Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Atemptat Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Atemptat Barcelona. Mostrar tots els missatges

diumenge, 13 d’octubre del 2024

"L'ús parlat del català, en un tombant decisiu". Comissions investigació atemptats 17-A i Operació Catalunya

Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 7 d'octubre de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Convidats

Joan M. Serra  mestre i llicenciat en Geografia. Ha estat formador del professorat a l’Institut de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma, ha produït materials didàctics per a l’ensenyament de la geografia i de la història i ha participat en l’elaboració de diversos webs sobre memòria històrica. És autor, entre altres, de La Barcelona britànica i irlandesa (2017), La Barcelona africana (2017), La Barcelona germànica i del Benelux (2018) i La Barcelona latinoamericana (2019). Darrerament ha publicat L’ús parlat del català. En un tombant decisiu.

Jordi Domingo, advocat

Agustí Carles advocat


Davantal

El 17 d’agost de 2017, es produïa un atemptat a les Rambles de Barcelona. Hi van morir 15 persones i més de 100 van resultar ferides. El dia abans s’havia produït una explosió a Alcanar  on van haver-hi 2 morts i 16 ferits. Més tard, a Cambrils, una dona moria a mans dels ocupants d’un vehicle, els cinc ocupants del qual morien poc després en un tiroteig amb la policia.

Han passat ja més de set anys i continuen les incògnites i els dubtes sobre què va passar exactament aquells dos dies terribles del mes d’agost. El 2018, el Congrés espanyol va votar en contra de la creació d’una Comissió d’Investigació sobre els fets de Barcelona i Cambrils. Diverses autoritats estatals es van negar a comparèixer a la Comissió creada pel Parlament de Catalunya. Fins ara, el poder judicial no ha volgut investigar els fets.

I diem fins ara, perquè fa uns mesos es va aprovar la creació d’una Comissió d’Investigació sobre el dret a saber la veritat i les implicacions derivades dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017.

Entre altra documentació, caldrà desclassificar la informació reservada o secreta que pugui existir en relació als atemptats.

La informació per part del CNI del registre de visites a l’Imam Es Satty a la presó de Castelló per part de membres dels serveis secrets i la transcripció de les entrevistes mantingudes pels membres del CNI i l’Imam. El sumari amb els vídeos i proves de veu dels testimonis i la informació que tinguin les Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado en relació a possibles amenaces terroristes en el període 2916.2017.

També està en marxa la Comissió d’investigació sobre l’Operació Catalunya amb la seva trama andorrana. Està prevista que hi compareguin, entre altres, José Fernández Diaz M. Dolores de Cospedal, Soraya Saez de Santamaria, Alícia Sánchez Camacho i Mariano Rajoy.

Haurem d’esperar a veure si aquests comissions d’investigació serveixen finalment per descobrir les trames més ocultes de les clavegueres de l’Estat espanyol.

En Joan M. Serra, autor del llibre “l’ús parlat del català. En un tombant decisiu” escriu: “El retrocés que va patir els segles XIX i XX l’ús del gal·lès és alliçonador per a la nostra llengua. Gal·les es va torbar tenallat entre la doble pinça de l’opressió lingüística britànica i una immigració abundant de parla anglesa que va contribuir poderosament a bilingualitzar els gal·lesos i a substituir la llengua pròpia del país per l’anglès. L’any 1879 el gal·lès el parlava un 66,1% de la població. El 2021 la xifra ha baixat fins al 17,1%” És el català el gal·lès del segle XXI?

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del filòsof alemany Friedrich Nietzsche.

Aquell que té un per què per viure, pot suportar qualsevol com.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili,

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 10 de gener del 2024

L'Informe independent sobre el "Lawfare" a Laura Borràs. Comissió d'investigació dels atemptats gihadistes del 17-A

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 8 de gener de 2024 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal del Vull una resposta a YouTube

Convidats:

David Ros, economista, membre de la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes i del Col·lectiu Maspons i Anglasell. Professor a l’Institut Nacional d’Administració Pública i formador de secretaris i interventors a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Agustí Carles, jurista, advocat de Drets, un dels impulsors de la querella contra Rajoy, Montoro i Fernández Díaz per l'operació Catalunya. Advocat de Javier Martínez.

