Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Domingo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Domingo. Mostrar tots els missatges

diumenge, 9 de febrer del 2025

Eleccions a la presidència del Consell de la República. Parlem amb Jordi Domingo i Jordi Castellà



Convidats

Jordi Domingo, advocat i excònsol de Mar. Candidat a la presidència del Consell de la República

Jordi Castellà, defensor de la Via Guineana per la independència. Candidat a la presidència del Consell de la República

Davantal

L’octubre de 2017, després del referèndum per la independència, l’estratègia del president Puigdemont era la que tot el govern de la Generalitat marxés a Bèlgica per constituir el Govern de la República Catalana a l’exili.  No era cap novetat perquè aquesta estratègia ja s’havia fet en altres països i situacions.

Això no va ser possible perquè alguns dels consellers no van ni tan sols marxar del país i altres, que sí que ho havien fet en un principi, van cometre el gran error de tornar-hi, amb totes les greus conseqüències que després van haver d’assumir.

Davant la impossibilitat de constituir un Govern de la República, els exiliats van optar per un succedani que van batejar erròniament amb el nom de “Consell PER la República” i que, més tard, finalment van canviar-li el nom per “Consell DE la República”.

Les esperances dipositades en el Consell no van fer-se realitat. El projecte no va funcionar per diversos motius, alguns per errors propis, com el que el president del Consell fos alhora president d’un partit polític (JuntsxCat). Altres pels continus pals a les rodes dels mateixos independentistes, com els que des del primer moment van posar ERC i el seu president Oriol Junqueres. La CUP, amb l’excepció de Poible Lliure, tampoc va col·laborar gens al  bon funcionament i èxit del  Consell. Tot això acompanyat del joc brut i la repressió política i judicial de l’Estat espanyol.

El Consell de la República, però, és una eina imprescindible per assolir la Independència del país. Com molt bé escriu el col·laborador del Vull una resposta, Alfons Duran-Pich “Un país ocupat, i Catalunya ho és, necessita un pla de treball ben elaborat i una doble organització interior i exterior amb funcions definides. Aquesta és una feina de professionals que comparteixin les idees nuclears del projecte, no de polítics vinculats a la dinàmica dels partits.”

Ara, se’ns presenta la gran oportunitat per fer creu i ratlla amb l’etapa anterior del Consell. S’han convocat eleccions a la presidència per als dies 8 al 12 de febrer. S’hi presentaran sis candidats: Jordi Domingo, advocat i excònsol de Mar; Toni Comín, exvicepresident del Consell i eurodiputat per Junts; Jordi Castellà, defenso de la Via Guineana per la independència; Montserrat Duran candidata de #REvolucionemNos i Antoni Walter Castelló Klein, professor de secundària.

En el programa d’avui tindrem a dos d’aquests candidats, Jordi Domingo i Jordi Castellà.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

La frase de la setmana l’he extreta de la pel·lícula Keencap. La sinopsi és aquesta:

Al nord d’Irlanda només hi ha 6.000 parlants del gaèlic. Tres joves, farts de la marginació a què es veu sotmesa la seva llengua, formen un trio de rap. Anàrquics, salvatges i disposats a tot per salvar la seva llengua.

No cal que us digui que he adapta la frase a la nostra realitat lingüística i nacional. Diu així:

“Cada paraula dita en català és una bala que dispares per la llibertat dels Països Catalans”

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina!

diumenge, 13 d’octubre del 2024

"L'ús parlat del català, en un tombant decisiu". Comissions investigació atemptats 17-A i Operació Catalunya

Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 7 d'octubre de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Convidats

Joan M. Serra  mestre i llicenciat en Geografia. Ha estat formador del professorat a l’Institut de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma, ha produït materials didàctics per a l’ensenyament de la geografia i de la història i ha participat en l’elaboració de diversos webs sobre memòria històrica. És autor, entre altres, de La Barcelona britànica i irlandesa (2017), La Barcelona africana (2017), La Barcelona germànica i del Benelux (2018) i La Barcelona latinoamericana (2019). Darrerament ha publicat L’ús parlat del català. En un tombant decisiu.

Jordi Domingo, advocat

Agustí Carles advocat


Davantal

El 17 d’agost de 2017, es produïa un atemptat a les Rambles de Barcelona. Hi van morir 15 persones i més de 100 van resultar ferides. El dia abans s’havia produït una explosió a Alcanar  on van haver-hi 2 morts i 16 ferits. Més tard, a Cambrils, una dona moria a mans dels ocupants d’un vehicle, els cinc ocupants del qual morien poc després en un tiroteig amb la policia.

