podem posar terminis d’aquest tipus. A més, cal recordar que en l’article 2.4 dels Estatuts posa ben clarament “L’Assemblea Nacional Catalana es mantindrà totalment independent de qualsevol partit polític, coalició electoral o grup d’electors i no es presentarà a cap tipus d’eleccions.”  On diu que l’Assemblea es presentaria a eleccions? Donar suport a una candidatura de país no seria el mateix que només donar suport a les candidatures que defensin la unilateralitat? Per als més nous.... un redactat molt similar figurava en el Full de ruta que es va aprovar el 2015 i que va ser decisiu per acabar aconseguint el Junts pel Sí.

Finalment, s’han refusat totes els esmenes que volien donar la importància que es mereix al Consell per la República a l’exili i també als Consells Locals a l’interior. S’ha refusat, fins i tot, fer una campanya perquè la gent es registri en el cens català, es registri en el Consell per la República. Les justificacions a les diferents esmenes no fan res més que reafirmar-me en la meva opinió que ni el Consell per la República (malgrat que l’ANC hi participa) i encara menys els Consells Locals formen part de cap de les prioritats de l’Assemblea. Són vistos com una “competència”? Com un contrapoder?

Repeteixo, doncs, la meva opinió ja escrita: “Els Consells Locals per la República (CL) són una eina imprescindible per continuar avançant cap a la independència i la República catalana. Els CL són el desplegament a l’interior del Consell per la República, l’única institució republicana en què hi ha representats la majoria de partits i de les organitzacions independentistes de la societat civil. Els CL no són cap contrapoder, tampoc per a l’Assemblea, com algunes persones semblen entendre, sinó que pretenen caminar al costat de les institucions autonòmiques i locals i preparar la població per a la independència. Són elements bàsics perquè el seu ens administratiu i jurídic està situat fora de l’Estat espanyol i, entre molts altres aspectes, les nostres dades estan ben protegides perquè estan custodiades fora del territori espanyol.”

Ni tan sols ha pogut prosperar l’esmena que demanava ”que les persones que formen part del Secretariat Nacional i prenen partit públicament i notòriament a favor d’un partit polític amb opcions contràries als posicionaments de l’Assemblea, no poden representar el principi fundacional de transversalitat de l’Assemblea i no haurien de poder ser membres del Secretariat Nacional.”  La justificació és que, entre altres coses, podria “vulnerar la seva llibertat d’expressió.” A què juguem?

Per primera vegada en nou anys he votat NO a la ponència de l’ANC. Formo part d’aquests escassos, minsos, paupèrrims 182 socis, un 0,4% del total amb dret a vot. A favor, hi han votat 1.985 socis, un  4,45% del total amb dret a vot. Res a dir, resultats legítims i vàlids. Però sobre els que, penso, caldria reflexionar.

He votat NO a la ponència per primera vegada en nou anys. Per tot el que abans he escrit. Perquè el Full de ruta aprovat té moltes mancances, més pel que no diu que pel que diu. No és un autèntic Full de ruta, no té una visió àmplia. Eludeix entrar en molts terrenys (alguns dels que es proposaven en diferents esmenes rebutjades) i ho fa per no entrar en confrontació amb els partits polítics.

Hi ha un arbre que no ens deixa veure el bosc i és el que “L'ANC només donarà suport als partits que apostin per la via unilateral” i que els mitjans ja s’han encarregat de destacar àmpliament obviant tota la resta. Aquest arbre no ens deixa veure el bosc que representa el Full de ruta en general, carregat de timideses i renúncies amagades en un reguitzell de paraules i frases que, com en el llenguatge polític, acaben no dient res.

Sincerament, penso que no s’ha produït el canvi que necessitava imperiosament l’Assemblea. Desitjo i espero que l’ANC pugui redreçar el camí i que no entri en un procés de davallada. Que la força i influència que ha mantingut durant tants anys, i que ha estat decisiva per avançar cap a la independència, no acabi veient-se reduïda a un paper més secundari.

Serem molts els que treballarem per evitar-ho.