Javier Martínez, pare del nen assassinat en l’atemptat de les Rambles el 17-A

Davantal

No per no esperades, no deixen de sorprendre les esmenes a la totalitat a la Proposició de Llei Orgànica d’amnistia presentades pel PP i Vox. Es debatran el proper dimecres al Congrés espanyol i, malgrat que segurament no tindran cap recorregut, alguns dels punts d’ambdós documents revelen una vegada més l’esperit antidemocràtic i anticatalà dels dos partits polítics.

El PP planteja la creació d’un nou delicte, el de “deslleialtat constitucional” que permetria  castigar aquelles autoritats i funcionaris que promoguessin la desobediència a les lleis o l’incompliment de resolucions judicials per tal d’intentar perjudicar la unitat d’Espanya. En aquest sentit, demanen que es tipifiquin com a delicte les declaracions d’independència i els referèndums o consultes il·legals, i promou la dissolució de les organitzacions o persones jurídiques que incorrin en qualsevol d’aquests delictes.

Fonts del PP ja donen per fet que l’esmena no tirarà endavant, però adverteixen que en cap cas representarà el final del procés, sinó que serà precisament l’inici de la campanya política, social i legal que emprendrà, en paraules del diputat Miguel Tellado per tal de: “rearmar l’estat i frenar i revertir el dany que els independentistes i el PSOE està fent al país”.

En la mateixa línia, i una mica més enllà, s’expressa VOX. Proposa la recuperació del delicte penal de sedició i, també, un nou delicte que castigui amb un mínim de sis anys de presó i un màxim de  deu “els que negociïn amb condemnats, processats o sostrets de l’acció de la justícia per delictes contra la constitució, ordre públic, traïció i la independència de l’Estat i la pau i la defensa nacional.” L’esmena insisteix en la il·legalització dels partits separatistes que “amenacin la unitat d’Espanya i l’ordre constitucional”.

Al Vull una resposta d’avui parlarem de dos temes judicials summament importants. D’una banda, l’informe elaborat David Ros i Isidrè Llucià, membres del col·lectiu independent de juristes Maspons i Anglasell, en què s’analitza, fonamentant-se en la Llei de contractes del servei públic, la sentència contra Laura Borràs. La conclusió dels experts és que “el cas de la presidenta Laura Borràs és un cas d’ús i abús tergiversat del dret.

D’altra banda, parlarem amb l’advocat Agustí Carles sobre la Comissió d’investigació sobre el dret a saber la veritat i les implicacions derivades dels atemptats de Barcelona i cambrils del 17 d’agost de 2017. Comptarem amb la presència d’una de les persones que més ha lluitat per desvetllar la veritat sobre aquells atemptats: Javier Martínez, el pare del nen de tres anys assassinat al 17 d’agost de 2017 a les Rambles de Barcelona.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

Ahir ens va deixar el director de cinema Ventura Pons, un home professionalment i personalment compromès amb el cinema català i en català. Compromès amb la llengua i el seu país. Ell acostumava a dir:

Per fer les coses s'hi ha de creure

Comencem un nou any i continuem marxant amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 5 de juliol del 2023

Sis anys dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Sentència europea 5 de juliol. Eleccions espanyoles del 23-J


Canal Vull una resposta de YouTube 

Convidats:

Agustí Carles  advocat de Drets, un dels impulsors de la querella contra Rajoy, Montoro i Fernández Díaz per l'operació Catalunya. Advocat de Javier Martínez, el pare del nen de tres anys mort en l’atemptat de la Rambla de Barcelona.