Han passat ja més de set anys i continuen les incògnites i els dubtes sobre què va passar exactament aquells dos dies terribles del mes d’agost. El 2018, el Congrés espanyol va votar en contra de la creació d’una Comissió d’Investigació sobre els fets de Barcelona i Cambrils. Diverses autoritats estatals es van negar a comparèixer a la Comissió creada pel Parlament de Catalunya. Fins ara, el poder judicial no ha volgut investigar els fets.

I diem fins ara, perquè fa uns mesos es va aprovar la creació d’una Comissió d’Investigació sobre el dret a saber la veritat i les implicacions derivades dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017.

Entre altra documentació, caldrà desclassificar la informació reservada o secreta que pugui existir en relació als atemptats.

La informació per part del CNI del registre de visites a l’Imam Es Satty a la presó de Castelló per part de membres dels serveis secrets i la transcripció de les entrevistes mantingudes pels membres del CNI i l’Imam. El sumari amb els vídeos i proves de veu dels testimonis i la informació que tinguin les Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado en relació a possibles amenaces terroristes en el període 2916.2017.

També està en marxa la Comissió d’investigació sobre l’Operació Catalunya amb la seva trama andorrana. Està prevista que hi compareguin, entre altres, José Fernández Diaz M. Dolores de Cospedal, Soraya Saez de Santamaria, Alícia Sánchez Camacho i Mariano Rajoy.

Haurem d’esperar a veure si aquests comissions d’investigació serveixen finalment per descobrir les trames més ocultes de les clavegueres de l’Estat espanyol.

En Joan M. Serra, autor del llibre “l’ús parlat del català. En un tombant decisiu” escriu: “El retrocés que va patir els segles XIX i XX l’ús del gal·lès és alliçonador per a la nostra llengua. Gal·les es va torbar tenallat entre la doble pinça de l’opressió lingüística britànica i una immigració abundant de parla anglesa que va contribuir poderosament a bilingualitzar els gal·lesos i a substituir la llengua pròpia del país per l’anglès. L’any 1879 el gal·lès el parlava un 66,1% de la població. El 2021 la xifra ha baixat fins al 17,1%” És el català el gal·lès del segle XXI?

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del filòsof alemany Friedrich Nietzsche.

Aquell que té un per què per viure, pot suportar qualsevol com.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili,

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 20 de març del 2024

No hi haurà llista cívica de l'ANC. Crisi institucional al Consolat de Mar. Eleccions el 12 de maig

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 18 de març de 2024 per Terramar Barcelona, ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès

Canal del Vull una resposta al YouTube

Convidats:

Jordi Domingo, advocat

Núria Vilajeliu,  tècnica organització d'esdeveniments

Manel Carrasco  activista. ExSN de l’ANC

Davantal

La darrera setmana ha comportat l’acceleració de tres temes summament importants:  l’aprovació de la Llei d’Amnistia.. L’avançament de les eleccions al Parlament de Catalunya i el resultat de la consulta de l’ANC sobre la llista cívica.

Sobre l’amnistia , cal dir que el seu desenvolupament i efectivitat real continua presentant certs dubtes. Quant de temps aconseguirà bloquejar-la el PP al Senat? Quan arribarà, doncs, l’aprovació definitiva? Tot això sense oblidar que   el poder judicial continuarà tenint la darrera paraula.

Els pressupostos de la Generalitat per al 2024 no han tirat endavant. Uns pressupostos, cal remarcar, que superaven la despesa del 2023 en prop de 4.000 milions d’euros més. Entre altres departaments, Salut rebia 1.436 M€ més. Educació 682 M€ més. Cultura 566 M€ més, i d’aquests, 111 M€  eren per fomentar l’aprenentatge del català i potenciar-ne l’ús. Seria bo recordar que mentre no siguem un estat independent caldria que els parits aconseguissin fer funcionar bé l’autonomia.  

El 12 de maig anirem a noves eleccions. Sembla evident que seran les eleccions en què l’independentisme es presentarà més fragmentat i dividit en, possiblement, fins a cinc o més candidatures. Aquest fet, acompanyat de la major o menor abstenció independentista fa que Salvador Illa i el PSC presentin un somriure d’orella a orella.

En aquest embat electoral no hi serà finalment la llista cívica de l’ANC. Els associats han posat el punt i final a la controvertida proposta del Secretariat Nacional.  La divisió de les bases ja s’havia fet força evident des de fa molt de temps i els resultats finals ho han confirmat els resultats Vots totals: 7.599. Sí: 3.660 No: 3.758 En blanc: 181.