A tots els socis i sòcies de l'ANC (Esmenes 77, 79 i 93 al Full de ruta)

En vermell, les meves observacions i comentaris

Esmena 77 del Full de ruta. Com proposa l’esmena, votaré a favor de la supressió d’aquest text. 

Text ponència

S’ha de treballar la creació d’una Taula Social per la Independència amb tots els actors independentistes de la societat civil. No hem d’oblidar que només quan el poble ha marcat múscul, els polítics l’han seguit. Hem de desenvolupar i liderar un projecte que sigui compartit per una immensa majoria de la ciutadania.

Justificació esmena

Una Taula d’entitats no tindria cap sentit més si, com es proposa en altres esmenes, se’n constitueix una de partits i entitats. A més, quina Taula d'entitats? Qui en formarà part? Les entitats, així en abstracte, no són independentistes. La gran majoria fugen d'implicar-se en aquest tema perquè entre els seus associats hi ha de tot. Intentar trobar camins per fer efectiva la independència en una Taula d'aquestes característiques és impossible i només servirà per posar pals a les rodes.

Justificació ponència

La Taula de Partits i Entitats ja existeix. No em que existeixi una Taula de partits i entitats que en aquests moments sigui operativa. Demanem la creació d’una Taula Social (de la societat civil, no pas de partits). Els partits tenen la seva pròpia dinàmica. Per això precisament cal influir-hi directament, per fer-los canviar de dinàmica. Els partits són une eina necessària, també, per aconseguir fer efectiva la independència. Ens és necessari que hi hagi un espai on les entitats civils es puguin trobar per debatre i consensuar idees al marge dels partits.És el poble qui ha de marcar el camí als partits, com ja vam fer per arribar al 9-N i després a l’1-O Marcar el camí als partits es fa parlant-hi. I sí, precisament així es va poder arribar al 9-N, en una Taula de partits i entitats que, també i malgrat mil i una dificultats, va tenir el seu paper important en la formació de Junts pel Sí.

Esmena 79 del Full de ruta. Votaré a favor d'afegir aquesta esmena a la proposta de Full de ruta. 

Text esmena 
La participació activa en el Govern del Consell per la República i la dinamització de la Taula de partits i entitats, són les dues millors plataformes per exercir aquesta pressió sobre els partits polítics independentistes, que han demostrat a bastament ser la baula feble del procés d’independència, però que són indispensables per cobrir tots els fronts de lluita previstos. 

Justificació esmena 
Remarcar quines són les dues millors plataformes per exercir la pressió sobre els partits polítics. 

Justificació ponència 
Estem en l’apartat de Societat civil. Tant el Consell per la República com Eines de País tenen el seu propi apartat en aquest Full de Ruta. Mirem d’evitar repeticions i no desvirtuar innecessàriament el contingut dels apartats. Em sembla una justificació sense cap contingut ni argument, simplement fuig d'estudi. Precisament el text que es proposa d'afegir argumenta com, per una banda, la SOCIETAT CIVIL representada per les entitats presents a la Taula de partits i entitats i per l'altra una institució transversal com el Consell per la República pot pressionar directament els partits polítics.

Esmena 93 del Full de ruta. Votaré a favor d'afegir aquesta esmena a la proposta de Full de ruta. 

Text esmena 
L’Assemblea convocarà els partits independentistes i les organitzacions socials per constituir una Taula de Partits i Entitats independentistes amb l’únic objectiu de consensuar una estratègia comuna i pública per tal que les properes eleccions al Parlament de Catalunya tinguin un caràcter inequívocament plebiscitari per implementar la República. Justificació esmena Per intentar, una vegada més, aconseguir aquesta unitat estratègica cal reunir els partits i les principals entitats sobiranistes al voltant d’una taula. Aquesta vegada, però, amb un únic objectiu. La immensa majoria d'independentistes estem demanant això: que els partits consensuïn, consensuem, una estratègia comuna que ens permeti veure, de manera clara i pública, el camí que ens toca fer abans i després de les properes eleccions. Unes eleccions que si no les encarem amb aquesta estratègia comuna ens podrien abocar a més anys d'autonomia vigilada i controlada.