Joan Puig, editor larepublica.cat. Secretari Assemblea Representants Consell de la República.

Lourdes Escardívol, mestra. Membre de l’Assemblea de Representants del Consell de la República.

Davantal

Cambrils. El 17 d’agost de 2017, es produïa un atropellament massiu a les Rambles de Barcelona. Hi van morir 15 persones, 13 en el mateix moment, una altra apunyalada per un dels terroristes en la seva fugida i una altra a l’hospital dies després de l’atac. Més de 100 persones van resultar ferides de diversa consideració.

El dia abans s‘havia produït una explosió a Alcanar en què van morir dues persones i 16 van resultar ferides. La matinada del dia 18, a Cambrils una dona va morir a mans d’un dels ocupants d’un cotxe que va saltar-se el control policial. Posteriorment, en un tiroteig van morir els cinc ocupants d’aquest  vehicle que portaven explosius falsos i anaven armats amb destrals i ganivets.

Sis anys després, continuen les incògnites i les preguntes sense resposta. El 2018, el Congrés espanyol va votar en contra de la creació d’una Comissió d’Investigació sobre els fets de Barcelona i Cambrils. Diverses autoritats estatals es van negar a comparèixer a la Comissió creada pel Parlament de Catalunya i la Fiscalia no va voler procedir en contra de les incompareixences. Fins ara, el poder judicial no ha volgut investigar els fets.

El gener de 2022, l’ex-comissari José Manuel Villarejo declarava que “Jo he continuat treballant amb el CNI fins a l’últim dia. Vaig treballar amb ells per mirar d’arreglar l’embolic del famós atemptat de l’imam de Ripoll, que al final va ser un error greu del senyor Sanz Roldán, que va calcular malament les conseqüències de fer un petit ensurt a Catalunya”.

L’ex-comissari continua implicant-t’hi el CNI i assegura que té proves que ho demostren, però que estan protegides per la llei de secrets oficials. I així és... el govern espanyol amb el suport dels jutges de l’Audiencia espanyola mantenen com a secret oficial tota la documentació relacionada amb l’espionatge a polítics independentistes que va engegar l’anomenada “policia patriòtica” el 2012.

L’Imam de Ripoll va morir en l’explosió d’Alcanar? La justícia espanyola diu que sí, però biològicament no s’ha acreditat. La prova de l’ADN no és determinant. Hi ha una furgoneta que fuig d’Alcanar i un imam enterrat a Alcanar que té nou fills, però del qual ningú ha reclamat el cos.  La jutge diu que sí que és l’Imam en base a un informe biològic que admet que no se sap qui és.

Massa incògnites. Massa dubtes. Una nul·la voluntat d’investigar i esclarir-ne els fets. Els atemptats del 17 d’agost van ser de bandera falsa?

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del filòsof alemany Arthur Schopenhauer

No hi ha cap vent favorable per aquell que no sap a quin port es dirigeix.

Mentre esperem la sentència de dimecres del TSJE, sabem que la Fiscalia de l'Audiència Nacional demana enviar a judici per terrorisme i tinença d'explosius els membres dels CDR detinguts durant l'operació Judes, que la Guàrdia Civil va portar a terme la tardor del 2019.

Continuem marxant, doncs, amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve amb el que serà el darrer programa de la 11a temporada del Vull una resposta.

Fins dilluns, que tingueu una molt bona feina!

dimarts, 20 de febrer del 2018

El major Trapero, exemple de professionalitat



El 17 d’agost es va produir l’atemptat a les Rambles de Barcelona. Un atemptat sobre el qual ignorem molts aspectes que, potser i només potser, algun dia ens acabin desvelant la veritat del que va passar realment aquell trist dia del mes d’agost de 2017.