Aquests dies de març s’ha consumat la debacle de l’actual SN de l’Assemblea. Sóc especialment dur amb aquest SN perquè aquesta ensulsiada ja va començar el mateix dia de les eleccions dels càrrecs. El pacte a què s’havia arribat el dia abans en una reunió entre els candidats Dolors Feliu i Jordi Pesarrodona el va trencar de manera unilateral la que acabaria sent la presidenta de l’entitat. L’actual SN, des del primer moment, va decidir jugar-s’ho tot a la carta de la llista cívica. Va deixar totalment de banda punts tan importants del full de ruta com el punt 3.3 i 4 Estratègia i àmbits de confrontació.. Es va arraconar la campanya Nosaltres acusem de suport a tots els represaliats, una campanya que fins i tot va ser boicotejada internament i la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista no ha servit per a res.

El SN va obviar, conscientment o no, diferents avisos que provenien de les bases. Dimissions continuades, nombroses i conflictives en el si del SN, i sense poder-les substituir en la seva totalitat. Desaparició de moltes assemblees territorials i sectorials i, les que encara resisteixen pràcticament inoperants a causa de la manca de projectes i objectius. El Full de ruta 2023-2024 rep fins a 612 esmenes, nou de les quals a la totalitat. Xifres mai vistes en els 12 anys de vida de l’ANC. El full de ruta s’aprova amb només 867 vots a favor i una abstenció al voltant del 98%. Quan el SN pretén que l’ANC fomenti l’abstenció o el vot nul a les eleccions espanyoles del 23 de juliol, la proposta és també rebutjada per 2.253 vots contra 1.459. La  participació torna a ser baixíssima i no arriba ni al 10%.

No ens queda més que tancar aquesta trista i pobra darrera etapa. Reflexionem i aprenguem dels nostres propis errors. Recuperem, amb tota la seva força, l’ANC, la millor eina que ha tingut el moviment independentista.

En parlem amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana l’he escoltada en una sèrie anomenada “El senyal”, però que sembla que ja apareixia a la pel·lícula “L’exòtic hotel Marigold”

“Al final tot acabarà bé, i si no, és que encara no és el final”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 5 de juliol del 2023

3/4 de mil·lenni del Consolat de Mar. Exposició "Del gòtic al metavers". La història de Catalunya dia a dia

LA CLAU de la nostra història. Programa 237. Emès el 4 de juliol de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 237.

El Mar és un extens territori que l’home ha volgut dominar des de sempre. El tràfic marítim, el transport per mar de mercaderies i de persones, va anar augmentant a mesura que la humanitat desenvolupava nous i millors sistemes de navegació.

Com més avançava la humanitat, més problemes calia solucionar dins d’aquesta autopista marítima. Al costat, doncs, del transport de productes i de persones, cada vegada més ha calgut regular els drets de navegació, el sobrevol, la pesca, investigacions científiques marines, descobriments miners en els fons marins, protecció del medi ambient marí....

Avui, a la secció de la notícia de la setmana parlarem amb el Cònsol Majori del Consolat de Mar de Barcelona, el Sr. Jordi Domingo. El passat 15 de juny, es va inaugurar al Museu Marítim de Barcelona l’exposició “Tres Quarts de mil·lenni, Consolat de Mar: Del gòtic al metavers.” Una mostra immersiva i didàctica, formada per 12 etapes temàtiques que ens convida a un viatge des del segle XIII fins a l'actualitat, explorant els 750 anys d'història del Consolat de Mar.

750 anys d’història... El 1258, en el regnat de Jaume I, es crea la Carta Consular de Barcelona, la llavor del Consolat  de Mar, l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

L'expansió i supremacia comercial i marítima de la Corona d'Aragó, amb els Consolats del Mar per tota Europa, va tenir com a conseqüència que la compilació de dret marítim, coneguda amb el nom de Llibre del Consolat del Mar, transcendís les fronteres polítiques a tota la Mediterrània i al llevant de l'Atlàntic.

El Consolat de Mar de Barcelona s’estendria per tota la costa dels Països Catalans i per tota la Mediterrània  fins a Constantinoble, Tir, Damasc,  Alger, Tunísia, Marroc,  Alexandria, també per l’Atlàntic europeu (Bruges). Les rutes que es van establir van ser molt diverses, com divers era el trànsit, el comerç i els incidents de tota mena (incompliments contractuals, robatoris, impagaments, naufragis, assegurances…) .

Final

La frase de a setmana del poeta, novel·lista i cantant quebequès. Leonard Cohen

Hi ha una esquerda en tot. Així és com entra la llum.