Justificació ponència 
Sobre la Taula de Partits i Entitats, aquesta taula ja existeix Em permeteu que ho dubti, si més no de manera operativa. i ja es reuneix de tant en tant. Per tant, l’esmena no té massa sentit. De nou una justificació per fugir d'estudi. A més, cal considerar també que ja demanem la creació d’una Taula Social (de la societat civil) en un altre apartat del Full de Ruta. Els partits tenen la seva pròpia dinàmica. Per això cal canviar-la, com s'ha fet anteriorment. Ja ha quedat més explicat anteriorment.  El que hem de fer és crear sinergies amb la societat civil.

A tots els socis i sòcies de l'ANC. Ho tenim a les mans. (Dia 7 del confinament. Dia 4 de l'Estat de setge)

Confinament, dia 7.

Dia 4 de l’Estat de setge encobert.

Malgrat el coronavirus. Malgrat el confinament i malgrat l’Estat de setge la gent de l’ANC tenim un cita virtual importantíssim, que comença avui mateix per als dies 19, 20, 21 i 22 de març: L’Assemblea General Ordinària (AGO) de l’ANC.

Crec que la immensa majoria d’associats i, sobretot, la immensa majoria d’assemblees territorials (AT) estarem d’acord que l’Assemblea necessita un gir, un canvi que la permeti adaptar-se el nou context polític (molt diferent del 2012) i tornar a ser l’organització que pressioni els partits i que marqui el camí cap a la independència. En paraules de Carme Forcadell:

“Si el govern català fa el que ha de fer per aconseguir un estat propi ens tindrà al darrere, però si no haurem d'anar al davant.”

Per això és tan important aquesta AGO de l’ANC. Des de casa estant i amb el nostre vot telemàtic podem fer que l’Assemblea faci aquest gir que necessita, que necessitem. Com?

Hi ha unes quantes esmenes de les diferents AT (118 en total) que no han estat acceptades per la Comissió d’Esmenes de l’ANC i que han quedat vives. Algunes d’elles no només són importants, sinó que poden ser decisives per fer realitat aquest canvi que imprescindiblement necessita l’Assemblea i que, pel que sembla, alguns no volen que es produeixi.

Tant de bo us pugueu llegir totes les esmenes i prendre una decisió de vot. En tot cas, jo que sí que me les he llegides, vull compartir amb tots vosaltres quin serà el meu.

Per no fer un únic post molt llarg, ho dividiré en quatre. Clicant al damunt hi accedireu. Les meves observacions i comentaris els trobareu dins del text en vermell.

Esmenes al Full de ruta. Esmenes 64 i 66. Esmenes 77, 93 i 94. Esmenes 100 i 107. Esmenes 109 i 112

A tots els socis i sòcies de l'ANC. Ho tenim a les mans (Esmenes 109 i 112 al Full de ruta)

En vermell, les meves observacions i comentaris

Esmena 109 del Full de ruta. Votaré a favor que aquest text s'inclogui en el Full de ruta

Text esmena 

El Consell per la República Catalana ha d’esdevenir una estructura d’estat paral·lela a la Generalitat de Catalunya i alternativa a la del govern espanyol que possibiliti la presa de decisions i la realització d’accions fora de l’abast de la injustícia espanyola. En aquest sentit, l’Assemblea posarà en marxa una campanya per fomentar la inscripció massiva al registre ciutadà del Consell per la República. 

Justificació esmena 

Les estructures d’estat paral·leles figuren com la penúltima de les fases dins l’estratègia de la lluita noviolenta i, per tant, la seva creació ha de ser potenciada al màxim. 