La ràpida actuació dels Mossos d’Esquadra va permetre desarticular ne pocs dies la cèl·lula yihadista responsable dels atemptats de les Rambles i de Cambrils. La immensa majoria de mitjans d’informació internacionals destacaven la bona actuació de la policia catalana, tot remarcant que el Govern de Catalunya no va actuar com un simple executiu autonòmic, sinó com un autèntic estat.   

Els màxims responsables d’aquell èxit van ser Joaquim Forn, Conseller d’Interior i Josep Lluís Trapero, Major dels Mossos d’Esquadra.

Josep Lluís Trapero, màxim responsable de la investigació dels atemptats jihadistes a Barcelona i a Cambrils, va ser el portaveu d’un cos policial que aquells dies va fer una gestió exemplar. El mateix Josep Lluís Trapero que, pocs dies abans de l’1’octubre emetia un comunicat en què ordenava als seus agents que evitessin l’ús de la força el diumenge del referèndum i afegia: “que la força només es podrà utilitzar en casos d’agressions a tercers o als mateixos agents que obliguin a repel·lir-la dirigint la força sols cap a les persones que estiguin agredint.” Remarcava que calia en tot moment  valorar les conseqüències de l’ús de la força i evitar emprar-la si podia provocar un mal major, especialment si hi havia presència de menors d’edat, gent gran o col·lectius vulnerables. I finalitzava el seu comunicat afegint “que s’han de tenir en compte els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat i facilitar el manteniment de la pau social i de la convivència mitjançant la contenció i la mediació.”

Aquest home, exemple de professionalitat, haurà de viatjar a Madrid divendres per declarar com a investigat davant l’Audiència Nacional,hereva del tristament famós Tribunal d’Ordre Públic (TOP). Va assumir algunes de les competències d’aquest tribunal franquista com la persecució de delictes de terrorisme i d’injúries al cap d’Estat.  Cal recordar que va ser creada per decret llei, fet totalment fora del normal, i va ser “equipada” amb jutges provinents del TOP. Se l’ha criticat perquè, entre altres coses, trenca amb el principi de ser processat per un jutge natural, és a dir, que resideixi en el lloc on s'ha produït el delicte.

El Major Trapero va ser una de les primers víctimes del cop d’estat del 155. Viu, des del 28 d’octubre en ple ostracisme, relegat a feines administratives i amb l’espasa de Damòcles de les acusació de sedició que la jutge Lamela li pot fer caure al damunt divendres mateix. Per si la injustícia no fos ja prou gran i prou escandalosa, ara, la magistrada, també li vol carregar amb un possible delicte d’integració en organització criminal... a responsable policial que va afrontar amb èxit els atemptats de Barcelona i Cambrils... al cap dels Mossos que va afrontar l’1 d’octubre obeint el seu Govern i servint i respectant els ciutadans de tot el país. 

No estic preparat per veure el Major Trapero a presó. No estic preparat per veure cap més ostatge en mans de l’Estat espanyol. 

Que ningú més es lliuri a la venjança i a la repressió de l’Estat. Seguiu la via del president Puigdemont, dels Consellers i més recentment de l’Anna Gabriel.

divendres, 18 d’agost del 2017

La por conrea por. Per la pau i la llibertat!


Un record emotiu per a les víctimes. Tota la solidaritat amb els seus familiars i amics.

Tot l'agraïment i tot el suport als mossos, a la Guàrdia Urbana, a tots els serveis d'emergència i a tots els que s'han bolcat en ajuda i suport de les víctimes de Barcelona.

Contra la por. Contra el terror. Contra l'odi.

Per la pau, la democràcia i la llibertat.

La por conrea por (Byron Janis. Músic)

L’últim bosc, l’últim cel, l’últim alè
que ara viu a dins meu com el primer
alè del primer bosc, del primer cel,
del primer home lliure que, en la mort,
dóna vida a la vida, cos al cos,
veu a totes les veus, sang a la sang.
I ens clava la certesa fulminant
que només som si som en llibertat! 

                                                                    Fragment de El primer bosc de Jordi Bilbeny