La setmana que ve tindrem el darrer programa de la temporada. Us esperem aquí per descobrir plegats una nova CLAU de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

dimecres, 8 de febrer del 2023

"La mentida més bonica, conversa amb l'autor, Francesc Serès. La sentència del TSJUE de Luxemburg. Acord ERC-PSC-Comuns pels pressupostos

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 6 de febrer de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Canal Vull una resposta de YouTube 

Convidats

Francesc Serés,  escriptor. Autor de diverses obres, entre elles “La força de la gravetat” que va ser Premi Nacional de Literatura de la Generalitat. “La casa de foc” Premi Proa de Novel·la 2020 i l Premi Llibreter de Literatura Catalana 2021

Jordi Domingo, advocat

Joan Puig, editor larepublica.cat. Membre AR del Consell de la República

Davantal

L’11  setembre de 2012 va ser l’inici de tot, l’inici de l’anomenat “procés d’independència”. Segurament no és del tot cert, però sí que representa la data simbòlica en què una bona part del país decideix emprendre el camí de la independència.

La setmana passada, l’acord entre ERC, el Comuns i el PSC feia possible els pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Sembla quedar molt lluny aquell mes de maig de 2021 en què, després d’unes eleccions on l’independentisme havia superat el 52% dels vots, es formalitzava l’acord de govern que donava pas a un govern de coalició ERC-JuntsxCat presidit per Pere Aragonès. El mes d’octubre de l’any passat, Junts abandonava el Govern i s’obria el camí cap al nou pacte ERC-Comuns-PSC.

Entre el setembre de 2012 i el febrer de 2023 han passat moltes coses en aquest país. En poc més de cinc anys, un ascens increïble del moviment independentista fins arribar al referèndum de l’1 d’octubre i el que podia haver estat la gran revolta del dia 3. Després... la presó, l’exili, la repressió... Hem passat de la il·lusió, la confiança, el compromís, la decisió... al desengany, la decepció, també a la ira i la ràbia. Abandonats pels polítics i les institucions ens hem sentit enganyats.  

Tot plegat va ser una gran mentida? Ens van enganyar? Ens vam autoenganyar?

Aquestes són algunes de les preguntes que es fan els protagonistes de la novel·la “La mentida més bonica” de Francesc Serès. Aquestes són les preguntes que ens fem tota la gent que vam participar en les grans manifestacions...que vam aconseguir amb els nostres vots la majoria independentista al Parlament... que vam votar i defensar els col·legis l’1 d’octubre... que érem al carrer el 3 d’octubre... que vam ser a les portes de les presons... que vam participar al Tsunami...

Molts de nosaltres ens fem lles mateixes reflexions i preguntes que la gent de la novel·la:  “la gent que tenia una vida més o menys tranquil·la que es polititza i fa entrar la vida a la política i la política en la vida. Ho fan per una causa que val la pena i pensant que deixaran un llegat. Un cop s’ha acabat, la seva pregunta és justament aquesta: Quin tipus de llegat deixem, positiu o negatiu?

El Procés ha estat (i potser és encara), com diu Francesc Serès, “una bicicleta que no s'atura mai. Una bicicleta que va donant voltes i passa pels mateixos llocs tota l'estona. Quan semblava que arribava el dia, es tornava a diferir en el futur. Sempre hi havia una cosa més que havia de passar, com si hi hagués un destí final. Però no hi hem arribat.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

 

Final

La frase de la setmana d’avui correspon al final de la novel·la “La mentida més bonica”. El darrer capítol del llibre és el somni que tenen la Marina i el Carles al final del dia de la seva jubilació. Un somni en què va apareixent tothom, amics, veïns, familiars, companys, gent que no coneixen...i el llibre acaba així:

En Carles la mira i li pregunta d’on surt tota aquesta gent. Hi és tothom. No cal comptar-los, perquè els límits són difusos, no se sap on s’acaba aquesta multitud.

És com el somni, que tampoc no s’acaba, s’ha anat esvaint dins del son, com les coses es dissolen en la nit, que deixen d’existir fins que algú les torna a despertar.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

 

divendres, 25 de novembre del 2022

Parlem del 3/4 de mil·leni del Consolat de Mar. Conversa amb Gerard Furest sobre la situació de la llengua

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 21 de novembre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

 Convidats:

 Jordi Domingo, advocat, Cònsol Major del Consolat de Mar de Barcelona.

Gerard Furest, Filòleg, professor, de secundària, Coordinador lingüístic de la Intersindical Educació. Autor del “Decàleg irreverent  per a la defensa del català”

El 1260 s’establia a Barcelona El Consolat de Mar que tenia els orígens en la Carta Consular de Barcelona de 1258. La Carta recollia els costums dels comerciants de la mar a Barcelona. Era el dret dels mercaders que traficaven per la marins crits prèviament en el gremi o corporació corresponent.