Justificació ponència No és funció del Full de Ruta de l’Assemblea escriure el Full de Ruta del Consell per la República. Serà aquest Consell qui definirà els seus objectius i la seva estratègia, i l’Assemblea, sempre que comparteixi el seu objectiu fundacional, col·laborarà en la consecució d’aquests objectius i la posada en marxa d’aquesta estratègia. De fet, la presidenta de l’Assemblea forma part del consell de govern del Consell per la República i ja ha intervingut en la definició del pla de govern del Consell. I de nou, fugint d'estudi. En cap cas aquesta esmena s'està referin a cap Full de ruta del Consell per la República. El contingut de fons és que l'ANC faci una campanya específica per fomentar la inscripció al CxRep. El registre del CxRep. és el cens català. És el que pot permetre infinitat d'accions i campanyes, a més del finançament del Consell. El cens permet la posada en marxa de la República digital, de la identitat digital, fer consultes, vinculants o no... Sense un cens suficientment nombrós no hi ha res d'això .Tot i que està implícit, no ens podem comprometre a campanyes massives en el nostre Full de Ruta sense abans avaluar-ne costos. Aquest final de la justificació és pitjor que l'excusa del malat (ja ho sabeu, aquell que diu que sua). Comprometre's a una campanya a favor de la inscripció al registre ciutadà del CxRep. no té res a veure després amb els diners que s'i puguin o no destinar. Això ho decidirà el Secretariat Nacional. 

Esmena 112 del Full de ruta. Votaré a favor que s'inclogui aquest text en el Full de ruta.

Text esmena

El principal objectiu d’aquest Full de Ruta és instaurar, el més aviat possible, la República Catalana en territori català, per això hi ha un seguit de condicions (amb objectius, actors i accions) imprescindibles: 

1. Activar la e-República. La República digital servirà per estructurar les relacions entre els ciutadans i les institucions republicanes a l’exili i mostrar el tipus d’Estat que volem construir, amb el desenvolupament d’eines tecnològiques i censatàries per a la implantació de la identitat digital. 

2. El finançament de la República. Per disposar dels recursos econòmics suficients que permetin el funcionament ordinari de tota l’administració republicana mentre s’implementa la nova Agència Tributària Catalana. 

3. Una administració Pública compromesa. Caldrà dissenyar una nova administració republicana al servei de la ciutadania. 

4. Control efectiu del territori. Assegurant que tots els punts neuràlgics del territori de Catalunya i, especialment, els seus accessos per terra, mar i aire, estiguin sota control i vigilància de la nova República. 

5. Una xarxa de comunicacions segura. Blindada contra els atacs externs, per assegurar el funcionament estable de les comunicacions durant l’etapa d’instauració definitiva de la República catalana i pel funcionament normal del país durant els primers mesos de la nova legalitat. 

6. Tenir a punt el Tribunal de Justícia de Catalunya (TJC) i els magistrats que n’hauran de formar part 

7. Tenir també a punt les qüestions de seguretat i ordre indispensable per tenir el control del territori.

8. Garantir el normal funcionament del país. Caldrà assegurar que els serveis i l’administració pública, el poder judicial i les forces d’ordre, siguin els puntals principals de la nova legalitat. 

9. Suport internacional efectiu. En el moment de la instauració definitiva de la República Catalana en territori català cal tenir el reconeixement del nou Estat català 

Justificació esmena 

Fer efectiva la declaració d’independència i la República catalana requereix unes condicions imprescindibles. El problema no radica a declarar la independència, sinó a poder-la exercir amb un domini complet del territori. La ciutadania hem de tenir molt clar què representa exercir la independència, que cal que es donin unes condicions indispensables per poder-la exercir amb èxit.

Justificació ponència 

No és funció del Full de Ruta de l’Assemblea escriure el Full de Ruta del Consell per la República. Serà aquest Consell qui definirà els seus objectius i la seva estratègia, i l’Assemblea, sempre que comparteixi el seu objectiu fundacional, col·laborarà en la consecució d’aquests objectius i la posada en marxa d’aquesta estratègia. De fet, la presidenta de l’Assemblea forma part del consell de govern del Consell per la República i ja ha intervingut en la definició del pla de govern del Consell. La justificació, una vegada més del "malalt". Ja l'he anat comentant anteriorment, Aquest Full de Ruta és públic, i per tant, en el context de repressió actual hi ha elements que no hi han de constar. No fem del Full de Ruta una llei de transitorietat. Completament fora de lloc. A aquestes alçades, tothom sap (i les forces repressives encara més) què és i què vol l'ANC. En aquesta mateixa proposta de Full de ruta hi ha apartats que poden ser tant o més "perillosos" que aquest. 