El Consolat de Mar de Barcelona  s’estendria per tota la costa dels Països Catalans i per tota la Mediterrània fins a Constantinoble; també per l’Atlàntic europeu (Bruges). Les rutes que es van establir van ser molt diverses, com divers era el trànsit, el comerç i els incidents de tota mena.

El Llibre del Consolat de Mar és un compendi de lleis de dret marítim que va regir durant segles el comerç a la Mediterrània. D'origen català, va ser traduït a gran quantitat de llengües i ha servit com a base per a la legislació marítima actual.

El 24 d’octubre d’enguany, a Tortosa, va tenir lloc l’acte inaugural de l’any commemoratiu ¾ de mil·lenni. Amb aquest nom, es volen commemorar els 750 anys del naixement dels Consolats de Mar, per tal de posar en valor socialment el que ha estat, representat i aportat a casa nostra i al món durant els seus set segles i mig d’història, així com la seva activitat present I el seu rol de futur en un món cada cop més interconnectat. En parlarem avui amb Jordi Domingo, Cònsol Major del Consolat de Mar de Barcelona .

En el Vull una resposta d’avui parlarem també de llengua.

“Els nens parlen entre ells en castellà, horitzontalment. Ja veurem en un futur si també ho faran verticalment. Si tens una generació que transmet el castellà verticalment, encara que sigui parcialment, s’ha acabat la història. Som un 36%. Si passem a un 20%, s’ha acabat. Final de la història.”

Aquestes paraules són de Gerard Furest, professor i actualment coordinador lingüístic de la Intersindical Educació.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi Commencem!

Final

La frase de la setmana, estreta del llibre “El llogaret”, del premi Nobel William Faulkner

Una cadena serà  tan forta com ho pugui ser la seva baula més feble....

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 15 de juliol del 2022

Joan Fuster. Torna la taula de diàleg. ANC 11-09-2022. Laura Borràs

Vull una resposta. 10a temporada. Emès l'11 de juliol de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Màriam Serrà lingüista i escriptora. Presidenta de l’associació Llengua Nacional

Lourdes Escardívol, mestra. Membre de l’Assemblea de representants del CxRep

Jordi Domingo, jurista

Jordi Roset, empresari. Copropietari de la cadena de carburants Petrolis Independents. Membre de l'Assemblea de representants del CxRep

Davantal

Enguany commemorem el centenari del naixement i els 30 anys de la mort del que probablement ha estat l’intel·lectual més important del segle XX, Joan Fuster.

Nascut a Sueca, al País Valencià va iniciar el que seria la seva gran carrera literària  amb la poesia i articles sobre política, qüestions nacionals o crítica literària. És l’època de Narcís, el seu primer recull poètic, o del poema “Criatura dolcíssima” musicat més tard per Lluïs Llach.

Va abandonar la poesia per alternar els estudis sobre història cultural i lingüística del país, els assaigs de contingut humanístic i la col·laboració periodística.

En el programa d’avui volem parlar no tant sobre l’extraordinària obra de Fuster, impossible de fer-ne ni tan sols una aproximació amb el temps de què disposem. En centrarem més en altres aspectes que envolten la figura de l’intel·lectual valencià. El seu profund compromís cívic, social i nacional. El Fuster contundent en la defensa dels Països Catalans i de la unitat de la llengua catalana. El del discurs a la plaça de bous de Castelló del 25 d’abril de 1982, que va acabar amb la frase “o ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara, o mai!.”

El Fuster que va saber fer de la ironia un tret marcat i definitori del seu discurs i de la seva argumentació i que va emprar com a eina per a la crítica social. El Fuster dels aforismes. El Fuster que va patir els atacs de l’extrema dreta, el més greu el de l’11 de setembre de 1981 amb dos artefactes explosius col·locats a les finestres de casa seva que a més van esclatar amb pocs minuts de diferència per intentar provocar el dany més gran possible.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de Joan Fuster:

“La violència genera violència Però -no ho oblideu- també la tolerància genera violència, i el desesper genera violència, i -sobretot- la veritat genera violència.”

Marxem amb el pensament posat en tota la gent que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

La setmana que ve el darrer programa de la temporada. Us hi esperem. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 11 de maig del 2022

La interlocutòria del TSJC un cop definitu a la immersió lingüística. Bàscara, territori alliberat. BATEC, desobediència civil

Vull una resposta. 10a temporada. Emès el 9 de maig de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Natàlia Esteve advocada

Lourdes Escardívol, mestra, membre AR del CxRep

Jordi Domingo, advocat

Davantal

Els Tribunals continuen la croada contra la llengua catalana. Avui mateix, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha requerit a la Generalitat que compleixi de manera immediata la sentència que imposa el 25% del castellà a les escoles.  L’Asemblea por un Escuela Bilingüe ha aconseguit que es fes cas a la seva petició d’execució forçosa de la sentència que imposava la fi de la immersió lingüística.

El problema no ve de la sentència del 25%, sinó que cal situar-lo uns quants anys abans. Tot arrenca de la sentència del juny de 2006 del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut aprovat en referèndum pel poble de Catalunya.

La sentència del Tribunal Constitucional remarcava que la definició del català com a llengua pròpia de Catalunya no podia justificar la imposició estatutària d'aquesta llengua en detriment del castellà. A més, va col·locar el català i el castellà al mateix nivell en els àmbits en què el català prevalia per sobre del castellà, com per exemple l'educació. Segons la sentència, l'Estatut no impedia el dret "a rebre l'ensenyament en castellà com a llengua vehicular" i recordava que era “constitucionalment obligat" que les dues llengües fossin reconegudes "com a vehiculars". En aquest sentit, afegia que els "particulars són titulars de rebre l'ensenyament en qualsevol d'aquestes", una situació que col·locava el sistema d'immersió lingüística català en un greu estat de vulnerabilitat.

A partir de 2006, les sentències han nat degotant de manera constant fins arribar a la darrera que afectava directament a l’escola Turó del Drac de Canet de Mar i, finalment, a la definitiva sentència d’avui.

Des del 2006, tant els  partits polítics com PP, C’s o Vox, o associacions com L’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB); Convivència Cívica Catalana (CCC); Hablamos Español: la Federació AMPA total o, darrerament, l’associació sindical Jucil de la Guàrdia Civil s’han mobilitzat per acabar definitivament amb la immersió lingüística a Catalunya.  

La modificació de la Llei de Política Lingüística que van pactar ERC, Junts, PSC i Comuns, que segons aquests partits i el govern havia de frenar la sentència, i que es va aturar a causa del  rebombori d’indignació que es va produir per part de la comunitat educativa i de les associacions que defensen la llengua, tampoc no hauria servit per res ja que el TSJC ha desestimat també  les mesures que el govern de la Generalitat li havia traslladat per mirar de convèncer el tribunal que es podia donar per complerta la sentència del 25%.

Només ens queda una sortida: una resposta de país, clara, contundent i decidida.

En parlem tot seguit aamb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Per acabar, com sempre, la frase de la setmana, avui de Daniel Cardona, independentista català, que el 1934 va escriure....

“Si donem un cop d'ull a la política contemporània, veurem, com han anat fallant totes les temptatives catalanes de reconciliació amb Espanya.”

La setmana passada la sala d’apel·lació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va rebaixar la condemna a l’activista Marcel Vivet i el va sentenciar finalment a un any i mig de presó i inhabilitació, que no haurà de complir perquè és inferior a dos anys i no té antecedents. Una bona notícia, malgrat que la injustícia continua mantenint-se.

Des d’aquí continuem tenint el pensament posat en tota la gent que pateix la repressió, la presó i l’exili, Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

divendres, 16 de juliol del 2021

La Caixa de Solidaritat. Iceta Ministro de Cultura i Deporte... i molt més.

Vull una resposta. Darrer programa de la 9a temporada. Emès el 15 de juliol de 2021 

per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Jordi Domingo, advocat. Cònsol Major del Consolat de Mar de Barcelona

Joan Puig,  editor de larepublica.cat

Manel Carrasco, activista. ExSN de l’ANC

Davantal

Portem ja més d’un any i mig amb la pandèmia. 4 milions de morts en tot el món, als Països Catalans, més de 30.000, 22.000 dels quals s’han produït al Principat. Extremem, doncs, la prudència.

Sovint, l’independentisme català acostuma a parlar molt sobre Escòcia. Sense anar més lluny, el president de la Generalitat Pere Aragonès, en el seu discurs d’investidura, va invocar la via escocesa per poder arribar a la independència: "Vull fer com Escòcia el 2014 i m’agradaria que l’Estat espanyol sabés fer com el Regne Unit".

Madrid no és Londres. El Regne d’Espanya no és el Regne Unit. Però, és que Catalunya no és Escòcia. Caldria tenir-ho molt en compte i reflexionar-hi força quan continuem pensat que pot haver-hi “diàleg” i referèndum acordat.