A tots els socis i sòcies de l'ANC. Ho tenim a les mans (Esmenes 100 i 107 del Full de ruta)

En vermell, les meves observacions i comentaris

Esmena 100 al Full de ruta. Votaré a favor de modificar aquest text de la proposta de Full de ruta.  

Text ponència 

L’estratègia ha de ser pensada a nivell nacional però amb capacitat d’incidència territorial i sectorial, aprofitant la nostra xarxa d’Assemblees de Base. Hi ha d’haver una preparació prèvia i una bona planificació de les accions. 

Text esmena L’estratègia ha de ser pensada i compartida entre el nivell nacional i els grups territorials. Cal una preparació prèvia i una bona planificació de les accions. 

Justificació esmena 

Pensem que l’estratègia d’accions noviolentes de l’Assemblea ha de ser compartida (i no dirigida des de la Seu Nacional) amb els grups que estan treballant aquest aspecte de la lluita en el territori. 

Justificació ponència 

L’esmena planteja una estratègia assembleària i al nostre parer l’estratègia sobre noviolència no pot ser definida de manera assembleària, ni per raons operatives ni per raons de seguretat. Això sí, en la mesura del possible, una estratègia ha de tenir en compte les possibilitats i les idees. L'esmena no planteja que ens hàgim de reunit tots els associats en assemblea per decidir estratègies. Ni tampoc que hi hagin de fet totes les territorials. L'esmena planteja que es treballi conjuntament amb els grups que ja treballen actualment en l'estratègia d'accions noviolentes, que són persones ja preparades i que són les que poden informar al Secretariat Nacional de tot el que es relaciona amb una acció de desobediència civil noviolenta: amb qui i amb què es pot comptar. Qui està disposat a assumir-ne els riscos. Què es pot i què no es pot fer segons el territori, etc. Indispensable que una representació d'aquests activistes pugui treballar en aquesta estratègia nacional.

Esmena 107 al Full de ruta . Votaré a favor que s'inclogui aquest text en la proposta de Full de ruta. 

Text esmena 

Si el primer objectiu del Consell per la República és la construcció de la e-República, a més de l’estructura del Consell, situada a l’exterior, els Consells Locals per la República Catalana, a l’interior, han d’articular la xarxa territorial que la faci possible. 

Justificació esmena 

Remarcar la importància dels Consells Locals per la República Catalana a l’interior. Els Consells Locals per la República (CL) són una eina imprescindible per continuar avançant cap a la independència i la República catalana. Els CL són el desplegament a l’interior del Consell per la República, l’única institució republicana en què hi ha representats la majoria de partits i de les organitzacions independentistes de la societat civil. Els CL no són cap contrapoder, tampoc per a l’Assemblea, com algunes persones semblen entendre, sinó que pretenen caminar al costat de les institucions autonòmiques i locals i preparar la població per a la independència. Són elements bàsics perquè el seu ens administratiu i jurídic està situat fora de l’Estat espanyol i, entre molts altres aspectes, les nostres dades estan ben protegides perquè estan custodiades fora del territori espanyol.

Justificació ponència 

No és funció del Full de Ruta de l’Assemblea escriure el Full de Ruta del Consell per la República. Una justificació més que l'únic que fa es fugir d'estudi. Remarcar la importància dels Consells Locals no és de cap manera "escriure" cap full de ruta del CxR. Serà aquest Consell qui definirà els seus objectius i la seva estratègia, i l’Assemblea, sempre que comparteixi el seu objectiu fundacional, col·laborarà en la consecució d’aquests objectius i la posada en marxa d’aquesta estratègia. Tal com ja succeeix, per exemple, en el desplegament dels Consells Locals per la República Catalana. La col·laboració per part de l'Assemblea en el desplegament dels CL depèn i molt de cada territorial i en la majoria de llocs aquesta col·laboració existeix. De "fonts ben informades" sé que no són ben vistos per una majoria del Secretariat Nacional, cosa que es demostra en aquesta jutificació i que en certa manera posa pals a les rodes en el desplegament dels CL.