Catalunya no és Escòcia, però tampoc no som els Països Bàltics, ni molt menys encara Kosovo. L’1 i el 3 d’octubre van ser una victòria, una gran victòria, però el model de desconnexió que s’havia previst (de la llei a la llei) va fracassar. L’estratègia basada en la desconnexió unilateral, transitar de la legalitat espanyola a la legalitat catalana mitjançant l’aprovació pel Parlament de Catalunya de la llei de Transitorietat jurídica, va fracassar. Era un model basat en la manera com Estònia, Letònia i Lituània es van emancipar de Moscou.  El fracàs es va produir perquè no es va sospesar suficientment la diferència entre aquestes repúbliques bàltiques i Catalunya.

Catalunya ha d’establir la seva pròpia estratègia tenint en compte tots aquests (i altres) condicionants.  La meva opinió (que val tant com qualsevol altra) és que caldria elaborar una estratègia unilateral basada en la suma de la desobediència civil i la legitimitat democràtica. Legitimitat que ja tenim, però que hem de continuar refermant on i quan calgui. Hauríem de ser capaços d’aprendre del que va passar l’octubre de 2017 i estar, tots plegats, molt més preparats... preparats i decidits, perquè la desobediència civil comporta més repressió, més detinguts, més empresonaments. Tothom n’ha de ser conscient, polítics, dirigents i l’avantguarda civil que haurà de suportar el vessant més dur de la repressió. I aquí és on es podrà saber si som febles o som forts. Demostrarem que som forts i guanyarem la independència si ens sentim i som capaços de tirar endavant aquesta estratègia de desobediència civil. Serem febles i haurem d’esperar temps millors si no ens sentim amb forces per combatre l’Estat d’aquesta manera.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

El programa d’avui ha estat el darrer de la novena temporada de Vull una resposta. Des de l’octubre de 2012 fins avui han estat prop de 360 programes en què hem seguit de ben a prop l’actualitat política catalana i, en especial, del procés cap a la independència.

El Vull una resposta tornarà el mes de setembre per iniciar la que serà la seva vuitena temporada en antena. És el moment de recordar i agrair una vegada més a tots els que han fet possible aquests 360 programes: La Núria Orriols, la Xènia Serrat, en Jaume Antoni Morell, la Magda Gregori, en Xavi Portet, en Josep Pedrol, la Clara Ardèvol... a tota la gent d’ETV Llobregat, a tots els nostres convidats i, evidentment, a tots vosaltres, la gent que en segui des de casa. Sense ells no hauríem arribat fins aquí.

Us deixem amb algunes imatges per al record. Imatges d’alguns d’aquests 360 programes.

I una temporada més marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l'exili, Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem al setembre, Que passeu un bon estiu, cuideu-vos molt i... que tingueu molt bona feina!

divendres, 23 d’abril del 2021

"Portes endins" amb Noemí Morral. El Document d'Identitat Digital Republicana. 67 dies sense govern.


per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats:

Noemí Morral, artista i poeta

Jordi Domingo, advocat

Gerard Sesè, periodista

Davantal

Aquesta setmana he llegit dos articles que m’han semblat, no només molt interessants, sinó que posen el dit a la nafra en la relació que existeix entre una part de l’independentisme, sobretot el de les elits i dirigents, i la nació que volen alliberar de ‘Estat espanyol. De la nació i tot el que inclou i representa: la llengua, la cultura, la història...

El primer en ordre de lectura el va publicar LA VEU de Poble Lliure, escrit per Ferran Lupescu i titulat “Contra el neoindependentisme anacional”. Escriu Lupescu:

“El procés d’independència del Principat presenta tot de paradoxes insòlites, però una de central és aquesta: s’ha lluitat per la independència de la nació renegant de tots aquells atributs que identifiquen el país com a nació [...] En definitiva, el neoindependentisme anacional és un corrent polític, d’arrel ideològicament postmoderna, que, ben correctament, reivindica la independència per motius de qualitat democràtica, de drets socioeconòmics, etc.; però que alhora, i de forma aberrant, descarta explícitament tota motivació pròpiament nacionalitària, com si hi fos incompatible o incongruent.”

El segon, d’avui mateix, l’editorial de Vicent Partal a Vilaweb i titulat “Ofegar Sant Jordi, enderrocar la llengua catalana”. Escriu Partal:

“Totes aquestes discussions absurdes que fa anys que aguantem sobre què és literatura catalana i que no ho és, o sobre si el Principat, i evidentment la resta del país, miraculosament té dues llengües naturals, cosa que no passa enlloc més del món, en el fons no és sinó la preparació d’això que ara, emparats en aquell treball, poden fer el govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona. Imposant la idea, completament falsa, que l’espanyol és tan natural en les províncies catalanes al sud de l’Albera com ho és el català. [...] Potser, doncs, que deixem de fer bajanades tots plegats i entenguem que el que pretenen, ara i ací, és enderrocar la llengua, perquè és evident que l’enderrocament de la llengua és l’enderrocament de la nació –per més que hi haja una part de l’independentisme que es negue a entendre una cosa tan elemental, bàsica i indiscutible.”