A tots els socis i sòcies de l'ANC. Ho tenim a les mans. (Esmenes 64 i 66 del Full de ruta)

En vermell les meves observacions i comentaris

Esmena 64 del Full de ruta. Votaré a favor d'aquesta esmena perquè es modifiqui el text de la ponència. 

Text ponència (...) electorals. 

Text esmena 

(...) electorals. Per tant, no han d’exercir càrrecs representatius persones que manifestin públicament opcions partidistes contràries a posicionaments de l’Assemblea. I en cas que ho fessin posteriorment a accedir al càrrec, per tal de preservar la transversalitat de l’entitat, hauran de deixar el càrrec que ocupen. 

Justificació esmena 

Cal deixar clar que les persones que formen part del Secretariat Nacional i prenen partit públicament i notòriament a favor d’un partit polític amb opcions contràries als posicionaments de l’Assemblea, no poden representar el principi fundacional de transversalitat de l’Assemblea i no haurien de poder ser membres del Secretariat Nacional. Se’ls hauria d’aplicar el règim sancionador com a molt greu i han de ser amonestades públicament per l’entitat i obligades a deixar el càrrec de Secretària o Secretari Nacional. Aquest punt potser s’hauria de desplegar als estatuts. Article Art 22.3.d.

Justificació ponència 

Als Estatuts ja consta que si una persona ocupa un càrrec representatiu a l’entitat no pot tenir cap càrrec polític. Durant aquests anys hem pogut comprovar, malauradament, que amb això no és suficient. En cas que es vulgui demanar que les persones que ocupen càrrecs representatius de l’Assemblea no puguin manifestar públicament opcions partidistes, deixant de banda que això podria vulnerar la seva llibertat d’expressió, Totalment fora de lloc que es justifiqui emparant-se en la llibertat d'expressió. Un membre del secretariat Nacional de l'ANC no pot, de cap manera, manifestar públicament opcions que només responen a un partidisme polític. s’hauria d’incorporar primer als Estatuts i al RRI. Al Full de Ruta no hi ha d’aparèixer un afer que és estrictament reglamentari. Doncs, si s'aprova aquesta esmena, caldrà corregir els Estatuts i el RRI. No hi veig el problema.

Esmena 66. Votaré a favor d'aquesta esmena perquè es modifiqui el text de la ponència. 

Text ponència 

(...) Secretariat Nacional han d’estar al costat de les Assemblees de Base i treballar-hi conjuntament per crear un ambient de confiança i fer que se sentin tan a prop com sigui possible de la Seu Nacional. Durant molt temps (...) 

Text esmena 

(...) Secretariat Nacional han d’estar al costat de les Assemblees de Base traslladant les opinions que aquestes aportin sobre les decisions que s’hagin de prendre en els plens del Secretariat Nacional, fent-los arribar prèviament els punts de l’ordre del dia amb suficient antelació, perquè aquestes els puguin debatre, si ho creuen convenient, i puguin traslladar les decisions preses als seus secretaris. Els secretaris hauran de recollir dites opinions i defensar en el ple del secretariat les decisions de les Assemblees. Durant molt temps (...)

Justificació esmena 

L’única manera que els socis de l’Assemblea s’impliquin en la definició i el desplegament de les campanyes, per fer-les més efectives i aconseguir tornar a potenciar l’Assemblea perquè torni a liderar el camí cap a la independència, és no escatimant esforços per afavorir la participació dels socis que ho desitgin en la presa de les decisions. Quan les decisions venen imposades s’afavoreix la no participació i l’autoexclusió de l’entitat. 

Justificació ponència 

El que exposa el text de les esmenes ja és previst que es faci i no hi ha res que impedeixi portar-ho a terme. Altra cosa és si es compleix o no. I en molts llocs es compleix. No cal especificar-ho en el Full de Ruta només perquè determinats secretaris nacionals o coordinadors territorials no fan bé la seva feina. Doncs, SÍ, CAL ESPECIFICAR-HO... És la manera que els que no ho fan ho facin.