Clar i català.

Passejant arran d’aigua

recullo engrunes mar

perquè remullin

les meves platges

en el viatge incert

que continua

portes endins.

Portes endins... Aquest és el darrer poema de les 59 vinyetes poètiques del 2020. Un nou poemari de Noemí Morral escrit els dies del confinament de la primavera de 2020.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana serà avui la dedicatòria que fa Noemí Morral en el seu llibre “Portes endins”. Dedicatòria que també fem nostra:

“A tots els herois i heroïnes anònims de la pandèmia de COVID-19”

Marxem com sempre amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu un molt bon Sant Jordi i, com sempre, molt bona feina!

divendres, 26 de febrer del 2021

Manifestacions llibertat Pablo Hasél. Què passa amb els Mossos? I ara... què? Pactes postelectorals

Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 25 de febrer de 2021 per ETV Llobregat i Terra Mar/Garraf/Penedès

Convidats

Jordi Domingo,  advocat

Núria Vilajeliu,  organitzadora d’actes

Albert Donaire, activista

Davantal

Dues frases per a la història. Les dues de Pedro Sánchez, president del Govern espanyol.

La primera: “Catalunya necesita un gobierno distinto, progresista, liderado por el PSC y los comunes. Eso creo que es lo que ha demandado y pide la sociedad catalana...”

La segona: “El 51% es falso, porqué no era un plebiscito”.

En els darrers dies hem viscut les manifestacions en protesta per l’empresonament de Pablo Hasél. Un esclat d’indignació, sobretot juvenil, que es poden valorar des de diferents perspectives... i totes conviden a la reflexió.

Dos titulars de premsa molt diferents: Un.. “Esclat de ràbia i impotència arreu de la nació per l’empresonament de Hasél” L’altre...”Asaltos a oficines bancàries i contenidores ardiendo. La violencia se enquista en Cataluña: los colegas de Hasél desatan la sexta noche de disturbios “ Blanc o negre...

Revolució dels somriures o la pancarta “Nos habéis enseñado que ser pacíficos és inútil”. Blanc o negre...

Violència o pacifisme... Blanc o negre... 

Sovint oblidem que la vida està farcida de totes les tonalitats de grisos.

Des de fa temps, hi ha força interès a modificar el llenguatge i a través d’ell el discurs i les actuacions. Un gir que intenta aigualir el gran projecte català dels darrers decennis... i que no és altre que la independència.

Recordem com es va començar a introduir la frase “Això va de democràcia”. La substitució, poc a poc, de la paraula independència per la de “República Catalana” i aquesta mateixa reduïda a la de “República”. En els discursos, en els articles, a les tertúlies apareixen una i altra vegada els sintagmes “crisi democràtica”, “crisi d’Estat”, “acabar amb el règim del 78” i un llarg etcètera. Campanyes centrades contra la monarquia espanyola o únicament contra la repressió.

Avui mateix he sentit Dolors Bassa dient: “Ara ens cal un govern del 3 d’octubre per reconstruir el país i contra la repressió.”

Tornem al futur govern de la Generalitat: 

“Si fóssim en un moment d’ofensiva política de les forces populars, encara tindria fonament una aliança dita d’esquerres per a contrapesar la balança de les dretes, però, si afirmem que el vot del 14-F és independentista i d’esquerres, afegir els comuns a la tríada és renunciar a la independència mentre acceptes polítiques socials oportunistes que dependran d’interessos aliens al país.”

No ho dic jo. Ho diu Julià de Jódar, escriptor i exdiputat al Parlament per la CUP.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase d’avui, del músic i cantant Bruce Springsteen:

“Quan arriba la nit, continuem sense tenir respostes... però si obres el cor i reflexiones i vius i estimes amb honestedat, les preguntes que et fas comencen a ser més profundes, a ser millors... Així que avances, continua fent-te millors preguntes, vacil·lant, posant un peu davant de l'altre, obrint-te pas en l'obscuritat. Perquè així es tornarà a fer de dia i la llum vencerà la foscor. Bon viatge... caminant...”

Marxem un dia més, un programa més, amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. 

Que tingueu molt bona feina!